Unitat 3. L evolució de la població de Catalunya.

Unitat 3. L evolució de la població de Catalunya. Idees principals L evolució de la població de Catalunya al llarg del temps ha estat molt variada. Les primeres dades demogràfiques a la baixa edat mitjana estan documentades els fogatges. Fins el S-XVI hi ha una pèrdua important de població a conseqüència de la fam i les epidèmies. A partir del S-XVI i especialment al S-XVIII es dona un recuperació de la població per la disminució dels efectes de les epidèmies i pel desenvolupament agrícola i comercial. Al S-XIX la població va créixer especialment a partir de la segona meitat per efectes de la revolució industrial, per les innovacions agrícoles i tecnològiques, pel desenvolupament industrial i per l impuls comercial. L augment de la població durant el S-XX no ha estat homogeni. Entre 1900-30 va tenir un augment sostingut i va rebre la primera onada migratòria. Entre el 1930-50 es frenar el creixement a causa de la Guerra Civil. Entre 1950-75 es va donar l increment més fort per la segona onada d immigrants de la resta de l Estat. Entre 1975 i l actualitat s ha donat un creixement mot baix per la refrenada de la immigració i per la baixa natalitat. Durant els primers anys del S-XXI es dona una tendència a la recuperació especialment per l augment de la immigració exterior. Històricament a Catalunya la major concentració de població ha estat al litoral. Les comarques més dinàmiques en el seu creixement tenen relació amb: concentració industrial, domini del sector terciari, pas de segona residència a primera. L estancament o baix creixement de la població actual catalana està lligat al baix creixement vegetatiu de la seva població. La natalitat ha baixat molt i la mortalitat s ha incrementat des de 1975. Entre 1950-75 es va donar un increment molt gran de població immigrant de l interior de l Estat atrets pel desenvolupament industrial. A partir de 1975 es va reduir la immigració interior fins i tot es va arribar a un saldo migratori negatiu. Actualment la immigració més nombrosa és la procedent de l exterior de l Estat i està creixent molt especialment amb els col lectius que venen d Àfrica i Amèrica del Sud. La piràmide d edats de la població de 2001 mostra l estructura dels grans grups d edat. Es veu el petit increment de població del grup de 0-4 anys; els grups més nombrosos estan compresos entre 25 i 60 anys; i que la població de més de 65 anys superen els menors de 15 anys. A Catalunya els sectors d activitat de la població que ocupa menys població és el primari i que ocupa més és el terciari. Objectius Diferenciar i descriure les característiques de les grans etapes de l evolució de la població catalana Identificar les zones més poblades de Catalunya Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 1 de 10 1

Descriure les característiques principals de l evolució de la natalitat a Catalunya Descriure les característiques principals de l evolució de la mortalitat a Catalunya. Identificar les etapes del moviment migratori a Catalunya Diferenciar les característiques pròpies de les migracions interiors i exteriors a Catalunya. Definir el tipus de piràmide de població de 2001 de Catalunya. Descriure la dinàmica de cada gran grup de població. Relacionar l estructura de la piràmide amb alguns dels factors que han intervingut. Descriure la composició dels sectors d activitat econòmica de la població de Catalunya. Apuntar alguns factors que expliquen l evolució de població ocupada. Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 2 de 10 2

