ELS GRAUS DE L'ADJECTIU
|
|
|
- José Ignacio Vega Muñoz
- hace 9 años
- Vistas:
Transcripción
1 ELS GRAUS DE L'ADJECTIU L'adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació: positiu longus -a um 'llarg' d'inferioritat minus longus -a um 'menys llarg' comparatiu d'igualtat tam longus -a um 'tan llarg' superlatiu de superioritat longior -ius 'més llarg, força llarg' d'inferioritat minime longus -a um 'el menys llarg' de superioritat longissimus -a um 'el més llarg, molt llarg' Els comparatius d'inferioritat i d'igualtat -igual que el superlatiu d'inferioritat- s'expressen en llatí per un procediment lèxic, com en català: mantenen la mateixa forma de l'adjectiu positiu però precedida d'un adverbi. El segon terme de comparació va en el mateix cas que el primer i és introduït per la conjunció quam: Dies minus longus est quam nox. Dies tam longus est quam nox. 'El dia és menys llarg que la nit'. 'El dia és tan llarg com la nit'. El comparatiu de superioritat En canvi, el comparatiu de superioritat es forma amb el sufix específic -ior -ius. arrel de l'adjectiu positiu + -ior- / -ius + terminacions temes en consonant líquida (3 decl.)
2 Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d'una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del comparatiu de superioritat és sempre igual: el sufix de comparatiu (-ior -ius) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-(>u)/-a-, -i-), longus -a -um ---> long-ior / long-ius fortis -e ---> fort-ior / fort-ius ingens ingentis --> ingent-ior / ingent-ius a continuació s'hi afegeixen les terminacions pròpies del tema en consonant líquida (masc.-fem / neutre): longior -ius sing. pl. masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre N. longior -Ø longius -Ø Longiores longiora V. longior -Ø longius -Ø Longiores longiora Ac. longiorem longius -Ø longiores longiora G. longioris longiorum D. longiori longioribus Ab. longiore longioribus Alguns adjectius tenen un comparatiu irregular (més avall).
3 El complement del comparatiu El complement del comparatiu, format pel segon terme de comparació, es pot construir de dues maneres: En el mateix cas que el primer terme de comparació i introduït per la conjunció quam. Dies longior est quam nox. 'El dia és més llarg que la nit'. En ablatiu sol (sobretot quan el comparatiu apareix en nominatiu o acusatiu): Dies longior est nocte. 'El dia és més llarg que la nit'. Comparatiu amb valor intensiu Si el comparatiu no té segon terme de comparació el seu valor resta intensiu i es pot traduir amb l'ajut d'adverbis com 'massa, bastant, força'. Ex: Senectus est natura loquacior. 'La vellesa és per naturalesa massa xerraire'. El superlatiu de superioritat El superlatiu de superioritat també es forma amb un sufix específic -issimus -a -um.
4 arrel de l'adjectiu positiu + -issim- + terminacions dels temes en -o/-a (2a/1a decl.) Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacion (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d'una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del superlatiu de superioritat és sempre igual: el sufix de comparatiu (-issim-) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-), longus -a -um ---> long-issimfortis -e ---> fort-issimingens ingentis --> ingent-issim- a continuació s'hi afegeixen les terminacions pròpies dels adjectius de tres terminacions (-us, -a, -um) longissimus -a -um sing. Pl. masc. fem. neutre masc. fem. neutre N. longissimus longissima longissimum Longissimi Longissimae longissima V. longissime Longissima longissimum Longissimi Longissimae longissima Ac. longissimum Longissimam longissimum Longissimos Longissimas longissima G. longissimi Longissimae longissimi Longissimorum Longissimarum longissimorum D. longissimo Longissimae longissimo longissimis Longissimis longissimis Ab. longissimo Longissima longissimo Longissimis Longissimis longissimis Formacions particulars: Els adjectius amb l'arrel acabada en -er fan el superlatiu amb el sufix -rimus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).
