MEMÒRIA DE LA DELIMITACIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA A LA FINCA 19, PARCEL LA 1, ILLA 13 DE P.P.2 DE TARRAGONA (TARRAGONA, TARRAGONÈS)

MEMÒRIA Plaça Sant Fructuós, 1 Tarragona 43002 Telf/Fax: 977.23.43.46 / e-mail: codex@codex.cat CO DEX ARQUEOLOGIA I PATRIMONI MEMÒRIA DE LA DELIMITACIÓ ARQUEOLÒGICA REALITZADA A LA FINCA 19, PARCEL LA 1, ILLA 13 DE P.P.2 DE TARRAGONA (TARRAGONA, TARRAGONÈS) 19-23 d octubre de 2009 AUTORS: Moisés Díaz Garcia Marta Brú Virgili DATA LLIURAMENT: 9 de novembre de 2009

ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ.........2 2.- SITUACIÓ.........4 3.- ANTECEDENTS........5 4.- METODOLOGIA I PLANTEJAMENT.....8 5.- DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ.....10 Rasa 100.........10 Rasa 200.........11 Rasa 300.........12 6.- CONSIDERACIONS FINALS.......14 7.- BIBLIOGRAFIA.........15 Annex fotogràfic Annex Planimètric 1

1.- INTRODUCCIÓ La present memòria fa referència als treballs de delimitació arqueològica realitzada a la finca 19, parcel la 1, Illa 13, del P.P.2 de Tarragona (Tarragonès). Els treballs s han realitzat entre el 19 i el 23 d Octubre de 2009 sota la direcció de l arqueòleg Moisés Díaz García i amb la col laboració de l arqueòloga Marta Brú Virgili, ambdós de l empresa CODEX - Arqueologia i Patrimoni, tal i com consta en la resolució emesa per la Direcció General de Patrimoni Cultural amb data de 15 d Octubre de 2009. Aquest intervenció ha estat encarregada per BASE- Gestió d Ingressos de la Diputació de Tarragona, que és qui ha finançat les despeses que se n han derivat. Les dades del promotor són les següents: OBRA PROMOTOR Projecte d edificació de la finca 19, parcel la 1, Illa 13 del PP2 a Tarragona (Tarragonès). BASE Gestió d ingressos Diputació de Tarragona Rambla President Lluís Companys, 12C 43005 TARRAGONA TELÈFON 977.253.402, 977.253.400 FAX 977.227.302 E:MAIL REPRESENTANT secretaria@base.altanet.org Josep M. Llobet Guim President 2

Rambla President Lluís Companys, 12C 43005 TARRAGONA CONTACTE Marc Sans Cosculluela Arquitecte responsable tècnic d equips i instal lacions. Gerència de Coordinació de Serveis Telf. 977.253.401 Fax. 977.227.302 E-mail: marcsans@base.altanet.org La intervenció ve motivada per la necessitat de la propietat d edificar el solar, en concret es construirà un edifici d oficines amb planta subterrània d aparcament. És per aquest motiu que s ha realitzat la delimitació arqueològica del solar en qüestió per tal de determinar l afectació del projecte a possibles restes arqueològiques existents enterrades en el subsòl. 3

2.- SITUACIÓ. La parcel la a delimitar es situa dins del Pla Parcial 2 de Tarragona. Aquest Pla Parcial es desenvolupa al voltant de l hospital Joan XXIII de Tarragona i s estén fins a la carretera de Valls (N-240) i el riu Francolí. La finca 19 de la parcel la 1 de la illa 13 es troba just al costat de la carretera de Valls, a tocar de la nova rotonda construïda que permet l accés directe a l Hospital Joan XXIII des de la carretera de Tarragona a Valls. La Parcel la 1 es troba delimitada per la ja esmentada carretera de Valls, la prolongació del carrer Doctor Mallafré, i un espai de Verd Públic de l esmentat Pla Parcial. El solar presenta uns 30 77m de façana al carrer Doctor Mallafré, 23 83m de façana a la rotonda, 55 00m de façana al vial paral lel a la carretera de Valls i 55 37m de profunditat; amb una superfície total de 1.465,85 m². Les coordenades UTM del solar són: 352555 4554270 / 352573 4554254 / 352543 4554208 / 352526 4554261. 4