1. Evolució de la població a Catalunya Catalunya té una extensió de 31.895,3 km 2 i hi viuen 6.343.110 persones segons el cens de població de 2001. De tota manera conèixer amb exactitud l'evolució de la població abans del S-XVIII és difícil doncs no tenim informacions suficients i fiables que ens permetin calcular el volum de població, la seva estructura i la seva dinàmica. L'evolució de la població al llarg del temps ha estat variada. Les primeres dades documentades són els fogatges, que eren recomptes de focs o famílies efectuats a la baixa edat mitjana,, sense saber el nombre exacte de persones de que constaven cada un. La finalitat dels fogatges era contributiva i per això les dades no són totalment fiables. El fogatge de 1376 donava 92.401 focs i una població aproximada de 415.000 persones. Fins el segle XVI es registren diferents alts i baixos, però sempre amb una pèrdua de població important a conseqüència de la fam i de les epidèmies. Aquest descens de població es veu al fogatge de 1553 que encara registrava només 66.719 focs amb una població aproximada de 300.200 persones. Durant el S-XVI s'inicia una lenta recuperació de la població que s'intensifica durant el S-XVIII d'una banda per la disminució dels efectes de les epidèmies i pel procés de desenvolupament agrícola i comercial. El Cens de Floridablanca de 1787 recull 875.000 habitants fet que demostra el progressiu increment de població. Durant tot el S-XIX la població va créixer, sobretot a partir de la segona meitat, quan es van consolidar els efectes de la revolució industrial amb les innovacions agrícoles i tecnològiques, el desenvolupament industrial i l'impuls comercial. El Cens de 1857, considerat com el primer cens modern, comptabilitza a Catalunya 1.652.611 habitants. Mig segle desprès, al 1900 ja es comptava amb 1.984.115 habitants. Aquesta població representava el 10.5% de la població d'espanya. Durant tot el S-XX la població s'ha multiplicat per més de 3. L'augment de la població durant aquest segle no ha estat homogeni, sinó que s'han donat períodes diferents. Entre 1900 i 1930 la població va tenir un augment sostingut i va rebre la primera onada migratòria de la resta de l'estat. Del 1930 al 1950 el creixement, malgrat va ser positiu, es va frenar a causa de la Guerra Civil de 1936 i de les seves conseqüències humanes, econòmiques i polítiques. El creixement més important de població es va donar entre 1950 i 1975, període en què la població de Catalunya va passar de 3.218.596 habitants a 5.660.393 amb un increment del 75% en 25 anys. El pes d'aquesta població respecte a la total de l'estat espanyol també va augmentar passant de representar el 10.5% al 1900 al 15.7% el 1975. Aquest fort increment ve donat per la segona onada d'immigrants que van arribar d'altres zones de l'estat espanyol (al voltant d'1.400.000 persones) i que va modificar l'estructura d'edats de la població i el ritme de creixement natural. El període que va del 1975, o millor dit de finals de la dècada, fins l'actualitat es caracteritza per una refrenada molt important del creixement de població degut principalment per una brusca refrenada de les onades migratòries de l'interior de l'estat espanyol i per un descens progressiu Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 3 de 10 3

de les taxes de natalitat. Tot això va generar una caiguda del creixement total fins a límits propers al creixement zero. Com a exemple entre 1981 i 1986 Catalunya va créixer en 22.224 habitant i entre 1991 i 1996 la població només va augmentar 30.546 habitants. Però en aquests primers anys del nou segle la tendència és d una petita recuperació, especialment per l'augment de la immigració exterior i de les taxes de natalitat d'aquesta població. Així entre 1996 i el 2001 la població catalana s'ha incrementa en 271.000 persones. 2. La localització de la població Una característica que s'ha mantingut històricament a Catalunya és la major concentració de població al litoral que a l'interior. L'emigració cap a la plana ha estat una constant i que en alguns moments han estat en forma d'allau. Aquest és el cas del repoblament de la Catalunya Nova al S-XII, l'immigració de francesos al S-XVI i XVII i les immigracions motivades per les transformacions econòmiques produïdes en els S-XVIII-XIX i XX. Com a conseqüència d aquest moviments migratoris interns la distribució de la població en el territori no és homogènia. La màxima concentració de població es dóna en les comarques més properes a la costa a on podem trobar dues grans zones. Una és la formada per les comarques que envolten el Barcelonès i que conformen l'àrea d'influència metropolitana, i l'altra és la que està al voltant de Tarragona. La concentració demogràfica en aquestes àrees ha provocat un buidament de les comarques interiors. Les comarques més dinàmiques, es a dir, les que tenen els increments més grans respecte a la població inicial, són les que dediquen la seva activitat al sector terciari i algunes de l'àrea d'influència de Barcelona on s'estan descentralitzant les activitats industrials o estan passant de ser nuclis de segona residència a primera. D'altra banda, des del 1981, el Barcelonès està perden població. Així, una constant és l'existència d'una densitat humana superior al litoral que a l'interior i una població molt escassa a les comarques pirinenques. L'any 1900 hi havien 12 comarques amb una densitat superior a la mitjana de Catalunya, que llavors era de 61.5 habit./km 2. El 1996 el nombre de comarques que superen la mitjana de Catalunya que és de 190.9 habitants per km 2 és només de 9 comarques (Baix Camp, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Gironès, Maresme, Tarragonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.). D'aquestes comarques 6 tenen una densitat de 500 o més habitants/km 2. 3. Dinàmica actual de les variables demogràfiques a Catalunya. L'estancament de la població actual catalana, iniciat a finals de la dècada dels 70, està lligat bàsicament al baix creixement vegetatiu de la seva població. Però com hem dit, actualment s està donant una tendència suau de creixement de la població que està molt relacionada amb l'increment migratori i amb les elevades taxes de natalitat de la població immigrada. Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 4 de 10 4

