TEMA 10 Els Infinitius i els participis. 1
TEMA 10 AVE PUERI ET PUELLAE! En aquesta unitat tractarem: 1.Els participis. 2.Els infinitius actius. 3.Construccions de Participi. 4.Ús nominal de l'infinitiu. 2
1. Els Participis ELS PARTICIPIS 1A. PRESENT 1B. PASSAT 1C.FUTUR Present + NS, NTIS Supí + -US, A, -UM Supí + -URUS, URA, -URUM 3
1A. El Participi de Present Per fer el participi de present es necessita el tema de present del verb i se li afegeix la terminació + -NS, -NTIS. Es declina com l'adjectiu Prudens, Prudentis. 4a Conj. Tema de present 1a Conj. Ama- 2a Conj. Vide- 3a Conj. Reg-e- Audi-e- + NS, -NTIS + Amans, Amantis Videns, Videntis Regens, Regentis Audiens, Audientis 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Amans Videns Regens Audiens Amantis Videntis Regentis Audientis L'amant El vident El regent L'oient El que estima El que hi veu El que regeix El que escolta 4
1B. El Participi de Passat Per fer el participi de passat es necessita el tema de Supí del verb i se li afegeix la terminació + -US, -A, -UM. Es declina com l'adjectiu Bonus, -a, -um. 4a Conj. Tema de Supí 1a Conj. Amat- 2a Conj. Vis- 3a Conj. Rect- Audit- + US, -A, -UM + Amatus, Amata, Amatum Visus, Visa, Visum Rectus, Recta, Rectum Auditus, Audita, Auditum 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Amatus, -a, -um Visus, -a, um Rectus, -a, -um Auditus, -a, -um estimat/-ada Vist / -a Regit/ -ida Escoltat/ -ada 5
1C. El Participi de Futur Per fer el participi de futur es necessita el tema de Supí del verb i se li afegeix les terminacions + -URUS, -URA, -URUM. Es declina com l'adjectiu Bonus, -a, -um. Tema de Supí 1a Conj. Amat- Amaturus, Amatura, Amaturum 2a Conj. Vis- -URUS, Visurus, Visura, Visurum 3a Conj. 4a Conj. Rect- Audit- + -URA, -URUM + Recturus, Rectura, Recturum Auditurus, Auditura, Auditurum SUM Fut- Futurus, Futura, Futurum 1a Conj 2a Conj Amaturus, -a, -um Visurus, -a, um El que ha d'estimar El que ha de veure * 3a Conj 4a Conj Sum Recturus, -a, -um Auditurus, -a, -um Futurus, -a, -um El que ha de Regir El que ha d'escoltar El que ha de ser 6
2. Els Infinitius ELS INFINITIUS 2A. PRESENT 2B. PASSAT 2C. FUTUR Present + RE Perfet + -ISSE Supí + -URUM, -URAM, -URUM ESSE o FUISSE -UROS, -URAS, -URA 7
2A. L'infinitiu de Present Per fer l'infintiu de present es necessita el tema de present del verb i se li afegeix la terminació -RE. No es declina Tema de Present 1a Conj. Ama- 2a Conj. Vide- 3a Conj. Reg-e- 4a Conj. Audi- + -RE Amare Videre Regere Audire SUM Es- + (-RE)> SE Esse 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum Amare Videre Regere Audire Esse Estimar Veure Regir Escoltar Ser 8
2B. L'infinitiu de Passat Per fer l'infinitiu de passat es necessita el tema de Perfet del verb i se li afegeix la terminació -ISSE. No es declina. Tema de Perfet 1a Conj. Amav- 2a Conj. Vid- 3a Conj. Rex- 4a Conj. Audiv- + -ISSE Amavisse Vidisse Rexisse Audivisse SUM Fu- Fuisse 1a Conj 2a Conj 3a Conj 4a Conj Sum Amavisse Vidisse Rexisse Audivisse Fuisse Haver estimat Haver vist Haver Regit Haver escoltat Haver estat 9
2C. L'infinitiu de Futur Es forma mitjançant el participi de futur en acusatiu singular o plural més l infinitiu de present o de perfet del verb sum. Es declina segons el subjecte. 1a Conj. Amat- 2a Conj. Vis- 3a Conj. Rect- 4a Conj. Audit- SUM Fut- Singular -URUM, -URAM, -URUM Plural -UROS, -URAS, -URA Masculí Femení Neutre ESSE o FUISSE Dependrà del gènere i del nombre del subjecte que s'haurà de fer servir el masculí, femení o neutre en singular o plural. De tal manera que les formes declinades són les següents: 10
