SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 1

SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 1

ÍNDEX GENERAL TEXT REFOS 1. MEMÒRIA. INFORMACIÓ I ANTECEDENTS 1.1. Àmbit i descripció general. 1.2. Usos del sòl 1.3. El Pla General i altres antecedents 1.4. Estructura de la propietat 1.5. Reportatge fotogràfic 2. MEMÒRIA DE L ACTUACIÓ 2.1. Criteris i Objectius de l ordenació 2.2. Vialitat 2.3. Espais de domini públic 2.4. Xarxes de serveis i canalitzacions 2.5. Quadres de dades i paràmetres generals 3. MEMÒRIA DE GESTIÓ 3.1. Divisió poligonal 3.2. Sistema d actuació. Procediment. Urbanització 3.3. Pautes procedimentals de l aprovació 4. ORDENANCES REGULADORES 4.1. Generalitats 4.2. Règim urbanístic del sòl 4.3. Normes generals per a zones i sistemes 4.4. Normes generals per a cada zona 4.5. Mesures correctores i recomanacions ambientals 5. PLA D ETAPES 6. ESTUDI ECONÒMIC FINANCER 7. APROFITAMENT MIG i HABITATGE DE PROTECCIÓ 8. MOBILITAT SOSTENIBLE 9. MEMÒRIA SOCIAL 10. INFORME MEDIAMBIENTAL SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 2

ÍNDEX DE PLÀNOLS P.I. PLÀNOLS INFORMACIÓ I.1. Fotoplà I.2. Pla General vigent I.3. Àmbit I.4. Topografia actual I.5. Cadastral I.6. Reportatge fotogràfic P.P. PLÀNOLS DE PROJECTE P.1. Imatge de la proposta urbanística P.2. Ordenació P.2.1. Parcel lació P.3. Zonificació P.4. Sistemes generals P.5. Vialitat P.5.1. Perfils transversals P.5.2. Perfils longitudinals P.6. Paràmetres reguladors P.7. Alçats i seccions P.8. Seccions P.9. Seccions tipus P.10. Aprofitament mig i Habitatges de protecció P.11. Vistes P.U. DETALL D URBANITZACIÓ P.S. PLÀNOLS DE SERVEIS S.1. Xarxa d aigües negres S.2. Xarxa d aigües pluvials S.3. Escomesa i distribució d aigua S.4. Electricitat. S.5. Enllumenat públic S.6. Gas SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 3

1. MEMÒRIA. INFORMACIÓ I ANTECEDENTS 1.1 ÀMBIT I DESCRIPCIÓ GENERAL SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 4

L àmbit del present pla engloba els terrenys delimitats com a PP3 pel PGOU de Pineda de Mar (Pla General d ordenació Urbanística d abril de 1991). L àmbit és discontinu i conforma dues illes pròximes envoltades per equipaments: L illa front a la carretera Nacional II en una posició urbana privilegiada, front al futur Passeig de la Nacional i una illa allargada on esta previst ubicar-hi una futura escola. L àmbit del pla inclou a més, una zona verda annexa que amplia en 1.102 m2 l àmbit del PP3 delimitat pel Planejament General. Aquesta ampliació respon a criteris de coherència urbana i de bona gestió urbanística: s adapta als límits de propietat i inclou així la zona verda que preveu el PGOU (no produint distorsions a la forma de les unitats de la zona ni augmentant ni disminuint més d un vuit per cent en relació amb les superfícies delimitades als plànols d ordenació del Pla General -art. 21. Precisió de límits, PGOU) La zona objecte de planejament es situa entre el nucli històric de Pineda i el Poble Nou. S estructura en dues subàrees, una illa més al nord que limita amb la carretera Nacional II, a est Passeig de la Marina, Carrer cardenal Cisneros a ponent i al sud pel carrer València amb una superfície de 10.050m2 i un altre subàrea al sud formada per dues illes delimitades pels carrers València, Cardenal Cisneros, Passeig de la Costa Brava i la nova prolongació del carrer Narcís Monturiol, amb una superfície de 39.900 m2. A sud-oest limita amb el Passeig de la Costa Brava amb un front edificat d altures variables ( 3 a 6 plantes). A nord-est amb el carrer Cardenal Cisneros sense urbanització complerta amb edificacions unifamiliars entre mitgeres de 2 plantes. A sud-oest amb la traça de la futura prolongació del carrer Narcís Monturiol, a nordoest amb el carrer València i futura Avinguda principal travessera del Sector. En la seva totalitat l àrea objecte d aquest planejament té una superfície de 4,9 HA. (49.900m2.) 1.2. USOS Els sòls estan actualment destinats a usos agrícoles, envoltats per zones d edificació de diferent caràcter. En una posició clau, central respecte a l àmbit edificat entre Poblenou i Pineda, en el que és ara el límit urbanitzat de Poblenou, envoltat d equipaments escolars que han de renovar-se i ampliar-se, (el CIP Montpalau i l escola Antoni Doltra ). SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 5

1.3. ANTECEDENTS URBANÍSTICS El pla General aprovat el 1991 delimita el Pla parcial Sector PP3 i preveu una amplia zona d equipaments organitzant un nou front pel nucli del Poblenou, y proposa una ordenació indicativa que és el referent pel desplegament del Pla. Les condicions actuals i l interès de desenvolupar una amplia zona d espais públics en continuïtat comporta una distribució més compacte de l edificació. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 6

