ELS GRAUS DE L'ADJECTIU

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "ELS GRAUS DE L'ADJECTIU"

Transcripción

1 ELS GRAUS DE L'ADJECTIU L'adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació: positiu longus -a um 'llarg' d'inferioritat minus longus -a um 'menys llarg' comparatiu d'igualtat tam longus -a um 'tan llarg' superlatiu de superioritat longior -ius 'més llarg, força llarg' d'inferioritat minime longus -a um 'el menys llarg' de superioritat longissimus -a um 'el més llarg, molt llarg' Els comparatius d'inferioritat i d'igualtat -igual que el superlatiu d'inferioritat- s'expressen en llatí per un procediment lèxic, com en català: mantenen la mateixa forma de l'adjectiu positiu però precedida d'un adverbi. El segon terme de comparació va en el mateix cas que el primer i és introduït per la conjunció quam: Dies minus longus est quam nox. Dies tam longus est quam nox. 'El dia és menys llarg que la nit'. 'El dia és tan llarg com la nit'. El comparatiu de superioritat En canvi, el comparatiu de superioritat es forma amb el sufix específic -ior -ius. arrel de l'adjectiu positiu + -ior- / -ius + terminacions temes en consonant líquida (3 decl.)

2 Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d'una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del comparatiu de superioritat és sempre igual: el sufix de comparatiu (-ior -ius) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-(>u)/-a-, -i-), longus -a -um ---> long-ior / long-ius fortis -e ---> fort-ior / fort-ius ingens ingentis --> ingent-ior / ingent-ius a continuació s'hi afegeixen les terminacions pròpies del tema en consonant líquida (masc.-fem / neutre): longior -ius sing. pl. masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre N. longior -Ø longius -Ø Longiores longiora V. longior -Ø longius -Ø Longiores longiora Ac. longiorem longius -Ø longiores longiora G. longioris longiorum D. longiori longioribus Ab. longiore longioribus Alguns adjectius tenen un comparatiu irregular (més avall).

3 El complement del comparatiu El complement del comparatiu, format pel segon terme de comparació, es pot construir de dues maneres: En el mateix cas que el primer terme de comparació i introduït per la conjunció quam. Dies longior est quam nox. 'El dia és més llarg que la nit'. En ablatiu sol (sobretot quan el comparatiu apareix en nominatiu o acusatiu): Dies longior est nocte. 'El dia és més llarg que la nit'. Comparatiu amb valor intensiu Si el comparatiu no té segon terme de comparació el seu valor resta intensiu i es pot traduir amb l'ajut d'adverbis com 'massa, bastant, força'. Ex: Senectus est natura loquacior. 'La vellesa és per naturalesa massa xerraire'. El superlatiu de superioritat El superlatiu de superioritat també es forma amb un sufix específic -issimus -a -um.

4 arrel de l'adjectiu positiu + -issim- + terminacions dels temes en -o/-a (2a/1a decl.) Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacion (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d'una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del superlatiu de superioritat és sempre igual: el sufix de comparatiu (-issim-) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-), longus -a -um ---> long-issimfortis -e ---> fort-issimingens ingentis --> ingent-issim- a continuació s'hi afegeixen les terminacions pròpies dels adjectius de tres terminacions (-us, -a, -um) longissimus -a -um sing. Pl. masc. fem. neutre masc. fem. neutre N. longissimus longissima longissimum Longissimi Longissimae longissima V. longissime Longissima longissimum Longissimi Longissimae longissima Ac. longissimum Longissimam longissimum Longissimos Longissimas longissima G. longissimi Longissimae longissimi Longissimorum Longissimarum longissimorum D. longissimo Longissimae longissimo longissimis Longissimis longissimis Ab. longissimo Longissima longissimo Longissimis Longissimis longissimis Formacions particulars: Els adjectius amb l'arrel acabada en -er fan el superlatiu amb el sufix -rimus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