Ja hem vist que les variables demogràfiques que incideixen en el creixement de la població són la natalitat, la mortalitat, l emigració i la immigració. Des del finals del boom demogràfic aquestes variables han canviat molt. La natalitat catalana va tenir les taxes més elevades ( al voltant del 20%o) entre els anys 1973-75. A partir d'aquests anys s'inicià una disminució progressiva de naixements fins arribar a taxes extremadament baixes el 1995 amb un 8.8% o. Les causes d'aquesta caiguda tenen relació amb el descens de la nupcialitat, el retard de l'edat de matrimoni, la reducció de la fecunditat, i el retard de l'edat del primer fill (el 1975 l'edat mitjana de maternitat era de 28 anys i ara és de 31 anys). Tots aquests canvis tenen causes molt complexes però entre d altres es pot dir que tenen relació amb el descens de la immigració a partir de 1975, amb la inseguretat generada per la crisi econòmica i per l'adopció de noves pautes culturals i canvis de rols dins la família. A partir del 1995 sembla que s'està donant una tendència a la recuperació amb una taxa del 10.40 %o l'any 2001. Taxes de natalitat de Catalunya (% 0 ). Mitjanes de cada període. 1976-1980 1981-85 1986-90 191-95 1996-2001 16.3 10.9 9.6 9.1 9.5 La mortalitat del conjunt de la població no ha parat de baixar des de començaments de segle llevat de la epidèmia de grip de 1918 i de la guerra civil de 1936-39. Malgrat s'hauria de diferenciar entre la mortalitat infantil i la mortalitat de la població vella, les taxes generals de mortalitat més baixes és van donar entre 1970 i 1975. A partir de 1975 ( amb un 7.9%o)es va donar un progressiu increment d'una banda pel descens de la natalitat i d'altre per l'envelliment de la població, fins arribar a unes taxes que estan al voltant del 9.00%o de l any 2001. Taxes de mortalitat de Catalunya (% 0 ). Mitjanes de cada període 1976-80 1981-85 1986-90 1991-95 1996-2001 7.4 7.3 8.1 8.6 8.9 El creixement natural de la població catalana ha anat baixant des del 1976. Així ha passat d un creixement natural del 8.9(% 0 ) entre 1976-80 a un 0.6 del període 1996-2001. Algunes zones de Catalunya, àrea de Lleida, àrea de Tortosa i Barcelona ciutat, han tingut un creixement natural negatiu des del període 1986-90. Moviment migratori a Catalunya. Durant les dècades dels anys 50 i 60 es va donar un increment molt gran de població immigrant, atrets pel desenvolupament industrial. Grans contingents de persones vingudes de les comarques més rurals de Catalunya i d'altres zones de l'estat espanyol (Extremadura, Andalusia, Castella - La Manxa, i Galícia entre d'altres) van arribar a les zones metropolitanes especialment a la de Barcelona (comarques del Barcelonès, del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental). La crisi dels anys 70 i vuitanta va produir un alentiment de la immigració que va passar de les 244.394 persones de 1971-76 a les 35.450 Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 5 de 10 5

