PLA DE NOVA CIUTADANIA

PLA DE NOVA CIUTADANIA Ajuntament del Masnou Setembre 2006 www.elmasnou.net

Índex del Pla 1. Introducció... Pàg. 3 2. Marc legislatiu... Pàg. 4 3. Estructura del Pla... Pàg. 6 4. Anàlisi demogràfica al municipi del Masnou... Pàg. 7 5. Anàlisi de la realitat... Pàg. 24 6. Objectiu general... Pàg. 31 7. Línies estratègiques... Pàg. 31 8. Desenvolupament... Pàg. 32 9. Programes d actuació... Pàg. 36 10. Recursos... Pàg. 52 11. Temporalització... Pàg. 53 12. Seguiment i avaluació... Pàg. 54 13. Bibliografia i experiències consultades... Pàg. 55 2

1. Introducció Des de l Ajuntament del Masnou, es planteja l elaboració del Pla de nova ciutadania com una eina de planificació i disseny de les línies estratègiques d actuació en matèria d immigració al municipi. El Pla pretén ser un instrument per millorar la integració de les persones nouvingudes, des d una òptica de reconeixement dels drets humans, d adequació dels serveis municipals i des d un principi d igualtat d oportunitats. Durant els darrers anys, el municipi del Masnou ha experimentat un increment de la població estrangera d origen extracomunitari. Aquest flux migratori respon, fonamentalment, a la fugida de persones dels seus països d origen per raons vinculades a la manca de recursos mínims per a la subsistència, a situacions polítiques inestables i/o a la simple voluntat de trobar un espai amb millors condicions sociolaborals, en el marc d estats amb polítiques de benestar social. Aquest augment dels fluxos migratoris esdevé una nova realitat social. Els municipis estan experimentant un creixement de la diversitat social i cultural, i sorgeixen noves necessitats a les quals l administració local ha de donar resposta. Per aquest motiu, l Ajuntament del Masnou té la necessitat de planificar noves polítiques socials, a mitjà i llarg termini, orientades a la gestió d aquesta realitat social. Aquest Pla s elabora a partir dels principis bàsics següents, que es tindran en compte a l hora de gestionar aquesta realitat social: 1. Per a l Ajuntament del Masnou, tots i totes les persones que viuen a la vila són ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets i els mateixos deures. 2. Cal respectar la diversitat cultural, de costums i religiosa com es respecta la diversitat política i social, sempre que les seves expressions no atemptin contra els drets fonamentals de les persones i l ordenació legal del nostre país. 3. La població nouvinguda que arriba al Masnou presenta característiques diverses i no es pot tractar de manera homogènia. Les persones nouvingudes són d orígens diferents, tenen nivells formatius diferents i situacions socioeconòmiques diverses. 4. Cal garantir la convivència i la pau social entre tots els ciutadans i ciutadanes del Masnou. 3

2. Marc legislatiu El Pla de nova ciutadania està emmarcat dins d un marc legislatiu que cal tenir present a l hora de dissenyar les línies d actuació, amb la finalitat que s ajusti a les competències de cadascun dels actors implicats en la gestió del fenomen de la immigració. A continuació es descriu el marc normatiu que fa referència a la immigració en l àmbit comunitari, estatal, autonòmic i local. Àmbit comunitari: Acords de Shenguen: un dels objectius de la Unió és mantenir i desenvolupar un espai de llibertat, seguretat i justícia en què garanteixi la lliure circulació de persones juntament amb mesures adequades pel que fa al control de les fronteres exteriors, l asil, la immigracuó i la prevenció i la lluita contra la deliqüència. Tractat d Àmsterdam (any 1999). Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que va ser aprovada a Tampere l any 1999. Àmbit estatal: Constitució espanyola: - Art. 137: La Constitució espanyola atorga el principi d autonomia en la gestió dels interessos propis de les autonomies, províncies i municipis. - Art. 149.1.2: La Constitució atorga a l Estat la competència exclusiva en matèria de nacionalitat, immigració, emigració, estrangeria i asil. - Art. 150.2 i art. 158: Garantia constitucional de la suficiència financera per a l augment de la prestació de serveis municipals i autonòmics. Llei orgànica 4/2000, d 11 de gener, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Reial decret 864/2001, de 20 de juliol, pel qual s aprova el reglament d execució de la Llei orgànica 4/2000. Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers. Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000 i modificada per la Llei orgànica 8/2000. Reial decret 2393/2004, de 30 de setembre, pel qual s aprova el Reglament d aplicació de la Llei orgànica 4/2000. 4

Àmbit autonòmic: Decret 188/2001, de 26 de juny, dels estrangers i la seva integració a Catalunya. Aquest Decret té com a finalitat fer efectius els drets que preveu el títol primer de la Llei orgànica 4/2000. Drets dels estrangers residents a la Comunitat Autònoma de Catalunya: - Dret a la participació en els afers municipals: Les corporacions locals de Catalunya han de garantir, als estrangers residents empadronats en un municipi de la comunitat, l exercici de tots els drets que reconeix la normativa vigent en matèria de règim local als ciutadans/es empadronats en un municipi (art. 2). - Dret a l assistència jurídica gratuïta (art. 3). - Dret a l educació (art. 4). - Àmbit laboral: L administració autonòmica ha de garantir-los l accés al servei públic d ocupació i als programes de formació professional, orientació laboral i altres accions de foment de l ocupació (art. 5). - Accés a l administració pública com a treballadors municipals (art. 6). - Dret a l assistència sanitària (art. 7). - Dret a ajudes en matèria d habitatge (art. 8). - Dret als serveis i prestacions socials (art. 9). - Foment de la integració i participació (art. 10). La Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya es va crear l any 2000, i des d aleshores ha aprovat dos plans d actuació en matèria d immigració: Àmbit local: - Pla general de la immigració 2001-2004: Va ser una eina normativa i planificadora en què es canalitzaven totes les iniciatives necessàries per reconèixer els drets de les persones immigrades a Catalunya. - Pla de ciutadania i immigració 2005-2008: Va ser aprovat el 28 de juny de 2005. Aquest pla consta de 70 programes que han de portar a terme els diferents departaments de la Generalitat. A més d ésser una eina normativa i planificadora com l anterior, aposta per un nou model d incorporació a la societat catalana, basat en el concepte de ciutadania, de les persones que han escollit Catalunya per viure-hi. Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de les bases de règim local. Llei 8/1987, de 15 d abril, municipal i de règim local de Catalunya. 5