Tal com defineix el PGOU de Pineda de Mar en el capítol relatiu al desenvolupament del sòl urbanitzable:.sector PP3. Pla parcial Costa Brava. Passeig de la Marina, que compren tots els sòls situats entre el Passeig de la Marina, el carrer Garbí, l Avinguda de la Costa Brava i el carrer Narcís Monturiol, que les Normes Subsidiàries havien classificat com a sòl urbanitzable, excepte els sòls adquirits per l Ajuntament per a construir la nova escola del Poble Nou i els vials que li donin accés. Es tracta d un sector discontinu format per dos subsectors separats per l escola i el carrer Cardenal Cisneros. Amb superfície de 4.75 Ha. amb la zona verda a nord-oest Tal com especifica el PGOU Les CONDICIONS D ORDENACIÓ seguiran les següents determinacions: S aplica la regulació que correspon a la zones de desenvolupament urbà intensitat1. Coeficient d edificabilitat bruta 0.75 m2sostre/m2sòl. Característiques: Intensitat t= 0.75 m2/m2. Superfície =4.75 Ha. Sostre edificable = 35.625 m2 Nombre d habitatges màx.=285 Cessions: equipaments 9.400 m2, parcs i jardins 4.000m2 Vialitat. L amplada mínima dels carrers a partir de les alineacions serà la següent: Carrer de la Diputació...36 m Carrer d Andorra ( València)...32.5 m Carrer de la Marina, Passeig de la Costa Brava i altres...20m L alineació de l edificació en el front de l Avinguda de la Hispanitat serà la prolongació de la edificació consolidada segons la UA:25 de les Normes Subsidiàries. 3. Equipaments i Parcs i Jardins Urbans L illa delimitada pels carrers Andorra ( València), del Cardenal Cisneros, de la Diputació i de la Costa Brava es destinarà íntegrament a cessió per a Parcs i Jardins urbans (clau b). La cessió per equipaments públics (clau 7c) serà una parcel la que ocuparà tot el front del carrer Andorra en l illa delimitada per aquest carrer i els Cardenal Cisneros, Garbí i Passeig de la Marina. Serà també equipament públic l illa definida per Monturiol, Costa Brava, Hispanitat i Cisneros. Sistema d actuació: compensació i la ZONA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ (clau 22 a) Aquesta zona Compren els terrenys ocupats prioritàriament per edificacions d ús residencial de més alta densitat relativa i situats en àrees de contacte immediat amb sòl urbà. I les Condicions d urbanització, tal com especifica l article 220 del PGOU. a) a) Edificabilitat bruta màxima.l edificabilitat bruta total és de 0.75 m2s/m2s b) Densitat. La densitat màxima d habitatge es fixa en 60 habitatges per hectàrea c) Distribució del sòl. El sòl qualificat per aquesta zona es distribuirà, en relació a les finalitats que s esmenten, d acord amb els percentatges mínims que segueixen: Vialitat i estacionaments públic d automòbils... 35% Equipaments... 10% Espais lliures i zones verdes i jardins públics... 10% En tot cas la superfície mínima de zones verdes es xifra en 18 m2 per habitatge d acord amb l art.45 del Reglament de Planejament de la Llei del Sòl. Art. 221. Regulació d usos 1. L ús global d aquesta zona és l habitatge. 2. S estableixen els següents usos compatibles: Hoteler Bar, restaurants i similars Comercial Oficines SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 7

Sanitari - assistencial Educatiu Cultural Esportiu Religiós Administratiu 3. S admet també com a compatible l ús industrial en categories 1ª i 2ª. La 2ª categoria haurà de situar-se independentment dels habitatges, i la superfície de parcel la màxima serà de 1.000m2. 4. Per tal d impulsar la promoció d establiments hotelers que millorin l oferta turística de Pineda, els solars que es destinin a la construcció d hotels de categoria de 3 estrelles o superior, podran incrementar l edificabilitat neta en un 15% respecte a l edificabilitat neta promig del Pla Parcial que desenvolupi el sector de planejament. L apartat C de l article 248 del PGOU determina el sistema d actuació per al sector com de compensació. A través d una modificació puntual del PGOU, amb aprovació definitiva de la C.U.B. de data 21 de març de 2001, publicada al DOGC de 21 de maig de 2001 es va produir el canvi de sistema a cooperació. 1.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT L àmbit del pla inclou terrenys que, d acord amb l informació cadastral, corresponen a 11 propietats diferents, tal com s especifica en el plànol adjunt. La superfície referenciada amb el n 9, correspon a terrenys que són ja de domini públic. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 8

SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 9

1.5. REPORTATGE FOTOGRÀFIC Les imatges mostren els perímetres del sector així com també l estat d urbanització i de consolidació. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 10

Passeig de la Costa Brava, Avinguda de la Generalitat, Carrer València. Vista del sector des del Passeig de la Costa Brava SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 11

SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 12

Carrer València, Carrer Narcis Monturiol, Paseig Marina / Torrent de la Creu 2. MEMÒRIA DE L ACTUACIÓ SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 13

2.1. CRITERIS GENERALS I OBJECTIUS DE L ORDENACIÓ El desenvolupament d aquest pla te com a objectiu: 1. Ordenar els sòls necessaris per tal de fer possible la consolidació d un ampli equipament escolar que completi els existents al sector de Poblenou en posició central respecte al continu urbà de Pineda. 2. Resoldre una façana nova del Poblenou de manera que s estableixi com a front unitari de transició amb l ampli espai d equipaments i verd i amb la futura zona central (PP1). 3. Resoldre l enllaç viari entre Poblenou i Pineda centre amb un nou eix paral lel a la Nacional, resoldre la vialitat de límit de Poblenou de manera que faciliti l enllaç estructural amb el futur desenvolupament central (PP1). Aquests objectius comporten: a. Reconèixer l estructura vertical del pla de Pineda afavorint la formació d un espai lineal perpendicular al litoral que acull equipaments, espais verds i col lectius. b. Establir una ordenació que millori les condicions de la zona amb una solució arquitectònica permeable, de transició entre el front edificat del Poblenou i els terrenys lliures que inclou el PP1 on s ubicaran activitats centrals i de lleure, i la zona de parc de la Riera. Les consideracions anteriors, les consideracions ambientals i les derivades de les sugerències del Pla director Urbanístic del Sistema Costaner per les zones properes han fet reconsiderar l ordenació prevista pel Pla, tot i mantenint els paràmetres generals establerts. Es proposa: SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 14

1. La concentració de l edificació en un front permeable però més compacte al carrer Passeig de la Costa Brava. 2. La disposició continua d equipaments i espais verds conformant una banda allargada que dibuixi un front d espais públics unitària recolzada al carrer Cardenal Cisneros. PARÀMETRES GENERALS. La concentració de l edificació global del PP3 en edificis de alçada intermitja que organitzen un front d edificis enllaçats per un sòcol, permetrà la transició entre el front del Poblenou (Pb+5, Pb+6) i els edificis entre mitgeres (Pb+1 i PB +2). Aquestes consideracions fan que la zona de desenvolupament urbà considerada per el PGOU com a clau 22a passi a contemplar-se com a zona de Volumetria Prefixada (Clau 19) que es regirà parcialment pels paràmetres d ordenació de la zona d eixample pel que fa a usos i paràmetres no fixats (clau 13b, densificació en ordenació oberta). 2.2. VIALITAT La vialitat del PP esta prefixada pel PGOU de Pineda de Mar. Els carrers no estan completament urbanitzats. Manca canalització de serveis i urbanització en superfície (plantació, enllumenat, etc..) Els carrers perimetrals tenen diferents amplades i caràcter. Es proposa l avinguda de la Generalitat com eix transversal i principal en la futura connexió entre el Poblenou i Pineda Centre amb una secció de 36m, el Carrer València 32,5m i el Passeig de la Costa Brava, Carrer Cardenal Cisneros, Passeig Marina, Avinguda Hispanitat i Carrer Narcís Monturiol amb una amplada de 20m. Tots els carrers tindran arbrat. 2.3. ESPAIS DE DOMINI PÚBLIC Es mantenen i s amplien els espais previstos pel PGOU. Si bé es disposen de manera diferent ordenant el front equipat: a) L'equipament escolar disposat en una banda d uns 50m d amplada variable, (amb un mínim a l Av. Generalitat de 44,60m i un màxim a l Av Hispanitat de 52,50m) on s ubicarà l escola i els camps d esports annexes. b) Places i espais verds : 1. al nord es disposa un espai d eixamplament del futur Passeig de la Nacional II, complementant el verd del passeig, 2. al sud una gran Plaça enfrontada a la Plaça dels Països Catalans estableix el nou espai de referència del conjunt. 2.4. XARXES DE SERVEIS I CANALITZACIONS SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 15