5 o Ex: pulcher pulchra pulchrum --> pulcherrimus -a -um (amb r doble!) Els adjectius formats amb el sufix -(i)lis fan el superlatiu amb el sufix -limus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions). o Ex: facilis -e --> facillimus -a -um (amb l doble!) alguns comparatius i superlatius irregulars positiu comparatiu superlatiu bonus -a -um melior melius optimus -a -um magnus -a -um maior maius maximus -a -um malus -a -um peior peius pessimus -a -um paruus -a -um minor minus minimus -a -um

6 El superlatiu absolut Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l'adverbi 'molt' + l'adjectiu o amb l'article + l'adverbi 'més' + l'adjectiu: Lesbia pulcherrima est. 'Lèsbia és bellíssima'. 'Lèsbia és molt bella'. 'Lèsbia és la més bella'. El superlatiu relatiu Quan el superlatiu porta un complement es tradueix amb la construcció formada per l'article + l'adverbi 'més' + l'adjectiu. El complement de superlatiu es forma de diverses maneres: Amb genitiu sol: Lesbia pulcherrima omnium mulierum est. 'Lèsbia és la més bella de totes les dones'. Amb la preposició ex + ablatiu: Lesbia pulcherrima ex omnibus mulieribus est. 'Lèsbia és la més bella de totes les dones'. Amb la preposició inter + acusatiu: Lesbia pulcherrima inter omnis mulieres est. 'Lèsbia és la més bella entre totes les dones'.

Los adjetivos: clases y grados

Los adjetivos: clases y grados Los adjetivos: clases y grados El adjetivo, a diferencia del sustantivo, tiene la posibilidad de tener los tres géneros, masculino, femenino y neutro, para concordar con el sustantivo al que se refiere.

Más detalles

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius. 2. MORFOLOIA NOMINAL: Els adjectius http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2.6. Pel que fa a la seva flexió, els adjectius tenen

Más detalles

Incipit. Curso en línea de latín básico Carles Padilla; Josep Lluís Teodoro

Incipit. Curso en línea de latín básico Carles Padilla; Josep Lluís Teodoro Ampliación 4.2. Comparativos y superlativos. La comparación de superioridad y sus construcciones. El superlativo y sus construcciones. Las estructuras comparativas Tanto en latín como en español podemos

Más detalles

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció. 2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del

Más detalles

X - L ADJECTIU. Paradigmes dels adjectius (repetim els de la 1a classe, que ja vam veure anteriorment)

X - L ADJECTIU. Paradigmes dels adjectius (repetim els de la 1a classe, que ja vam veure anteriorment) X - L ADJECTIU L adjectiu és una forma nominal que pot expressar gènere, a més del cas i el nombre (com el substantiu). Generalment l adjectiu concorda amb un substantiu en cas, nombre i gènere. Així com

Más detalles

IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA

IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA Dins de la flexió atemàtica hem vist substantius: - en oclusiva: labial (), gutural () i dental ) - nasal ()

Más detalles

CLASE1. NOMINATIVO bonus bona bonum. VOCATIVO bone bona bonum. ACUSATIVO bonum bonam bonum. GENITIVO boni bonae boni. DATIVO bono bonae bono

CLASE1. NOMINATIVO bonus bona bonum. VOCATIVO bone bona bonum. ACUSATIVO bonum bonam bonum. GENITIVO boni bonae boni. DATIVO bono bonae bono CLASE1 NOMINATIVO bonus bona bonum VOCATIVO bone bona bonum ACUSATIVO bonum bonam bonum GENITIVO boni bonae boni DATIVO bono bonae bono bono bona bono NOMINATIVO boni bonae bona VOCATIVO boni bonae bona

Más detalles

ADJETIVOS LATINOS. Mascl. Fem. Neutro. Singular Plural Singular Plural Singular Plural. Nominativo magnus magni magna magnae magnum magna

ADJETIVOS LATINOS. Mascl. Fem. Neutro. Singular Plural Singular Plural Singular Plural. Nominativo magnus magni magna magnae magnum magna ADJETIVOS LATINOS 1. Los adjetivos de tres terminaciones que se declinan siguiendo la primera y segunda declinación. Adjetivos denominados primera clase que siguen la primera declinación: magnus, -a, -um.

