CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. Cases de possessió S'Alqueria TIPUS DE BÉ Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Carretera Andratx - Capdellà (MA-1031), 30-31 CODI POSTAL. 07150 REF CADASTRAL. 07005A005000010000RG POLÍGON. 5 PARCEL LA. 1 ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Pt. Central: 452751.91 ; 4383374.97 Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 8 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1
Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL DESCRIPCIÓ. Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) OBSERVACIONS. ESTIL. Cases de possessió Conjunt d'estructures que conformen les antigues cases de possessió de s'alqueria, coneguda també amb la designació àrab de Salmanaior. Es troben situades damunt un turonet a uns 240 m.s.n.m. que presideix una vall tancada pels puig des Rafal Blanc, el Penyal de Son Bosc, es Castellot, el Penyal des Migdia, Es puig Batiat, es Moletó, S 'Esclop i la Serra des Vent. Així les cases s'ubiquen en aquest turonet dins un espai marjat i estructurat envers el torrent de s'alqueria controlant la majoria de l'espai interior d'aquesta vall. Les actuals estructures reformades a finals del segle XX i principis del segle XXI corresponen a un conjunt de cases de possessió irregulars en quant a volumetria però homogeni en quant al material emprat: la pedra. En general les dependències s'organitzen als voltants d una clastra, amb uns volums de gran alçada que arriben a planta baixa i dos pisos. Predominant les cobertes a dos aiguavessos amb teula àrab, si bé hi trobem cossos a quatre aigües (torre) o de coberta plana a mode de terrassa. Tot i que trobem una inscripció datant 1800 sembla que el conjunt actual fos resultat de diferents creixements al llarg del temps. Les cases de s Alqueria, amb l arribada de la nova propietat, han estat modernament rehabilitades seguint els patrons de la primitiva construcció. La façana principal de les cases s orienta al sud-est, davant una carrera limitada per una balustrada, a la qua s accedeix a través d una escala de cinc graons flanquejada per hídries. La façana presenta tres plantes d alçat. El portal forà és d arc rodó dovellat. Sobre la clau s ubica un escut de pedra on diu Salmanior. A la planta baixa s obren quatre finestres (algunes protegides amb graellat de ferro), mentre que al primer pis hi ha tres finestres balconeres i un balcó. Aquí també trobam un rellotge de sol amb el lema El tiempo es oro. Al damunt s ubica el porxo, amb finestrons apaïsats. La torre s alça adossada a l esquerra de la façana principal. Té secció quadrangular i sobresurt per damunt de les cases. Es presenta rematada per una teulada a quatre aiguavessos. A l esquerra de la torre hi ha un altre bloc de dues plantes d alçat que es correspon amb el menjador, la cuina i el saló. El sòcol o base a partir de la qual s aixeca el conjunt des de l exterior està format per murs atalussats, i conjunts d escales i terrassa amb balustrada que condueix fins a l entrada principal amb arc de mig punt i dominada pel balcó en el primer pis. El portal forà dóna a un pas d entrada empedrat i amb una coberta de bigues. En aquest espai, a la dreta, troben dues cambres cobertes de volta d aresta. La clastra presenta un trespol emmacat, de factura antiga i amb formes geomètriques. Al fons es troba una pèrgola de quatre pilars de secció quadrada i bastiment de fusta que cobreix un coll de cisterna de secció quadrada amb la data esgrafiada de 1800 i amb una pica de pedra al costat. Sobre un dels pilars de la pèrgola podem observar un curiós relleu d una creu amb calvari. A l esquerra s obre un gran arc rebaixat, amb columnes adossades, que condueix a l interior de les cases. Es tracta d un gran arc rebaixat amb peces de pedra polida i que destaca per la llotja amb tres arcs sensiblement rebaixats sobre columnes amb capitells jònics i balustrada, a sobre hi trobem una finestra d estil renaixentista centrada en la composició amb els laterals decorats amb pilastres de pedra i capitell motllurat. El folre de pedra d aquesta façana difereix de les restants. Les altres façanes interiors apareixen decorades amb maquets regulars i resseguint els contorns de les obertures, i una d elles ofereix una obertura en forma d ull de bou. Des d aquí, a través de la porxada també es pot accedir a altres dependències com la cuina. Des de l entrada a la clastra, a l enfront, s