La xarxa d aigües negres és separativa. La xarxa s organitza per gravetat, en el Passeig de la Costa Brava s utilitzaran tubs de 40 fins arribar a la xarxa general del Passeig Marítim. A la subàrea nord es preveu una canalització al Passeig Marina que es connectarà a la xarxa general existent (veure plànol S.1. Esquema aigües negres). La xarxa d aigües pluvials recollirà les aigües dels carrers transversals, i del Carrer Cardenal Cisneros abocant-les a la canalització recentment construïda del Torrent Mas Roger, a través del Passeig de la Costa Brava. Respecte al Passeig Marina la solució adoptada estarà en funció de les suggerències de les condicions del desenvolupament urbanístic del Sector PP1 Pineda Centre en el document Pla Director del Sistema costaner (veure plànol S.2. Esquema xarxa pluvials). En la xarxa de distribució d aigua es seguiran les instruccions de la companyia d aigües i dels serveis tècnics municipals per la concreció tècnica del servei (veure plànol S.3. Esquema xarxa aigua potable). Per indicacions de les companyies subministradores d electricitat, s'ha previst la instal lació de dos centres de transformació, des del que fer la distribució de les línies de baixa tensió (veure plànol S4. Esquema xarxa elèctrica). L enllumenat públic es projecta amb columnes de 5 i 8 metres d alçada en funció de les necessitats específiques de cada carrer. Es concretarà en el projecte d urbanització (plànol orientatiu: veure plànol S.5. Esquema enllumenat públic). La xarxa de telefonia es distribuirà d acord amb les indicacions de la companyia o companyies amb les que es contracti. La canalització soterrada de telecomunicacions s ajustarà a les indicacions que doni el consorci LOCALRET en el projecte que haurà de lliurar oportunament d acord amb el conveni signat amb l Ajuntament. Es preveu la instal lació soterrada del servei de gas natural atès que ja existeix a gran part de la zona (veure plànol S.6. Esquema xarxa Gas natural). SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 16

2.5. QUADRES DE DADES I PARÀMETRES GENERALS SUPERFÍCIE TOTAL 4,9 Ha.(49.900 m2) COEFICIENT D EDIFICABILITAT 0,75m2/m2 SOSTRE TOTAL MÀXIM 37.425 m2 RESUM DE SUPERFÍCIES DE L ORDENACIÓ SUPERFÍCIE UNITAT URBANÍSTICA (m2) 49.900 100,00 % SUPERFÍCIE DEL SECTOR (m2) 49.900 S.L. ZONES VERDES 11.400 22,84 % S.L. EQUIPAMENTS 10.091 20,22 % S.L. VIARI 16.067 32,20 % TOTAL SISTEMES LOCALS (m2) 37.558 75,26% SUPERFÍCIE APROFITAMENT (m2) 12.342 24,74 % RESUM D APROFITAMENTS DEL PLA PARCIAL (*) Es consideren les unitats com a blocs formats per dues franges de 8m d amplada construïdes amb pati lineal. Es computa l àtic amb una superfície de una franja de 8m d amplada i llargada del edifici corresponent. TERCIARI SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 17

Illa A Illa B Illa C Total 3.374 m2 1.461 m2 5.526 m2 10.361 m2 TOTAL APROFITAMENT 37.425 m2 SUPERFÍCIES DE DOMINI PÚBLIC NO VIARI SEGONS PLA PARCIAL ESPAIS LLIURES VERD LOCAL Vl (m2) Subsector nord Vl1 1.045 Vl2 1.160 Subsector sud 2.205 Vl3 1.280 Vl4 1.770 Vl5 1.555 Vl6 4.590 9.195 TOTAL VL 11.400 22,84 % EQUIPAMENTS E (m2) E. escolar 8.741 E. no determinat 1.350 TOTAL E 10.091 20,22 % Les reserves de sòl del present Pla Parcial per a espais lliures i equipaments, compleixen amb l establert en l Art. 248. del PGOU de Pineda de Mar per la categoria del sòl en el que es situa el Sector. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 18

3. MEMÒRIA DE GESTIÓ 3.1. DIVISIÓ POLIGONAL Donades les característiques, tamany i caràcter de l actuació, es preveu desenvoluparla en un únic polígon d actuació. La posició central i la contigüitat del PP3 a un entorn urbanitzat fan necessari el desenvolupament unitari. Quedarà garantida la connexió de totes les xarxes de serveis i la cessió dels terrenys d ús públic que corresponguin una vegada urbanitzat. 3.2. SISTEMA D ACTUACIÓ. PROCEDIMENTS. URBANITZACIÓ. Donada la posició estratègica dels terrenys i l interès de l ajuntament en desenvolupar l equipament escolar d acord amb els objectius, criteris i justificació expressada a la memòria present del Pla Parcial, el sistema d actuació previst és el de cooperació. El procediment a seguir per l execució d aquest Pla s ajustarà al disposat pel Reglament de Gestió Urbanística. Les cessions gratuïtes del sòl es faran a favor del municipi, lliures de càrregues, gravàmens i degudament urbanitzades. 3.3. PAUTES PROCEDIMENTALS. APROVACIÓ INICIAL, PROVISIONAL I DEFINITIVA Tramitació dels Plans Parcials: Les fites procedimentals bàsiques per a L aprovació dels plans parcials són, segons la legislació urbanística actual DL 1/2005, de 26 de juliol refosa de la Llei d Urbanisme (2/02 i 10/04). Aprovació inicial: La Corporació Municipal, ha d acordar inicialment la resolució que correspongui dins dels seixanta dies següents a I' entrada de I' expedient en el seu registre general. L' informe dels serveis tècnics i jurídics s ha de referir exclusivament a L anàlisi de L acompliment de les disposicions legals i reglamentàries, al desenvolupament del Pla General, als criteris d ordenació física proposats, amb atenció especial a l ordenació aprovada dels sectors adjacents, a les previsions de sòl de cessió obligatòria i gratuïta i a les previsions per agilitar la gestió (art. 60.1.). Els acords de suspensió han d assenyalar les deficiències que calgui esmenar i, una vegada esmenades aquestes, I' acord d aprovació inicial haurà d ésser adoptat dins dels trenta dies següents als de la nova presentació dels projecte esmentat en el registre general (art.60.2.). Una vegada aprovats inicialment els plans parcials han d ésser sotmesos a informació pública durant un mes, i I' edicte ha d ésser tramés per a la seva publicació reglamentària en el termini màxim dels deu dies següents a I' adopció de I' acord (art. 60.3.). SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 19

