CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Camí Punta de Sa Galera, 11. Costa des Grecs CODI POSTAL. 07150 REF CADASTRAL. 07005A002004230000RG POLÍGON. 2 PARCEL LA. 423 ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Pt. Central: 444262.92 ; 4383108.75 Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ 1
4 AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Torre de defensa RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Torre de defensa i vigilància costanera situada a uns 80 metres sobre la mar, just als límits septentrionals dels penya-segats de la coneguda Serra d en Salat, muntanyes que separen la Cala d en Basset, situada a l est, de la Plana des Freu situada al ponent. La seva ubicació permet un exhaustiu control territorial del Canal des Freu entre la costa de Mallorca i l illa de Sa Dragonera i tota la costa de la Cala d en Basset fins al Morro de Sa Rajada. Les restes conservades a l actualitat corresponen a una torre de planta circular amb un colom cilíndric amb un diàmetre exterior d'uns set metres d'amplada màxima i una alçada conservada entre els nou i deu metres degut a l adaptació a la diferència de cota del terreny. Es troba realitzada amb paredat en verd de maçoneria semi-poligonal disposada en fileres horitzontal i una junta ample emprant pedres calcàries irregulars però treballades amb la cara exterior quasi buixardada i travades amb morter de calç tradicional. Destaca les restes del referit tradicional conservat en grans trams dels paraments i les dovelles de marès buixardades del portal d'accés. Aquest portal d'accés presenta unes dovelles modificades per adaptar l obertura a una finestra que han transformat l obertura original d arc de mig punt per un portal amb llinda situat al costat sud-oest i a uns quatre metres d'alçada sobre la terra, protegit per una espitllera i restes d una gran parapet al pis superior. Actualment es pot accedir al seu interior mitjançant una nova porta realitzada a la torre al seu costat nord-est, junt amb el complex de construccions adossades durant la Guerra Civil. Així s accedeix a la càmera principal d'uns quatre metres de diàmetre coberta amb volta esfèrica de paredat amb una alçada màxima d'uns tres metres. Al seu interior no conserva cap espitllera ni nínxols, a excepció d un petit nínxol al costat est que presenta uns esglaons de barra metàl lica adossats a la paret que permeten accedir a un petit tram d escala a mode de caragol que ens du al pis superior. Aquesta planta superior es troba molt modificada per la instal lació de diverses estructures encara que conserva, davalla la pavimentació moderna, el trespol de lloses antic. La terrassa presenta un diàmetre de sis metres aproximadament envoltada d un parapet amb una amplada entre els 60 i 80 centímetres i una alçada que va des dels 50 centímetres, al costat de la mar, fins als tres metres en la part més elevada, just al costat de terra i que presenta dues habitacions adossades realitzades amb carreus de marès i coberta a una vessant amb teula àrab. En aquesta terrassa també es documenta, al costat nord-oest, una petita caserna militar de carreus de marès idèntica a la documentada a la Torre Nova, però sense conservar la teulada a dos aiguavessos. Entre 1938 i 1939 es dugué a terme aquesta modificació a la torre, la construcció d un aljub adossat al costat sud-oest (amb una alçada de quasi quatre metres) i la realització d un habitatge auxiliar compost per dos volums adossats al costat sud-est i que conserven una planta rectangular, coberta a un aiguavés i murs de marès amb arrebossat esgrafiar imitant carreus. Als voltants de la torre es pot documentar el camí d accés i al sector sud-oest i una cota inferior les restes d una gran caseta i certs tancats per animals realitzats amb pedra en sec. HISTÒRIA. Des de l'edat mitjana es té constància de la vigilància de la marina des de talaies, escoltes i guardes aixoplugades a casetes, barraques i coves. No serà fins al segle XVI quan, per major protecció del personal i eficàcia del servei es parla de la construcció de torres. I Andratx fou un dels municipis on es desenvoluparen més quantitat d'aquestes estructures defensives i de senyals. Segons les fonts documentals consultades aquesta torre, coneguda tant com la de Cala en Basset o Torre de la Rabassada, es dugué a terme l'any, ja que es troba la documentació del Gran i General Consell sobre la seva finalització el 10 d'octubre d'aquest any. Des de llavors, es localitza variada documentació sobre els torrers i el seu armament on destaca la descripció de Binimelis a l'any 1595 que menciona «ha edificat una torre de guarda ab una pessa qui alcance fins a la Cala Rigau de la Dragonera, y no fa esta torre altre sino guardar les dos cales, pareix que la fortaleza de la Pòpia no y alcance». Són molt conegudes les diverses visites a la torre per part dels virreis o encarregats del seu control al llarg de tot els segles XVI- XVII i XVIII, destacant la visita del virrei Lluís Vic a l'any 1589 i la de Bernat Verger l'any 1597 que ens indica l'existència d'una peça d'artilleria de ferro i un gran conjunt d'armament. Segons la documentació de l'arxiu Històric aquesta torre és un de les que va realitza més avisos de vaixells i les conseqüents canonades. Al llarg del segle XIX continua en actiu fins a la dissolució del cos de torrers l'any 1867. No hem localitzat documentació de la subhasta però al segle XX es torna a posar en actiu amb una reforma del seu interior als anys 1938-39, amb motiu de la Guerra Civil. Es transformà en un lloc d'observació marítima i aèria, construint una edificació auxiliar adossada a la torre, un aljub, un nou accés a la torre i una garita al pis superior, que va estar en actiu fins a la meitat del segle XX. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. GONZÁLEZ DE CHAVES ALEMANY, J. (1986). Fortificaciones costeras de Mallorca. Palma: COAIB. HABSBURGO LORENA, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (1983). Torres y atalayas de Mallorca. Palma. Ed. Olañeta. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 2 de 6
5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de la construcció, actualment en mal estat de conservació. En particular, aquelles obres que suposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu, les textures dels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits, i els materials originals així com els afegits amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element. Col locar qualque element de tancament en el portal per tal d'evitar el vandalisme, sempre i quan s'integri amb el conjunt i permeti la ventilació i visualització de l'espai interior. Eliminació de certes construccions dissonants de caire militar adossades posteriorment (anys 1938-39) que emmascaren parcialment la construcció original i desvirtuen la seva lectura. Retirada de l'excés de vegetació. Protegir l'entorn més immediat. Condicionar i facilitar l'accés. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. DOMINI PUBLIC MARÍTIMO TERRESTRE. La utilització del domini públic marítimo-terrestre es regularà mitjançant el que queda especificat en el Títol III de la Llei de Costes. Haurà de quedar garantit el respecte a les servituds de trànsit i accés a la mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de Costes. En qualsevol cas, les obres a les instal lacions existents, situades en zona de domini públic o de servitud, es realitzaran d acord amb el què s especifica en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de Costes. PÀGINA 3 de 6
7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma (1938-1939) Rehabilitació (1938-1939) Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. Els usos en la zona de servitud de protecció s ajustaran al que queda disposat en els articles 24 i 25 de la Llei de Costes, havent d estar els usos permesos en aquesta zona, amb l autorització de l òrgan competent de la Comunitat Autònoma, de conformitat amb el què es determina en els articles 48.1 i 49 del Reial Decret 1112/92 pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei de Costes. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ CATEGORIA DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic Integral 2014 TIPUS DE PROTECCIÓ CATEGORIA DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ Bè d'interés Cultural. B.I.C. Monument - Torre Decret 2 d'abril de 1949 sobre protecció de castells espanyols B.O.E. 05/05/1949 PÀGINA 4 de 6
10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 5 de 6
11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6