3. Estructura del Pla de nova ciutadania Aquest Pla presenta els punts següents: 1. Anàlisi demogràfica: Aquest apartat té com a objectiu fer una aproximació al perfil de les persones nouvingudes que arriben al municipi del Masnou. Amb aquesta finalitat, s han analitzat tota una sèrie d indicadors que fan referència a l evolució de la població, a la zona de procedència, l edat, el sexe i la localització al poble. 2. Anàlisi de la realitat: A continuació es descriu la situació de la població nouvinguda resident al municipi, en els àmbits següents: informació, àmbit laboral, àmbit educatiu (infants i adults), àmbit sanitari, situació administrativa, habitatge i convivència ciutadana. 3. Objectius i disseny de les línies estratègiques d actuació: Un cop analitzades les dades demogràfiques i d haver fet una aproximació a la realitat social de la població nouvinguda, s han dissenyat tot un seguit d objectius per donar resposta a les necessitats detectades que es concreten en una sèrie de línies estratègiques que cal desenvolupar al llarg dels propers anys. 4. Programes d actuació: Per assolir els objectius proposats, s han dissenyat tota una sèrie de programes d actuació que es van concretant en projectes específics d actuació, i s estableix una temporalització per a cadascuna de les accions. 5. Seguiment i avaluació: El Pla està dotat de tot un seguit d indicadors d avaluació que permetran conèixer el grau d assoliment dels objectius previstos, de les actuacions proposades i la metodologia emprada. 6

4. Anàlisi demogràfica al municipi del Masnou En primer lloc, s ha fet una anàlisi demogràfica per descriure la realitat que viu el municipi en relació amb el fenomen migratori. S han tingut en compte els punts següents: Dinàmica de la població. Procedència de la població 1. Estructura de la població. Localització de la població amb nacionalitat estrangera. Les dades han estat extretes de les fonts següents: Estudi prospectiu d immigració a la comarca del Maresme. Consell Comarcal del Maresme. Maig 2003. Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT). Dinàmica de la població El municipi del Masnou té empadronades, segons el Padró municipal d habitants de l abril de 2006, 21.974 persones, 1.690 de les quals són de nacionalitat estrangera, cosa que representa el 7,69% del total de la població. La taula 1 presenta el nombre d habitants del municipi, segons la nacionalitat, per al període del 2000 al 2006. Taula 1. Evolució de la població al municipi del Masnou. 2000-2006 2 Any Total població Població espanyola Població estrangera % Població estrangera 2000 21076 20385 691 3,279% 2002 21220 20272 948 4,467% 2004 21196 19850 1346 6,35% 2005 21904 20121 1783 8,14% 2006 21986 20296 1690 7,68% Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou i i l EDESCAT. Durant els darrers anys, el municipi del Masnou està experimentant un augment de persones censades al municipi. Val a dir que aquest creixement està motivat tant per la població de nacionalitat espanyola com per l arribada d estrangers. Referint-nos als ciutadans de nacionalitat estrangera, s observa que la seva presència es va incrementant al municipi de forma regular. Pel que fa a l últim any, es pot constatar un descens de la població estrangera. Aquest fet pot estar motivat per la renovació de la inscripció padronal 3. 1 Aquest punt s analitzarà tenint en compte, d una banda, el país de naixement; i de l altra, la nacionalitat de les persones censades al municipi del Masnou. 2 La informació de l any 2006 correspon a dades extretes a 21 d abril. 3 Totes les persones no comunitàries empadronades, adults i menors, que no tinguin el permís de residència permanent han de renovar la inscripció padronal cada dos anys des de la data d empadronament inicial. La no-renovació comporta la baixa padronal (art. 16 de la Llei de bases de règim local). 7

El gràfic 1 mostra l evolució de la població de nacionalitat estrangera durant el període del 2000 a 2006. L eix vertical indica el percentatge d habitants de nacionalitat estrangera. GRÀFIC 1. Evolució de la població estrangera al municipi del Masnou 2000-2006 (%) H a b i t a n t s 9% 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% 0% 8,1 7,7 6,4 4,5 3,3 2000 2002 2004 2005 2006 Any % població estrangera Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou i l IDESCAT. Es pot observar que, durant l any 2006, el municipi del Masnou ha experimentat un descens de la població de nacionalitat estrangera. Al gràfic es pot veure que aquest col lectiu anava registrant un creixement bastant regular, amb el major percentatge assolit l any 2005, amb un 8,1%. Arran de la renovació padronal, la població estrangera ha registrat un lleuger descens. D aquesta manera, s ha passat d un 8,1% de població el novembre de 2005 a un 7,7% el mes d abril de 2006. Per tant, s ha produït un descens d un 1% en cinc mesos. D altra banda, s hauria de preveure la possibilitat d un augment de la població d origen estranger, per l elevat nombre de tramitacions de reagrupaments familiars que s estan començant a gestionar arran de la darrera regularització establerta per l Estat espanyol, el febrer del 2005. Pel que fa a la població de nacionalitat espanyola, es pot observar que, durant els primers anys d estudi, del 2000 a 2004, anava experimentant un descens. A partir de l any 2005, comença a registrar-se un augment de les persones censades, passant de 19.850 habitants empadronats l any 2004 a 20.296 l any 2006. Cal assenyalar que aquest fet pot estar motivat per un major nombre de naixements (tant de població d origen espanyol com estranger), per l arribada de població d altres municipis o ciutats, i per la nacionalització d un important nombre de població d origen estranger, tal com es pot veure al gràfic 2. 8