Aprovació provisional: La corporació municipal una vegada emès l informe de les al legacions presentades en el termini d informació pública, l aprovarà provisionalment amb les modificacions procedents dins els tres mesos següents a la data de la publicació de l acord d aprovació inicial o de la publicació de l acord de pròrroga del termini d'informació pública, si s adopta (art. 60.4.). Aprovació definitiva: Tot seguit, en el termini màxim d un mes, el projecte ha d ésser sotmès a la Comissió d'urbanisme competent perquè l aprovi definitivament. El projecte ha d'anar en forma de text refós i ha d'incloure les esmenes acceptades a fi que sigui examinat en tots els aspectes i resolt dins els tres mesos següents a l ingrés de l expedient en el registre general. Si, un cap transcorregut aquest termini, la resolució que correspongui no ha estat comunicada, el projecte s entendrà que és aprovat per silenci administratiu (art. 60.4.). SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 20

4. ORDENANCES REGULADORES 4.1. GENERALlTATS Article 1. Àmbit territorial d aplicació Aquestes ordenances són d aplicació a la totalitat de I' àmbit Sector PP3. Pla Parcial Costa Brava, Passeig de la Marina, que queda delimitat en tots els plànols de l'esmentat Pla Parcial. Article 2. Normes de referència Aquestes ordenances desenvolupen, dins I'àmbit definit a I'article anterior, el Pla General del Sector PP3 de Pineda de Mar. Article 3. Definició de conceptes Sempre i quan no quedin expressament definits en aquestes ordenances els conceptes que s'hi empreen són els definits pel Pla General d Ordenació Urbanística de Pineda de Mar. Article 4. Desenvolupament del Pla Pel desenvolupament del present Pla Parcial podran redactar-se Projectes d urbanització, que respectaran en tot cas, les determinacions del Pla Parcial i Pla General. Article 5. Projectes d urbanització Els projectes d' urbanització que es redactin desenvolupant aquest Pla Parcial hauran d'ajustar-se al que disposen els articles 67,68,69 i 70 del Reglament de Planejament de la Llei del Sòl i a d'altres condicions tècniques que li siguin d'aplicació. Article 6. Modificacions Les modificacions del present Pla Parcial hauran de respectar les determinacions vigents establertes en el Pla General de Pineda de Mar. Les modificacions del Pla Parcial, respectaran els criteris de formes generals del projecte i la superfície de sistemes afectes (viari, espai lliure, etc.) en l àmbit a reordenar. Tampoc donarà peu a obrir un expedient de modificació les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d urbanització, quan no suposin modificacions en la superfície i per tant, en la edificabilitat de les illes superiors al 5%. 4.2. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Article 7. Qualificació del sòl El sòl compres en I'àmbit d'aquest Pla Parcial es qualifica en zones i sistemes locals. S entén per zona aquella part del terreny dins la qual, i atenent a les previsions del present Pla Parcial, es poden exercir els drets relatius a l edificació. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 21

S entén per sistemes locals els terrenys que en virtut de l aplicació de I'article 25 del Text Refós D.L. 1/1990 constitueixen l'estructura del Sector i són cessió obligatòria i gratuïta a l'ajuntament de Pineda de Mar. Article 8. Zones Zona integrada de usos terciaris i residencials. Complex integrat (CI). Volumetria específica. Que comprèn tres subzones: zona 1- HPO, Habitatges de Protecció Oficial; zona 2- HPC, Habitatges de Preu Concertat; zona 3- HLL, Habitatge Lliure Article 9. Sistemes locals Es defineixen els següents sistemes locals: 1. El sistema d espais lliures i jardins. 2. El sistema de dotacions i equipaments. 3. El sistema viari i d aparcaments. Article 10. Definició de conceptes 1. Alineació del vial. Línia que separa la vialitat, de titularitat pública, de I'espai privat. 2. Alineacions de l edificació o línia de façana. Línia sobre la qual s'ha d'alçar obligatòriament la façana de I'edificació. La seva determinació s'explicita a les normes particulars de zones i gràficament al plànol P.6. Paràmetres reguladors. 3. Servitud. Franja de sòl de titularitat i domini privat sotmesa a determinacions o limitacions específiques. 4. Pla de referència. El pla de referència ha de coincidir amb la planta baixa per cada un dels trams en que es divideixi el volum edificable. 5. Alçada reguladora màxima. La que poden assolir les edificacions. S amidarà a l edificació principal i en funció del pla de referència establert en cada cas a l'article anterior. 6. Nombre màxim de plantes. Les permeses dins I'alçada reguladora. S han de respectar conjuntament aquestes dues constants: alçada reguladora i nombre de plantes. 7. Planta baixa. És la planta d'accés a l edifici que es situarà altimètricament dins el marge per sobre i per sota definit i que es dedueix a partir de l aplicació en cada cas del Pla de Referència. 8. Planta soterrani. Tota aquella situada per sota de la planta baixa, tingui o no obertures en qualsevol dels fronts d' edificació. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 22

9. Planta pis. Tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa. 10. Fondària edificable. És la distancia màxima, amidada des de la línia de façana davantera, dins de la qual s'ha d inscriure l edificació. La línia així definida no pot ésser ultrapassada per la façana posterior. 11. Cossos sortints. Són les parts ocupables de I 'edificació que sobresurten de la línia d edificació o de la línia definida per l aplicació de la fondària edificable màxima. - Es defineixen com a cossos sortints oberts els que no tenen cap tancament permanent ni mòbil per damunt de l ampit, que tindrà una alçada màxima d'1,10m comptada des del paviment de la planta a la que correspon. - Són cossos sortints en galeria, els cossos oberts que tenen tancament vidriat, fixa o mòbil, per damunt de l ampit, a tots els paraments. - Són cossos sortints tancats els que tenen a algun dels seu paraments alguna mena de tancament massís, no vidriat, per damunt de l ampit. 12. PIa límit de vol. És la distància, amidada paral lelament al pla de façana entre la línia de façana o de la mitgera i l arrencada de l element que vola. 13. Alçada lliure i útil. És la distancia que hi ha del terra al sostre a l interior d'un local construït. 14. Ràfec. És la part de coberta que sobresurt del pla de façana per tal de protegir aquesta de l acció directa de la pluja. 15. Verd privat. És el sol lliure de construccions, enjardinat, que acompanya les edificacions i la titularitat del qual és privada (o pública en el cas dels equipaments de cessió) que a més a més no té cap construcció al dessota. La seva funció és la de minimitzar la impermeabilització del sòl. Ha de produir-se com un pla inclinat natural en continuïtat, no pot ésser pavimentat en més d un 10% de la superfície del verd i s ha de plantar un arbre cada 20m com a mínim. L' ús pot ser col lectiu o privatiu, en funció del projecte que s hi executi. S'aconsella seguir el criteri de jardineria consistent en plantar varietats vegetals autòctones. 4.3. NORMES GENERALS PER A LES ZONES I SISTEMES Article 11. Determinacions comuns a les zones i sistemes Per tot el que no estigui especificat en aquestes normes s entén que és d aplicació el que figura a les Normes del Pla General de Pineda de Mar. 1. Planta baixa. L alçada lliure de la planta baixa mai serà inferior a 3,00m. en el cas d usos comercials i altres diversos al residencial. 2. Planta soterrani. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 23