Más detalles

GRADOS DE SIGNIFICACIÓN DEL ADJETIVO

GRADOS DE SIGNIFICACIÓN DEL ADJETIVO Grados de significación del adjetivo Página 1 de 5 GRADOS DE SIGNIFICACIÓN DEL ADJETIVO 1. INTRODUCCIÓN En latín existía un procedimiento sistemático para formar adjetivos comparativos y superlativos a

Más detalles

S + V + O V + S + O S + O + V

S + V + O V + S + O S + O + V Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL

Más detalles

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja. ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB

Más detalles

MORFOsintaxis DEL ADJETIVO

MORFOsintaxis DEL ADJETIVO MORFOsintaxis DEL ADJETIVO ↂ El adjetivo es una clase de palabras que indica cualidad. ↂ Está afectado por los morfemas gramaticales: de caso nom, voc, acus, gen, dat, abl. de género bonus, -a, -um de

Más detalles

GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ

GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ I SUB Hamburg GIRONA.-1936 DALMAU CARLES, PLA, S. A. tioitors ÍNDEX Pàgines LLIÇÓ I. (Definicions

Más detalles

QUÉ ES Y PARA QUÉ SIRVE EL ENUNCIADO DE UN SUSTANTIVO?

QUÉ ES Y PARA QUÉ SIRVE EL ENUNCIADO DE UN SUSTANTIVO? QUÉ ES Y PARA QUÉ SIRVE EL ENUNCIADO DE UN SUSTANTIVO? Cómo se declina un sustantivo? Presentación en Power Point. El enunciado de un sustantivo está integrado, en este orden, por su nominativo y genitivo

Más detalles

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions

Más detalles

Unitat 1. Nombres reals.

Unitat 1. Nombres reals. Unitat 1. Nombres reals. Conjunts numèrics: - N = Naturals - Z = Enters - Q = Racionals: Són els nombres que es poden expressar com a quocient de dos nombres enters. El conjunt dels nombres racionals,

Más detalles

Las oraciones de relativo

Las oraciones de relativo Las oraciones de relativo El pronombre relativo introduce oraciones subordinadas adjetivas o de relativo, cuya función esencial es la de modificar una palabra de la oración principal, que recibe el nombre

Más detalles

Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.

Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària. Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària. Dra. Elsa Tragant Mestres, Professora Titular de Universitat Universitat de Barcelona Barcelona,

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

2.- Primera declinación: 3.- Segunda declinación: 4.- Adjetivos de primera clase:

2.- Primera declinación: 3.- Segunda declinación: 4.- Adjetivos de primera clase: 2.- Primera declinación: 3.- Segunda declinación: 4.- Adjetivos de primera clase: 5.- Tercera declinación: La tercera declinación se caracteriza porque el genitivo toma la desinencia IS. A su vez, los

Más detalles

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses. LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.

Más detalles

L'adjectiu: gènere i nombre

L'adjectiu: gènere i nombre L'adjectiu: gènere i nombre Els adjectius pertanyen a la classe de mots que té per funció fer de complement d'un substantiu: nen prim, nena prima. Els adjectius sempre tenen una forma per al singular i

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

Reaccions redox i metabolisme cel lular

Reaccions redox i metabolisme cel lular Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons

Más detalles

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns

Más detalles

Equacions i sistemes de segon grau

Equacions i sistemes de segon grau Equacions i sistemes de segon grau 3 Equacions de segon grau. Resolució. a) L àrea del pati d una escola és quadrada i fa 0,5 m. Per calcular el perímetre del pati seguei els passos següents: Escriu l

