Decret d ordenació dels ensenyaments de l educació primària. Direcció General d Educació Infantil i Primària Febrer - març de 2015

Documentos relacionados
Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT

L avaluació de les Cb a partir de les dimensions de cada àmbit/àrea del currículum EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA

La Competència digital i les TAC. Jordi Vivancos Gener 2009

Família i Escola Junts X l educació

TITOL DE L ACTIVITAT: Jclic del Tapís de la Creació

GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Un currículum competencial per a l educació primària

L autonomia pedagògica i el Projecte Educatiu de Centre Subdirecció General d Ordenació Curricular i Serveis Educatius

ETAPA/CICLE/NIVELL TEMPORALITZACIÓ MATERIAL AGRUPAMENT Primària/ CM/CS 4 sessions Guies Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Currículum educació primària

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

currículum educació primària

OPERACIÓ POESIA. Centre: INS Bernat el Ferrer. Població: Molins de Rei

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT

Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC

N O S A L T R E S S O M... Escola Collbaix

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

Quaderns. d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA T E X T G R U P QUADERNS PER A TREBALLAR QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA

AraEscric. Programa d Escriptura a l Educació Infantil, Primària i Secundària. Barcelona, 13 de juliol de 2015

Model català d atenció integrada social i sanitària

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital

PLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL

Metodologia de la intervenció social

Llei de formació i qualificació professional de Catalunya. 4 de juny de 2015

Eines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut

EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres

1/305 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Avaluar per aprendre

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

PROJECTE PROFESSIONAL

Bloc Escola inclusiva

Interpretació de l'actualitat jurídica en l'àmbit educatiu (Període del 7/03 al 13/06 de 2013)

OBSERVACIÓ, DETECCIÓ I INTERVENCIÓ EN LA DISLÈXIA

CALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA.

PEC I NOFC CURS

DEPARTAMENT D EDUCACIÓ

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

Missió de Biblioteques de Barcelona

PROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Fitxa Tècnica de l Activitat

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

PEDAGOGIA. PLA DOCENT

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

MÀSTER EN PSICOPEDAGOGIA

Inici de curs

El treball per projectes

Llengua estrangera: 140 hores. Educació artística: 70 hores Educació física: 70 hores Matemàtiques: 175 hores

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Direcció General de Política Lingüística

Semipresencial o combinada

currículum educació secundària obligatòria

Empresa i iniciativa emprenedora

Cicle: Superior Nivell: 2n (6è) Temporalització: maig - juny Trimestre: 6è Setmanes: 3 Sessions: 6

Lideratge per a l aprenentatge

Avaluació anual de centres (AVAC)

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

PROCEDIMENT 50 PROCEDIMENT DE TRIA DE MATÈRIES OPTATIVES I ESPECÍFIQUES A L ESO I BATXILLERAT PR-Q-750-D-17-ET

PRÀCTIQUES en EMPRESA

Direcció: Dra. Marina Romeo

La identificació de competències a MC MUTUAL

Proposta formativa de l Impuls de la lectura. per al curs

PLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL

Educació PRIMÀRIA MATERIALS PER DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES LECTORA I MATEMÀTICA

Gestió de Recursos Humans

Didàctica de l educació infantil

PRÀCTIQUES DEL GRAU EN PODOLOGIA

Estudi: ADE Codi: Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català

La diversitat és una realitat ineludible i la seva existència una riquesa i un bé comú.


currículum educació primària

Centre d Ensenyament Online (CEO)

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Graduï s. Ara en secundària

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

PEDAGOG/A I PSICOPEDAGOG/A FUNCIONS I ÀMBITS D INTERVENCIÓ PROFESSIONAL COL LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA

Carta de presentació i currículum Quadern de treball alumnat. Versió Inicial

Silvia Angel. Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Criteris avaluació. Part teòrica:

ORDRE - D acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

Programa Català de Refugi

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES I NORMATIVES 4. DEFINICIONS 5. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS 6. SEGUIMENT I MESURA 7.

CICLES FORMATIUS FEDAC SANT NARCÍS

Motivacions, expectatives i objectius dels docents en les visites als museus de ciència. Pere Viladot Tesi doctoral Octubre 2015

FORMACIÓ BÀSICA PER LA QUALIFICACIÓ DELS PROFESSIONALS VALORADORS DE LA SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s estableix el currículum de l educació primària a les Illes Balears

Aula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports.

