EDUCACIÓ FÍSICA 1r CICLE D ESO

Documentos relacionados
TEMA 5: EL VOLEIBOL I

INS ANDREU NIN CURS VOLEIBOL. Figura 1: Forma i dimensions del terreny de joc de voleibol.

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

TOT VA COMENÇAR. Arribada a Espanya: 1920 > es juga a les platges catalanes 1956 > Federació Catalana 1960 > Federació Española

Les faltes tècniques són :

1.- Introducció. El Terreny de Joc. IES SANTA MARIA DEPARTAMENT EDUCACIÓ FÍSICA. Curs r ESO/UD3 Voleibol

VOLEIBOL AAFE CURS 15-16

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

Una mica d història. Al 1921 el pare Millán introdueix el bàsquet a Espanya, primer a l Escola Pia de Sant Antoni (Barcelona)

3. Tennis-ploma. Àrea: EF Curs:1r i 2n de CM i CS Nº Sessions: 10. Continguts:

EL FUTBOL SALA. Tema 3-2 on ESO - 3ª Avaluació

TEMA 5: EL FUTBOL-SALA

AVALUACIÓ: Inicial. MATERIAL: pilotes raquetes. CICLE: CS UP: Raqueta SESSIÓ: 1 Familiarització amb la raqueta i la pilota de tenis

VOLEIBOL. OJECTE MÒBIL: S utilitza una pilota de cuir o material sintètic de mida similar a la de futbol però és més lleugera.

TIPUS D ACTIVITAT GRÀFIC OBSERVACIONS TEM PS

Data: Divendres, 31 de març de 2017 Platja Arrabassada. Tarragona

Annex-1. Jocs. Joc: Atrapar amb pilota. Joc: La muralla o la xarxa

Apunts d Educació Física. Segon d ESO.Curs 2011/12. TEMA 4. EL VOLEIBOL,

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

TIPUS D ACTIVITAT GRÀFIC OBSERVACIONS

LAURA PUÉRTOLAS MARIN CURS EL FUTBOL SALA

Unitat Didàctica 5.4.2: EL VOLEIBOL (nivell 2)

Aspectes bàsics del bàdminton

Laura Puértolas Marin

BATERIA EUROFIT: Tapping test. Flexió del tronc asseguts

ESPORTS DE RAQUETA:EL BÀDMINTON 1-La història del bàdminton.

TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS

AVALUACIÓ: Inicial. MATERIAL: pilotes de handbol,

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Unitat Didàctica : EL VOLEIBOL (nivell 1)

UD 4. El futbol és més que guanyar

Convocatòria FN Bàdminton Equips dels JEEC Data de publicació: 10 d abril de 2017 Curs Pàgina 1 de 5

L ESCALFAMENT. Educació física. Anna Solà Hernánedez. 4t ESO A. Curs 2011/12

HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004.

MOVIMENTS BÀSICS DE L AERÒBIC

1r nivell TÈCNIC D ESPORTS DE BASQUETBOL

IES Professor Manuel Broseta UD VOLEIBOL:1r Batxillerat, 1ª Avaluació Educació física Curs VOLEIBOL

TEMA 4: EL BÀSQUET II

TEMPS TIPUS D ACTIVITAT

BÀDMINTON BREU HISTÒRIA DEL BÀDMINTON

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

DEPARTAMENT D EDUCACIÓ FÍSICA

SÍNTESI DEL REGLAMENT DEL VOLEIBOL

EL TENNIS ÍNDEX 1. L ORIGEN DEL TENNIS

EDUCACIÓ FÍSICA. Es juga en un camp de 90 a 120 m de llarg i de 45 a 90 d'ample.

UP 18: PER SOBRE LA XARXA

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

BLOC ESPECÍFIC JOC I ESPORT ESPORTS INDIVIDUALS I COL LECTIUS

Convocatòria FN Tennis Taula Equips dels JEEC Curs Pàgina 1 de 6 JOCS ESPORTIUS ESCOLARS DE CATALUNYA

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

24ª LLIGA CATALANA PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL Temporada

ORIGE I HISTÒRIA DE LA PILOTA VALENCIANA.