El gràfic 2 mostra el nombre d habitants censats, per àrees geogràfiques, al municipi del Masnou, tenint en compte el país de naixement i la nacionalitat. Gràfic 2. Població segons el país de naixement i la nacionalitat. Any 2006 País de Naixement Nacionalitat Espanya Europa Comunitària Resta d'europa Àfrica Amèrica Nord/Central Amèrica del Sud Asia i Oceania Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. El gràfic 2 posa de manifest que un nombre important de persones d origen estranger compten amb la nacionalitat espanyola o amb una nacionalitat d un país europeu. Per àrea geogràfica i nacionalitat, es pot observar que les persones procedents d Amèrica del Sud i d Amèrica del Nord i Central són les que presenten un major descens. El col lectiu africà, en canvi, experimenta un lleuger augment pel que fa a la població procedent de la zona del magreb. A tall exemple, molts nadons de les famílies procedents del Marroc són registrats sota la nacionalitat marroquina. El gràfic 3 mostra el percentatge d habitants segons el país de naixement i la nacionalitat. G r à f ic 3. P o b la c i ó c e n s a d a s e g o n s e l p a í s d e n a i x e m e n t i l a n a c io n a li t a t. A n y 2 0 0 6 1 0 0 % 8 0 % 6 0 % 4 0 % 9 0, 3 9 2, 3 2 0 % 0 % -9,7 P a í s d e n a i x e m e n t p o b l a c i ó e s t r a n g e r a -7, 7 N a c io n a li t a t p o b la c ió e s p a n y o l a Font: Elaboració pròpia a partir del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. 9

El gràfic 3 mostra que un percentatge important (2%) de la població d origen estranger, a data d avui, compta amb la nacionalitat espanyola, tal com ja s ha comentat. Per ampliar aquesta informació, vegeu la taula 3 i la taula 4 de l annex. La taula 3 fa referència a la població, per zones geogràfiques, segons el país de naixement i la nacionalitat, i la taula 4 fa referència a la població censada al municipi, segons el país de naixement i la nacionalitat (pàg 20). Procedència de la població A continuació, s analitza la zona de procedència dels veïns del municipi del Masnou 4. Al municipi del Masnou hi ha un total de 1.690 persones amb nacionalitat estrangera que representen un total de 66 nacionalitats. D aquestes 1.690 persones, 471 (27,87%) són de nacionalitat comunitària i 1.219 (72,13%) són de nacionalitat extracomunitària. Pel que fa al país de naixement de la població, hi ha un total de 2.125 persones nascudes a l estranger, d un total de 84 països. D aquestes 2.125 persones, 481 (22,64%) són d origen comunitari i 1.644 (77,36%) són d origen extracomunitari. El gràfic 4 presenta l evolució de la població empadronada al municipi, per àrees geogràfiques i segons la nacionalitat, durant el període del 2000 al 2006. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Gràfic 4. Evolució de la població nouvinguda segons la nacionalitat. Anys 2000-2006 (%) 2000 2002 2004 2005 2006 Espanya Europa Comunitària Resta d'europa Àfrica Amèrica Nord /central Amèrica del Sud Àsia i Oceania Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou i dades de l IDESCAT. El gràfic 4 posa de manifest el descens dels nacionals espanyols al llarg dels primers anys d estudi. A partir del 2005, s observa un lleuger augment de la població i, per tant, un descens dels nacionals estrangers, tal com s havia comentat a l apartat de Dinàmica de població, a la pàgina 7. 4 Aquest apartat s analitzarà segons la nacionalitat de la població. En relació amb l últim any d estudi, es tindrà en compte, d una banda la nacionalitat, i de l altra, el país de naixement de la població censada al municipi. 10

Pel que fa als estrangers, es pot veure que van guanyant pes amb el pas dels anys i que el major percentatge es va registrar el novembre de 2005. A partir d aquesta data, el nombre d estrangers ha experimentat un lleuger descens, possiblement motivat per la renovació de la inscripció padronal esmentada. A partir del gràfic 4 es pot observar un canvi en l assentament de les persones estrangeres que arriben al municipi. Si es tenen en compte les dades del Padró municipal del desembre de 2002, el grup de població procedent del continent africà era el més nombrós i representava un 33,12% del total de la població de nacionalitat estrangera. Aquest col lectiu ha anat perdent pes al llarg dels anys, a causa de l arribada de població procedent d altres zones geogràfiques, principalment dels països de l Amèrica del Sud, que ha passat a ésser el col lectiu més important. A partir de la representació d aquest gràfic, i com es veurà més endavant, les tres zones geogràfiques d on provenen la major part dels estrangers del municipi són: Amèrica del Sud (32%) Europa comunitària (28%) Àfrica (25%) El gràfic 5 mostra el percentatge de la població amb nacionalitat estrangera l abril de 2006. Gràfic 5. Distribució de la població estrangera segons la nacionalitat. Any 2006 (%) Unió Europea 28% Àfrica 25% Resta d'europa 7% Àsia i Oceania 3% Amèrica del Sud 32% Amèrica del Nord i Central 5% Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. A l actualitat, el perfil de la població estrangera està experimentant un canvi respecte a la nacionalitat. Es pot observar que, a partir de l any 2002, la població procedent de l Amèrica del Sud augmenta de manera sostinguda. A data d avui, la població llatinoamericana (32%) i de l Europa comunitària (28%) representa el col lectiu amb una major presència al municipi. 11

Pel que fa a la nacionalitat de la població estrangera del municipi, cal destacar els punts següents: Els estrangers europeus tenen, majoritàriament, nacionalitat d Itàlia (9,23%). La població procedent de la resta d Europa constitueix un 6,98% del total dels estrangers que viuen al Masnou. Provenen, principalment, de Rússia (2,25%) i Romania (1,89%) La major part de la població procedent del continent africà procedeix del Marroc (86,68%) i representa el 21,95% del total de la població amb nacionalitat estrangera. El col lectiu procedent de l Amèrica del Sud és el més nombrós (32%) al municipi. Aquestes persones provenen, majoritàriament, de l Argentina (10,12%) i de l Equador (7,81%). La població procedent de l Amèrica del Nord i Central constitueix un 4,79% del conjunt d estrangers. En aquest cas, predomina la població procedent de Cuba (1,42%) i la República Dominicana (1%). El col lectiu asiàtic no és gaire representatiu dins del municipi (3,20%). Dins d aquest grup predomina la població de la Xina, amb un 64,81% del total de la població asiàtica present a la vila. Per ampliar aquesta informació, vegeu les taules 5 i 6 de l annex. Aquestes taules fan referència a les nacionalitats amb major presència al municipi i a l evolució de la població, segons la nacionalitat (pàg. 20 i 21). El gràfic 6 ens mostra el percentatge de la població nouvinguda d origen estranger l any 2006. Gràfic 6. Distribució de la població estrangera segons el país de naixement. Any 2006 (%) Unió Europea 23% Resta Europa 6% Àsia i Oceania 4% Àfrica 19% Amèrica del Nord i Central 7% Amèrica del Sud 41% Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. Si prenem com referència el país de naixement de les persones empadronades al municipi d extruen les següents conclusions. Els estrangers europeus són nascuts majoritàriament a França (7,01%). En canvi, per nacionalitat, els italians són els que representen un major percentatge, fet que s explica perquè un nombre important de població procedent d Argentina té la nacionalitat italiana. La població procedent de la resta d Europa constitueix un 6,49%. Aquest grup prové, principalment, de Rússia (1,98%) i Romania (0,01%). La major part de la població procedent del continent africà procedeix del Marroc (83,33%) i representa el 16,24% del total de la població estrangera. 12