Transcripción:

Decret d ordenació dels ensenyaments de l educació primària Direcció General d Educació Infantil i Primària Febrer - març de 2015

Un currículum competencial per a l educació primària

Aquest currículum: Comprèn per a cada etapa educativa: Els objectius i les competències bàsiques Els continguts Els mètodes pedagògics Els criteris d avaluació Guia: Les activitats educatives escolars En concreta les intencions Proporciona guies d acció adequades al professorat que té la responsabilitat última a l hora de concretar-ne l aplicació (d acord amb l autonomia pedagògica de cada centre i el seu projecte educatiu) Orienta: A la consecució dels objectius, orientats cap a l adquisició de les competències bàsiques que han de contribuir al desenvolupament personal de tots els alumnes i a la pràctica de la ciutadania activa

Calendari

2014 12 de juny Informació a la Junta central de directors 23 de juny Orientacions als Documents per a l organització i gestió de centres 28 de juliol Informació al Consell Escolar de Catalunya 1 de setembre Carta d inici de curs 2014-2015 als centres 12 de setembre Orientacions sobre l àrea d educació en valors als centres 25 de novembre Orientacions sobre l avaluació als centres

2015 13 de gener Aprovació al consell tècnic del govern 15 de gener Presentació a la comissió assessora de la inspecció 19 de gener Presentació a la comissió d ordenació del Consell Escolar de Catalunya 23 de gener Exposició a consulta pública a http://ensenyament.gencat. febrer i març Presentació a tots els centres educatius de Catalunya, a 4.000 mestres i professionals de l educació 4 de març Aprovació de l informe pel plenari del Consell Escolar de Catalunya cat/ca/departament/normativa/disposicions_en_tramit/ Aprovació pel consell executiu del govern final del curs actual Publicació del Decret

Trets fonamentals

Un decret que es fonamenta en

Línies definides per la Unió europea Cal fomentar les competències d aprenentatge al llarg de la vida

L Estatut d Autonomia de Catalunya i la Llei d educació de Catalunya Que donen competències per desenvolupar el currículum

D acord amb la normativa i la legalitat vigent En el marc dels aspectes que garanteixen l assoliment de les competències bàsiques, la validesa dels títols i la formació comuna regulats per les lleis

Ofensiva de país a favor de l èxit escolar 2012-2018 Amb l objectiu de millorar els resultats educatius i reduir les taxes de fracàs escolar i d abandó dels estudis

Un decret de compromís col lectiu

Per a tots els nens i les nenes en el marc d un sistema inclusiu

Que estableix un diàleg entre la teoria i la pràctica El millor de la tradició pedagògica + Innovació i recerca educativa Projectes i pràctiques educatives de referència dels centres educatius

Exemples enunciats Pla TAC ESO EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ INFANTIL Que enllaça amb les altres etapes educatives per donar coherència, facilitar la continuïtat del procés educatiu i assegurar als alumnes una transició adequada

Avançant en el treball per competències des d una metodologia i una avaluació competencials

Un decret que té com a finalitats

Afavorir que tots els alumnes aprenguin més i millor. Consolidar el treball per competències per desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials. Desenvolupar l acció tutorial per contribuir al creixement personal dels alumnes.

Un decret que manté

Els sis cursos de l educació primària organitzats en cicles de dos anys Cicle Inicial Cicle Mitjà L organització en cicles Cicle Superior

La coordinació dels equips docents i el treball en equip

El domini de les dues llengües oficials i el coneixement, com a mínim, d una llengua estrangera per adquirir una sòlida competència comunicativa

L àrea educació artística en tots els cursos per afavorir les competències relacionades amb l expressió, el sentit artístic, la creativitat

Estructura del decret

Preàmbul Capítol I disposicions de caràcter general Capítol II currículum Capítol III gestió pedagògica Capítol IV avaluació i promoció

Annexos Annex 1 competències bàsiques Annex 2 àmbits i àrees Annex 3 àmbit digital Annex 4 horaris mínims i globals