persones entre 1976-1980. Posteriorment entre 1981-86 el saldo migratori va ser negatiu, es a dir van marxar de Catalunya més que van venir. Actualment el saldo migratori respecte a la resta de l'estat continua essent negatiu (-0.3%o) encara que molt proper al creixement 0. La immigració externa, procedent de fora de l'estat espanyol durant l'últim quinquenni tendeix a créixer de forma significativa (el 1995 van venir 4975 persones i el 2000 van venir 30543).. Així si tenim present la migració externa i interna tenim que el saldo migratori de Catalunya ha passat de les 38.18 persones de més en el període 1976-1980 a les 231.939 de més del període 1996-2001. Es pot comprovar que la ciutat de Barcelona ha tingut un creixement migratori negatiu des de 1976 fins 1996; és a dir en aquest període marxaven de la ciutat més persones de les que s establien. Entre 1996-2001 el creixement migratori ha estat positiu. Aquest increment, en el cas de Barcelona i en general a Catalunya ve donat fonamentalment pels immigrants procedents en gran part de l'àfrica i Amèrica. SALDO MIGRATORI (xifres absolutes i % 0 ) DE CATALUNYA. 1976-80 1981-85 1986-90 1991-95 1996-2001 38.218-85.183 35.089 15.458 231.939 1.3-2.9 1.2 0.5 6.8 D acord amb el Cens de població de 2001, la quantitat de residents de nacionalitat estrangera a Catalunya és de 310.307 habitants i això suposa un 4.9% del total de la població resident a Catalunya ( el 1996 era del 1.6%). Els residents estrangers de països de l Àfrica han passat de 35.056 a 104.761 l any 2001, i el residents originaris de països d Amèrica del Sud han passat de 15692 a 93651 en els mateixos períodes. Els residents d Àsia i Oceania han passat de 8360 a 23332 persones. El resultat d'aquestes variables demogràfiques queden recollides de forma gràfica en la piràmide de població. Si observen la piràmide de població de 2001 es veu que el nombre de dones (51%) és superior al d'homes (49%) malgrat fins els 35-39 anys la quantitat d'homes és superior. Es veu que és una població amb tendència a l'envelliment amb una reducció important i progressiva dels grups de 0 a 24 anys. Aquest fet es deu a la baixa de natalitat que es va produir a partir de 1975. No obstant, si mirem el grup de 0-4 anys es pot comprovar el petit increment de població respecte al 1996, que es fruit de la recuperació de la natalitat en els últims anys Els grups més nombrosos corresponen a les edats compreses entre 25 i 60 anys que recorden la gran onada immigratòria que també va coincidir amb una època de forta natalitat. Els grups de població majors de 65 anys són nombrosos (17.4%). Es pot comprovar que la població de més de 65 anys superen els menors de 15 anys. Aquest fet es va donar per primera vegada a la població de 1996. La tendència és que el col lectiu de les persones velles augmenti amb l'increment de les necessitats específiques d'aquest grup. Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 6 de 10 6

4. Sectors d activitat de la població ocupada. Segons les dades de l Enquesta de Població Activa, Catalunya compta amb una força de treball de 3.064.600 persones de les que el 58%són homes i el 42% dones. Aquesta xifra ha augmentat respecte a 1996 per la immigració i per l increment de participació de la població femenina de més de 16 anys. A Catalunya s ha donat durant aquest segle un procés de disminució de la població dedicada al sector primari. Això no vol dir que l agricultura hagi tingut un retrocés a nivell productiu doncs la producció ha augmentat encara que la població activa del sector agrícola és molt més reduït que a començament de segle. Actualment la població ocupada en aquest sector representa el 2.7% de la població ocupada total. El sector secundari va tenir una baixada a partir de 1982 amb la crisi econòmica però durant els anys 1985-87 amb la progressiva sortida de la crisi torna a incrementar-se. Al 2001 la població ocupada del sector secundari ( treballadors de la indústria i de la construcció) és el 38.8%. Però el que és més manifest, com a país desenvolupat, és la pèrdua de població activa d aquest sector en benefici del sector de serveis (sector terciari) que és qui guanya més població. Actualment la població ocupada d aquest sector representa el 58.4% del total de la població ocupada. Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 7 de 10 7

