L AVALUACIÓ DELS PROJECTES COMENIUS

Documentos relacionados
EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

Agenda 21 Escolar de Lleida CURS

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital

Planificació estratègica. Pla anual i memòria. Terrassa abril 2015

Tiana, M. Luisa Triviño Herrero

ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA URGELL

Escoles Sostenibles. Índex

Projecte d Ordre d avaluació d ESO

Centre d Ensenyament Online (CEO)

ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES 4. DEFINICIONS 5. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS 6. SEGUIMENT I MESURA 7.

LES TAULETES DIGITALS A L AULA DE MÚSICA

El treball per projectes

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball

Vides compartides: amb quina et quedes?

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

L APRENENTATGE COOPERATIU

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

Taller de creació de videojocs amb Scratch

PLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL

EL PLA LECTOR DE CENTRE: una eina per fomentar la lectura

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

Eines necessàries per treballar per projectes

Tema 1 El procés tecnològic Ampliació de la unitat

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Programació d una acció formativa

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Eina d identificació per al desenvolupament de la competència social

TREBALL EN XARXA TREBALL EN XARXA

Metodologia de la intervenció social

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA

Logística d aprovisionament

Procés per a la gestió de l orientació professional

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

Noves eines i recursos per un treball en xarxa més eficient

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA

Campus ATENEA: Del Projecte al Servei

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT

Com preparar-se per a una entrevista de feina

Família i Escola Junts X l educació

Transparència, xarxes socials i govern obert a Catalunya

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

Erasmus+ El programa europeu per a l Educació, Formació Professional, Joventut i Esport

Programa d Ajuda per a la Coordinació d Activitats Empresarials PACAE

PROCEDIMENT 57 PLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL EN ELS CICLES FORMATIUS PR-Q-750-T-01-FP

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL (FOL)

L autonomia pedagògica i el Projecte Educatiu de Centre Subdirecció General d Ordenació Curricular i Serveis Educatius

Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA

Avaluació de les practiques en centres en el Grau de Psicologia

PLA DE COMUNICACIÓ I COMUNICACIÓ INTERNA. Mòdul 1

INFORME FINAL D AVALUACIÓ DEL DISSENY DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE QUALITAT

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents

PROPOSTA D INFORME BIENNAL DE SEGUIMENT DE LA IMPLEMENTACIÓ DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE LA QUALITAT

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

VOCABULARIS TEMÀTICS

PLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL

ELS FETS D OCTUBRE DE 1934 A LA PREMSA

Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics. Pla d Acció Tutorial

TINGUEM CURA DEL PLANETA

mercat amb pocs recursos

Blog del projecte MÒDUL 1. PLANIFICAR. CREACIÓ DEL BLOG DEL PROJECTE

AnimaTic. Es poden veure els treballs dels nens a la web:

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014

Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Programa d aprenentatge Permanent Joana Vidal i Salvador

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

Manual eportfoli Infermeria

Aula Virtual

Graduï s. Ara en secundària

Què és la Motxilla Bioclimàtica?

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

La introducció d innovacions metodològiques als centres educatius

U. D. 5 : T R A N F O R M A C I Ó D E L E S P R I M E R E S M A T È R I E S

PROJECTE DE CONVIVENCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR V00

Índex de diapositives

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Sistema de Gestió de la Qualitat

El valor de l'empresa social

PROCÉS 19 ENSENYAMENT APRENENTATGE DE CICLES FORMATIUS PROCÉS-Q-410-T-19-FP

PROJECTE 3 : Els nens no venen de París! Membres:...

