COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Documentos relacionados
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Fernández Uribe, C.A.: Concepto de arte e idea de progreso en la Historia del Arte, Universitat de Antioquia, 2008, p. 81.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

HISTÒRIA DE L ART / HISTORIA DEL ARTE

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

3.- Comenta el context social, econòmic, polític i religiós que emmarca l escola de pintura espanyola del segle XVII.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Imatge 2: La galeria de màquines de l Exposició Universal de París. Dutert i Contamin

Districte Universitari de Catalunya

Influencia de la Iglesia Católica en la Arquitectura Italiana.

CATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA

Districte Universitari de Catalunya

El Arte Barroco. Arquitectura Barroca. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

El Arte Clásico. El Arte Romano Escultura. Jesús A. Manzaneque Casero I.E.S. Isabel Martínez Buendía de Pedro Muñoz (Ciudad Real)

Districte Universitari de Catalunya

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID

Districte Universitari de Catalunya

Data 16 de juliol de Data aprovació Comitè Executiu 05 de juliol de 2010

Districte Universitari de Catalunya

PAU HISTORIA DEL ARTE

UNITATS FORMATIVES I EXERCICIS CURS r CFGM A. P. GRÀFIC INTERACTIU TEST INICIAL DE CONEIXEMENTS I CAPACITATS DE DISSENY GRÀFIC

UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE MADRID PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PARA MAYORES DE 25 AÑOS Convocatoria 2014 INSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN

Càlcul de tants efectius

Gian Lorenzo Bernini ( )

PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA DE JUNIO DE EJERCICIO DE: HISTORIA DEL ARTE TIEMPO DISPONIBLE: 1 hora 30 minutos

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

BUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

INSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN

ARTE BARROCO SIGLO XVII

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID MATERIA: HISTORIA DEL ARTE OPCIÓN A

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID PRUEBA DE ACCESO A LAS ENSEÑANZAS UNIVERSITARIAS OFICIALES DE GRADO Curso

Districte Universitari de Catalunya

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

3.- Explica el context social, el polític i econòmic en el que es desenvolupà esta arquitectura.

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Historia del arte. Proves d accés a la universitat. Serie 3. Opción de examen (Marque el cuadro de la opción escogida) Convocatòria 2016

TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA

Nombre y Apellidos: 2º L. CURSO ACADÉMICO 2011/2012 DEPARTAMENTO DE GEOGRAFÍA E HISTORIA (HISTORIA DEL ARTE) 16 DE SEPTIEMBRE DE 2011

TEMA 13. EL BARROCO 1.- CARACTERÍSTICAS DE LA CULTURA BARROCA

DIBUIX TÈCNIC DIBUJO TÉCNICO

GUÍA DOCENTE Historia del Arte Moderno

Cada pregunta es valorarà sobre un màxim de 2,5 punts. Cada pregunta se valorará sobre un máximo de 2,5 puntos.

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PARA EL ALUMNADO DE BACHILLERATO 153 HISTORIA DEL ARTE. SEPTIEMBRE 2014

DADES DE VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES. 2009

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID PRUEBA DE ACCESO A LAS ENSEÑANZAS UNIVERSITARIAS OFICIALES DE GRADO Curso

En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.

INSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN

C Artes Plásticas, Imagen y Diseño

Optativa, 75 minutos / Optativa, 75 minuts

La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian. Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011

FACULTAD DE ARTES Y CIENCIAS DE LA CONSERVACIÓN

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

PROBLEMES DE GENÈTICA

MICROSOFT OFFICE OUTLOOK 2003

JAN VEERMER. Biografia i galeria de cuadres

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID. PRUEBA DE ACCESO A ESTUDIOS UNIVERSITARIOS (LOGSE) Curso

IES Federico García Bernalt Dto. CCSS, Geografía e Historia 2º Bachillerato. Historia del Arte

NORMES DE COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL PER A L ANY 2016.