Activitats d avaluació continua 1. Relaciona amb fletxes. Les primeres dades documentades sobre la població de Catalunya a la baixa Edat Mitjana Fins el S-XVI es dona una pèrdua de població A partir del S-XVI però sobre tot a partir del S- XVIII es recupera el creixement de la població. Durant el S-XIX la població va tenir un creixement important. Es considerat com el primer cens modern i va comptabilitzar a Catalunya 1.652.611 Durant el S-XX la població de Catalunya s ha multiplicat per 3 (aproximadament de 2 a 6 milions) Amb diferents fases: 1900-30; de 1930-50; de 1950-75; de 1975 fins l actualitat Per efectes de la Revolució Industrial i de les innovacions agrícoles i tecnològiques Fogatges Com a conseqüència de la fam i de les epidèmies Disminució dels efectes de les epidemies i pel desenvolupament agrícola i comercial Cens de 1857 2. A quin període d anys es va donar un gran increment de població a Catalunya que va passar de tenir 3.2 a 5.6 milions?. 3. Digues si és veritat (V) o falç (F) Entre 1930-50 el creixement de població catalana es va frenar a causa de la Guerra Civil de 1936. (...) Entre 1950-75 la població de Catalunya va augmentar un 75%. (...) A partir de 1975 (o finals dels 70) es caracteritza per una refrenada del creixement degut a l aturada de les onades migratòries i pel descens de les taxes de natalitat. (...) Durant els primers anys del S-XXI s està donant una petita recuperació de la població especialment per l augment de la immigració exterior i de les taxes de natalitat d aquesta població. (...) 4. Aquest text te un error en el seu contingut. Indica l error i fes la correcció. Una característica mantinguda històricament a Catalunya és la major concentració de població al litoral que a l interior. Així, actualment la màxima Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 8 de 10 8

concentració de població es dóna en les comarques més properes a la costa, com les comarques que envolten Lleida i el Barcelonès. Aquestes dades corresponen a variables demogràfiques. Posa el títol a cada quadre Quadre 1. TITOL: 1976-1980 1986-90 1996-2001 16.3 9.6 9.5 Quadre 2. TITOL: 1976-80 1986-90 1996-2001 7.4 8.1 8.9 Digues a quin dels dos quadres es refereix aquest text: Les causes d'aquesta caiguda tenen relació amb el descens de la nupcialitat, el retard de l'edat de matrimoni, la reducció de la fecunditat, i el retard de l'edat del primer fill i tot això originat entre d altres factors per la inseguretat generada per la crisi econòmica i per l'adopció de noves pautes culturals i canvis de rols dins la família.. (Quadre...) Amb les dades dels dos quadres digues si el creixement vegetatiu entre 1976 i el 2001 ha disminuït o crescut. Digues quins són els períodes del moviment migratori a Catalunya més diferenciats durant el S-XX. Observa aquestes dades sobre el saldo migratori i digues quines de les següents afirmacions és falsa: 1976-80 1981-85 1986-90 1991-95 1996-2001 38.218-85.183 35.089 15.458 231.939 Per efecte de la crisi econòmica, entre 1981-85 el saldo migratori va ser negatiu, es a dir van marxar de Catalunya més dels que van venir. El saldo migratori més gran s ha donat entre 1996-2001, sobre tot per l impacte dels immigrants de fora de l Estat. Observa la piràmide de població de Catalunya de 2001 i digues: Quin és el grup de població més nombrós? A partir de quin grup d edat són més nombroses les dones que els homes? Què indica el petit augment del braç de la població de 0-4 anys? Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 9 de 10 9

Quines creus que són les causes que el grup de població entre 0-20 anys sigui tant reduït?. El pots relacionar amb alguna de les taules de dades estadístiques de la pregunta 5.? Omple aquest quadre sobre els sectors d activitat de la població ocupada Sector Sector terciari (serveis) % de població ocupada 38.8 2.7 Apunts mòdul S6 Unitat 3 pàgina 10 de 10 10