Empresa i iniciativa emprenedora

La identificació de competències a MC MUTUAL

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

Pla de mesura de Satisfacció als Clients Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST)

OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

Empresa i iniciativa emprenedora

PROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP

PRÀCTIQUES EXTERNES EN ELS CENTRES, ESTRUCTURES O SERVEIS DE LA URV

Transcripción:

L AVALUACIÓ DELS PROJECTES COMENIUS Document elaborat a partir de materials de Pilar Cortejoso ( Consejería de Educación y Ciencia, Principado de Asturias), l OAPEE i el Servei de Llengües del Departament d Educació

Avaluació És un procés estructurat, a través del qual es valoren i s entenen les actuacions que conformen un projecte Implica l anàlisi i la interpretació de les diferents informacions del projecte amb la finalitat d identificar el grau d acompliment dels objectius

Per què és important avaluar? Ens ajuda a millorar la qualitat del projecte Contribueix a desenvolupar la cultura de l autoavaluació en els nostres centres i a reduir la càrrega de treball a l hora de complimentar sol licituds i elaborar informes

Avaluació Haurem de preveure un pla d avaluació ben definit. Definir les fases del projecte en què avaluarem (imprescindibles: inici, desenvolupament i acabament). Però no podem deixar de mencionar l autoavaluació i com l hem prevista. Definir els àmbits i els aspectes de l avaluació Decidir els agents de l avaluació Decidir quins instruments utilitzarem i explicar els motius: Comuns a tota l associació Interns a la nostra institució

Definir els aspectes de l avaluació: Què podem avaluar? ASSOCIACIÓ DESENVOLUPA MENT DEL PROJECTE PRODUCTES IMPACTE Planificació i gestió Objectius Pertinença Local / Nacional Internacional Composició Activitats i seguiment Integració en el curriculum Alumnat / Professorat / Compromís / Ownership Enfocament pedagògic i Mètodes de treball Transferibilitat Centre / Comunitat educativa Coordinació i lideratge Innovació Innovació Comunicació Difusió Difusió

Instruments per a l avaluació Qüestionaris Entrevistes Observació Mesura del nivell de participació Anàlisi de documents Discussió en grup/s Diari de l alumne/a Presentació

Atenció! Un instrument qualsevol no serveix per a tots els propòsits: Alguns són més adequats per a aspectes tangibles o quantificables D altres, per a aspectes més personals o interpretatius Per acordar el tipus d instrument que volem utilitzar i el contingut haurem de tenir en compte els indicadors i el context de cada institució La finalitat és: crear els nostres propis instruments d avaluació obtenir una perspectiva més clara dels resultats concrets fer el projecte més visible

Fases de l avaluaci avaluació Quan? 1. Planificació 2. Durant l execució 3. Al final del projecte

Participació Activa Paper que l alumnat/participants/ personal pertinent tindrà en les diferents etapes de l associació (implicació de l alumnat en la planificació, l aplicació i avaluació del projecte)

Autoavaluació És un procés participatiu intern que: Consisteix en precisar on ens trobem i on teníem previst arribar Identifica els resultats obtinguts, però també els aspectes que s han de millorar Incentiva la presa de decisions: canvis en els objectius i en la metodologia Facilita el treball i ajuda a assolir els objectius

Autoavaluació com a seguiment Forma part del desenvolupament del projecte: és una reflexió contínua sobre els processos i resultats S ha de contemplar en cadascuna de les fases: fins i tot en la planificació del projecte (no només a la fase final) No es pot avaluar tot: s ha de centrar l atenció en els aspectes més pertinents

Fer-se les preguntes adequades S ha seguit el pla de treball? Si no, per què? Els objectius són apropiats? S hauria de modificar el projecte? Quins beneficis aporta una activitat determinada a l alumnat? Com ha realitzat les tasques l alumnat? Els mitjans de comunicació són apropiats i eficaços? El professorat treballa en equip? S han implicat els pares i mares en el projecte?...?

Agents de l avaluació Qui? Implicar els diversos sectors que participen en el projecte: Professorat /Formadors / Educadors Personal no docent Alumnat Equip directiu Altres ( AMPAs, ONGs...)

Passos que s han de seguir Com? Definir i prioritzar els objectius del projecte Definir els aspectes i els objectius de l avaluació Definir els indicadors Fer les preguntes adequades Buscar els instruments apropiats Interpretar el material Actuar en conseqüència

INDICADORS Conjunt de variables que proporcionen informació - quantitativa o qualitativa - segons l aspecte del projecte Característiques: Ser coherent i fàcil d utilitzar Sol licitar informació d una sola cosa Estar expressat amb claredat semàntica, sense ambigüitat Enunciat: directe i descriptiu Relacionar-se amb els altres Es pot desglossar i especificar en ítems

