Guia per a la qualificació energètica d edificis d habitatge. Opció simplificada CE2

Documentos relacionados
INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS

UNITAT CALCULAR EN UNA BASE DE DADES

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS MUNICIPALS

TEMA 4 : Programació lineal

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

Estimació de les pèrdues per orientació i inclinació i per ombres

COM DONAR D ALTA UNA SOL LICITUD EN L APLICACIÓ WEB DEL BONUS

Í N D E X. Cèdules Alta de sol licitud. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 6

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

MANUAL. d ajuda en el PROCEDIMENT per a la tramitació. PROGRAMA REHABILITACIÓ 2014 Conveni Consorci Metropolità de l Habitatge CMH

TEMA 2: Múltiples i Divisors

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

Eines per a l eficiència energètica Eines per a l eficiència energètica

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

CoSignatura. Guia bàsica d ús

Aplicatius Gestió TFG ESAB

PROYECTO DE EJECUCION PARA LA TERMINACION DE 34 VIVIENDAS UNIFAMILIARES Y GARAJE DE UN PROYECTO INICIAL DE 54 VIVIENDAS UNIFAMILIARES Y GARAJE

Instruccions per a l ús del Portal d Informació Econòmica i de Serveis Locals

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

WINDOWS MAIL. Abans de començar, assegures de que coneix la seua direcció de correu electrònic junt a la següent informació.

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Polinomis i fraccions algèbriques

MÚLTIPLES I DIVISORS

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL

MAIL. Mail és un client de correu electrònic inclòs exclusivament en el sistema operatiu Mac OS X.

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

Gestió dels certificats digitals Advantis EasyPKI Suite versió Servei de Recursos Informàtics i TIC

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

20 Novembre. Cap a una rehabilitació energètica

MOZILLA THUNDERBIRD V.3.1

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Clic de sons i nombres

Procediment d instal lació de la signatura al navegador

Crear formularis amb Google Form. Campus Ciutadella 04/03/2016

Tràmit telemàtic per a ciutadans de lliurament d informació fiscal IRPF 2013

Llista 1. Probabilitat. (Amb solució)

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

La tecnociència de l'ictíneo

Centre d Ensenyament Online (CEO)

UNITAT COMBINAR CORRESPONDÈNCIA

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Administrar comptes d'usuari en Windows 7

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

Tecnologia industrial Sèrie 2

UNITAT UNIFICAR ESTILS

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

Gestió de les ConTRactacions (CTR)

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

L ENTRENAMENT ESPORTIU

Problemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

Com participar en un fòrum

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

BQ LLICÈNCIA notícies generals campionats de promoció 3X3 cursos de formació Bàsquet Català

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

ANEJO DE JUSTIFICACIÓN DE CALIFICACIÓN ENERGÉTICA

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

Índex de diapositives

MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US:

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

Manual de lliurament de la T- CAT P

Informació sobre la targeta T-Família

GUIA AUTOMATRÍCULA

CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Usos del certificat digital en Windows Mobile 6.+

2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES

ESTUDI I RESOLUCIÓ DE LES EQUACIONS DE MASSA, QUANTITAT DE MOVIMENT I ENERGIA SOTMESES A UN CAMP MAGNÈTIC. IDENTIFICACIÓ DE POSSIBLES APLICACIONS

L ús eficient de l energia a la llar

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

MANUAL D ÚS EDITOR DE PROJECTES D ESCOLES + SOSTENIBLES

Requisits per al bon funcionament de la tecnologia d accessibilitat integral per als navegadors Internet Explorer, Google Chrome i Mozilla Firefox

Transcripción:

Guia per a la qualificació energètica d edificis d habitatge Opció simplificada CE2 Novembre 2009 1

