Resiliència urbana per l adaptació local al canvi climàtic BLOC 3: El cost de no actuar Exemple pràctic Ajuntament de Granollers Barcelona, 31 de

Documentos relacionados
Oriol Biosca - MCRIT Barcelona ( CONAMA - Madrid 30 Noviembre 2016

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

L experiència de Sant Cugat en la redacció del PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC. Gemma López Cap de Secció de Qualitat i Planificació Ambiental

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre

Full Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol

Full Informatiu núm. 14: del 5 al 11 de setembre

El pacte dels Alcaldes i Alcaldesses a Barcelona

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l administració local. Mataró, 9 de maig de 2014

PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius

Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.

La inclusió de l'adaptació en els nous Plans d'acció Gener 2016

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

Verificació i control d activitats comunicades

LA QUALITAT DE L AIRE

Plans tècnics de gestió i millora forestal conjunts (PTGMFc): definició, funcions i beneficis

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST

Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

Àngela Martínez Picó Unitat Tabaquisme SAP Vallès Oriental ICS

CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

Observatori de Govern Local

Procés per a la gestió de l orientació professional

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

Sostenible l Espluga de Francolí. 6 de juliol de 2016

SITUACIÓACTUAL DE LES EMPRESES DE SERVEIS ENERGÈTICS EN ENLLUMENAT PÚBLIC A LA PROVINCIA DE BARCELONA

Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012

Gerència de riscs. Gestió de riscs en centres sanitaris. Noves necessitats. Nous Productes

Avantprojecte pressupost 2017 PRESENTACIÓ. Ajuntament de La Garriga

SERVEIS EDUCATIUS I CONTROL DE GESTIÓ EN EL CONTEXT D ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA

agrícola Maig de 2009

Guía para la elaboración de Planes Locales de Adaptación al Cambio. Herramientas para los municipios

Què és l Estratègia de Seguretat i Salut Laboral?

El desenvolupament rural a Catalunya. Pel desenvolupament urbà de les àrees rurals. Pla de Busa, Solsonès

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

V Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària

CONVENI DE COL LABORACIÓ DIPUTACIÓ DE BARCELONA - CECOT. Balanç

CURRICULUM VITAE Amparo Mateu Cerdà. Curriculum Vitae. Amparo Mateu Cerdà

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

La Corporació Sanitària Parc Taulí és un consorci de naturalesa jurídica pública i caràcter institucional

Model d estudis d estalvi i eficiència energètica en enllumenat públic. Casos pràctics.

Jornada: Habitatge i gent gran LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA

GESTIÓ MANCOMUNADA DE CLAVEGUERAM LA PROPOSTA DEL CONSORCI BESÒS TORDERA

Jorge Helmbrecht Gerent de WatEner 22 de març de 2017

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

Metodologia de la intervenció social

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

Casal Benèfic Premianenc Circuit d entrada CIRCUIT D ENTRADA A UNA PLAÇA D ACOLLIMENT RESIDENCIAL

PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014

Jornada tècnica Motocicleta Elèctrica

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS

La Regla de la despesa. Situació de l ajuntament d Arenys de Mar en sobrepassar la regla de la despesa en la liquidació de l any 2015

13a Assemblea general. Pla anual d activitats 2013

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEL DIA 22 DE FEBRER DE 2018 ORDRE DEL DIA

Programa d impuls a la generació d energia solar a Barcelona. L increment de la generació energètica renovable i local

Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge

SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA 2017

Biomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines

elprojecte Viles Florides promou la flor i planta com a patrimoni Catalunya i posa en valor polítiques sostenibles

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana de Barcelona Setembre de 2007

SERVEI DE MEDI AMBIENT, SALUT PÚBLICA I TERRITORI: PROTECCIÓ DE LA SALUT PÚBLICA

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015

Hàbitat Urbà Medi Ambient i Serveis Urbans EL MALBARATAMENT ALIMENTARI EN EL MARC DEL PLA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS DE BARCELONA

Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.