ubiquen les antigues cases dels amos, a les quals s accedia a través d un portal rodó dovellat. Al damunt s obre una finestra amb ampit. Tota aquesta façana presenta la particularitat d estar ornamentada amb maquets de color negre, procedents de Sóller. A la dreta hi ha la capella, damunt el portal de la qual es mostra un relleu de la mare de Déu. L interior, de reduïdes dimensions, es troba coberta per volta d aresta en color blau grisenc, les parets amb referit vermellós i dins la qual destaca un petit sagrari amb el relleu d un calze de fusta tallada i altre mobiliari litúrgic. Des del segon pis d'aquest volum es pot accedir a una sortida que dona a una terrassa empedrada amb còdols i rematada per una font d estil àrab i pèrgoles de ferro, just damunt d'un sector que pareix correspondre a un antic aljub. La façana nord-est de la clastra correspon a l'espai de la tafona molt ben conservada, i presenta un referit que pareix nou a base de motius geomètrics. La tafona ocupa tota l ala ubicada al fons de la clastra (gregal). S hi pot accedir a través de dos portals: l un, al costat de la capella (esquerra), a través d un arc apuntat modern; l altre (dreta), per un portal més ample, rematat per un arc d'ansa-paner i limitat per una porta. La tafona és l aportació etnològica més important de la possessió, així com una de les més destacables de tot el municipi d Andratx. El trespol té dos nivells: el primer des de l'entrada fins al trull amb pendent (graons) i el segon al pas del trull. Els graners són de tipologia "de volta". Es troba molt ben conservada, amb totes les parts i components rehabilitats. Ocupa una gran sala rectangular, empedrada i enllosada, coberta original amb bigues de fusta i teulada a dos aiguavessos i amb armadura de reforç. A més dels dos portals esmentats, en trobam dos més, un que dóna al jardí i l altre als dipòsits de l oli. Les parets interiors es troben majoritàriament referides, tot i que en alguns indrets es poden contemplar els paraments primitius, com també restes de fileres de pedres que marquen algunes de les ampliacions i reestructuracions de l espai al llarg de la història. Des del portal apuntat s accedeix a la part dels graners i del trull. A l esquerra trobam tres graners, tots de volta de canó. Dins el primer hi ha la premsa mecànica, instal lada a principis del segle XX. Davant els graners, s hi localitza el trull, amb el rutló de pedra i a tremuja de fusta. L arbre, a la part superior, compta amb una roda dentada que distribueix la força cap a la premsa. Sobre un dels permòdols que sostenen la jàssera que serveix d eix al trull hi podem veure la data 1947. A ambdós costats de la sala se situen les bigues. La de la dreta té una llargària de 9,20 m. descansa sobre una cuixera, on trobam per damunt l eix un grafit que representa una fletxa de dues puntes. Des de la cuixera fins a l arbre també es poden veure un gran nombre de grafits damunt la biga: LBM (am un fletxa a damunt); MMC (dins un rectangle); Joan Mostal; finalment, el més interessant: L Nero Baratero, que al ludeix el jornaler Lluís Nero, qui treballà a la possessió durant la Postguerra. A sota de la gran biga trobam una pila d esportins, el bassi i l espai de descans del tafoner. La segona biga té una llargària de 9,45 m i és molt més vella que l anterior. PÀGINA 2 de 8
A la cuixera hi podem contemplar la data 1709, damunt una altra fletxa horitzontal amb dues puntes. La cara interior de la biga també allotja un gran nombre de grafits: MB 1951; M; JES; BBM, DAT (amb un perfil de vaixell a sota), i III Año T(riunfal). Al centre de la sala hi trobam l esportinador, de fusta, amb folrament de ferro. Al costat hi ha la caldera d aram i, a sota, la fornal, a la qual s accedeix mitjançant un graó. A ambdós costats del conjunt central, hi ha sengles rampes graonades i empedrades per a la comunicació entre les dues zones de la tafona. A la part baixa de la sala, un portal comunica amb els safaretjos de l oli. Ocupen quasi la totalitat de la paret fonda més tot el lateral dret. Per la vora del portal, damunt les parets, encara es poden veure marques i els números dels comptes de les darreres trullades. Aquesta darrera sala ha sigut objecte de modificacions creant un petit menjadors amb un arc tancat amb paret de vidre. A través d un corredor empedrat s accedeix a la part posterior de les cases, on s acull el celler, cobert per dues voltes d aresta, i a altres