Pràcticament la meitat del total de la població que prové de l estranger és de l Amèrica del Sud (40,42%) i, per tant, és el col lectiu més representatiu que hi ha al municipi. Principalment, provenen de l Argentina (17,13%) i de l Equador (6,07%). Un 6,54% del total dels veïns que provenen de l estranger són de l Amèrica del Nord i Central. La majoria de persones d aquest col lectiu són de Cuba, un 2,07%. La població procedent d Àsia i Oceania representa el col lectiu menys present al municipi (4,42%). Dins d aquest grup predominen els xinesos, amb un 2,31%. Estructura de la població A continuació s analitza la distribució per sexe i edats de la població resident al Masnou, segons la nacionalitat. Per sexe: Gràfic 7. Població per nacionalitat i sexe. Any 2006 Percentantge Població 51,8 51,9 48,2 48,1 45,0 55,0 60,2 39,8 50,0 50,0 61,7 38,3 55,2 51,9 44,8 48,1 Espanya Total estranger Europa Comunitària Resta d'europa Àfrica Amèrica Nord i Central Amèrica del Sud Àsia i Oceania Homes Dones Nacionalitat Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. A partir del gràfic 7, s observa una paritat en la distribució per sexes, tant pel que fa a la població espanyola com a la població de nacionalitat estrangera. Val a dir que s observa que s està produint una progressiva feminització de la població de nacionalitat estrangera resident al municipi. En aquest cas, la població estrangera representa un 51,9%. Aquesta feminització de la població es pot deure, bàsicament, a tres motius: L arribada de població procedent de zones geogràfiques on la dona és la persona que inicia el seu propi procés migratori. El canvi en el procés migratori d alguns col lectius, com és el cas de la població procedent del continent africà. La tramitació de reagrupaments familiars. 13

Ateses les dades relatives al sexe de la població segons la nacionalitat, es poden extreure les conclusions següents: En el cas de la població espanyola, s observa una lleugera feminització de la població, que s'ha mantingut al llarg dels anys. De l Amèrica del Sud, predominen les dones enfront dels homes. La població femenina procedent d aquesta zona és la que normalment inicia el procés migratori. S ha pogut veure que aquest tret es dóna al llarg de totes les migracions registrades al municipi. Entre les persones vingudes de la zona del Magreb es registra una paritat entre els homes i les dones, és a dir, presenten el mateix percentatge. En aquest sentit, s observa que s està produint un canvi respecte a les primeres migracions registrades al municipi. El percentatge de la població femenina del Magreb ha experimentat un augment durant els últims anys. Aquest fet pot estar motivat pels factors següents: tramitació de la reagrupació familiar i/o perquè cada cop hi ha més dones que inicien el seu propi procés migratori. Pel que fa a la població procedent de l Europa comunitària, al llarg dels últims anys ha predominat la població masculina. A partir de l any 2005, s observa que el percentatge d homes comença a registrar un descens i van guanyant pes les dones. Entre la població vinguda dels països que no pertanyen a l Europa comunitària sempre ha predominat la població femenina. Es constata que la població femenina ha anat guanyant pes al llarg d aquests últims anys. L any 2005, però, va registrar un lleuger descens. Pel que fa a la població asiàtica, la població masculina ha predominat enfront de la femenina. D altra banda, s observa que la població masculina ha anat perdent pes fins a l any 2005, mentre que la dona asiàtica comença a registrar un major percentatge. A data d avui, es pot constatar que les zones geogràfiques que presenten una major feminització de la població són: Amèrica del Nord i Central. (61,7%) Països que no pertanyen a l Europa comunitària. (60,2%) Amèrica del Sud. (55,2%) Per ampliar aquesta informació, vegeu la taula 7 de l annex. Aquesta taula, fa referència a l evolució de la població estrangera segons la nacionalitat i el sexe (pàg. 21). 14

Per edat: Al gràfic 8 es mostren dues piràmides d edat sobreposades que representen la distribució per edat i sexe de la població espanyola i estrangera. G RD Ào nf eic s 8. C o m p a ra c ió d e le s e s tru c tu re s p e r e d a t i s e x e d e la p o b la c ió e s p a n yo la i e s tra n g e ra, 2 0 0 4 D e 8 0 a 8 4 an y s H o m e s D e 7 0 a 7 4 an y s Grups d'edat D e 6 0 a 6 4 an y s D e 5 0 a 5 4 an y s D e 4 0 a 4 4 an y s D e 3 0 a 3 4 an y s D e 2 0 a 2 4 an y s D e 1 0 a 1 4 an y s D e 0 a 4 an y s 1 2 % 1 0 % 8 % 6 % 4 % 2 % 0 % 2 % 4 % 6 % 8 % 1 0 % P e rce n ta tg e d e p o b la c ió P o b la ció e sp a n yo la Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l IDESCAT. Po b la ció e stra n g era Amb la representació d aquest gràfic, es torna a posar de manifest la lleugera feminització existent tant entre la població espanyola com estrangera. Es pot observar una concentració de població jove, tant en el cas de la població espanyola com en l estrangera. Pel que fa a la població espanyola, la franja d edat que presenta un major volum de població és la dels 35 als 39 anys (8,2%), i és també important la franja dels 25 als 29 i dels 30 als 34 anys (16,18%) i la dels 40 als 44 i dels 45 als 49 (15,66%). Pel que fa a la població estrangera, es tracta d un col lectiu eminentment jove, en què predominen les persones amb edats compreses entre els 25 i els 44 anys d edat, que representa el 49,25% del total de la població estrangera. En el cas de la població espanyola, cal assenyalar l important nombre de persones, principalment dones, amb una edat major de 65 anys. Aquest col lectiu representa el 15,55% del total de la població espanyola. Aquest fet fa que els índexs d envelliment i el de dependència econòmica siguin bastant majors que el de la població estrangera. Pel que fa a la població estrangera, s ha de ressaltar la població amb menys de 9 anys, que suposa el 13,3% de la població estrangera de l any 2004. Aquesta dada pot venir motivada pels naixements que es produeixen entre aquest col lectiu i, d altra banda, pels reagrupaments familiars tramitats els darrers mesos. Probablement, aquesta tendència pot créixer durant l any 2006. El col lectiu de gent gran no representa un percentatge gaire important respecte al conjunt de la població estrangera (4,53%) i, tenint en compte la trajectòria d aquests darrers anys, probablement continuarà la mateixa tendència, aspecte que afavoreix un índex d envelliment i de dependència econòmica bastant menor que els de la població espanyola. 15