Annex 1 - Concreció de les competències bàsiques que s han d assolir en acabar els ensenyaments obligatoris 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competència matemàtica 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 4. Competència artística i cultural 5. Tractament de la informació i competència digital 6. Competència social i ciutadana 7. Competència d aprendre a aprendre 8. Competència d autonomia, iniciativa personal i emprenedoria

Annex 2 - Àmbits i àrees els àmbits Les àrees de coneixement s agrupen en àmbits segons la seva afinitat i el seu caràcter complementari. A cada àmbit es defineixen les competències que l alumne ha d assolir en acabar l etapa

Àmbit matemàtic Àmbit Àmbit d artístic educació en valors Àmbit lingüístic Àmbit de coneixement del medi Àrea de matemàtiques Àrea de llengua catalana i literatura Àrea de llengua castellana i literatura Àrea de l aranès (a l Aran) Àrea de primera llengua estrangera Àrea de segona llengua estrangera Àmbit d educació física Àrea de coneixement del medi natural Àrea de coneixement del medi social i cultural Àrea d educació física Àrea d educació artística: visual i plàstica, música i dansa Àrea d educació en valors socials i cívics o Àrea de religió

Annex 2 - Àmbits i àrees El currículum s organitza en Cada àmbit té que agrupen segons l afinitat ÀMBITS ÀREES DE CONEIXEMENT COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRÒPIES E Són els objectius que s han d assolir al final de l etapa de primària T A P A Aquestes competències bàsiques pròpies s agrupen en Són el camí que ens condueix a l assoliment de les CB en la secundària obligatòria DIMENSIONS CONTINGUTS CLAU En diem clau perquè són els que amb més força ajuden a desenvolupar cada dimensió Aquests continguts es poden trobar en més d una dimensió (s han triat els que estan més associats a aquella dimensió concreta)

Annex 2 - Àmbits i àrees E T Cada ÀMBIT té A P Caire competencial i mirada clara cap a la inclusió i l atenció a la diversitat A Cada ÀREA té C I ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES CONTINGUTS Agrupats per BLOCS Per a cada CICLE ORIENTACIONS D AVALUACIÓ Són orientacions per a l avaluació de l adquisició de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit CRITERIS D AVALUACIÓ Per a cada CICLE C L E Objectes d aprenentatge que contribueixen a l assoliment de la competència Són els referents per a les avaluacions i expressen el grau d aprenentatge que han d assolir els alumnes

continguts clau continguts competències d àrea i cicle Què ha d aprendre? Per a què ho ha d aprendre? l alumne Com ho ha d aprendre? avaluació formadora orientacions metodològiques Com sabem si ho ha après? orientacions per l avaluació criteris d avaluació d àrea i cicle

Annex 3 - Competència transversal: l àmbit digital Les competències digitals han de ser presents, per tractar problemes i situacions, en totes les àrees i són responsabilitat de tots els mestres Són competències metodològiques que fan referència a desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats en l ús de les tecnologies digitals S agrupen en 4 dimensions:

Annex 4 - Horaris mínims i globals Àmbit lingüístic Àrea de llengua i literatura catalana Àrea de llengua i literatura castellana Àrea de primera llengua estrangera 1050 hores * 0420 hores Àmbit matemàtic Àrea de matemàtiques 840 hores Àmbit del medi Àrea de coneixement del medi natural Àrea de coneixement del medi social i cultural 630 hores * Àmbit artístic Àrea d educació artística: visual i plàstica, música i dansa 525hores Àmbit d educació física Àrea d educació física 385 hores Àrea de valors socials i cívics o religió 315 hores Àmbit d educació en valors Lliure disposició Total horari lectiu de les àrees Esbarjo TOTAL HORARI LECTIU D ETAPA 0560 hores 4725 hores 0525 hores 5250 hores * En el cas d àmbits amb més d una àrea de coneixement la distribució de les hores curriculars assignades ha de garantir el tractament dels continguts curriculars de manera proporcionada i l assoliment de les competències bàsiques associades a cadascuna de les àrees.