3.- ANTECEDENTS No tenim antecedents concrets d'aquest solar, però sí que tenim notícies de troballes en solars propers les quals ens poden servir de referència per tal d'avaluar les possibilitats que ens pot oferir aquest sector de la ciutat. Es tracta d'una zona fora muralles on s'hi han localitzat diverses restes pertanyents a vil.les suburbanes, trams d'aqüeductes que bastien la ciutat, restes aïllades i solars amb resultats negatius. Aqüeducte del Camí de l Angel. L any 1985 es van dur a terme els treballs d excavació arqueològica del tram de l aqüeducte del Francolí conegut com a tram del Camí de l Angel. Els treballs es van dur a terme amb motiu de les obres de construcció d un edifici d habitatges al costat de les restes de l aqüeducte. Se n conserven dos trams, el primer d uns 4 m de llargada i el segon de 18 5 metres. L interior de la conducció fa 1 60 m d alçada per 0 66 m d amplada. Està constituït per dues parets fetes de maçoneria d uns 46 cm de gruix, tancades per dalt amb una volta de canó feta amb encofrat de fusta. El pis i el revestiment de les parets són d opus signinum i presenta dues mitges canyes també d opus signinum. Els treballs d excavació arqueològica van permetre diferenciar quatre moments cronològics diferents. La primera fase es corresponia al moment de la construcció de la conducció, i que es situa a finals del segle I ac. El segon moment es correspon a un farciment de la segona meitat del segle I dc i es va relacionar amb una possible reparació de la conducció. El tercer moment venia datat per la localització d un petit tresoret de deu monedes, que es situa a finals del segle III dc. Finalment, la quarta i última fase es refereix a un reompliment de finals del segle IV dc o principis del segle V dc. 5

Es tracta de la continuació del conegut Aqüeducte de les Ferreres que en aquest punt transcorria aproximadament paral lel a la carretera N-240 i entrava a la ciutat a través del Camí de l Àngel fins a l actual Avinguda de Catalunya. Avda. República Argentina. Al construir-se la presó provincial es va trobar una ara votiva amb inscripció (VENTURA 1942, CORTES/GABRIEL 1985). Vil.la de JOAN XXIII A la parcel.la 73 del Pla de la Zona Oest de Tarragona, al darrera de l'hospital Joan XXIII s'hi va trobar una estàtua de Ceres i monedes. També hi ha evidències ceràmiques. Pot tractar-se d'una possible vil.la (VENTURA 1941, CORTES/GABRIEL 1985). Plaça Generalitat. L'any 1995 es va realitzar, a la parcel.la 17 del polígon de la zona oest de Tarragona, situada a la cantonada oest de la Plaça de la Generalitat, entre els carrers Francesc Macià i Vidal i Barraquer, la prospecció arqueològica prèvia a la construcció de l'edifici. Segons consta a l'informe corresponent no s'hi van documentar restes d'interès arqueològic (BEA 1995). Hospital Joan XIII A finals del 2001 es va realitzar la delimitació arqueològica d un solar proper a l hospital on s havia projectat el nou edifici sociosanitari. Els resultats obtinguts van ser totalment negatius pel que fa a l existència de restes arqueològiques. Parcel les 6, 7, i 9 del PP2 L any 2004 l empresa CODEX va realitzar la delimitació arqueològica de les parcel les 6,7 i 9 constatant l absència de restes arqueològiques en el subsòl. Parcel la 25 del PP2 6

L any 2005 l empresa CODEX va realitzar la delimitació arqueològica d aquest solar. Els resultats obtinguts van ser totalment negatius pel que refereix a la presència de restes arqueològiques al subsòl. Avda. de Catalunya 55 Ja a l any 1983 s havia intervingut en aquest solar i es tenia constància de l existència d un dipòsit construït durant la primera meitat del segle I dc, que va ser excavat i desmuntat l any 2008 per l empresa CODEX. Corte Inglés La delimitació arqueològica realitzada l any 2006 per l empresa CODEX ja es va observar la inexistència de restes arqueològiques del solar, tot i així, degut a la gran superfície que ocuparà el nou centre comercial, durant l any 2008 es va realitzar un control arqueològic del rebaix mecànic del solar. Tampoc en aquesta intervenció es van documentar restes arqueològiques. 7