L alçada lliure mínima en qualsevol punt de la planta soterrani serà de 2,20m. Les plantes soterrani no es computaran als efectes del càlcul de la edificabilitat per a cada parcel la. La planta soterrani en cap cas podrà destinar-se a habitatge. Les rampes d accés estan subjectes a la normativa general específica vigent del municipi de Pineda de Mar. La planta soterrani no pot superar l ocupació de l edificació ni pot envair el verd privat. 3. Planta pis. L alçada lliure de les plantes no serà inferior a 2,55m. Tanmateix aquesta alçada lliure mínima es pot disminuir per I' establiment de cel rasos o entresolats fins una alçada lliure de 2,20m, en les peces de rebedors, corredors, distribuïdors, cambres d' emmagatzematge, serveis higiènics i rentadors. 4. Coberta. Les cobertes seran planes en la seva totalitat, practicables o no. En el cas de la coberta plana practicable es permet formar els cossos d escales coberts imprescindibles per poder accedir-hi, més un voladís o porxo de fins a 5m2. 5. Cossos sortints. El vol màxim en qualsevol cas serà de 0,90m a les façanes que donin a carrer i poden ocupar com a màxim 2/3 de la façana (ja siguin oberts, tancats o, semitancats). L alçada inferior mínima respecte al nivell de la vorera és de 4m. 6. Tanques. Segons el PGOU en clau 13b (densificació en ordenació oberta) les tanques seguiran les alineacions i rasants dels carrers. Es regiran pel que determina l art.158.5 del PGOU. 7. Moviment de terres. L anivellament i ordenació del sòl del jardins privats es farà de manera que no molesti al veí. No es podran crear servituds d'aigües pluvials ni es podrà aixecar la cota del jardí pel damunt d'un metre de la cota natural del terreny en tota la llinda entre veïns. Qui realitzi alguna obra de desmunt I'haurà de projectar i realitzar estrictament a l'intern de la seva parcel la. 8. Aparcament. Es obligatòria la dotació d'una plaça d'aparcament per habitatge, coberta o a I'aire lliure, dins de l'àmbit del sòl privat. 9. Jardins privats. Es prohibeix qualsevol tipus d'edificació a les àrees reservades per a jardins de caràcter privat, excepte les establertes a la normativa específica de cada zona. 4.4. NORMES PARTICULARS PER A CADA ZONA Article 12. Determinacions per a la zona del complex integrat (CI). Volumetria específica 1. Tipus d'ordenació. És el de definició volumètrica específica, tal com figura als plànols d'ordenació (P.2 i P.3 i P.6). SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 24

Aquestes unitats de zona permeten la construcció d habitatges plurifamiliars amb accés i elements comuns i comerç a la planta baixa amb jardins privats. Per a garantir la coherència amb l entorn i formal dels conjunts d edificis de cada una de les illes definides al present Pla Parcial d Ordenació, prèviament a la presentació del projecte d obres per a l obtenció de la llicència municipal d edificació per a qualsevol de les parcel les, s haurà de presentar un estudi conjunt del volum edificable total de l illa on, a més de concretar a l escala de projecte d obres el volum privat edificable total de l illa, es defineixin els materials, colors i obertures del conjunt. Tots els projectes d edificació de l illa s hauran d ajustar aquest estudi conjunt. Per a poder ser utilitzats de base per a la redacció dels projectes d obra de les parcel les corresponents a l illa que afecten aquests estudis de conjunt hauran de ser dictaminats favorablement per la Comissió Municipal de Patrimoni. 2. Tipus edificatori. Usos. Es defineix una edificació principal en forma d edifici d habitatges plurifamiliars en torre aïllat, a quatre vents. A les plantes baixes no esta permès l habitatge, els usos permesos seran: - comercial, hoteler i oficines - indústria equivalent a 1ª i 2ª categoria - magatzems en general - civil i cultura - sanitat i religiós Pel que fa a I' ús comercial, la superfície de venda s adequarà al que estableix la Llei 1/97 de 24 de març, d equipaments comercials o a la legislació sectorial vigent. 3. Parcel lació. Les parcel les són les grafiades al plànol de parcel lació P.2.1. La subdivisió màxima permesa tindrà el caràcter d unitat mínima edificable. La superfície de les parcel les correspon a la grafiada (P.2.1.), segons l art.21 del PGOU els ajustos que es produeixin hauran de respondre: a) alineacions o línies d edificació vigent b) característiques topogràfiques del terreny c) límits de la propietat rústica o urbana d) existència d arbres o d altres elements d interès, i no produiran distorsions en la forma de les unitats de zona ni augments o disminucions de superfícies de més d un vuit per cent ( 8%) en relació a les superfícies delimitades al plànol P.2.1. d aquest Pla Parcial sector PP3. 3.1. Fixació del nombre màxim d habitatges per parcel la. 4. Alineacions de volum. Veure plànol d ordenació P.6. Paràmetres reguladors. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 25

5. Unitat mínima. S entén per unitat mínima edificable la mida mínima del projecte d arquitectura que pot projectar-se i realitzar-se autònomament respecte els demés. 6. Conjunts i mitgeres. Aquesta zona admet i propicia I'ordenació per conjunts. La composició arquitectònica més favorable serà la que aconsegueixi unificar les solucions, afavorint certa idea mancomunada dels edificis i dels jardins o passos privats. Tota paret que, per afectes de les reculades dels cossos d edificació, pel graonament, per la disposició tipològica de I'habitatge, quedi totalment o parcialment al descobert, sigui o no mitgera, serà tractada com a façana. Els materials seran els mateixos de les façanes principals. 7. Situació Planta baixa. a) Situació de la PB respecte a les cotes de referència concretades al plànol P.6., en una franja entre 1m per sobre i 1m per sota dels punts de referència. b) Cota obligada sostre PB Per motius d uniformitat en la intervenció i per tal d aconseguir una continuïtat en les plantes baixes del conjunt es defineixen tres grups d edificació (10parcel.les). Les parcel les 8, 9 i 10, illa A, dividides en dos grups d edificació (punts E-F i F-G) parcel la 7, illa B (punt D) i a la illa C dos grups les parcel les 1, 2, 3 (punt B-C) i les parcel les 4, 5, i 6 (punt A-B).Veure plànol P.6.Paràmetres reguladors. Cada una de les cotes grafiades A,B,C,D,E,F,G, la illa enfront al vial s ajustarà en funció del topogràfic definitiu que corresponen al vèrtex més alt de la illa enfront al vial A-E: Passeig de la Costa Brava i F-G: Carrer Cardenal Cisneros. 9. Alçada reguladora màxima. L alçada reguladora màxima de la edificació principal és de Pb+4 plantes que correspon a 16,5 metres i en Pb+5 a 19,5m segons l art.173 B de les NNUU. S aplicarà a partir de les cotes concretades en el plànol P.6. 10. Planta baixa. La cota de paviment de la planta baixa es situarà obligatòriament entre dos plans situats a 1m per sobre o per sota de la rasant del carrer. 11. Planta soterrani. La planta soterrani no pot superar l ocupació de l edificació ni pot envair el verd privat. 12. Jardins comunitaris. Verd privat. Franja verd privat mínim 3m variable fins a 8m. Zones de 5m que dona al Passeig de la Costa Brava. Per garantir part de la permeabilitat del sòl cal deixar una franja amb un 15% de la superfície de la illa sense ocupar, sol es pot pavimentar el 10% de la superfície de la franja de verd privat i s ha de garantir la plantació mínima d un arbre cada 20m. 13. Sostre edificable màxim. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 26