24ª LLIGA CATALANA PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL Temporada

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

ARQ. MARÍA DE LAS NIEVES ARIAS INCOLLÁ CONSTRUIR LO CONSTRUIDO BIBLIOTECA SARMIENTO 16 DE MAYO DE HS

Districte Universitari de Catalunya

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

Districte Universitari de Catalunya

MICROSOFT OUTLOOK 2007

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

HISTORIA DEL ARTE. Curso º de Bachillerato, Educación a distancia I.E.S. Isaac Albéniz 1. OBJETIVOS 2. METODOLOGÍA 3.

Per ser concursant és condició indispensable ser seguidor i

Districte Universitari de Catalunya

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m

ARTE ROMANO. Se utilizaron los órdenes griegos Se crean nuevos órdenes : el toscano; y el compuesto, que combinaba el capitel jónico y el corintio.

TÈCNIQUES D EXPRESSIÓ PLÀSTICA TÉCNICAS DE EXPRESIÓN PLÁSTICA

//////////////////////// >DISTINTIUS DE CATEGORITZACIÓ HOTELERA I D APARTAMENTS TURÍSTICS //////////////////////// ////////////////////////

La marca de la Diputació de Barcelona

EVENTS ESPECIALS. Hacemos tu momento especial!

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Convocatòria 05/09

Transcripción:

Barem: / Baremo: L'alumne haurà de triar l'exercici A o l'exercici B. Exercici A: Les quatre preguntes tindran una valoració màxima de 2'5 punts cada una. EXERCICI A: Imatge 1:Borromini. Sant Carlo alle Quattro Fontane. 1638-1641 Imatge 2: Bernini. Columnata de Sant Pere del Vaticà i urbanització de la plaça. 1656 Imatge 3: Borromini. Oratori dels Filipencs. 1637 TEXT: D'esta manera s'expressen una llibertat i una invenció que podien conduir a l'extravagància, com els va paréixer a clàssics o a doctrinaris, però que van obtindre obres impregnades d'una gràcia sorprenent i encantadora, plenes de delicadesa i emoció. Art rebuscat, sens dubte, aristocràtic si es vol, a causa de la seua resolució d'abandonar els camins trillats, però art sincer, el caràcter fantàstic i meravellós dels quals seduirà, més enllà dels cercles romans, a les societats estrangeres fins als seus nivells més humils..havia sabut donar una interpretació artística a les noves formes de la devoció de la seua època, dins de l'esperit del Concili TAPIE, V. L. Barroc i Classicisme. 1978 PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques generals de l'arquitectura barroca italiana. 3.- Cita els arquitectes del barroc italià i algunes de les seues obres. 4.- Explica el context social i artístic del moment.

Barem: / Baremo: L'alumne haurà de triar l'exercici A o el B. Exercici B: La primera i la segona pregunta tenen una puntuació màxima de 3'5 punts. La tercera té una puntuació màxima de 3 punts. EXERCICI B: Imatge 1: Retrat eqüestre de Marc Aureli. H. 176. Mus. Capitolino, Roma. Imatge 2: August Prima Porta. 20 d.c. (?). Museus Vaticans. TEXT: Al commemorar els esdeveniments històrics, l'art grec hi havia estés a pensar en termes de simbolisme i analogia. [...] Els romans, encara que no eren contraris a l'ús ocasional i subordinat de l'al legoria, eren més objectius o, com a mínim, terrenals, en la descripció dels esdeveniments històrics. Sobretot, estaven interessats en les gestes del major dels romans, l'emperador, en el que es conservava el caràcter d'intens retrat individual al mateix temps que se li representava com a símbol de la grandesa de Roma. MORTIMER,W. L'Art i l'arquitectura de Roma, 1995, pàgines 173-174. Sorgix així, amb inusitada força, el retrat oficial de l'emperador i dels membres més acostats de la seua família ( ). El príncep, en certs moments crucials de la seua vida la seua designació com a hereu, la seua pujada al tron, algun esdeveniment important del seu regnat Decidia crear el que nosaltres anomenem un tipus de la seua imatge, un retrat que li donaria a conéixer per tot l'imperi. SCHRÖDER, S. F. I ELVIRA, M. A. Les criatures de Prometeu. 2000 PREGUNTES: 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques generals de l'escultura romana. 3.- El retrat i la societat romana.

Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B Ejercicio A: Las cuatro preguntas tendrán una valoración máxima de 2,5 puntos EJERCICIO A: Imagen 1: Borromini. San Carlo alle Quattro Fontane. 1638-1641. Imagen 2: Bernini. Columnata de San Pedro del Vaticano y urbanización de la plaza. 1656. Imagen 3: Borromini. Oratorio de los Filipenses. 1637. TEXTO: De este modo se expresan una libertad y una invención que podían conducir a la extravagancia, como les pareció a clásicos o a doctrinarios, pero que obtuvieron obras impregnadas de una gracia sorprendente y encantadora, llenas de delicadeza y emoción. Arte rebuscado, sin duda, aristocrático si se quiere, a causa de su resolución de abandonar los caminos trillados, pero arte sincero, cuyo carácter fantástico y maravilloso seducirá, más allá de los círculos romanos, a las sociedades extranjeras hasta sus niveles más humildes..había sabido dar una interpretación artística a las nuevas formas de la devoción de su época, dentro del espíritu del Concilio TAPIE, V. L. Barroco y Clasicismo. 1978 PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Características generales de la arquitectura barroca italiana. 3.- Cita los arquitectos del barroco italiano y algunas de sus obras. 4.- Explica el contexto social y artístico del momento.

Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B Ejercicio B: La primera y la segunda pregunta tienen una puntuación máxima de 3,5 puntos. La tercera tiene una puntuación máxima de 3 puntos. EJERCICIO B: Imagen 1: Retrato ecuestre de Marco Aurelio. h. 176. Museo Capitolino, Roma. Imagen 2: Augusto Prima Porta. 20 d.c. (?). Museos Vaticanos. TEXTO: Al conmemorar los acontecimientos históricos, el arte griego había tendido a pensar en términos de simbolismo y analogía. [...] Los romanos, aunque no eran contrarios al uso ocasional y subordinado de la alegoría, eran más objetivos o, como mínimo, terrenales, en la descripción de los acontecimientos históricos. Sobre todo, estaban interesados en las hazañas del mayor de los romanos, el emperador, en el que se conservaba el carácter de intenso retrato individual a la par que se le representaba como símbolo de la grandeza de Roma. MORTIMER,W. El Arte y la Arquitectura de Roma, 1995, páginas 173-174. Surge así, con inusitada fuerza, el retrato oficial del emperador y de los miembros más allegados de su familia ( ). El príncipe, en ciertos momentos cruciales de su vida su designación como heredero, su subida al trono, algún acontecimiento importante de su reinado decidía crear lo que nosotros llamamos un tipo de su imagen, un retrato que le daría a conocer por todo el imperio. SCHRÖDER, S. F. y ELVIRA, M. A. Las criaturas de Prometeo. 2000 PREGUNTAS: 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Características generales de la escultura romana. 3.- El retrato y la sociedad romana.

/ EXERCICI A / EJERCICIO A SETEMBRE 2007 / SEPTIEMBRE 2007 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Borromini. Sant Carlo alle Quattro Fontane. San Carlo alle Quattro Fontane. 1638-1641. Bernini. IMATGE 2 / IMAGEN 2 Columnata de Sant Pere del Vaticà i urbanització de la plaça. Columnata de San Pedro del Vaticano y urbanización de la plaza. 1656. IMATGE 3 / IMAGEN 3 Borromini. Oratori dels Filipencs. Oratorio de les Filipenses. 1637.

/ EXERCICI B / EJERCICIO B SETEMBRE 2007 / SEPTIEMBRE 2007 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Retrat eqüestre de Marc Aureli. H. 176. Mus. Capitolino. Roma. Retrato ecuestre de Marco Aurelio. h. 176. Museo Capitolino. Roma. IMATGE 2 / IMAGEN 2 August Prima Porta. 20 d.c. (?). Museus Vaticans. Augusto Prima Porta. 20 d.c. (?). Museos Vaticanos.