5 o Ex: pulcher pulchra pulchrum --> pulcherrimus -a -um (amb r doble!) Els adjectius formats amb el sufix -(i)lis fan el superlatiu amb el sufix -limus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions). o Ex: facilis -e --> facillimus -a -um (amb l doble!) alguns comparatius i superlatius irregulars positiu comparatiu superlatiu bonus -a -um melior melius optimus -a -um magnus -a -um maior maius maximus -a -um malus -a -um peior peius pessimus -a -um paruus -a -um minor minus minimus -a -um
6 El superlatiu absolut Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l'adverbi 'molt' + l'adjectiu o amb l'article + l'adverbi 'més' + l'adjectiu: Lesbia pulcherrima est. 'Lèsbia és bellíssima'. 'Lèsbia és molt bella'. 'Lèsbia és la més bella'. El superlatiu relatiu Quan el superlatiu porta un complement es tradueix amb la construcció formada per l'article + l'adverbi 'més' + l'adjectiu. El complement de superlatiu es forma de diverses maneres: Amb genitiu sol: Lesbia pulcherrima omnium mulierum est. 'Lèsbia és la més bella de totes les dones'. Amb la preposició ex + ablatiu: Lesbia pulcherrima ex omnibus mulieribus est. 'Lèsbia és la més bella de totes les dones'. Amb la preposició inter + acusatiu: Lesbia pulcherrima inter omnis mulieres est. 'Lèsbia és la més bella entre totes les dones'.
Los adjetivos: clases y grados
Los adjetivos: clases y grados El adjetivo, a diferencia del sustantivo, tiene la posibilidad de tener los tres géneros, masculino, femenino y neutro, para concordar con el sustantivo al que se refiere.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius.
2. MORFOLOIA NOMINAL: Els adjectius http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2.6. Pel que fa a la seva flexió, els adjectius tenen
Incipit. Curso en línea de latín básico Carles Padilla; Josep Lluís Teodoro
Ampliación 4.2. Comparativos y superlativos. La comparación de superioridad y sus construcciones. El superlativo y sus construcciones. Las estructuras comparativas Tanto en latín como en español podemos
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.
2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció http://www.ub.edu/hesperialatina/index.html Tots els continguts estan registrats amb una llicència Creative Commons 2. MORFOLOGIA NOMINAL INTRODUCCIÓ A diferència del
X - L ADJECTIU. Paradigmes dels adjectius (repetim els de la 1a classe, que ja vam veure anteriorment)
X - L ADJECTIU L adjectiu és una forma nominal que pot expressar gènere, a més del cas i el nombre (com el substantiu). Generalment l adjectiu concorda amb un substantiu en cas, nombre i gènere. Així com
IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA
IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA Dins de la flexió atemàtica hem vist substantius: - en oclusiva: labial (), gutural () i dental ) - nasal ()
CLASE1. NOMINATIVO bonus bona bonum. VOCATIVO bone bona bonum. ACUSATIVO bonum bonam bonum. GENITIVO boni bonae boni. DATIVO bono bonae bono
CLASE1 NOMINATIVO bonus bona bonum VOCATIVO bone bona bonum ACUSATIVO bonum bonam bonum GENITIVO boni bonae boni DATIVO bono bonae bono bono bona bono NOMINATIVO boni bonae bona VOCATIVO boni bonae bona
ADJETIVOS LATINOS. Mascl. Fem. Neutro. Singular Plural Singular Plural Singular Plural. Nominativo magnus magni magna magnae magnum magna
ADJETIVOS LATINOS 1. Los adjetivos de tres terminaciones que se declinan siguiendo la primera y segunda declinación. Adjetivos denominados primera clase que siguen la primera declinación: magnus, -a, -um.
GRADOS DE SIGNIFICACIÓN DEL ADJETIVO
Grados de significación del adjetivo Página 1 de 5 GRADOS DE SIGNIFICACIÓN DEL ADJETIVO 1. INTRODUCCIÓN En latín existía un procedimiento sistemático para formar adjetivos comparativos y superlativos a
S + V + O V + S + O S + O + V
Annex 7 ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES : CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS,FRANCÈS PORTUGUÈS... XINÈS RUS WÒLOF FULA TAGAL
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.
ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES LLENGÜES ORDRE DELS ELEMENTS DE LA FRASE ALTRES ASPECTES LLENGÜES ROMÀNIQUES: CATALÀ, ESPANYOL ROMANÈS, FRANCÈS PORTUGUÈS... RUS WÒLOF FUL TAGAL AMAZIC ÀRAB
MORFOsintaxis DEL ADJETIVO
MORFOsintaxis DEL ADJETIVO ↂ El adjetivo es una clase de palabras que indica cualidad. ↂ Está afectado por los morfemas gramaticales: de caso nom, voc, acus, gen, dat, abl. de género bonus, -a, -um de
GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ
GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ I SUB Hamburg GIRONA.-1936 DALMAU CARLES, PLA, S. A. tioitors ÍNDEX Pàgines LLIÇÓ I. (Definicions
QUÉ ES Y PARA QUÉ SIRVE EL ENUNCIADO DE UN SUSTANTIVO?