L edificabilitat de cada parcel la és la que s indica al Quadre d aprofitaments d aquesta memòria (capítol 2.5.). Seran obligatoris als projectes d obres els patis de parcel la amb una superfície conjunta no inferior al 15% de l ocupació en plantes pis. Els patis de parcel la no es contabilitzen als efectes de l edificabilitat màxima de la parcel la. 14. Cossos sortints. Es permeten els balcons. Amb un vol màxim de 0.9m a les façanes que donin a vial i amb una longitud de 2/3 parts de la llargada de la façana. Es respectarà el pla límit de vol així com les distàncies mínimes a carrer (veure plànol P.6.). 15 Coberta. Les cobertes de I'edifici torre principal hauran de ser planes. Per sobre del perfil regulador es podran situar els elements tècnics de les instal lacions i accessos comunitaris a la coberta. 16 Sostenibilitat. 16.1. Les edificacions preveuran elements de protecció solar a totes les obertures orientades al sud-oest (± 90º) que rebin assolejament directe. 16.2. En els edificis d habitatges, reduir el coeficient relatiu de transmissió tèrmica (Tr) de cada unitat d ocupació de l edifici en un 20% respecte la Tr exigida per la norma NRE-AT-87. 16.3. Els espais comuns (garatge, vestíbul, escala, etc.) disposaran d un temporitzador per apagar el sistema d enllumenat. 16.4. Pel que fa al possible ús de sistemes d aprofitament d energia solar tèrmica, cal garantir l ús comunitari de la coberta per aquest i altres usos comuns. Amb aquesta finalitat, es reservarà un percentatge de la coberta en edificació col lectiva que, com a criteri general, no serà inferior al 30% de la superfície. En cas d instal lació de captadors solars tèrmics, aquests hauran d estar integrats en l edificació i no podran sobrepassar el gàlib de la coberta establert en el planejament. 16.5. És prescriptiu utilitzar vidres dobles en els forats de façanes dels habitatges orientats a nord (± 45º). 4.5. MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS AMBIENTALS A continuació es proposen unes recomanacions ambientals que es considera necessari es tinguin en compte en la fase d execució de la proposta i s incloguin en el planejament derivat i projectes constructius, amb la finalitat de reduir l impacte seguint els principis de la sostenibilitat, sobretot en relació a estalvi d aigua i energia. La següent relació de recomanacions serà d obligat compliment : Com a mesures d estalvi i eficiència : SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 27

Preveure dintre de l habitatge o dintre d espais comunitaris de l edifici, espais per a l emmagatzematge per separat de les escombraries. Com a mínim han de permetre les fraccions següents: vidre, paper i cartró, plàstic i metall, i rebuig. Preveure la col locació de 2 ó 3 grups de contenidors soterrats per RSU del tipus A4, quatre contenidors ( 2 al carrer Costa Brava i 1 al Passeig Marina). Com a mesures d estalvi en el consum d aigua: Les aixetes dels aparells sanitaris de consum individual disposaran de mecanismes economitzadors d aigua o similars així com mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2,5 kg/cm2) tinguin un cabal màxim de vuit litres per minut (8 l/min). El mecanisme d addicionament de la descàrrega de les cisternes dels wàters limitarà el volum de descàrrega a un màxim de 7 litres i disposarà de la possibilitat d aturar la descàrrega o d un doble sistema de descàrrega. El mecanisme de les dutxes inclourà economitzadors de raig o similars així com mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2,5 kg/cm2) tinguin un cabal màxim de deu litres per minut (10 l/min). Caldrà col locar un aljub de recollida d aigua de pluja, per reg i usos auxiliars comunitaris. Les edificacions disposaran d una xarxa de sanejament separativa de les aigües pluvials. Fauna i vegetació: Les espècies plantades a les zones verdes, hauran de ser les presents a l àmbit i característiques de la zona. Ús de maquinària - En casos puntuals en que l activitat generi una elevada quantitat de pols, regarla per evitar afectacions a persones i animals - Els sorolls han de ser els mínims imprescindibles i les obres es faran de dia. 5. PLA D ETAPES El present pla parcial es durà a terme en una sola etapa. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 28

6. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER 6.1. PRESSUPOST El cost aproximat de les obres es pot determinar a partir dels costos reals d urbanització en condicions similar. Distingim entre costos de vialitat, costos d enjardinament i adequació d espais lliures i, urbanització dels espais d equipament futur. S estima que el cost d urbanització pel que fa a la formació de vials i establiment dels serveis és de 105 /m2. El cost de jardins i espais lliures s estima en 75 /m2. El pressupost d Execució material (PEM)... 3.082.200 Vialitat... 1.833.825 Enjardinament i tractament d espais lliures... 858.375 Estacions transformadores de 2.400Kwa soterrades... 120.000 (60.000 /unitat) Canalització del tram del Torrent del Correu del PP3... 270.000 (1.800 / ml) 6.2. REPERCUSSIÓ Repercussió mitjana per m2 de sol privat... 249,73 /m2 Repercussió per m2 de sol brut... 61,76 /m2 Repercussió per m2 de sostre edificable... 82,35 /m2 Aquestes repercussions són una primera aproximació a les repercussions reals, raonables en el context de Pineda. 7. APROFITAMENT MIG Pertoca a l Ajuntament com a administració actuant el 10% de l aprofitament mig i com a propietari del 2% de la superfície de les parcel les inicials aportades l 1,8%. Sumats els dos conceptes corresponen a l ajuntament adjudicacions del 11,8% del total, 35 habitatges sobre 299 i 4.416,15 m2 sobre 37.425 m2 de sostre. Es proposa destinar la Illa B (parcel la 7) en la seva totalitat. D acord amb la transitòria segona i l article 57 del DL 1/2005, el 20% de sostre que cal reservar per als Habitatges de protecció s ubica a les parcel les 8 i 10 en la Illa A, poguent ser reubicada en el procés de desenvolupament del Pla en uns altres blocs o be repartit entre la totalitat dels blocs proposats. I el 10% per a altres mesures d estímul de l habitatge assequible es proposen al sud de l ordenació ocupant la parcel la 9. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 29