4.- METODOLOGIA I PLANTEJAMENT En el decurs de les tasques de delimitació arqueològica s han excavat, de forma mecànica, 3 rases per tal de determinar la possible existència de restes antigues i, valorar-ne així, la seva extensió, entitat, cronologia i el grau d afectació que podien tenir arrel del projecte constructiu que s ha previst executar. La màquina que s ha emprat en la realització de les rases ha estat una retroexcavadora mixta amb pala de neteja de 1,70m d amplada. Aquestes rases s han distribuït de tal manera que s aconseguís una delimitació total de l extensió del solar. La longitud varia segons la ubicació de les rases mentre que la seva amplada és d entre 1,70 i 1 90m. La profunditat assolida varia en funció de la cota d aparició d estrats o estructures arqueològiques o amb l aparició del substrat geològic en el cas d absència de restes arqueològiques, moment en que s atura l excavació mecànica. L excavació mecànica de les rases de delimitació ha estat supervisada en tot moment per un tècnic arqueòleg. Un cop finalitzada l excavació mecànica es va realitzar la neteja manual de les rases per tal d assegurar la existència o inexistència de restes arqueològiques en el subsòl. El sistema de registre estratigràfic que s ha emprat en la delimitació, de tradició anglosaxona, s'ha fonamentat en l'ús de fitxes de Unitats Estratigràfiques (UE). Totes les evidències que s han documentat han estat individualitzades amb una xifra correlativa a partir de la individualització de cada una de les rases (rasa 100, rasa 200 i rasa 300) També s ha realitzat la documentació gràfica i fotogràfica aquesta última en format digital- del procés de treball realitzat i que en aquesta memòria hi trobem una extensa representació. Val a dir, també, que no es va recuperar cap resta material d època antiga. 8

En la present memòria es presenta la documentació planimètrica tant en planta com en secció de les rases excavadades. Les rases han estat acotades en referència a una cota absoluta corresponent a 33 71msnm localitzada a una boca de regadiu existent a tocar del solar en la zona dels jardins públics. 9

5.- DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ Com ja s ha comentat en l apartat anterior, es van realitzar un total de 3 rases excavades de forma mecànica amb una retroexcavadora mixta amb pala de neteja i, posteriorment, netejades de forma manual. Rasa 100 Rasa d orientació NW-SE, presenta uns 34m de longitud i una amplada d aproximadament 1 9m. La profunditat màxima assolida és de 2 40m respecte la cota inicial d excavació i la mínima es de 1 30m respecte a la cota inicial d excavació. L excavació d aquesta rasa no ha permès la documentació de cap element arqueològic, és per aquest motiu que es considera aquesta rasa com a negativa pel que fa a l existència de restes arqueològiques. L estratigrafia documentada en la rasa 100 és molt senzilla. Es documenta un nivell de reompliment de gran potència (UE 101) format per runa d època contemporània possiblement relacionat amb la utilització de l àrea com a zona d abocador. Per sota d aquest nivell apareixen els estrats d anivellació de l àrea per a la utilització d aquesta com a terrenys d horta i conreu. Finalment es documenta un estrat de poca potència (UE 103) de terra marró clar que regularitzava els desnivells naturals de la roca. No s ha documentat cap evidència de l existència de restes arqueològiques enterrades en el subsòl. La seqüència estratigràfica és la següent: UE 100: Rasa UE 101: Reompliment d època contemporània format per tot tipus de runa i brossa. UE 102: Estrat de terra marró i textura flonja, possible nivell vegetal. 1 0

UE 103: Nivell de regularització de terra marró clara semi-compacta. UE 104: Reompliment contemporani per l anivellació de la roca format per arena fina i substrat geològic argilós ataronjat aportat. UE 105: Roca calcària natural de coloració blanquinosa força irregular. Rasa 200 Rasa d orientació NE-SW, presenta uns 33m de longitud i una amplada d aproximadament 1 9m. La profunditat màxima assolida és de 1 6m respecte la cota inicial d excavació i la mínima es de 0 10m respecte a la cota inicial d excavació. Considerem aquesta rasa com a negativa pel que fa a l existència de restes arqueològiques ja que no s ha documentat cap evidència que ens indiqui la possible existència d aquestes. L estratigrafia documentada en la rasa 200 és molt senzilla. Es documenta un nivell de reompliment de gran potència (UE 201) format per runa d època contemporània possiblement format per la utilització de l àrea com a zona d abocador. Per sota d aquest nivell apareixen els estrats d anivellació de l àrea per a la utilització d aquesta com a terrenys d horta i conreu. Finalment es documenta un estrat de poca potència (UE 203) de substrat geològic aportat que regularitzava els desnivells naturals de la roca, així com un reompliment de pedres d època contemporània (UE 204). Ni l excavació mecànica ni la neteja manual ha permès documentar cap tipus d evidència arqueològica. La seqüència estratigràfica documentada és la següent: UE 200: Rasa UE 201: Reompliment contemporani de terra i runa i brossa de tot tipus. UE 202: Nivell de terra marró esponjosa. 1 1