Certificació energètica d edificis: Conceptes Reial Decret 47/2007 pel qual s estableix el procediment Bàsic per a la Certificació Energètica d Edificis BOEs 31/01/2007 i 17/11/2007 (correcció d errors) La Certificació energètica és un procés pel qual es verifica que un edifici assoleix la Qualificació energètica que se li ha calculat prèviament. És a dir, abans de certificar un edifici és necessari qualificar-lo. Qualificar significa expressar quantitativament l eficiència energètica de l edifici: S avalua a partir de les emissions de CO 2 ocasionades pel consum d energia estimat necessari per satisfer les seves necessitats energètiques, en unes condicions normals de funcionament i ocupació i segons la metodologia de càlcul establerta en l Annex I del Reial Decret El consum de l edifici, i per tant la seva qualificació energètica, depèn tant de la seva demanda energètica limitada pel compliment del DB HE 1 del CTE com de l eficiència de les instal lacions que incorpora per poder cobrir-la calefacció, refrigeració, ACS regulades pel Reglament d Instal lacions Tèrmiques als Edificis (RITE). En edificis d ús terciari també s avalua la instal lació d il luminació i, si és el cas, la de producció d energia elèctrica mitjançant sistemes fotovoltaics L escala de qualificació està conformada per set lletres de diferents colors, de la A (edifici més eficient) a la G (edifici menys eficient) Per obtenir la qualificació hi ha dues opcions: Opció General S ha de realitzar mitjançant un programa informàtic que hagi assolit la condició de Document Reconegut i que calculi les emissions associades al consum d energia anual de l edifici, hora a hora. El programa oficial de referència és el CALENER, que té dues versions: CALENER VYP (per a habitatge i petit terciari) i CALENER GT (per a gran terciari) Opció Simplificada També s ha de realitzar mitjançant un Document Reconegut. A data d avui (??? de 2009) existeixen dues opcions simplificades que han assolit la condició de document reconegut, i es poden utilitzar indistintament per obtenir la qualificació energètica d edificis d habitatges: Opció simplificada de l IDAE Opció simplificada CE2 Per aquestes opcions simplificades no és necessari calcular el consum anual ni les emissions de CO 2. La qualificació energètica s expressa mitjançant l Etiqueta d Eficiència Energètica en la qual, si s ha optat per l Opció General, a més d indicar la qualificació obtinguda, també s ha d informar del consum anual estimat de l edifici (kwh/any i rati per m 2 ) i de les seves emissions de CO 2 (kg CO 2 /any i rati per m 2 ). Certificar és expressar la conformitat de la qualificació amb el Projecte o amb l edifici acabat. Per tant, s han de realitzar dos Certificats: Certificat d Eficiència Energètica del Projecte Suposa la conformitat de la qualificació energètica amb el projecte d execució L ha de signar el projectista de l edifici o del projecte parcial de les instal lacions tèrmiques S ha d incorporar al projecte d execució Certificat d Eficiència Energètica de l Edifici acabat Suposa la conformitat de la qualificació energètica obtinguda pel projecte amb l edifici acabat Si l edifici acabat no assoleix, en qualsevol sentit, la qualificació prevista, s haurà de modificar el Certificat d Eficiència del Projecte L ha de signar la Direcció Facultativa de l obra S ha d incorporar al Llibre de l Edifici La Generalitat de Catalunya estableix que els promotors sol licitin la inscripció telemàtica dels Certificats d Eficiència Energètica en el Registre creat a tal efecte, a través del web de l Institut Català d Energia, on també es pot trobar el model oficial de Certificat. La documentació s ha de presentar posteriorment en qualsevol oficina de Registre de Documents de la Generalitat de Catalunya. novembre 2009 Oficina Consultora Tècnica- COAC 2 / 8

Qualificació d Eficiència Energètica d Edificis d Habitatge Opció Simplificada CE2 Aquesta guia és un eina d ajuda per Qualificar energèticament els edificis d habitatge mitjançant el Document Reconegut CE2 Procedimiento simplificado para certificación de eficiencia energética de edificios de vivienda. Existeix un full càlcul elaborat pels mateixos redactors del document que facilita l aplicació d aquesta opció simplificada. Tant el Document Reconegut com el full de càlcul es poden descarregar des de la web http://www.mityc.es/energia/desarrollo/eficienciaenergetica/certificacionenergetica/documentosreconocidos/paginas/ documentosreconocidos.aspx Criteris generals Àmbit d aplicació Edificis d habitatges que compleixen estrictament les condicions necessàries per poder utilitzar l Opció Simplificada del DB HE-1 Limitació de la demanda energètica del CTE. És a dir que, simultàniament: a) La superfície d obertures en cada façana sigui al 60% de la superfície de la façana. Com a excepció s admeten percentatges d obertures > al 60% si la superfície de la façana és inferior al 10% del sumatori de les àrees de totes les façanes de l edifici. A més, la transmitància mitjana d aquesta façana (incloent-hi part massissa i obertures) ha de ser inferior a la transmitància mitjana que s obtindria si el percentatge d obertures fos del 60%. Es recorda que, a efectes d aquest DB, una façana està formada pel conjunt de tancaments exteriors en contacte amb l aire exterior i inclinats > 60º i que tenen la mateixa orientació. Hi ha sis orientacions possibles, determinades pels sectors angulars indicats a l apartat 3.1.3 del DB; per tant, els edificis tenen un màxim de 6 façanes, una per a cada orientació. b) Que la superfície de lluernaris sigui al 5% de la superfície total de coberta c) Que s utilitzin solucions constructives habituals. No es pot emprar, per exemple, en edificis amb hivernacles adossats, murs Trombe, etc. No es pot utilitzar aquesta opció: Per edificis situats fóra del territori peninsular (Illes Balears, Illes Canàries, Ceuta i Melilla) Funcionament A través de les Taules que hi ha al Document Reconegut CE 2 es valora l índex d eficiència de les demandes energètiques i els sistemes de: - Calefacció - Refrigeració - ACS D aquesta valoració s obtenen uns Indicadors d Eficiència Energètica (IEE) parcials Valors de IEE baixos indiquen eficiència alta Els IEE parcials es combinen fins a obtenir un IEE global L IEE global ens dóna la qualificació energètica final de l edifici L esquema de funcionament (extret del propi Document Reconegut) és: Nota: IEE = Indicador d Eficiència Energètica novembre 2009 Oficina Consultora Tècnica- COAC 3 / 8