A continuació s analitzen els indicadors d estructura, com la dependència econòmica i l índex d envelliment. Per ampliar aquesta informació, vegeu la taula 8 de l annex. Aquesta taula fa referència a la comparació de les estructures per edat i sexe de la població espanyola i estrangera (pàg. 21). L índex de dependència econòmica és l indicador que calcula el pes de la població potencialment inactiva, respecte el de la potencialment activa. L índex de dependència econòmica és de 42,69 per a la població espanyola. De manera que per cada 100 persones potencialment actives n hi ha 42,69 de potencialment dependents. Per a la població estrangera, aquest índex disminueix fins a 29,67 de cada 100. Aquesta disminució s explica perquè és un col lectiu més jove, amb poques persones d edats superiors als 65 anys. L índex d envelliment mesura la proporció d individus majors de 65 anys respecte als que en tenen menys de 15 anys. L índex d envelliment per a la població espanyola és de 92,39 persones majors de 65 anys respecte als menors de 15, i és de 24,7 de cada 100 per a la població de nacionalitat estrangera. Localització de la població estrangera En aquest apartat s estudia de quina manera es distribueix la població de nacionalitat estrangera al municipi. La distribució de la població estrangera al municipi del Masnou es dóna de forma homogènia entre les seccions censals de la vila, tal com indica la taula 2. El municipi del Masnou està dividit en dos districtes. El primer està format per 10 seccions censals i el segon, per 4 seccions, tal com mostra la taula 2, que compara la població total i l estrangera. Districte TAULA 2. Distribució de la població, segons districte i secció censal. Any 2006 Secció censal Població total Població espanyola Població estrangera % d estrangers sobre total secció % d'estrangers sobre total d'estrangers 1 1961 1791 170 8,67% 8,92% 2 1989 1861 128 6,43% 9,05% 3 1172 1062 110 9,38% 5,33% 4 1796 1725 71 3,95% 8,17% 1 5 1785 1646 139 7,79% 8,12% 6 1891 1706 185 9,78% 8,60% 7 1584 1516 68 4,30% 7,20% 8 1424 1353 71 4,98% 6,47% 9 865 731 134 15,49% 3,93% 10 1395 1336 59 4,23% 6,35% 1 1702 1612 90 5,28% 7,74% 2 1037 999 38 3,66% 4,72% 2 3 1499 1242 257 17,14% 6,82% 4 1886 1716 170 9,01% 8,58% Total municipi 21986 20296 1690 7,69% 100% Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. 16

Les seccions 9 (15,49%) i 6 (9,78%) del districte 1 i la secció 3 (17,14%) del districte 2 són les zones que presenten un major percentatge de població amb nacionalitat estrangera, respecte al total de la població censada, per secció censal. Els districtes amb un major percentatge de població estrangera corresponen al barri d Ocata (26,15%), la zona del centre (15,49%) i a la zona de Maricel (9,78%). Val a dir que si aquestes dades són analitzades a partir del país de naixement, s observa que el districte primer secció primera, que correspon al barri de Bell Resguard, registra un percentatge important d estrangers (10,68%), procedent, principalment, de l Amèrica Llatina (5,81%), respecte al total de població empadronada a la secció censal. D altra banda, si es pren com a referència la nacionalitat, s observa que les àrees de l Europa comunitària i Espanya representen un major percentatge, i que el col lectiu de l Amèrica Llatina registra un descens de població i passa a representar un 2,24%, ja que un nombre important d aquest col lectiu té la nacionalitat espanyola o d un altre país de la Unió Europea, principalment d Itàlia. Gràfic 9. Distribució de la població estrangera per seccions censals segons la nacionalitat. Any 2006 7% 9% 9% 9% 8% 5% 5% 8% 6% 4% 6% 7% 9% 8% 1º1ª 1º2ª 1º3ª 1º4ª 1º5ª 1º6ª 1º7ª 1º8ª 1º9ª 1º10ª 2º1ª 2º2ª 2º3ª 2º4ª Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades del Padró municipal de l Ajuntament del Masnou. El gràfic 9 ens mostra el percentatge de població amb nacionalitat estrangera que està situada a les seccions censals del municipi. A partir d aquest gràfic es pot veure la distribució homogènia de la població estrangera, tal com s ha comentat. D altra banda, s ha d assenyalar que, encara que la població nouvinguda es distribueix homogèniament al municipi, la població procedent d una mateixa zona geogràfica tendeix a agrupar-se. Així doncs, es constata el següent: El major percentatge d estrangers provinents de l Europa comunitària es troba al barri del Bell Resguard del Masnou (19,62%). També hi ha un percentatge important d aquest col lectiu al barri de Voramar d Ocata (12,24%). 17

Els nouvinguts provinents de la resta d Europa estan ubicats de manera homogènia al llarg del municipi. El barri que presenta un major percentatge d aquests nouvinguts és la zona del la zona del centre (16,24%). El col lectiu africà es distribueix de manera desigual al municipi. A la zona on és més present és el barri d Ocata (27,10%) i la zona de Maricel (20,09%). El grup de l Amèrica del Nord i Central, com el de la resta d Europa, es distribueix de forma homogènia al municipi. El barri d Ocata és el que presenta una major presència d aquest col lectiu, amb un 18,52%. Com és el cas d altres col lectius, el d Amèrica del Sud es distribueix per tot el municipi de manera homogènia. La zona que presenta un major nombre de persones d aquest grup és el barri d Ocata, amb un 25,37%. El col lectiu d Àsia i Oceania és poc present al municipi i es concentra, principalment, al barri d Ocata, un 51.85%. Per ampliar aquesta informació, vegeu la taula 9 de l annex. Aquesta taula fa referència a la població per seccions censals i àrees geogràfiques (pàg. 22). 18