Más detalles

LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII

LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LATÍN II Manuel Ángel Vega Vega LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LATIN

Más detalles

Manuel Ángel Vega Vega. LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII

Manuel Ángel Vega Vega. LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LATÍN II Manuel Ángel Vega Vega LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LATIN

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l

Más detalles

Exercici 1. Models de Rebut

Exercici 1. Models de Rebut Exercici 1 La diferencia entre els rebuts que es relacionen i el que hem vist a classe és en la distribució de les dades, que en els exemples que veurem més endavant està ben organitzada i ben enquadrada.

Más detalles

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest

Más detalles

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l oració principal. ESTRUCTURES 1. Adverbi o conjunció + ORACIÓ 2. Preposició + INFINITIU

Más detalles

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA

4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA Definició d'equació. Equacions de primer grau amb una incògnita 1. EQUACIONS: DEFINICIONS Equació: igualtat entre dues expressions algebraiques. L'expressió de l'esquerra de la igualtat rep el nom de PRIMER

Más detalles

Determinació d entalpies estàndard de reacció

Determinació d entalpies estàndard de reacció Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. [email protected] Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..

Más detalles

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

II- EL GREC, LLENGUA FLEXIVA. FUNCIÓ DELS CASOS DECLINACIONS I ENUNCIAT

II- EL GREC, LLENGUA FLEXIVA. FUNCIÓ DELS CASOS DECLINACIONS I ENUNCIAT II- EL GREC, LLENGUA FLEXIVA. FUNCIÓ DELS CASOS DECLINACIONS I ENUNCIAT El grec pertany al grup de les llengües flexives. La flexió es un procediment morfològic que permet a una llengua expressar les funcions

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb

Más detalles

Taules de Contingut automàtiques

Taules de Contingut automàtiques Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

DE REFORÇ I D AMPLIACIÓ AVALUACIONS INICIALS I FINALS

DE REFORÇ I D AMPLIACIÓ AVALUACIONS INICIALS I FINALS LLATÍ VicensVives LLATÍ Vicens Vives La matèria Llatí té per objectiu principal introduir l alumnat en el coneixement dels aspectes essencials de la llengua i la cultura llatines, incidint tant en la seva

Más detalles

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

PRONOMS RELATIUS (Remarques)

PRONOMS RELATIUS (Remarques) PRONOMS RELATIUS (Remarques) 1) Que o Què a) Que (conjunció) b) Que (pronom relatiu) c) Què (pronom interrogatiu) d) Que (adverbi quantitat) a) Penso que no hi aniré b) El noi que vindrà demà és el meu

Más detalles

Famíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes

Famíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes Escala d integració Nº de portes S.S.I. - Integració a petita escala M.S.I. - Integració a mitja escala L.S.I. - Integració a gran escala.l.s.i. - Integració a molt gran escala U.L.S.I. - Integració a

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

Grup Cúbic. 1ª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Mostra de l activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Pattern Blocks

Grup Cúbic. 1ª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Mostra de l activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Pattern Blocks 1ª Jornada de didàctica de les matemàtiques Mostra de l activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Pattern Blocks Barcelona, 17 de novembre de 2017 Grup Cúbic Una idea que apareix en el llibre

Más detalles

LOS GRADOS DEL ADJETIVO

LOS GRADOS DEL ADJETIVO 1. Introducción LOS GRADOS DEL ADJETIVO El adjetivo conoce tres grados: positivo, comparativo y superlativo. POSITIVO sabio doctus a um 1 COMPARATIVO Superioridad m{s sabio que doctior quam magis doctus

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

Els accents i la dièresi

Els accents i la dièresi Agraïm els comentaris de Maria Rosa Lloret per a l elaboració d aquest apèndix. L accentuació gràfica La síl laba tònica Les paraules tenen una síl laba que es pronuncia amb un cop de veu més fort. Aquesta

Más detalles

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria

Más detalles

Clic de sons i nombres

Clic de sons i nombres Clic de sons i nombres Margarita Fortuny ([email protected]) PAQUET D'ACTIVITATS D'ALGUNS DELS PRIMERS APRENENTATGES QUE ES FAN A L'ESCOLA: 1- ACTIVITATS DE NÚMEROS I NOMBRES DESTINAT A EDUCACIÓ INFANTIL.

