CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Camí de Llebeix- Illa Sa Dragonera CODI POSTAL. 07150 REF CADASTRAL. 07005A001000010000RQ POLÍGON. 1 PARCEL LA. 1 ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1
4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Torre de defensa RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Torre de defensa situada al Cap de Llebeig, sobre la cala del mateix nom i vora de penya-segats de 60 metres d alçada sobre el nivell de la mar. Es troba a uns 4 quilòmetres del mollet de Cala Lladó i restaurada l'any 2004. Va ser construïda l'any, amb la funció d impedir l entrada de vaixells a la cala, que no era visible des de la torre de na Pòpia (construïda tres anys bans). Presenta un volum cilíndric de planta circular amb uns 7 metres de diàmetre i una alçada superior als nou metres aproximats, conserva dues plantes distribuïdes en una cambra interior coberta de volta i un terrat voltat per un parapet de paredat en verd. Es troba construïda amb paredat en verd i referit de morter tradicional destacant la presència de quatre espilleres dirigies a la part de terra i algunes troneres a la part superior mirant cap a la mar. El portal d'accés rectangular s'ubica a la primer planta a uns sis metre d'alçada al costat de gregal, quasi mirant cap a la Cala, damunt d'ell hi ha les restes d'un matacà. Actualment presenta una escala de metall adossada que dona accés al interior de la torre. Des de la cambra interior s'accedeix a la terrassa superior mitjançant una escala metàl lica similar a l'exterior que dona accés a uns esglaons de pedra situats a tres metres d'alçada Just al terrat superior es conserva, in situ, un antic canó de ferro ubicat damunt un carretó nou, el costat que mira cap a la terra és el que presenta el paretó de protecció. Als voltants de la torre es localitzen un conjunt d'elements etnològics relacionats amb la torre i l'explotació del territori. A més, d'un singular sistema de recollida d'aigües pluvials ubicat al costat nord-est, canalitzacions que conduïen l'aigua cap a un conjunt de més de vuit alfàbies ceràmiques soterrades que a la vegada comunicaven amb un antic aljub cobert de volta. Existeix un camí que comunica la torre amb la Cal de Llebeig, on es poden apreciar alguns esglaons picats a la mateixa pedra. Aquest camí era emprat per traslladar els materials necessaris per a les continues obres de la torre, els quals es transportaven des de Mallorca fins a la citada Cala. HISTÒRIA. Aquesta torre de defensa és citada a la visita que practicà l'any el virrei Lluís Vic, amb la funció de controlar i impedir l'entrada de vaixells a la cala homònima, degut a que no era visible des de la torre de na Pòpia. Aquest menciona «...fui a la Dragonera a donde tracé una buena torre a Cala Lebeche la qual fue acabada y con su guarda el mes de abril a la qual assistió Jorge Fratin...». Hi ha referències documentals des del segle XVI fins al segle XVIII amb menció dels talaiers que vigilaven la torre, l'armament existent i les reformes necessàries degut al seu estat de conservació. Hi ha constància d'un atac de l'any 1658 on els pirates varen destruir el sistema de recollida d'aigua. La visita de l'arxiduc menciona «La torre que domina el Cap, llamada la Torre de Llebetx y cuya construcción fue ordenada en el año, tiene 9 varas de diámetro y 12 varas de altura. Tiene un aspillera por encima de la puertecita y una plataforma a más bajo nivel con un parapeto petril que mira hacia la Mola de Andraitx.». L'any 1986 es classifica en estat de ruïna progressiva i fou restaurada l'any 2004. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (1996). Sa Dragonera. Parc Natural. Palma de Mallorca. Ed. Consell Insular de Mallorca. Fodesma. Palma. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll. CASTELLS, M; REYES, J. (2006). La catalogació del patrimoni cultural de l'illa de Sa Dragonera (2001)En I Jornades d'estudis locals d Andratx (págs. 49-60). Palma: Ajuntament d Andratx. COLL MONSERRAT, P (1999). Guia de paseo del Parque Natural de Sa Dragonera. Ed. Conselleria de Medi Ambient. Govern de les Illes Balears. Palma. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Ed.facsímil de 1919-20 de 2 Tomos. Inca: Ajuntament d Andratx. GONZÁLEZ DE CHAVES ALEMANY, J. (1986). Fortificaciones costeras de Mallorca. Palma: COAIB. HABSBURGO LORENA, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (1983). Torres y atalayas de Mallorca. Palma. Ed. Olañeta. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1998). La Dragonera. Notes Històriques. Segona Edició. Ajuntament d Andratx. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 2 de 6
5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres de manteniment necessàries per evitar el deteriorament de la construcció, recentment restaurada. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu, la maquinària i els materials originals que constitueixen aquest element. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen aquesta construcció i la resta d'elements relacionats que l'envolten. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. DOMINI PUBLIC MARÍTIMO TERRESTRE. La utilització del domini públic marítimo-terrestre es regularà mitjançant el que queda especificat en el Títol III de la Llei de Costes. Haurà de quedar garantit el respecte a les servituds de trànsit i accés a la mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de Costes. En qualsevol cas, les obres a les instal lacions existents, situades en zona de domini públic o de servitud, es realitzaran d acord amb el què s especifica en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de Costes. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article 28.11 de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 3 de 6
7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració (2004) Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. Els usos en la zona de servitud de protecció s ajustaran al que queda disposat en els articles 24 i 25 de la Llei de Costes, havent d estar els usos permesos en aquesta zona, amb l autorització de l òrgan competent de la Comunitat Autònoma, de conformitat amb el què es determina en els articles 48.1 i 49 del Reial Decret 1112/92 pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei de Costes. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 TIPUS DE PROTECCIÓ Bè d'interés Cultural. B.I.C. CATEGORIA Monument - Torre DISPOSICIÓ Decret 2 d'abril de 1949 sobre protecció de castells espanyols DATA B.O.E. 05/05/1949 REVISIÓ Zona declarada Paratge Pintoresc pel Decret 984/1972, de 24 de març (BOE 94, 19/4/1972), que mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 16/95, del Patrimonio Histórico Español, i posteriorment la disposició addicional primera de la Llei 12/98, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, va passar a ser considerada Bé d Interès Cultural. PÀGINA 4 de 6
10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6
11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6