19 www.elmasnou.net

Síntesi: El municipi del Masnou té empadronats 21.974 habitants, 1.690 dels quals són de nacionalitat estrangera. Els estrangers representaven un 7,7% del total de la població del municipi l abril de 2006. Al municipi del Masnou viuen 1.690 persones de nacionalitat estrangera que provenen de 66 nacionalitats diferents. Durant el període 2000-2006, la població nouvinguda de nacionalitat estrangera ha experimentat un creixement bastant regular. El major percentatge es va registrar el novembre de 2005, amb un 8,14%. Val a dir que al llarg d aquest any s està produint un descens de població motivat per la renovació de la inscripció padronal, que es va començar a tramitar el desembre del 2005. Pel que fa a la població espanyola, s observa que s estava produint un descens de la població durant el període 2000-2004. És a partir de l any 2005 que els nacionals espanyols comencen a registrar un major percentatge. Aquest fet pot estar motivat, entre d altres causes, per la nacionalització d alguns col lectius d origen estranger. Si es pren com a referència el lloc de naixement, el 9,7% de la població del municipi ha nascut a l estranger. Un 41% dels estrangers han nascut a l Amèrica del Sud, seguida de la Unió Europea, amb un 23%, i d un 19% de població nascuda al continent africà. L estructura per sexes es caracteritza per una distribució bastant paritària, tant en la població espanyola com estrangera. Els veïns del Masnou presenten una lleugera feminització de la població (52 dones per cada 100 homes). Val a dir que hi ha diferències, segons la nacionalitat, i que el col lectiu comunitari és el més masculinitzat, amb un 55%, mentre que els col lectius de l Amèrica del Nord i Central i de la resta d Europa són els més feminitzats, amb un 61,7% i un 60,2%, respectivament. Mentre la població estrangera es caracteritza per ser un col lectiu jove, la població espanyola concentra un alt nombre de persones amb edats compreses entre 45 i 64 anys. Altres indicadors que posen de manifest aquesta estructura per edats més jove dels col lectius estrangers són uns menors índexs de dependència econòmica i d envelliment. Aquest fet s explica per una menor presència de persones als grups de població inactiva (majors de 65 anys i menors de 15 anys). Pel que fa a la localització al municipi, cal assenyalar que la població estrangera presenta una distribució territorial força homogènia. 20

Annexos Taula 3. Població, per zones geogràfiques, segons el país de naixement i la nacionalitat. Any 2006 (persones) Any 2006 Espanya Europa comunità ria Resta d'europa Àfrica Amèrica Nord/Cen tral Amèrica del Sud Àsia i Oceania Total població estrangera País de 19855 482 139 415 140 860 95 2131 naixement Nacionalitat 20296 471 118 428 81 538 54 1690 Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d'habitants de l'ajuntament del Masnou. Taula 4. Població, segons el país de naixement i la nacionalitat. Any 2006 (persones) Any 2006 Total població Població espanyola Població estrangera Població estrangera Població espanyola País 21974 19849 2125 9,67052 90,329 naixement Nacionalitat 21986 20296 1690 7,68671 92,313 Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. Taula 5. Nacionalitats amb major presència al municipi. Any 2006 Nacionalitat Població Europa comunitària 471 Itàlia 156 França 91 Alemanya 59 Regne Unit 44 Resta d'europa 118 Rússia 38 Romania 32 Bulgària 24 Àfrica 428 Marroc 371 Amèrica del Nord i Central 81 Cuba 24 República Dominicana 17 Estats Units 15 Mèxic 15 Amèrica del Sud 538 Argentina 171 Equador 132 Uruguai 49 Bolívia 43 Àsia 54 Xina 35 Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d'habitants de l'ajuntament del Masnou. 21

Taula 6. Evolució de la població, segons la nacionalitat. Any 2000-2006 (persones) Any Espany a Àfrica Àsia i Oceania Europa comunit ària Resta d'euro pa Amèrica Nord/ Central Amèric a del Sud Total població Masnou Total poblaci ó estrang era 2000 20385 226 13 264 42 104 42 21076 691 2002 20272 273 43 314 64 211 43 21220 948 2004 19850 339 91 372 78 418 48 21196 1346 2005 20121 462 126 438 97 595 65 21904 1783 2006 20296 471 118 428 81 538 54 21986 1690 Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d'habitants de l'ajuntament del i les dades facilitades per l IDESCAT. Taula 7. Evolució de la població estrangera segons la nacionalitat i el sexe. Any 2000-2006. (persones) Origen / Sexe Any Total any Europa comunitària Resta d Europa Àfrica Amèrica del Nord i Central Amèrica del Sud Àsia i Oceania H D H D H D H D H D H D 2000 691 115 111 6 7 138 126 15 27 50 54 28 14 2002 948 144 129 18 25 164 150 27 37 96 115 26 17 2004 1346 194 145 34 57 193 179 34 44 200 218 25 23 2005 1783 257 205 53 73 219 219 47 50 284 311 30 35 2006 1690 259 212 47 71 214 214 31 50 241 297 21 33 Font: Elaboració pròpia, a partir del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou i l IDESCAT. Taula 8. Comparació de les estructures per edat i sexe de la població espanyola i estrangera. Any 2004 (persones) Total per<9 anys 10-19 anys 20-24 25-34 anys 35-44 anys 45-64 anys >65 anys zones anys H D H D H D H D H D H D H D Població espanyola 19.850 1004 919 1059 943 658 638 1625 1587 1561 1637 2476 2656 1211 1876 Població estrangera 1.346 92 87 68 74 63 60 193 182 148 140 90 88 26 35 Total edat 2102 2144 1419 3587 3486 5310 3148 Total global 21.196 Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de l IDESCAT. 22