La Terra, el planeta on vivim

I Jornada de formació per al professorat d educació física. " El repte de l'ef avui" TALLER DE MALABARS

Progressió petita (si fos necessària) fons amb salt llarg

MATERIAL: 1 pilota per alumne, bancs. CICLE: CS UP: Futbol per a tots i totes SESSIÓ: 1

MÚLTIPLES I DIVISORS

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

REGLAMENT DE JOC DE VOLEI

EDUCACIÓ FÍSICA 1r CICLE D ESO

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Educació Física INS La Talaia El rugby EL RUGBY

EXERCICIS GRUP LUMBAR

Jocs Esportius Escolars de Catalunya NORMATIVA TÈCNICA GENERAL

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

REGLAMENT DE JOC D HOQUEI PATINS

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

La Lluna, el nostre satèl lit

Voleibol EPB

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Aspectes importants de l'esport: CAI C:companys. A:adversaris. I: medi o lloc de pràctica. Categories esportives en funció de l'edat:

La raqueta: En diferenciem 3 parts. El cap (amb el. l empunyadura.

TEMA 5: EL VOLEIBOL I

EDUCACIÓN FÍSICA 2ª Evaluación El Voleibol 1

UD. 4 Bàdminton. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

A: Tots els membres del Comitè i Escola TEMA: REGLA DE 24 SEGONS (FIBA 2014)

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

CAMBRILS UNIÓ, CLUB DE FUTBOL

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

REGLAMENT DE HOQUEI SALA

Departament d'educació Física El volei. Índex

Unitat Didàctica 6.2.2: EL BADMINTON II

TREBALL DE RECUPERACIÓ 1r. D ESO

L ENTRENAMENT ESPORTIU

BQ LLICÈNCIA notícies generals campionats de promoció 3X3 cursos de formació Bàsquet Català

Espais lúdics i de salut 0-100

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

FASE PRÈVIA I FASE CLASSIFICATÒRIA PRIMERA CATALANA CADET MASCULINA

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Transcripción:

IES L ASSUMPCIÓ. ELX EDUCACIÓ FÍSICA 1r CICLE D ESO VOLEIBOL Alumne/a: Curs: 3ª AVALUACIÓ

VOVOLEIBOL 1. UN POC D HISTÒRIA William G. Morgan, professor d Educació Física en el YMCA de Holyoke (EEUU) es plantejà crear un joc alternatiu al Bàsquet que també pogués jugar-se al gimnàs i en el que no hagués contacte físic. Així va nàixer el voleibol en 1895. La gran difusió del voleibol es va donar durant la 2ª Guerra Mundial gràcies a les tropes americanes que jugaven habitualment en el seu temps lliure durant les campanyes del Pacífic, Àfrica i Europa. Les dones començaren a practicar-lo en 1952 i es va declarar esport olímpic en Tokio 64 En els Jocs Olímpics de Atlanta 96 va ser inclòs com a esport olímpic el volei platja. A Espanya el voleibol comença a jugar-se a les platges catalanes al voltant de 1920. Més endavant la seva pr{ctica s estengué a tot el territori nacional. A Elx cal destacar al Club Elx, que es va fundar l any 1969 i és un dels equips més veterans d Espanya. Ha militat en la màxima categoria del voleibol espanyol en repetides ocasions i en aquest moment juga en la 1ª divisió nacional masculina. En categoria femenina, els primers equips sorgiren del C.P. El Palmerar d Elx, all{ per l any 1985 de la mà de Vicente Girona (actual President d Honor del Club) des de les categories inferiors (infantil, cadet, juvenil) fins crear el primer equip sènior femení en la temporada 1990-91. En l actualitat milita en la 1ª divisió nacional. Sabies què... El primer equip campió de la lliga de voleibol, que es jugà la temporada 1950/51 fou el dels Bombers de Barcelona.

2. COM ES JUGA? El es practica en un camp de 18 x 9 m. que té en el centre una xarxa de 2,43 m d alçada per als xics i 2,23 per a les xiques. L objectiu del joc és aconseguir que el baló done un bot en el camp contrari o que l adversari no puga tornar-lo al nostre camp. Cada equip està format per 12 jugadors dels quals poden estar en pista solament 6 i la resta en la banqueta de canvis. Al començar el joc, necess{riament s han de situar 3 jugadors davant (davanters) i 3 darrere (defensors). Rotació: Al aconseguir un punt, l equip recupera el dret de traure, però abans de traure, és obligatori realitzar la rotació de jugadors, en la que tots canvien de posició en la pista en el sentit de les agulles del rellotge. Els partits de voleibol els guanya l equip que aconsegueix guanyar 3 sets. No hi ha límit de temps. En cas d empat a dos sets, es juga un cinquè i definitiu set.