QUÉ ES Y PARA QUÉ SIRVE EL ENUNCIADO DE UN SUSTANTIVO? Cómo se declina un sustantivo? Presentación en Power Point. El enunciado de un sustantivo está integrado, en este orden, por su nominativo y genitivo
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions
Unitat 1. Nombres reals.
Unitat 1. Nombres reals. Conjunts numèrics: - N = Naturals - Z = Enters - Q = Racionals: Són els nombres que es poden expressar com a quocient de dos nombres enters. El conjunt dels nombres racionals,
Las oraciones de relativo
Las oraciones de relativo El pronombre relativo introduce oraciones subordinadas adjetivas o de relativo, cuya función esencial es la de modificar una palabra de la oración principal, que recibe el nombre
Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.
Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària. Dra. Elsa Tragant Mestres, Professora Titular de Universitat Universitat de Barcelona Barcelona,
VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Atur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
2.- Primera declinación: 3.- Segunda declinación: 4.- Adjetivos de primera clase:
2.- Primera declinación: 3.- Segunda declinación: 4.- Adjetivos de primera clase: 5.- Tercera declinación: La tercera declinación se caracteriza porque el genitivo toma la desinencia IS. A su vez, los
Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.
LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.
L'adjectiu: gènere i nombre
L'adjectiu: gènere i nombre Els adjectius pertanyen a la classe de mots que té per funció fer de complement d'un substantiu: nen prim, nena prima. Els adjectius sempre tenen una forma per al singular i
Polinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Reaccions redox i metabolisme cel lular
Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons
Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes
Pronoms febles El pronom feble és un element gramatical amb què substituïm un complement del verb: complement directe, indirecte, preposicional, predicatiu, atribut o complement circumstancial. Hi ha alguns
Equacions i sistemes de segon grau
Equacions i sistemes de segon grau 3 Equacions de segon grau. Resolució. a) L àrea del pati d una escola és quadrada i fa 0,5 m. Per calcular el perímetre del pati seguei els passos següents: Escriu l
LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII
LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LATÍN II Manuel Ángel Vega Vega LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LATIN
Manuel Ángel Vega Vega. LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII
LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LATÍN II Manuel Ángel Vega Vega LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LATIN
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l
Exercici 1. Models de Rebut
Exercici 1 La diferencia entre els rebuts que es relacionen i el que hem vist a classe és en la distribució de les dades, que en els exemples que veurem més endavant està ben organitzada i ben enquadrada.
Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.
Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest
ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL
Les oracions subordinades adverbials equivalen a un sintagma adverbial i se subordinen, generalment, al nus de l oració principal. ESTRUCTURES 1. Adverbi o conjunció + ORACIÓ 2. Preposició + INFINITIU
LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot
LES FRACCIONS Termes d una fracció: a b Numerador Denominador 1.- ELS TRES SIGNIFICATS D UNA FRACCIÓ 1.1. Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA
Definició d'equació. Equacions de primer grau amb una incògnita 1. EQUACIONS: DEFINICIONS Equació: igualtat entre dues expressions algebraiques. L'expressió de l'esquerra de la igualtat rep el nom de PRIMER
Determinació d entalpies estàndard de reacció
Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. [email protected] Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..
Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE
operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
II- EL GREC, LLENGUA FLEXIVA. FUNCIÓ DELS CASOS DECLINACIONS I ENUNCIAT
II- EL GREC, LLENGUA FLEXIVA. FUNCIÓ DELS CASOS DECLINACIONS I ENUNCIAT El grec pertany al grup de les llengües flexives. La flexió es un procediment morfològic que permet a una llengua expressar les funcions
Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb
Taules de Contingut automàtiques
Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
DE REFORÇ I D AMPLIACIÓ AVALUACIONS INICIALS I FINALS
LLATÍ VicensVives LLATÍ Vicens Vives La matèria Llatí té per objectiu principal introduir l alumnat en el coneixement dels aspectes essencials de la llengua i la cultura llatines, incidint tant en la seva
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades
PRONOMS RELATIUS (Remarques)
PRONOMS RELATIUS (Remarques) 1) Que o Què a) Que (conjunció) b) Que (pronom relatiu) c) Què (pronom interrogatiu) d) Que (adverbi quantitat) a) Penso que no hi aniré b) El noi que vindrà demà és el meu
Famíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes
Escala d integració Nº de portes S.S.I. - Integració a petita escala M.S.I. - Integració a mitja escala L.S.I. - Integració a gran escala.l.s.i. - Integració a molt gran escala U.L.S.I. - Integració a
Segon principi de la termodinàmica
Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica
Grup Cúbic. 1ª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Mostra de l activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Pattern Blocks
1ª Jornada de didàctica de les matemàtiques Mostra de l activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Pattern Blocks Barcelona, 17 de novembre de 2017 Grup Cúbic Una idea que apareix en el llibre
LOS GRADOS DEL ADJETIVO
1. Introducción LOS GRADOS DEL ADJETIVO El adjetivo conoce tres grados: positivo, comparativo y superlativo. POSITIVO sabio doctus a um 1 COMPARATIVO Superioridad m{s sabio que doctior quam magis doctus
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Els accents i la dièresi
Agraïm els comentaris de Maria Rosa Lloret per a l elaboració d aquest apèndix. L accentuació gràfica La síl laba tònica Les paraules tenen una síl laba que es pronuncia amb un cop de veu més fort. Aquesta
Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006
NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria
Clic de sons i nombres
Clic de sons i nombres Margarita Fortuny ([email protected]) PAQUET D'ACTIVITATS D'ALGUNS DELS PRIMERS APRENENTATGES QUE ES FAN A L'ESCOLA: 1- ACTIVITATS DE NÚMEROS I NOMBRES DESTINAT A EDUCACIÓ INFANTIL.
TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.
TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. L ATMOSFERA DE LA TERRA. o La composició de l atmosfera. L atmosfera és la capa més externa. Està composta sobretot d aire però també de gotetes d aigua líquida, pols,
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el
Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili
Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta
Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere
Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,
gasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT
TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT ene 27 18:54 1 1. Màquines i mecanismes màquina : conjunt de dispositius creat per realitzar una tasca determinada exemples: rentadora, motor, serra, etc.
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics
ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 SÈRIE 1 Pregunta 1 3 1 lim = 3. Per tant, y = 3 és asímptota horitzontal de f. + 3 1 lim =. Per tant, = - és asímptota horitzontal
Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra.
UNITAT 7: FUNCIONS. Definició Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra. Eemple: Completa: f() g() - h() - - (-)
Preguntes de raonament. Altres especificacions per qualificar als alumnes. No s aprovarà l assignatura si l alumne no duu cada dia la feina feta.
CONTINGUTS O TEMES PER AVALUACIÓ de LLATÍ 4t ESO: 1a AVALUACIÓ Origen i evolució del llatí. Funcions dels casos. Declinacions llatines. La conjugació llatina. El mode Indicatiu. El verb SUM. 2a AVALUACIÓ
LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)
LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354) 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives
2ª Declinación: dominus, domini; puer, pueri; templum, templi
MORFOLOGÍA NOMINAL 1ª Declinación: rosa, rosae SINGULAR ros -a ros -a ros -am ros -a PLURAL ros -as ros -arum ros s ros s La forman nomb y adjetivos de género femenino. Sólo son masculinos los nauta, ae
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 2 Funcions Matemàtiques i Estadístiques II Les funcions matemàtiques realitzen càlculs matemàtics sobre cel les en concret i sobre un rang de valors determinat. En aquest tema
COM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Oració subordinada adjectiva: funció en l oració
Oració subordinada adjectiva: funció en l oració Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat
MATEMÀTIQUES. DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E. Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...
zz Curs: Departament d Educació Generalitat de Catalunya MATEMÀTIQUES DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E CURS 20-20 INS.PUIG CASTELLAR DATA: Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...
Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa. Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre CIÈNCIES NATURALS
Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre SERIAL KILLERS CIÈNCIES NATURALS A la vostra sèrie trobareu molts exemples de comportaments relacionats relacionats amb la salut.
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat
La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: unitat d'estructura i funció (1) El descobriment de la cèl lula. La teoria cel lular. Concepte de cèl lula. Formes acel lulars.
Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals
Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Aprendre el concepte de densitat. Saber calcular la densitat. Conèixer els instruments del laboratori que es fan servir per
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
TEMA 2: Divisibilitat Activitats
TEMA 2: Divisibilitat Activitats 1. 35 és múltiple de 5?. Raoneu la resposta 2. 48 és divisible per 6?. Raoneu la resposta 3. Completeu els deu primers múltiples de 8 8, 16,, 32,,,,,, 80 4. Quines de les
Tema 5: El sistema solar i l univers
Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