Taula 9. Població per seccions censals i àrees geogràfiques. Any 2006 (persones) Districte Secció Europa comunitàri a Resta d'europa Àfrica Amèrica del Nord i Central Amèrica del Sud Àsia i Oceania Espanya Total Total estrangers 1 93 15 5 9 44 4 1791 1961 170 2 46 9 33 8 30 2 1861 1989 128 3 28 7 10 2 59 4 1062 1172 110 4 36 3 9 6 14 3 1725 1796 71 1 5 48 8 25 3 53 2 1646 1785 139 6 26 12 86 8 51 2 1706 1891 185 7 10 5 15 3 35 0 1516 1584 68 8 4 1 46 3 15 2 1353 1424 71 9 32 19 35 5 43 0 731 865 134 10 16 2 20 3 15 3 1336 1395 59 1 37 8 7 6 30 2 1612 1702 90 2 2 15 9 0 1 11 2 999 1037 38 3 25 14 116 15 59 28 1242 1499 257 4 58 5 21 9 77 0 1716 1886 170 Total global 474 117 428 81 536 54 20296 21986 1690 Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades del Padró municipal d habitants de l Ajuntament del Masnou. 23 www.elmasnou.net

5. Anàlisi de la realitat Un cop analitzades les dades demogràfiques que fan referència a l evolució de la població estrangera, es descriu la situació de la població nouvinguda resident al municipi del Masnou. Per fer una aproximació a la realitat social de la nova ciutadania al municipi s han mantingut entrevistes amb els professionals de l Àrea de Serveis a les Persones, i entrevistes i sessions grupals amb població migrada de diferents nacionalitats. L anàlisi de la realitat social abraça diferents àmbits: 1. Informació 2. Àmbit sociolaboral 3. Àmbit educatiu: 3.1. Educació dels infants 3.2. Formació d adults 4. Àmbit sociosanitari 5. Situació administrativa 6. Habitatge 7. Convivència i ciutadania Informació S ha pogut constatar la necessitat de desenvolupar accions amb l objectiu que la població estrangera tingui un major coneixement del sistema de drets i deures del nostre país, dels serveis i recursos que hi ha a l abast de la ciutadania, així com del seu funcionament i de l entorn de la nova societat d acollida en general. Àmbit sociolaboral Pel que fa a les dades quantitatives referents al perfil socioecònomic de les persones estrangeres ubicades al municipi, no es disposa de dades objectives. Dels usuaris de Promoció Econòmica, el 20% prové de l estranger. Pel que fa a zones de procedència, predominen els usuaris procedents de l Amèrica Llatina i del Magreb. Val a dir que molts d aquests usuaris no són veïns del Masnou. S ha d assenyalar l impacte que ha tingut el Servei d Autoempresa en la població estrangera resident al municipi. S ha pogut constatar que molts d aquests usuaris provenen, principalment, de l Amèrica Llatina. S ha observat que una part de la població nouvinguda que arriba a la nostra vila es pot trobar amb les dificultats següents a l hora d accedir al mercat laboral: Homologació dels títols universitaris dels països d origen. S ha constatat un increment de les persones que arriben amb títols universitaris. 24

Predomina la precarietat laboral i una manca d especialització. Impossibilitat d accedir a un treball relacionat amb la formació acadèmica. Accedeixen, principalment, a feines no qualificades. Si es té en compte les persones que fan ús del Centre d Informació al Treballador Estranger (C.I.T.E.), s observa que, de les 182 persones que es troben en una situació activa laboral, 106 treballen sense la corresponent autorització o sense un contracte. Pel que fa als sectors d activitat, predominen la construcció (homes) i el servei domèstic i d atenció a les persones (dones). Una altra dada que cal ressaltar, en aquest sentit, és que les dones magrebines es troben cada vegada amb més dificultats per inserir-se al mercat laboral. Aquest fet està motivat, principalment, per l arribada de persones d altres zones geogràfiques. Un altre sector d activitat important, entre la població estrangera, és el de l hoteleria. La situació administrativa de les persones està suposant una gran barrera a l hora d inserir-se al mercat laboral. A més, la impossibilitat, en molts casos, de poder accedir a les corresponents autoritzacions per residir i/o treballar, està generant feines informals (economia submergida), esporàdiques i limitades. L oferta laboral és molt limitada i pràcticament nul la per a aquella població que es troba en una situació d irregularitat. L'idioma suposa una dificultat afegida per a la població procedent del Magreb. Aquest col lectiu presenta dificultats a l hora d aprendre les llengües oficials de la nova societat d acollida. Prejudicis i/o estereotips per part de la població autòctona cap a la població estrangera. Àmbit socioeducatiu Educació d infants: Presència de població estrangera als centres educatius de la vila. Curs 2005-2006. (Persones) Centre educatiu Nombre total d alumnes Nombre total d alumnes estrangers Percentatge de població estrangera CEIP Ferrer i Guàrdia 215 24 11,1% CEIP Rosa Sensat 136 40 29,4% CEIP Lluís Millet 410 36 8,78% CEIP Ocata 158 48 30,38% Escolàpies. La 671 11 1,64% Immaculada Escola Bergantí 227 11 4,85% IES Maremar Salvador Espriu Sagrada Família 320 20 6,25% IES Mediterrànea 1590 179 Font: Elaboració pròpia, a partir dels registres dels centres educatius. No ha estat possible comptar amb totes les dades quantitatives referents a la presència de l alumnat estranger als centres educatius. 25