AJUNTAMENT DE CUNIT. PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Text Refós MEMÒRIA SOCIAL

PROGRAMA DE MESURES CONTRA LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Informe relatiu als nivells de NO 2 enregistrats a Catalunya entre el 24 i 28 de desembre de 2016

Campanya de vacunació antigripal

HORIZON 2020 LIFE Brussel les

QUADERNS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN LA CREACIÓ I/O MILLORA DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

El valor de l'empresa social

Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

ICRA INSTITUT CATALÀ DE RECERCA DE L AIGUA. Projecte ICRA

PLA LOCAL D HABITAGE PÚBLIC DE LLOGUER REGIDORIA D HABITATGE 5 DE JULIOL 2017

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

Informe relatiu als nivells de PM10 enregistrats a Catalunya entre el 20 i el 26 d abril de 2018

La DMA: aspectes econòmics del cicle de l aigua

PROGRAMES I ACTIVITATS CULTURALS PER AL 2015

SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEL DIA 28 D OCTUBRE DE 2010 ORDRE DEL DIA

Acords del Consell d Administració

Transcripción:

Resiliència urbana per l adaptació local al canvi climàtic BLOC 3: El cost de no actuar Exemple pràctic Ajuntament de Granollers Barcelona, 31 de març de 2017

L'Ajuntament de Granollers ha aprovat en el Ple del 20/12/2016 el Pla d'acció per l'energia Sostenible i el Clima (PAESC) i la seva adhesió al Nou Pacte dels Alcaldes pel Clima i l Energia. El PAESC de Granollers integra l'adaptació al canvi climàtic i uns objectius més ambiciosos per assolir el 40 % de reducció d'emissions per al 2030. El nou PAESC inclou: noves actuacions de mitigació (25), una avaluació dels riscos als impactes del canvi climàtic per establir la vulnerabilitat del municipi, i defineix accions d'adaptació per fer-hi front (40). Són actuacions que es corresponen amb competències locals i amb la disponibilitat o futura dotació de recursos per dur-les a terme.

Per definir el Programa d adaptació Es va dur a terme un treball transversal amb els tècnics i les àrees de l Ajuntament implicades per recollir la percepció local i identificar quines eren les actuacions d'adaptació més adequades al planejament/programes municipals en curs o futurs en els següents àmbits: salut, prevenció d incendis, cicle de l aigua, energia, residus, i d altres que requereixen de coordinació interna (protocols i estructures de resposta a emergències, gestió del coneixement i sensibilització, inclusió de criteris d adaptació en contractes, etc.) Com a resultat, es van identificar els potencials impactes locals; el nivell de risc; què s està fent actualment al municipi; estratègies i possibles accions a dur a terme; plans i programes locals on s'emmarquen; àrees implicades.

Identificació de vulnerabilitats municipals: Sensibilitat Exposició Capacitat adaptació Vulnerabilit at Inundacions i riuades +++ +++ +++ Alta Ventades +++ +++ +++ Alta Onades de calor +++ +++ ++ Mitja-Alta Increment de demanda d'energia ++ ++ + Mitjà Afectació de la calor a infraestructures ++ + +++ Alta Afectació a la població ++ + ++ Mitja Episodis de contaminació. Qualitat de l'aire +++ +++ ++ Alta Sequeres i escassetat d'aigua ++ ++ ++ Mitja Problemes d'abastament + ++ +++ Problemes en l'agricultura i ramaderia ++ ++ ++ Mitja Problemes al verd urbà + + +++ Salut +++ ++ + Mitja Al lèrgies +++ +++ +++ Alta Legionel losi ++ ++ +++ Alta Plagues i blooms ++ ++ +++ Mitja Malalties no comunes/emergents ++ + ++ Mitja Incendis forestals + + ++ Baixa Incendis forestals + + ++ Pèrdua de biodiversitat + + + Baixa Plagues i blooms + + + Baixa Producció forestal minvada + + + Baixa Pèrdua de biodiversitat + ++ + Baixa Valors paisatgístics + + ++ Baixa Erosió + + ++ Baixa Pèrdua d'interès turístic entorn natural + + ++ Baixa

Creació d una plataforma amb els documents de referència:

Les 40 accions d adaptació aprovades s organitzen en 6 blocs: protocols i estructures de resposta a emergències; gestió del coneixement i sensibilització; inclusió de criteris d adaptació en contractes i concessions públiques; inclusió de criteris d adaptació en la renovació del planejament local; gestió dels recursos i serveis existents; projectes i inversió per l'adaptació al canvi climàtic.