8. CONSIDERACIONS SOBRE MOBILITAT SOSTENIBLE La xarxa viària proposada així com l enllaç futur amb l eix travesser d enllaç Poblenou- Pineda pel PP1, afavoreixen la permeabilitat del Pla i les connexions amb la futura xarxa de transport públic. La millora i transformació futura de la Nacional en un boulevard especialitzat amb transport públic, a nord del Pla, garantiran la plena integració del sector PP3 com un dels sectors més ben comunicats de Pineda. Les amplies voreres arbrades afavoreixen la circulació peatonal. Pineda disposa d una oferta de transport públic interurbà que consta de 4 línies d autobusos i la línia de ferrocarril. El municipi conta amb dues línies de transport públic urbà, la vermella que connecta l Hospital de Calella amb l estació de RENFE de Pineda i la línia blava que realitza una circumval lació dins el terme municipal de Pineda. La xarxa de comunicacions de Pineda es completarà i millorarà amb el desenvolupament del PP1, millorant l accessibilitat, evitant les barreres arquitectòniques i promovent els desplaçament a peu i en bicicleta. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 30

9. MEMÒRIA SOCIAL A partir de l any 2003, l entrada en vigor de la Llei 2/2002 d Urbanisme i de la seva modificació Llei 10/2004 i el posterior Text refós de la nova Llei d urbanisme de 2005 permeten el desenvolupament de nous instruments que milloren les garanties entorn al dret de l habitatge a Catalunya. En l article 59, 1, h de la Llei d Urbanisme s estableix la necessitat d incorporació als Plans d Ordenació Urbanística Municipal la Memòria Social que ha de definir els objectius per la producció d habitatge protegit i si s escau, dels altres tipus d habitatge assequible que determina la llei. Per tal de valorar les necessitats d habitatges de protecció en les zones de nou planejament, s adjunta en aquest apartat un recull d informació, extret del text Pla Local Habitatge Pineda de Mar, amb data de juny 2006, que aproxima al màxim possible la situació actual del municipi. La informació seleccionada s organitza per diferents apartats: - Estadístiques demogràfiques - Planejaments urbanístics que afecten al municipi, dins els quals, el PP3 - Situació actual de l habitatge a Pineda - Demanda i necessitats futures de l habitatge DEMOGRAFIA El sistema urbà actual Avui Pineda de Mar és una ciutat que aplega 23.183 habitants (padró 2003), amb una densitat neta de 75 Habitants/Ha. L existència de la carretera N-II (Barcelona-França) que travessa el nucli de la població en direcció W- E es conforma com la principal barrera que té avui el nucli urbà, dificultant la cohesió entre els sectors urbans que hi ha a banda i banda d aquesta via de comunicació. Dins el sòl urbanitzat, aproximadament el 44% d aquest sòl l ocupen urbanitzacions, mentre que els sectors urbans representen només el 28% del sòl urbanitzat. Es distribueixen de la següent forma: SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 31

Barri Població Superfície Densitat Diversitat Tipologia (2003) (Ha) (Hab/ha) d usos Sectors Centre, Mar i Carme 11.467 83,6 137 Eixample tradicional de cases Alta Barri de les Creus 1.412 8,0 176,5 Eixample de cases Mitjana Poblenou 6.935 33,0 210 Blocs de pisos Alta Urb. Can Feliu 406 18,6 22 Xalets Baixa Urb. Can Morer 518 9,4 55 Cases i blocs de pisos Baixa Urb. Montesol 19 3,9 5 Xalets Baixa Urb. Can Carreres 290 44,4 6 Xalets Baixa Urb. Pinemar i Can Cornet 1.629 62,3 26 Xalets Baixa Font: Pla d acció Ambiental Projeccions demogràfiques: a) Antecedents. Evolució recent. Població de dret de Pineda de Mar, del Maresme i de Catalunya. 1975 1981 1986 1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Pineda de Mar 10.639 11.74 13.95 16.31 17.88 18.58 19.20 20.05 20.87 20.95 22.84 23.53 Mares 231.11 253.5 269.5 293.1 318.8 329.4 337.5 345.4 355.7 366.7 377.6 386.5 Catalunya 5.660. 5.956. 5.978. 6.059. 6.090. 6.147. 6.208. 6.261. 6.361. 6.506. 6.704. 6.813. 1975 1981 1986 1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Pin. de 4,60% 4,63% 5,18% 5,57% 5,61% 5,64% 5,69% 5,81% 5,87% 5,71% 6,05% 6,09% Pin. de 0,19% 0,20% 0,23% 0,27% 0,29% 0,30% 0,31% 0,32% 0,33% 0,32% 0,34% 0,35% Mar/Catalunya Evolució de la Població de dret de Pineda de Mar, Maresme i Catalunya. 1975-2004. 1975 2004 % Variació Pineda de Mar 10.639 23.539 121,25 Maresme 231.112 386.573 67,26 Catalunya 5.660.393 6.813.319 20,37 Font: IDESCAT i elaboració pròpia. Estructura de la població per edats de Pineda de Mar, del Maresme, i de Catalunya en % (2001) 0-14 15-29 30-44 45-65 65 i més Pineda de Mar 15,61 22,78 23,64 23,58 14,40 Maresme 15,23 22,23 24,72 23,25 14,57 Catalunya 13,76 21,76 23,70 23,38 17,39 Piràmide d Edats. Pineda de Mar. 1991 2001 2003 Edat Nº % Nº % Nº % SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 32

0 14 3.537 21,67 3.289 15,60 3.435 15,02 15 29 4.194 25,70 4.800 22,78 5.156 22,55 30 44 3.550 21,76 4.982 23,74 5.586 24,43 45 64 3.362 20,60 4.969 23,57 5.435 23,77 65 i més 1.674 10,25 3.034 14,34 3.249 14,21 TOTAL 16.317 100,00 21.074 100,00 22.861 100,00 Font: IDESCAT i elaboració pròpia. ESCENARI MODERAT: PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES: valors absoluts població i llars escenari MODERAT 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2011 Total població 11.747 13.951 16.317 17.884 20.871 25.654 27.357 Total llars principals 3.237 5.048 6.133 7.603 9.664 10.844 Ocupació mitjana llar 3,63 3,23 2,92 2,75 2,65 2,52 Font: Centre d Estudis Demogràfics. Els creixements previstos entre 1 er de gener de 2005 i 1 er de gener de 2011 són: 2005 2011 Variació % Població 25.164 27.357 2.193 8,71 Llars 9.354 10.844 1.490 15,93 Ocupació Mitjana Llar 2,69 2,52-0,17 6,32 Font: Centre d Estudis Demogràfics i elaboració pròpia. Creixement poblacional. Període 2006-2011. Escenari moderat. Naixements 1.707 Defuncions 1.175 Nombre % Creixement natural 531 27,78 Immigrants 10.456 Emigrants 9.077 Balanç migratori 1.380 72,21 Font: Centre d Estudis Demogràfics. ESCENARI ENDOGEN: PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES: valors absoluts població i llars escenari ENDÒGEN 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2011 Total població 11.747 13.951 16.317 17.884 20.871 25.248 25.695 Total llars principals 3.237 5.048 6.133 7.603 9.492 10.058 Ocupació mitjana llar 3,63 3,23 2,92 2,75 2,66 2,55 Font: Centre d Estudis Demogràfics. Els creixements previstos entre 1 er de gener de 2005 i 1 er de gener de 2011 són: 2005 2011 Variació % SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 33