Presència de població estrangera als centres educatius de la vila, segons la zona de procedència, el sexe i el nivell educatiu. Zona d origen Total per zones Educació infantil Educació primària Educació secundària H D H D H D Europa comunitària 18 4 2 7 4 1 Resta d Europa 11 3 0 4 3 1 Amèrica del Nord i Central 2 0 1 1 0 2 Amèrica del Sud 62 8 11 24 21 4 Magreb 66 15 10 15 29 5 4 Resta d Àfrica 4 0 1 0 3 Àsia /Oceania 7 0 0 12 6 Total nivell educatiu/sexe 30 25 53 66 8 9 Total global 191 Font: Elaboració pròpia, a partir dels registres dels centres educatius. La població nouvinguda, en principi, no es troba amb dificultats a l hora d accedir al sistema educatiu normalitzat. No es donen situacions de concentració de la població estrangera a les escoles de la vila, la presència de l alumnat estranger als centres és homogènia, així com la seva localització al municipi. Val a dir que les escoles que concentren un major nombre d alumnes estrangers són: Escola Rosa Sensat (Masnou Alt) IES Ocata (Centre). Referent a les dificultats trobades a l hora de millorar la inserció socioeducativa dels menors estrangers, cal destacar les següents: Les famílies estrangeres desconeixen les característiques i el funcionament del sistema educatiu de la nova societat d acollida. L adaptació a un nou model educatiu i unes pautes educatives. En aquest sentit, s observa que els alumnes que s incorporen en nivells educatius superiors presenten majors dificultats. Encara que no es presenten dificultats derivades de la interacció dels alumnes autòctons i immigrants, s observa que fora de l àmbit escolar no es dóna una cohesió entre els alumnes. La manca de participació de les famílies en el procés educatiu dels nens i nenes i en els diferents òrgans participatius. Malgrat que en un principi no presenten dificultats d accés al sistema educatiu, sí que se solen donar les situacions següents: Barrera idiomàtica. Manca de suport familiar en el procés educatiu. Les joves immigrades, especialment les joves magrebines, es poden trobar amb una situació de càrrega familiar que els dificulti la continuïtat de l escolarització. Pel que fa al tipus de problemàtiques que poden presentar els infants i joves nouvinguts, val a dir que no sempre estan relacionades amb el fet migratori. En el cas de la persona recentment arribada al municipi, cal tenir en compte, a banda del fet de la migració, el conflicte intern de valors, ja que a l escola se l educa amb les pautes culturals de la nova societat d acollida i, en canvi, a casa és educada amb pautes culturals del país d origen. 26

D altra banda, també s ha d afegir la situació administrativa dels joves, ja que aquests han arribat, normalment, mitjançant el reagrupament familiar, fet que els impossibilita cursar estudis superiors i/o treballar. Per tant, aquesta situació, constitueix un important factor de risc social. Formació d adults: En un principi, la població nouvinguda, no presenta dificultats d accés a la formació que s ofereix des del Centre de Formació d Adults del Masnou, ja que es tracta d un servei obert al conjunt de la ciutadania. Tot i així, s han detectat els factors següents que poden dificultar la participació en la formació: Existència d una manca d hàbits i de conscienciació de la importància de tenir un coneixement de la llengua i cultura de la societat d acollida, com a eina facilitadora d una posterior inserció social i laboral. Situacions sociofamiliars complexes que dificulten tenir una constància a les accions formatives. Situació administrativa del col lectiu jove, ja que molts d aquests joves han arribat mitjançant el reagrupament familiar, fet que els dificulta continuar una formació superior i/o ocupacional i, consegüentment, la seva inserció social a la nova societat d acollida. Manca de coneixement de l oferta formativa del centre, així com de l existència d aquest centre. En aquest sentit, s observen diferències segons la zona de procedència de la persona. La població estrangera resident al municipi té interès per aprendre el castellà. D altra banda, hi ha una notable manca de predisposició per al coneixement de la cultura i llengua catalanes. Només el temps de residència provoca que, a poc a poc, es vagi prenent consciència de la importància d aprendre el català com a mitjà per millorar la integració a la nova societat. Val a dir que la demanda de cursos d alfabetització, tant de castellà com de català, va en augment. Pel que fa a la formació ocupacional, els cursos per afavorir la incorporació al món laboral s estan adaptant a les possibilitats reals d inserció sociolaboral. Encara que s estan fent esforços per adequar la formació a la nova realitat social que viu el municipi, hi ha una baixa presència de població nouvinguda. Aquest fet pot estar motivat per les qüestions següents: Incompatibilitat d horaris. Manca de coneixement dels requisits exigits per l Administració per fer aquest tipus de formació. Situacions personals que impossibiliten assistir a aquests cursos. Un altre factor que cal tenir en compte és el nivell educatiu i cultural baix d alguns col lectius, principalment, els provinents de les àrees rurals. D altra banda, es desconeix el nivell d estudis de la població estrangera resident al municipi. En aquest aspecte, només es compta amb les dades de les persones ateses des del CITE durant l any 2005. Si es tenen en compte aquestes dades, s observa que un 51,12% dels estrangers tenen finalitzats els estudis bàsics i un 43,5%, els estudis mitjans i/o professionals. Des d una perspectiva de gènere, s observa que les dones tenen un major nivell d instrucció. 27

Àmbit sociosanitari L accés al sistema sanitari normalitzat per part de la població nouvinguda no presenta dificultats. La tramitació de la targeta sanitària és una de les primeres gestions que fan quan arriben al municipi, ja que empren la targeta com a document acreditatiu. Des de l Àrea Bàsica de Salut del Masnou, conjuntament amb la mediadora municipal, s ha elaborat un protocol d acollida a la població nouvinguda, per facilitar l accés al sistema sanitari normalitzat a les persones nouvingudes. Aquest protocol recull el circuit d entrada al sistema sanitari de les persones arribades recentment al municipi. Encara que s hagi elaborat aquest document, es pot percebre que la població estrangera té un desconeixement del funcionament del sistema sanitari normalitzat. Una vegada han tramitat a targeta sanitària, s ha pogut observar que no fan un ús dels serveis sociosanitaris que s ofereixen des de l ABS. En aquest sentit, s ha pogut constatar que, a partir de tallers de salut sexual i reproductiva adreçats a dones estrangeres, hi ha hagut un augment de demandes, per part d aquest col lectiu, al servei d atenció a la dona de l ambulatori. Val a dir que també s han fet tallers d educació per a la salut, per atendre les problemàtiques de salut amb què es pot trobar la població nouvinguda. Els principals problemes de salut detectats en la població migrada estan relacionats amb: Una situació d aïllament social. Malalties importades. Alguns col lectius poden presentar resistències de tipus cultural davant determinats tractaments. La situació administrativa personal. Les condicions d habitabilitat. Les principals problemàtiques de salut que presenten són: Ginecològiques. Pediàtriques. De salut mental. De diabetis i alimentació. Situació administrativa Resulta complicat fer una estimació de la situació administrativa dels estrangers residents a la vila del Masnou. Si es té en compte aquesta variable en les persones usuàries del CITE, s observa que, de les 223 persones que han fet ús d aquest servei durant l any 2005, 118 persones no compten amb les corresponents autoritzacions per residir i treballar a Espanya, xifra que representa el 52,91% del total d usuaris. La legislació d estrangeria dificulta, en molts casos, la inserció social i laboral de la població nouvinguda. Aquesta qüestió afecta, de manera especial, els infants, els joves i les dones que arriben mitjançant els reagrupaments familiars. 28