2C. L'infinitiu de Futur 1a conjugació: haver d estimar amat -urum, -uram, -urum esse (fuisse) amat -uros, -uras, -ura esse (fuisse) 2a conjugació: haver de veure vis -urum, -uram, -urum esse (fuisse) vis -uros, -uras, -ura esse (fuisse) 3a conjugació: haver de governar rect -urum, -uram, -urum esse (fuisse) rect -uros, -uras, - ura esse (fuisse) 4a conjugació: haver d escoltar audit -urum, -uram, -urum esse (fuisse) audit -uros, -uras, -ura esse (fuisse) Verb sum: haver de ser fut -urum, -uram, -urum esse (fuisse) fut -uros, -uras, -ura esse (fuisse) 11
3. Construccions de Participi. 1.1 Participi concertat El participi, en tant que adjectiu, concorda amb un substantiu de l oració en gènere, nombre i cas. Aquesta construcció rep el nom de participi concertat. Cato, creatus consul, in Hispaniam adversus Celtiberos profectus est. (Corneli Nepos) Cató, nomenat cònsol, va marxar cap a Hispània contra els celtibers. Quan es tracta d un participi de present, es tradueix com una oració de relatiu o com un gerundi. Angulus erat in vallem vergens. (T. Livi) Hi havia un angle que s orientava cap a la vall. Hoc sperans legiones III ex castris educit. (Cèsar) Confiant en això, treu tres legions del campament. 12
3. Construccions de Participi. 1.2 Participi absolut Quan el participi està en ablatiu i concorda amb un substantiu també en ablatiu que fa de subjecte rep el nom de participi absolut o ablatiu absolut. Se li dóna aquest nom perquè la construcció queda «deslligada» (ab-solutum) de l oració. Caesar, recepto Orico, Apolloniam proficiscitur. (Cèsar) Cèsar, conquerit Òricon, es dirigeix cap a Apol lònia. En català, aquesta construcció també s utilitza sovint: Acabada la reunió, els assistents se n van anar cap a casa. 13
3. Construccions de Participi. 1.3 Ablatiu absolut tipus «Cicerone consule» És una construcció nominal en què un substantiu en ablatiu s afegeix a un altre substantiu o a un adjectiu, també en ablatiu, que actua com a predicat. Cicerone consule. Essent cònsol Ciceró. Aquesta construcció es va utilitzar sobretot com una de les formes per datar els esdeveniments. M. Tulio et C. Antonio consulibus. Essent cònsols M. Tul li i G. Antoni. 14
4. Ús nominal de l'infinitiu. L infinitiu és un substantiu verbal de gènere neutre. Com a tal pot dur a terme en una oració les funcions de subjecte, atribut i complement directe. Infinitiu en funció de subjecte. Aquesta construcció pràcticament queda limitada a: Verbs impersonals: opportet, convé; decet, és escaient, etc. Expressions impersonals formades pel verb sum i un adjectiu neutre o un substantiu abstracte: opus est, necesse est, utile est, bonum est, etc. Dulce et decorum est pro patria mori (Horaci). Morir per la pàtria és dolç i honorable. 15
4. Ús nominal de l'infinitiu. Infinitiu en funció d atribut. Bibere non est vivere. Beure no és viure. Infinitiu en funció de complement directe. És l ús més freqüent, sobretot amb verbs que signifiquen poder, saber, voler, haver de, etc. Quis potest fallere amantem? Qui pot enganyar una (dona) enamorada? 16
STUDIO OMNIA VINCIT 17