UE 203: Estrat d anivellació format per substrat geològic argilós aportat de color taronjós. UE 204: Reompliment de terra i pedres de tamany mig. UE 205: Restes d una estructura contemporània formada amb maons i ciment. UE 206: Roca calcària de coloració blanquinosa força irregular. Rasa 300 Rasa d orientació NE-SW, presenta 12 5m de longitud i una amplada d aproximadament 1 70m. La profunditat màxima assolida és de 1 60m respecte la cota inicial d excavació i la mínima es de 1 40m respecte a la cota inicial d excavació. Considerem aquesta rasa com a negativa pel que fa a l existència de restes arqueològiques ja que no s ha documentat cap evidència que ens indiqui la possible existència d aquestes. L estratigrafia documentada en la rasa 300 és molt semblant a la documentada tant a la rasa 100 com a la 200. Per sota del potent nivell de reompliment de runa d època contemporània (UE 301) es documenta l estrat d anivellació de l àrea per a la utilització d aquesta com a terrenys d horta i conreu (UE 302). Finalment es documenta l estrat que regularitza els desnivells naturals de la roca (UE 303). Ni l excavació mecànica ni la neteja manual ha permès documentar cap tipus d evidència arqueològica. La seqüència estratigràfica documentada a la rasa 300 és la següent: UE 300: Rasa. UE 301: Reompliment d època contemporània format per tot tipus de runa i brossa. 1 2

UE 302: Nivell de terra marró fosca de textura flonja, anivellació d època contemporània possiblement per a l ús com a terres de conreu. UE 303: Nivell de terra marró clara compacta que anivella la roca. UE 304: Roca natural calcària de coloració blanquinosa força irregular. Com es pot observar, tota l estratigrafia documentada és clarament d època contemporània. El potent nivell de reompliment documentat a la cota més alta sembla correspondre a la utilització de l àrea com a abocador, ja que s hi documenta tot tipus de material (runa d obra, plàstics, roba, electrodomèstics ), per sota d aquest es localitzen tot un seguit d estrats que anivellaven l àrea i permetien la utilització de l espai com a camps de conreu i d horta. Per sota d aquests es documenten uns estrats de poca potència que cobreixen i anivellen la roca natural també de datació contemporània. El substrat geològic consisteix en roca calcària de coloració blanquinosa força irregular la qual presenta una forta inclinació de sentit SE de tal manera que a l inici de la rasa 100 (extrem NW) la roca natural apareix aproximadament a 30 32msnm (uns 2 20m per sota de la cota inicial d excavació) i a l extrem SE de la rasa 200 apareix a 31 90msnm (a escassos 10cm per sota de la cota inicial d excavació). Tant a l extrem SW del solar que ens ocupa com al centre del solar del costat s observa l aflorament de la roca natural. 1 3

6.- CONSIDERACIONS FINALS La voluntat de la propietat de construir en aquest solar va motivar la necessitat de realitzar tot un seguit de rases de delimitació arqueològica per tal de comprovar l existència o absència de restes arqueològiques enterrades en el subsòl. El solar es troba situat fora de la ciutat romana de Tàrraco però dins del radi d acció d aquesta. Les intervencions realitzades amb anterioritat en altres solars propers al que ens ocupa indiquen que no es tracta d una zona amb alta densitat de restes arqueològiques, però en la que es documenten, de forma més o menys aïllada, elements arqueològics relacionats amb establiments suburbans o amb l abastiment d aigua potable de la ciutat romana. L excavació mecànica, sota control arqueològic, i la neteja manual de tres rases de delimitació arqueològica realitzada a la finca 19, parcel la 1, illa 13 de PP 2 de Tarragona ha permès determinar l absència d elements d interès històric i arqueològic. Tota l estratigrafia documentada fins a arribar al substrat natural presenta una cronologia d època contemporània consistent en la utilització de l àrea com a camps d horta i conreu i la posterior utilització d aquest com a espai d abocament de tot tipus de runa i brossa. No s ha documentat cap tipus d evidència, ni estructural ni estratigràfica, que indiqui l existència d elements arqueològics en el subsòl. És per aquest motiu que considerem que la construcció del nou edifici projectat no presenta cap risc pel patrimoni històric i arqueològic ja que aquest és absent en el solar que ens ocupa. 1 4