dependències agrícoles, com els estables o l entrada dels graners de la tafona. També hi trobam un bloc modern, per a la construcció del qual s han aprofitat elements antics, com una llinda amb la data 1777. Resulta curiosa la construcció d'una altre torre moderna al costat nord-est del conjunt que presenta un impressionant encavalcament de fusta interior. Als voltants de les cases s'han anat adossant altres estructures més modernes o aprofitant construccions de caràcter agrícola que no s'han pogut visitar, aportant un aspecte de llogaret al costat nord-oest. També es de destacar el conjunt de jardins i marjades que envolten les cases i que es distribueixen a partir d una xarxa de caminets, especialment al costat de la petita font denominada «Sa Mina», comptant per la ornamentació amb piques, brolladors, síquies una gran basa o llacuna artificial. Al exterior trobam també un conjunt de columnes de pedra disposades formant un semicercle sobre l empedrat i grans escultures contemporànies. HISTÒRIA. S Alqueria compta amb una dilatada evolució que se situa, pel cap baix, durant el domini àrab. Era una alqueria, que rebia per nom Salmanior. Després de la conquesta catalana de 1229, s integrà dins els territoris que correspongueren al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Aquest l establí al 1232 a Jaume Ferrer Bonafè, qui l any 1236 la cedí a Arna Otger. Després fou donada a Robert Seriol i a Arnau Fexas. Al 1257 es dividí en dues parts: la d Arnau Fexas, confrontant amb l Evangèlica, mentre que la de Seriol fou la confrontada amb Galatzó. Seriol tornà a cedir la seva part a Arnau Fexas a canvi d un cens anual de 70 sous, que foren redimits el 1229. El següent propietari fou Pere Fexas, fill d Arnau. La família Fexas la tingué s Alqueria fins al últim terç del segle XV. D aquest llinatge passà als Alemanys, que més endavant signaren com Alemany de l Alqueria (Rosselló &Bover, 1979:66) Els orígens del llinatge Alemany a Mallorca s han de remuntar a la Conquesta, dividit posteriorment en diferents branques, una de les quals, possiblement menor i representada per menestrals i pagesos, arrelà a Andratx. La primera data en què apareixen és al 1528, quan Antoni Alemany, fill de Gabriel Alemany de Son Martí, casat amb Joan Perpinyà, de Son Perpinyà, es documenta com a propietari de S Alqueria (Rosselló&Bover, 1999:263). Al 1553 es produeix un terrible atac turc contra les costes d Andratx. Gabriel Alemany de l Alqueria, juntament amb Jordi Fortuny, presenten gran resistència i feren fugir als invasors. Dos anys m s tard tornà a participar contra un nou desembarcament turc (Bover, 1850:25). A mitjans del segle XVI, els Alemanys de l Alqueria arribaren a ser els propietaris més rics d Andratx. Aquest Gabriel Alemany, a més de l antiga Salmanior, comptava per compra a Pere Palmer, dit de les Penyes, amb les propietats del Rafal Blanc, Son Serra, les Alquerioles i Can Basqueta (que aleshores incloïa la font de Sant Joan). Així, mateix, sembla que també Son Bosc era de Gabriel Alemany, que durant l època musulmana fou coneguda com Gotmar. Gabriel Alemany donà en herència les seves propietats als seus dos fills Gabriel i Baltasar, fet que es pot intuir a partir dels Estims de 1581. La possessió fou valorada en 7500 lliures. Al 1685 era de Pere Antelm Alemany i fou valorada en 10.000 lliures (Segall, 2003 s/f). Aquesta família de la mà major d Andratx tingué la possessió fins al segle XIX. Aquests segles, però, no estan exempts de problemes, sobretot originats per les complicades herències i pels anys de males collites. Alguns documents i posen de manifest com es dividien entre els mateixos membres de la família les cambres cases, alguns rafals agregats i, fins i tot, els sementers. Un d aquests documents data del 1693, quan Gabriel Alemany donà al fill gran les cases majors si es casava i a un germà seu les terres de les Alquerioles comensant per lo més alt de la squena de la Ayrota y així fins alt a la moleta del Sclop (ARM PROT. 3344 f.124-129v). És interessant també ressenyar el testament de 1738 de Pere Antelm Alemany, ja que entre les diferents parts de les cases que es reparteixen entre els germans Alemany, s'esmenta la cambra de la torre, destinada a una de les germanes hereves (ARM PROT. 3552 f 144v-150). Al 1768 la possessió era d Antoni Alemany i feia partió amb Galatzó, amb el rafal de les Alquerioles, amb el rafal del Pou de la Mata, amb les terres