Població 25.164 25.695 531 2,11 Llars 9.354 10.058 704 7,52 Ocupació Mitjana Llar 2,69 2,66-0,03 1,12 Font: Centre d Estudis Demogràfics i elaboració pròpia. En quant a la variació del nombre de llars, es situen en un interval màxim que correspon a l escenari moderat: 1.490 llars i un mínim que correspondria al promig de les noves llars de l escenari moderat i l endogen, és a dir 1.097. En conclusió, la creació de noves llars en el període 2006 2011 es xifra entre 1.100 i 1.500 noves unitats. PLANEJAMENT URBANÍSTIC PLANS D ORDENACIÓ I GESTIÓ QUE AFECTEN AL MUNICIPI PLA GENERAL D ORDENACIÓ El Municipi de Pineda de Mar te el Pla General Urbanístic aprovat el 22/07/92 i publicat en el DOGC el 13/11/1992. Des de llavors no ha estat necessària la seva Revisió, ni actualment hi ha dèficit de sòl per creixements. És una pla general força desenvolupista, per la qual cosa les previsions del seu programa encara no han estat satisfetes. PLA DIRECTOR DEL SISTEMA COSTANER Recentment, aquest Pla Director aprovat definitivament,, afecta de manera substancial tota la franja litoral de Pineda de Mar, en gran part inclou el sòl urbà i els espais de creixement per desenvolupar, de sectors de planejament parcial residencial situats entre el nucli central i el barri de Poblenou. PLA GENERAL D ORDENACIÓ En aquest apartat s analitza el Pla General d Ordenació, en quant al potencial urbanístic i desenvolupament actual, a partir de les determinacions de la seva normativa pel planejament derivat. A continuació es va desgranant les dades a partir de la classificació del territori, per arribar finalment a poder comprovar quan sòl està o no desenvolupat i executat, el sostre que consumeix i el nombre d habitatges que representa. SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 34

Dades Generals PLANEJAMENT GENERAL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ DATA 13/11/1992 HABITATGE POTENCIAL CLASSIFICACIÓ ha SUPERFÍCIE % m2 SOSTRE Núm. HBTGE. SU CONSOLIDAT 137,62 Ha 13,30% 550.000 m2st 6875 SU NO CONSOLIDAT 103,89 Ha 10,04% 154.485 m2st 2070 SURBLE 68,99 Ha 6,67% 362.637 m2st 2744 SNU 724,50 Ha 70,00% TOTAL TM 1.035,00 Ha 100,00% 1.067.122 m2st 11689 Potencial i Grau de desenvolupament SÒL URBÀ POTENCIAL DELS ÀMBITS DE PLANEJAMENT I GRAU DE DESENVOLUPAMENT CLAU NOM ORDENACIÓ CLAU ZONA SUPERFÍCIE SOSTRE Nº HABITATGES DESENVOLUPAMENT UA-1 La Granja Pla Especial 13b 11.800 m2 13.334 m2st 568 no executat UA-2 Comtal directe 13a 7.865 m2 9.190 m2st 115 executat UA-3 Sant Jordi directe 19/12d 20.000 m2 14.992 m2st 187 no executat UA-4 El Carme directe 12d 22.200 m2 18.225 m2st 228 no executat UA-5 Barcelona directe 13a/15/19 17.400 m2 12.970 m2st 162 executat UA-6 Pg. Marítim PEMU 19 40.760 m2 33.000 m2st 413 en execució UA-7 Can Fusté directe 19 9.100 m2 2.275 m2st 28 no executat UA-8 Valldemaniu directe 19 4.200 m2 1.050 m2st 13 no executat UA-9 Valldemaniu II directe 20a 11.800 m2 2.950 m2st 32 en execució UA-10 Ronda Nord directe 20a 25.726 m2 6.150 m2st 90 no executat UA-11 El Pilar directe 19 7.050 m2 8.555 m2st 107 executat UA-12 Can Carreras PEMU 20a 721.600 m2 executat UA-13 Balears directe 19 4.600 m2 1.702 m2st 21 no executat UA-14 C. De Montseny directe 21 11.000 m2 industrial no executat UA-22.1 directe uni/bifamiliar 24.000 m2 no executat UANSP-14 directe 14.000 m2 10.530 m2st executat UANSP-19 directe uni/bifamiliar 6.200 m2 no executat UANSP-26 directe 10.400 m2 8.470 m2st 106 executat UANSP-27 54.300 m2 executat UANSP-30 executat UANSP-31 14.980 m2 11.092 m2st executat SÒL / SOSTRE / HABITATGES CONSOLIDAT 900.155 m2 96.757 m2st 934 SÒL / SOSTRE / HABITATGES PER CONSOLIDAR 138.826 m2 57.728 m2st 1136 SÒL URBANITZABLE POTENCIAL DELS ÀMBITS DE PLANEJAMENT I GRAU DE DESENVOLUPAMENT CLAU NOM ORDENACIÓ SUPERFÍCIE EDIF. BRUTA SOSTRE Nº HABITATGES DESENVOLUPAMENT PP-1 Pineda Centre des. urbà int.1 27,60 ha 0,75 207.000 m2st 1656 no executat PP-3 Costa Brava des. urbà int.1 4,75 ha 0,75 35.625 m2st 285 no executat PP-4 En Mar des. urbà int.1 4,00 ha 0,75 30.000 m2st 240 no executat PP-5 Llevant 1 des. urbà int.2 4,52 ha 0,35 15.820 m2st 158 en execució PP-6 Llevant 2 des. urbà int.2 3,30 ha 0,60 19.782 m2st 164 no executat PP-7 Ciutat Jardí Llevant des. urbà int.3 8,20 ha 0,25 20.500 m2st 98 no executat PP-8 Ciutat Jardí Ponent des. urbà int.4 2,36 ha 0,25 5.900 m2st 28 no executat PP-9 Can Teixidor cases en filera 4,60 ha 0,50 23.000 m2st 115 en execució PP-10 Torrent dels Frares 20a/23a 0,70 7.060 m2st 40hab/ha no executat PP-11 Noroest 20a/23a 9,66 ha 0,50 5.010 m2st no executat SÒL / SOSTRE / HABITATGES CONSOLIDAT 9,12 ha 38.820 m2st 273 SÒL / SOSTRE / HABITATGES PER CONSOLIDAR 59,87 ha 323.817 m2st 2471 SECTOR PP3. PLA PARCIAL COSTA BRAVA, PASSEIG DELA MARINA.INEDA DE MAR 35