Glossari

Àmbit Agrupació de les àrees de coneixement segons la seva afinitat i el seu caràcter complementari. A cada àmbit es defineixen les competències que l alumne ha d assolir en acabar l etapa Àrea de coneixement Organització dels continguts objecte d aprenentatge. Segons la seva afinitat i el seu caràcter complementar s agrupen en àmbits Competència bàsica Competència bàsica pròpia de cada àmbit Capacitat d una persona de resoldre problemes reals en contextos diversos integrant coneixements, habilitats pràctiques i actituds, que es mobilitzen conjuntament per assolir una acció eficaç i satisfactòria Competència vinculada directament a un àmbit que contribueix a l assoliment de les competències bàsiques Continguts Objectes d aprenentatge, sabers i coneixements que fan referència a conceptes, procediments i actituds. Aquests continguts degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competències bàsiques. Es presenten agrupats per blocs de continguts Continguts clau Continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competències de cada una de les dimensions Criteris d avaluació Enunciats que expressen el tipus i grau d aprenentatge que s espera que hagin obtingut els alumnes en un moment determinat i que han de ser el referent per les diferents avaluacions. Es concreten per al final de cada cicle Dimensió Agrupació de les competències pròpies de cada àmbit segons la seva afinitat i el seu caràcter complementari Orientacions d avaluació Orientacions per a l avaluació del procés d ensenyament i d aprenentatge. Fan referència al caràcter formatiu de l avaluació Orientacions metodològiques Criteris per dissenyar activitats d aprenentatge de caire competencial

Orientacions, recursos, formació...

webs xtec amb documents, orientacions i recursos diversitat currículum i orientacions innovació i formació I Ara QUÈ FEM? (2015-2016) Ara...MAT Ara... ESCRIC Ara... ART

Documents de desplegament de les competències bàsiques Per desenvolupar el currículum el Departament d Ensenyament posa a disposició dels centres els Documents de desplegament de les competències bàsiques dels diferents àmbits: publicats elaborats en elaboració Àmbit lingüístic (llengua catalana i llengua castellana) Àmbit matemàtic Àmbit digital Àmbit lingüístic (llengües estrangeres) Àmbit coneixement del medi (medi natural i medi social i cultural) Àmbit educació física Àmbit artístic (visual i plàstica, música i dansa) Àmbit de valors socials i cívics

Avaluació 1r, 3r i 5è curs 2014-2015 Adequació del SAGA Identificació de: L avaluació L alumne El grup Mesures d atenció a la diversitat de l alumne Avaluació Observacions de l avaluació Accés al curs següent La nota global de final de curs la calcularà el programa amb dos decimals i el centre no la podrà modificar PEL JU NY DE 2015!!!

Una ordre d avaluació, de propera publicació. Que contempla l assoliment de les competències pròpies de cada àmbit. Que planteja l avaluació d una manera contínua i global. Que contempla una visió globalitzada de l alumne. Que és respectuosa amb els ritmes i processos d aprenentatge. Cal tenir en compte que: L educació en valors socials i cívics i la religió són avaluables. Les àrees de l àmbit del medi s han de qualificar, a final de curs, per separat. Els centres tenen autonomia per elaborar el model d informe trimestral.

A tall de síntesi...

I d acord també amb el decret que regula l atenció a l alumnat en el marc d un sistema inclusiu que té com a finalitat assegurar expectatives d aprenentatge a tots i cadascun dels alumnes

Un currículum pensat des d una mirada de present i futur un alumne que... Ha començat 1r d educació primària l any 2014 Finalitzarà l educació primària l any 2020 Finalitzarà l educació secundària obligatòria l any 2024

L alumne, quan acabi l educació primària, haurà fet el camí per tenir els coneixements, les habilitats i les actituds necessàries per: Utilitzar els seus sabers i coneixements per entendre i interpretar el món que l envolta. Plantejar-se i resoldre problemes en col laboració. Interpretar la informació i analitzar-la críticament. Comprendre les relacions que s estableixen entre la societat i el seu entorn. Expressar les seves idees d una manera informada. Saber fer un bon ús dels entorns digitals. Treballar en equip i consensuar el punts de vista. Donar resposta a necessitats que portin cap al benestar personal i promoguin una vida més saludable i de més qualitat. Saber expressar experiències i emocions a través de l art. Continuant el seu aprenentatge en l educació secundària i al llarg de la seva vida...

La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida Preàmbul Llei 12/2009, del 10 de juliol, d educació dgeip.ensenyament@gencat.cat