del Serral, amb el Rafal Blanc, propietat de Pere Alemany, amb Son Bosc i amb l olivar dit la Casa Nova (ARM PROT. P 111 f.290v292v). Durant tot el segle XVIII el sistema d explotacions es feia en dues direccions: per un costat, els Alemanys es reservaren una part de les terres (possiblement les més properes a les cases, que a més a més, es corresponien a les més assolellades i fèrtils) i la resta a partir dels cens amb què estaven gravades. Al 1860 s Alqueria era de Pere Antelm Alemany i tenia uns superfície de 1.232 quarterades. Uns anys més tard l arxiduc Lluís Salvador esmenta que s Alqueria era la finca més extensa d Andratx, amb 875 hectàrees (HASBURG I LORENA, III, 2002:42). Entre la dècada dels setanta i vuitanta del segle XIX s aguditza la gran crisi general financera dels Alemanys de l Alqueria propiciat pel fort endeutament de les hipoteques (ARM COMPT. HIP.769) i per la profunda crisi dels gran terratinents de l època. Aquestes circumstàncies feren que al 1895 fos adquirida en subhasta per Maria del Carme Salvà i Rosselló, casada amb Mateu Moragues Lladó. A la mort de Mateu Moragues el 1934, Miquel Puigserver Mariano la comprà. Durant aquesta època s'aprofitaren al màxim els recursos forestals de la possessió. Al 1967 entraren com a amos el matrimoni Joan Garcias i Catalina Vanrell, qui reorganitzaren la producció agrícola i ramadera de la possessió. Al 1986 s Alqueria comptava amb 498 quarterades. Al 1988 els germans Puigserver vengueren la finca a una nova propietat, qui un any més tard adquirí ses Alquerioles. A poc a poc se n han anat agregant diversos rafals, com Can Bielot, Sa Grua i Can Tem Negre. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx HABSBURGO, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge, Volum V. Palma: Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. VIBOT, T. (2006). Possessions de Mallorca (I). Pollença: El Gall Editor. VIBOT,T. (2006). La Toponímia de s Alqueria d Andratx. En XVIII Jornada d Antroponímia i Toponímia Selva 2005. UIB ed. PÀGINA 3 de 8
Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt arquitectònic conformat pels cossos d'edificació (recentment reformats) i la resta d'elements complementaris (terrasses, porxos, patis i claustres, jardins, espais exteriors, elements etnològics varis, etc). Protegir l'entorn més immediat. Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt i mantenir la volumetria, estructures, sistemes constructius i unitat de les edificacions i elements que el conformen així com la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, dimensions, materials, textures i proporcions de tots aquells elements que confereixen a les construccions el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic, fins i tot dels afegits amb valor històric i/o artístic que constitueixen aquest conjunt (en especial, els arcs, voltes, escales, proporció de les obertures, paviments exteriors i interiors, ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes, balustrades, ampits, llindes, fioles, fumerals, elements decoratius i ornamentals, emmarcats, sòcols, fusteries, etc). En quant a la tafona, realitzar les obres de manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest espai i assegurar un ús que permeti la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element així com dels accessoris i estris originals necessaris pel seu correcte funcionament que es conserven actualment. En tot cas, qualsevol intervenció a realitzar tant a l'espai exterior com a l'interior dels elements que conformen aquest conjunt arquitectònic haurà de quedar supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 4 de 8
Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació (finals s. XX. inicis s.xxi) Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma (finals s. XX. inicis s.xxi) Rehabilitació (finals s. XX. inicis s.xxi) Restauració (finals s. XX. inicis s.xxi) Altres OBSERVACIONS. 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. OBSERVACIONS. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 OBSERVACIONS. Aquest bé immoble és una de les cases de possessió amb torre de defensa que no es troba al llistat de Béns d'interès Cultural. Però al presentar aquest element defensiu seria convenient la seva incoacció com Bé d'interès Cultural PÀGINA 5 de 8
10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 8
PÀGINA 7 de 8
Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 8 de 8