Más detalles

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. L ATMOSFERA DE LA TERRA. o La composició de l atmosfera. L atmosfera és la capa més externa. Està composta sobretot d aire però també de gotetes d aigua líquida, pols,

Más detalles

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el

Más detalles

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta

Más detalles

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT

TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT ene 27 18:54 1 1. Màquines i mecanismes màquina : conjunt de dispositius creat per realitzar una tasca determinada exemples: rentadora, motor, serra, etc.

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010 Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 SÈRIE 1 Pregunta 1 3 1 lim = 3. Per tant, y = 3 és asímptota horitzontal de f. + 3 1 lim =. Per tant, = - és asímptota horitzontal

Más detalles

Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra.

Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra. UNITAT 7: FUNCIONS. Definició Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra. Eemple: Completa: f() g() - h() - - (-)

Más detalles

Preguntes de raonament. Altres especificacions per qualificar als alumnes. No s aprovarà l assignatura si l alumne no duu cada dia la feina feta.

Preguntes de raonament. Altres especificacions per qualificar als alumnes. No s aprovarà l assignatura si l alumne no duu cada dia la feina feta. CONTINGUTS O TEMES PER AVALUACIÓ de LLATÍ 4t ESO: 1a AVALUACIÓ Origen i evolució del llatí. Funcions dels casos. Declinacions llatines. La conjugació llatina. El mode Indicatiu. El verb SUM. 2a AVALUACIÓ

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives

Más detalles

2ª Declinación: dominus, domini; puer, pueri; templum, templi

2ª Declinación: dominus, domini; puer, pueri; templum, templi MORFOLOGÍA NOMINAL 1ª Declinación: rosa, rosae SINGULAR ros -a ros -a ros -am ros -a PLURAL ros -as ros -arum ros s ros s La forman nomb y adjetivos de género femenino. Sólo son masculinos los nauta, ae

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 2 Funcions Matemàtiques i Estadístiques II Les funcions matemàtiques realitzen càlculs matemàtics sobre cel les en concret i sobre un rang de valors determinat. En aquest tema

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat

Más detalles

MATEMÀTIQUES. DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E. Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...

MATEMÀTIQUES. DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E. Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:... zz Curs: Departament d Educació Generalitat de Catalunya MATEMÀTIQUES DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E CURS 20-20 INS.PUIG CASTELLAR DATA: Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa. Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre CIÈNCIES NATURALS

Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa. Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre CIÈNCIES NATURALS Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre SERIAL KILLERS CIÈNCIES NATURALS A la vostra sèrie trobareu molts exemples de comportaments relacionats relacionats amb la salut.

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat

La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: unitat d'estructura i funció (1) El descobriment de la cèl lula. La teoria cel lular. Concepte de cèl lula. Formes acel lulars.

Más detalles

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Aprendre el concepte de densitat. Saber calcular la densitat. Conèixer els instruments del laboratori que es fan servir per

Más detalles

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici

Más detalles

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

TEMA 2: Divisibilitat Activitats TEMA 2: Divisibilitat Activitats 1. 35 és múltiple de 5?. Raoneu la resposta 2. 48 és divisible per 6?. Raoneu la resposta 3. Completeu els deu primers múltiples de 8 8, 16,, 32,,,,,, 80 4. Quines de les

Más detalles

Tema 5: El sistema solar i l univers

Tema 5: El sistema solar i l univers Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:

Más detalles