Exemple d Indicadors Àmbit de l avaluació Producte: Website Indicadors És atractiva i convida a seguir llegint Proporciona informació sobre el projecte o el tema de manera apropiada És un instrument o eina de comunicació eficaç És accessible i fàcil de trobar Ofereix informació clara sobre els contactes És fàcil treure la informació i publicar-la

Exemple d indicadors per a l àmbit de: Associació (Comunicació) Àmbit de l avaluació Indicadors Comunicació en l associació Els mitjans de comunicació seleccionats són accessibles a tots els socis La comunicació es produeix regularment Existeix un registre de les comunicacions realitzades Els conceptes que s utilitzen resulten comprensibles a tots els socis Els materials i la informació es distribueixen eficaçment

Exemple d indicadors per a l àmbit de: Impacte (Professorat) Àmbit de l avaluació Visibilitat del projecte en el centre Indicadors Es menciona el projecte al butlletí del centre que es distribueix a l alumnat, famílies, professorat Hi ha un stand /vitrina/panell dedicat al projecte al vestíbul del centre o a la biblioteca Els productes del projecte estan exposats o disponibles per a la comunitat escolar S ha creat un web específic/un fòrum per al projecte Els recursos del centre (TIC, biblioteca) s utilitzen de manera diferent

Exemple d indicadors per a l àmbit de: Impacte (Alumnat) Àmbit de l avaluació Motivació de l alumnat Indicadors Demanen més feina relacionada amb el projecte amb més freqüència Estan disposats a estudiar més Estan més atents a classe Participen en activitats extra-curriculars amb més freqüència Se senten part del projecte

De l àmbit a l instrument Impacte >Alumnat>Motivació> Ownership >Instrument (I) Èmfasi de l avaluació Motivació de l alumnat Indicadors L alumnat se sent part del projecte 1.- Entrevista: Possibles instruments Vas participar en el procés de presa de decisions del projecte? Es van tenir en compte les teves idees quan es va posar en marxa el projecte? Veus el projecte del professorat o de l alumnat? Creus que t és útil? En quin sentit? Has acceptat responsabilitats en alguna de les activitats? Has fet treball extra per al projecte fora de les hores lectives? Has motivat els teus companys? Estàs satisfet amb els resultats?

Instrument: Entrevista 1. Entrevista Què? Una o més persones pregunten. Sol ser un complement als qüestionaris. Poden ser estructurades o no estructurades. Qui? Avantatges Riscos, limitacions Recomanacions Professorat, equip de gestió del projecte, ajudants lingüístics Oportunitat d examinar el projecte i el procés de manera més completa; és una eina apropiada per avaluar opinions, conductes, valors, sentiments. No s ha de convertir en un debat en què l entrevistador defensa la seva postura. Grup : Alumnat, professorat / formadors, pares i mares... L entrevistador/a s assegurarà d adoptar tècniques adequades. L entrevista la poden realitzar persones no directament implicades en el projecte.

De l àmbit a l instrument Impacte >Alumnat>Motivació> Ownership >Instrument (II) Èmfasi de l avaluació Motivació de l alumnat Indicadors L alumne/a se sent part del projecte 2.- Observació: Possibles instruments Qui assumeix la iniciativa del debat? Qui presenta què? Com s expressen (el nostre projecte, el meu paper, el nostre producte )? Qui motiva a qui?

Com seleccionar l instrument adequat Tipus d instrument (Observació / Presentació...) Què? Qui? Avantatges Riscos, limitacions Recomanacions

I després? Implementar canvis Interpretació de les dades recollides En una reunió, tractar què significa això per a nosaltres Modificació d objectius, pla de treball, activitats, productes, procés, formes de comunicació... Creació d un dossier amb totes les dades recollides (útil per presentacions, reunions, informe intermedi i/o final) Introducció del procés i els resultats de l autoavaluació a l informe intermedi i/o final

CAL EVITAR Mostrar moltes fotos de les trobades amb els socis Donar informació detallada de cada reunió Deixar les activitats de difusió per al final Donar a tothom la mateixa informació RECOMANAT Compartir les experiències a més a més dels resultats Pensar en termes de qualitat, no de quantitat