Definició de barems de referència alhora de referir-se a les actuacions plantejades davant dels efectes del canvi climàtic: Cost Baix: referent a campanyes de sensibilització i millora de la gestió de serveis energètics sense actuacions infraestructurals (cost inferior a 60.000 ) Cost Mig: referent a plans de millora de la gestió de les infraestructures (cost entre 60.000-500.000 ) Cost Alt: referent a noves inversions en infraestructures (cost superior a 500.000 )

Càlcul del cost de la INNACCIÓ El fet de no actuar per avançar en els processos d adaptació comporta costos econòmics extra que hauran de ser assumits per diferents actors (administració local, Generalitat de Catalunya, sector econòmic i ciutadania). Avui no existeixen metodologies estandarditzades de referència per l estimació d aquest cost. Tampoc existeix encara un nombre significatiu d antecedents en Programes d Adaptació que hagin quantificat el cost de no actuar. A partir dels impactes més significatius identificats a Granollers (inundacions, afectació salut de les persones per onades de calor, afectació medi natural per incendis i sequera) i utilitzant metodologies de referència quan aquestes existeixen, o proposantne de nova, el PRACC de Granollers ha quantificat del cost de no actuar, amb l objectiu de diposar d una referència en relació a la cost-eficiència de les accions previstes i millorar la planificació dels processos i recursos públics a destinar a l adaptació. S ha estimat que els riscos meteorològics podran moure s entre uns 115M en 15 anys sota condicions climatològiques actuals, i uns 200 M sota condicions d accentuació del canvi climàtic. Això implicaria un impacte del canvi climàtic de +85 M en 15 anys.

Avaluació del cost d innacció Anàlisi relatiu al període de vigència del PRACC (15 anys). Valors probables segons recurrència mitjana dels fenomens metereològics extrems. Fenomen meteorològic extrem Cost sota condicions climatològiques actuals Cost sota condicions d avenç del canvi climàtic Inundacions 33M 66M Onades de calor 13M 30M Al lèrgies i malalties no comunes i emergents no disponible no disponible Incendis 0,2 M 0,3 M Ventades no disponible no disponible Sequeres 70 M 110 M Principals impactes - sòl residencial potencialment inundable: entre 75.000 m2 (T=50) i 130.000 m2 (T=100) població afectada: entre 8.500 i 15.000 habitants. - sòl industrial potencialment inundable: entre 200.000 m2 (T=50) i 320.000 m2 (T=100). Entre 50 i 100 fàbriques afectades Per impacte d una onada de calor, - increment de 138 d ingressos en urgències - increment de 30 hospitalitzacions en planta - increment +1,05 fatalitats - Major afectació de les al lèrgies per períodes de floració anticipats i més llargs. - Major afectació de malalties exòtiques per l increment mitjà de les temperatures. - entre 2009 i 2014 s han donat en mitjana uns 20 incendis vegetals anualment, amb 0,15ha cremades per incendi - per impacte del canvi climàtic, es donaran uns 300 incendis addicionals en 15 anys, i 40 hectàrees de coberta vegetal cremada més - Major afectació de les ventades per períodes de retorn més curts i majors intensitats - L impacte Impacte d una sequera extrema s ha estimat en un 7,3% del PIB municipal (d acord amb metodologia TIO). - La recurrència actual dels episodis de sequera extrems és entorn a 30 anys (episodis històrics de 1940, 1974, 2008). Per impacte del canvi climàtic, la recurrència d aquests esdeveniments podria duplicar-se cap a mitjans del S.XXI.

Risc d inundacions Determinació d àrees brutes inundables mitjançant SIG - ús industrial (m2) - ús residencial i terciari (m2) - anàlisi T=25, 50, 100

Risc d inundacions Determinació d àrees brutes inundables mitjançant SIG - ús industrial (m2) - ús residencial i terciari (m2) - anàlisi T=25, 50, 100

Figura 54 Cost unitari de valoració dels danys en funció dels usos del sòl Risc d inundacions Cost derivat d una inundació severa. Cota de la làmina d aigua superior a 2m. -350 /m2 residencial -380 /m2 industrial Metodologia Propuesta de mínimos para la metodología de realización de los mapas de riesgo de inundación (MAGRAMA 2013) Font: Propuesta de mínimos para la metodología de realización de los mapas de riesgo de inundación (2013)