Un set es guanya quan l equip aconsegueix 25 punts. Si s arriba a la puntuació de 24-24 es continua jugant fins que un dels equips aconsegueix 2 punts de diferència (26-24, 27-25, etc.). Si s arriba al cinquè set, aquest es juga a 15 punts, amb una diferència de dos punts si s arriba al resultat de 14-14. 3. QUE DIU EL REGLAMENT? ACCIONS QUE POTS FER Tocar el baló amb qualsevol part del cos Cada equip disposa de fins a 3 tocs de baló per passar-lo a l altre camp. Jugar el baló des de fora dels límits del camp de joc Traure des de qualsevol lloc per darrere de la línia de fons (línia de servei). És vàlida la sacada o la jugada en la que el baló passa al camp contrari després d haver tocat la xarxa. la jugada és vàlida Si el baló bota damunt una de les línies, ACCIONS QUE NO POTS FER No pots donar dos tocs de baló seguits, excepte després d haver executat un blocatge, ja que aquest no conta com a toc. Agafar o retenir el baló amb les mans. El baló s ha de colpejar sempre. Tocar la xarxa amb qualsevol part del cos. Sobrepassar totalment amb un o els dos peus la línia central del terreny de joc.

4. COM ÉS LA TÈCNICA? LA POSICIÓ BÀSICA És una posició d alerta i d atenció que ens permetr{ reaccionar ràpidament per anar a buscar el baló. Flexiona els genolls i inclina lleugerament el cos endavant. Separa un poc els peus avançant lleugerament un d ells. Flexiona els braços i situa ls davant del cos. LA PASSADA DE DITS O DE COL LOCACIÓ Funció: Col locar el baló en òptimes condicions a un company per a que faça un remat. També ens pot servir per a rebre un baló molt alt o per a passar-lo a l altre camp. A partir de la posició b{sica, fica t r{pidament darrere i baix del baló. Posa els peus en direcció al lloc on vols passar el baló. Flexiona els colzes i separa ls aproximadament uns 90º. Fica les dues mans davant del teu front amb les palmes mirant camp amunt; els dits ben oberts i els polzes cap a la cara. Els dits polzes i els índex de les dues mans han de formar un triangle. Toca el baló amb el palpís dels dits, no amb la palma de les mans. En el moment de la passada, estira les cames i els braços cap el baló i cap amunt, com si fores un moll.

LA PASSADA D AVANTBRAÇOS Funció: Impedir que el baló bote en terra i passar-lo al mateix temps a un company de l equip. També se l anomena recepció, doncs s utilitza fonamentalment per rebre els saques i defensar els remats de l altre equip. Situa t r{pidament darrere del baló i posa els peus en direcció al lloc on vulgues passar-lo. Flexiona les cames i inclina el tronc lleugerament endavant. Fica els braços completament estirats e inclinats a uns 45º del terra. Fes com si volgueres ajuntar els muscles. Observa en el dibuix com has de agafar-te les dues mans. Recorda que els polzes han de mirar cap a terra. Per a fer la passada, estira les cames en direcció al baló com si fores un moll. Colpeja el baló amb els avantbraços, mantenint-los sempre rectes. Has de tenir compte al colpejar el baló de no fer-ho amb els canells. Tampoc has d alçar els braços cap amunt ni doblegar-los pels colzes. Sabies què... Fins els 12 anys es juga en un camp més petit i soles amb 4 persones. Aquesta modalitat s anomena minivolei.

EL REMAT En una jugada el remat és el tercer i últim toc. És l element tècnic més eficaç per aconseguir punts, ja que el baló ix amb molta velocitat i resulta molt difícil de defensar per a l equip contrari. Fixa t com es realitza: Carrera: Sol ser de dos o tres passos. Impuls: comença en l últim pas de la carrera. Aquest pas es molt allargat i s ha de recolzar el taló en terra. El cos està molt retardat. Al recolzar l altre peu en terra, donem un fort impuls amb les dues cames cap amunt, alçant també els dos braços. El salt: ha de ser vertical. Per a fer-lo bé, hem de caure en el mateix lloc on hem saltat. Al mateix temps hi ha que armar el braç de remat portant la mà per darrere del cap, de manera que el colze quede més retardat que el muscle. Colpeig: finalment hi ha que colpejar el baló amb força utilitzant la palma de la mà. Sabies què... La parella espanyola formada per Xavier Bosma i Pau Herrera guanyaren la medalla de plata de volei platja en les olimpíades d Atenes.