7.- BIBLIOGRAFIA - ALFÓLDY, G. (1975): Die Romischen Inschriften von Tarraco, Berlin. - BEA, D. (1995): Informe sobre la intervenció arqueològica a la parcel.la 17 bis del polígon zona oest de Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. - CORTES, R i GABRIEL, R. (1985): Tarraco: recull de dades arqueològiques. Barcelona. - CODEX (2004): Memòria de la delimitació arqueològica a les parcel les 6, 7 i 9 del PP2 de Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. - CODEX (2002): Memòria de l excavació arqueològica a l Hospital Joan XXIII (Parcel la PP2) de Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. - CODEX (2005): Memòria de la prospecció arqueològica per al projecte d urbanització del P.P.2 de Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. - CODEX (2005): Memòria de la delimitació arqueològica realitzada a la Parcel la 25 del PP2 de Tarragona. - CODEX (2006): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada en un solar del C/Ernest Vilches (Parcel la 2, Illa 1, P.P.2) de Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. - CODEX (2009): Memòria de les intervencions arqueològiques al núm. 55 de l Avinguda de Catalunya de Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. - CODEX (2009): Memória de la intervención arqueológica en el solar de la Avda. President Lluís Companys / Avda. República Argentina. Centro Comercial de El Corte Inglés de Tarragona. Servei d'arqueologia de la Generalitat. Tarragona. 1 5

- IPAC (1990): "Inventari del Patrimoni Arqueològic del Tarragonés", Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'arqueologia, Barcelona. - MASSÓ, J. (1987): El subministrament d'aigua a la ciutat romana", cap. 7 de Guía Arqueológica Tarraconense, Diari de Tarragona, Tarragona, pp. 137-144. 1 6

ANNEX FOTOGRÀFIC 1 7

MEMÒRIA DE LA DELIMITACIÓ ARQUEOLÒGICA A LA FINCA 19, PARCEL LA 1, ILLA 13, DEL P.P.2 DE TARRAGONA (TARRAGONÈS). FOTO 1: Vista general del solar abans d iniciar les rases de delimitació arqueològica. FOTO 2: Vista general del solar abans d iniciar les rases de delimitació arqueològica. FOTO 3: Procés d excavació de la rasa 200 amb retroexcavadora mixta amb pala de neteja. FOTO 4: Procés d excavació de la rasa 200 amb retroexcavadora mixta amb pala de neteja. FOTO 5: Vista general de la rasa 100 abans d iniciar la neteja manual. FOTO 6: Detall de l estratigrafia documentada a la rasa 100 un cop realitzada la neteja manual. CODEX - ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

MEMÒRIA DE LA DELIMITACIÓ ARQUEOLÒGICA A LA FINCA 19, PARCEL LA 1, ILLA 13, DEL P.P.2 DE TARRAGONA (TARRAGONÈS). FOTO 7: Vista general de la rasa 100 des de l extrem NW un cop realitzada la neteja manual. FOTO 8: Vista general de la rasa 100 des de l extrem SE. FOTO 9: Detall de l estratigrafia documentada a la rasa 200 un cop finalitzada l excavació manual de la rasa. FOTO 10: Desnivell natural de la roca a la rasa 200. FOTO 11: Vista general de la rasa 200 des de l extrem SW un cop finalitzada la neteja manual. CODEX - ARQUEOLOGIA I PATRIMONI FOTO 12: Vista general de la rasa 200 des del NE.

MEMÒRIA DE LA DELIMITACIÓ ARQUEOLÒGICA A LA FINCA 19, PARCEL LA 1, ILLA 13, del P.P.2 DE TARRAGONA (TARRAGONÈS). FOTO 13: Fotografia de detall de l estratigrafia documentada amb l excavació de la rasa 300. FOTO 14: Vista general de la rasa 300 des de l extrem NE. FOTO 15: Vista general de la rasa 300 des de l extrem SW. FOTO 16: Vista general del solar un cop finalitzats els treballs de delimitació arqueològica. FOTO 17: Vista general del solar un cop finalitzats els treballs de delimitació arqueològica. CODEX - ARQUEOLOGIA I PATRIMONI

ANNEX PLANIMÈTRIC 1 8

LLISTAT PLANIMÈTRIC Plànol 1.- Localització. Escala 1:50000 Plànol 2.- Situació respecte al PP2. Escala 1:5000 Plànol 3.- Emplaçament. Escala 1:2000 Plànol 4.- Situació de les rases 100, 200 i 300. Escala 1:500 Plànol 5.- Planta acotada de les rases 100, 200 i 300. Escala 1:200 Plànol 6.- Seccions A-A, B-B i C-C. Escala 1:50 1 9

4560 4555 350 355 Pp2 illa13 parcel la 1 finca 19 Tarragona (Tarragonès) Delimitació arqueològica realitzada a la finca 19, parcel la 1 de l illa 13 del PP2 N Localització AUTORA Rosa Palau. DIRECCIÓ ARQUEOLÒGICA DIN A 4 Escala: 1:50.000 Moisés Díaz García 0 2500 m Data: Novembre 2009 Núm. 1