Risc d inundacions Aplicació de coeficients de minoració segons intensitat de l avinguda (cota màxima de la làmina d aigua) Possibles valors per a inundacions amb diferents períodes de retorn T Calat (m) T25 T50 T100 0-0,3-21 M 33 M 0,3-0,7-62 M 100 M 0,7-2 - 93 M 151 M >=2-103 M 167M

Risc d inundacions Hipòtesi: -Sota efecte del canvi climàtic, duplicació de la freqüència d esdeveniments metereològics extrems (ACA 2009). -Esdeveniments amb T=100 passen a tenir T=50 - Hipòtesi mitjana de severitat d avingudes (alçada de làmina 0,5m) Cost sota escenari ambiental actual: 33M Cost sota avanç del canvi climàtic: 66M Avinguda 1962 en el terme municipal de Granollers Contrast amb costos d avingudes històriques Málaga y Almería (2013) 11 M Marina Alta, Alicante (2007) 76 M Cataluña (2000) 65 M Besòs - Llobregat (1962) 540 M

Risc d onades de calor Impacte sobre la salut de les persones: +11,2% ingressos a urgències, +40% fatalitats Increment respecte un mes normal Increment d ingressos a urgències 11,2% Increment d hospitalitzacions 7,5% Increment de fatalitats 40,0% Investigació de l Hospital Clínic de Barcelona (O.Trejo et al (2005) en base a dades de l onada de calor de 2003 Defuncions dels residents de 7 municipis de Catalunya el juliol i agost de 2003 respecte la mitjana 2000-2002 (Els municipis són: Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Santa Coloma de Gramanet, Sabadell, Terrassa i Barcelona)

Risc d onades de calor Monetizació d impactes Cost d atenció d un servei d urgències Cost d un ingrés en planta (per pacient i dia) Costos sanitaris 430 150 / dia Cost d una fatalitat 2.700.000 Trasllat d impactes a Granollers: +138 urgències, +30 hospitalizacions, aprox +1 defuncions - D acuerdo amb l activitat de l Hospital General de Granollers en un estiu típic - Durada de l onada de calor: 4 dies Unitats Cost unitari Valor econòmic Urgències 138 430 59.526 Hospitalitzacions en planta 30 150 /dia 4.500 Defuncions 1 2,7 M 2,7 M

Risc d onades de calor Hipòtesi: - recurrència promig de les onades de calor: 5 anys - dies en condicions d onada de calor incrementat entre 6 i 19 dies/any cap al 2040 (Mapa d Adaptació AMB 2014, en base a Agencia Estatal de Meteorologia) Cost ambiental actual: 13M Cost avanç C.C.: 30M

Risc de sequera Sequeres històriques a Catalunya: recurrència promig 30 anys

Risc de sequera Impacte econòmic d una sequera extrema. Enfocament macroeconòmic amb models I-O

Risc de sequera Impacte econòmic d una sequera extrema a Granollers: 7% del PIB municipal Sector econòmic PIB Granollers 2012 (M ) Impacte sequera en % del PIB Impacte en M Agricultura 0,7-29,4% -0,2 Indústria 518,8-7,5% -38,9 Construcció 71,8-5,7% -4,1 Comerç 396,8-6,8% -27,0 Hosteleria 62,8-7,5% -4,7 Transport 99,6-6,8% -6,8 Act. Financeres i assegurances 433,4-6,6% -28,6 Administració pública 342,2-9,1% -31,1 TOTAL 1.926,1-7.3% -141,4

Risc de sequera Hipòtesi: - recurrència promig de sequeres extremes a Catalunya: 30 anys - per efecte del canvi climàtic increment d un 60% dels episodis de sequera - metodologia macroeconòmica (a diferència dels anteriors efectes) ordre de magnitut dels impactes molt superior pels efectes redistributius entre sectors. Cost ambiental actual: 70M Cost avanç C.C.: 110M

Agraïments Treball realizat per MCRIT Barcelona amb el suport de l Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona

Moltes gràcies per la vostra atenció Virgínia Domingo Reig Medi Ambient i Espais Verds Ajuntament de Granollers Tel. 93 860 32 06 mediambientespaisverds@ajuntament.granollers.cat