EL SERVEI El baló es posa en joc amb el servei. És també un element tècnic d atac i per tant serveix per intentar aconseguir fer punt. El servei més senzill és el de mà baixa. Per realitzar-lo actua així: Situa t darrere la línia de fons sense pisar-la amb els peus i els muscles mirant endavant. Sense pisar la línia, avança el peu contrari al braç que vas a utilitzar per traure. Flexiona un poc les cames. Subjecta el baló amb l altra m{ a l altura de la cintura, mentre estires cap arrere el braç amb que vas a realitzar el servei. Treu! Avança ràpidament el braç com si fos un pèndul i colpeja el baló per baix, al mateix temps que fas una extensió de cames cap amunt. El baló l has de colpejar per baix amb la palma de la mà. No llances el baló per a colpejar-lo, aguanta l amb l altra m{ quasi fins el final. Recorda què... El voleibol és un esport d equip. És normal que haja diferències en el nivell de joc entre els propis companys. Hi ha que acceptar que uns facen millor unes coses i altres facen millor altres, i col laborar entre tots per millorar el joc col lectiu de l equip. Anima i recolza sempre als teus companys! Especialment quan cometen qualsevol error.

5. QUIN ÉS L ORDRE LÒGIC D UNA JUGADA? En una jugada podem observar la següent seqüència: 1. Recepció: La realitzen els defensors. Normalment s utilitza la passada d avantbraços, encara que de vegades també s utilitza el toc de dits. El baló s ha de passar al col locador. 2. Col locació: La realitza el col locador mitjançant el toc de dits, per passar el baló al rematador. 3. Remat: L efectua el rematador i intenta passar el baló molt fort a l altre camp per aconseguir punt. 6. PARTITS 6X6 El voleibol es juga amb 6 jugadors o jugadores per equip. Observaràs en un partit que el camp de voleibol es divideix en zones que han de ser ocupades pels jugadors, per tal de cobrir tots els espais i evitar així que el baló bote en terra. Hi ha 6 zones numerades del 1 fins al 6. Es col loquen 3 jugadors davanters en la zona d atac (zones 2, 3 i 4) i 3 defensors (zones 1, 6 i 5). La forma d organització més utilitzada pels equips principiants es denomina col locador a torn. En ella el davanter que ocupa la posició 3 és el que fa de col locador i s encarrega de una vegada rebut el baló d un company, col locar els balons als rematadors que es troben en les zones 2 i 4. Cada vegada que s efectue una rotació de jugadors, haur{ un nou col locador i dos nous rematadors.

7. EL VOLEI PLATJA: ESPECTACLE AL SOL Els orígens del Volei Platja estan molt units als del voleibol. Pareix ser que els primers en jugar en la platja van ser els californians i hawaians en els anys 20 del segle passat. No obstant, els primers tornejos es jugaren a les platges de França a partir de 1935. En Espanya aquest esport s introduí en les platges catalanes en la dècada dels 70 gràcies sobre tot als turistes francesos. En Atlanta 1996 es realitza la primera competició olímpica de Volei platja... i als jocs d Atenes 2.004 Bosma i Herrera guanyaren la plata olímpica per a Espanya. Durant els jocs d Atenes, el Volei Platja es convertí en un dels esports més vistos. Partits al sol, animats amb música i amb el públic omplint les graderies prenent el sol i animant. El Volei Platja s ha convertit en un autèntic espectacle i una alternativa per a practicar esport durant l estiu. LES REGLES Puntuació: Es juga al millor de 3 sets, els dos primers a 21 punts, si hi ha empat, el tercer i definitiu es juga a 15 punts, sempre amb dos punts d avantatge. El punt s aconsegueix quan el baló toca l arena en el camp rival, o aquest comet una falta o és sancionat. Equip: Format per dues persones que es mouen pel camp amb llibertat, encara que han de mantindre l ordre de saque. El joc: El baló pot rebre tres tocs per part dels jugadors d un equip durant la jugada, si el baló toca la xarxa, compta com un toc. Canvis de camp: Es realitzen cada 7 punts. Hi ha un temps mort de 30 segons per cada equip per set. Entre set i set hi ha un descans de 5.