Valoració global Es tracta d una nova opció simplificada de qualificació energètica, més acurada que l opció simplificada existent fins al moment (opció publicada per l IDAE) Dades prèvies (necessàries pel càlcul) Permet obtenir qualsevol lletra de l escala de qualificació, de la A fins a la G, sense haver d utilitzar el programa CALENER VYP Permet fer canvis en els tancaments exteriors i les instal.lacions per avaluar si milloren la qualificació energètica del projecte Cal anar amb compte si es fan canvis, en el moment d avaluar el projecte, per millorar la seva qualificació energètica, doncs és imprescindible que aquests es reflecteixin després en la memòria, plànols i obra per tenir coherència amb la qualificació obtinguda. Generals Latitud de la població on es troba l edifici Superfície útil tancada per l envolvent tèrmica Volum tancat per l envolvent tèrmica Obtingudes del DB HE 1 Zona climàtica Transmitàncies promig (U m en W/m 2 K) i superfícies (en m 2 ) de: - Murs (en cada orientació) - Obertures (en cada orientació) - Terres - Cobertes - Tancaments en contacte amb el terreny Factor solar modificat promig (F Hm en W/m 2 K) de: - Obertures (en cada orientació) Totes aquestes dades es poden extreure directament de la fitxa justificativa de compliment del DB HE 1 per mitjà de l opció simplificada Obtingudes d estudi específic Dades d obertures captadores de radiació solar De les obertures orientades a Sud, Sud-Est i Sud-Oest s ha de calcular: - Superfície d obertures en cadascuna de les orientacions - Si tenen un obstacle remot frontal (per exemple un edifici veí) que pugui bloquejar l accés del sol a les finestres, cal calcular quin és l angle β 0 tal com es mostra a la Figura 1: Si no existeix cap obstacle frontal podem considerar β 0 = 0 Figura 1 (secció) - Si tenen un obstacle lateral que pugui bloquejar l accés del sol a les finestres, cal calcular quin és l angle β 1 tal com es mostra a les Figures 2: interior interior interior Figura 2.1 (planta) Finestres orientades a Sud Figura 2.2 (planta) Finestres orientades a Sud-Est Figura 2.3 (planta) Finestres orientades a Sud-Oest Si no existeix cap obstacle lateral podem considerar β 1 = 90 - Si tenen un obstacle superior (aler o voladiu) que pugui bloquejar l accés del sol a la finestra, cal mesurar els següents paràmetres (veure Figura 3): h: alçada de la finestra L: llargada del voladiu H: distància de la part superior de la finestra a la cara inferior del voladiu Figura 3 (secció) novembre 2009 Oficina Consultora Tècnica- COAC 4 / 8

Obtingudes del DB HE 4 ó D. Ecoef. Percentatge de la demanda d ACS coberta per energies renovables (solar o altres) Obtingudes del DB HS 3 Cabal de ventilació total de l edifici en litres/segon Número de renovacions/hora d aire de l edifici: Per passar de litres/segon a renovacions/hora cal aplicar les fòrmules següents: litres/segon x 3,6 = m 3 /hora ; (m 3 /hora) / volum de l habitatge en m 3 = renovacions/hora Obtingudes del DB HE 2 (RITE) o d estudi específic Dades de les Instal.lacions Cal conéixer el grau de centralització en la producció d energia de les instal.lacions de calefacció, refrigeració i ACS dels habitatges, que pot ser: - Producció centralitzada per a tot l edifici (en edificis d habitatges plurifamiliars) Seria el cas de sistemes col.lectius, per exemple un sistema de calefacció comunitari - Producció centralitzada per a cada habitatge Seria el cas, per exemple, d un sistema de calefacció per radiadors d aigua calenta connectats a una sola caldera - Producció amb equips individuals Seria el cas, per exemple, d un sistema de calefacció per radiadors individuals elèctrics, o d un sistema d aire condicionat instal.lat en una sola peça de l habitatge De cada equip productor de calor, fred i ACS (calderes, bombes de calor, radiadors elèctrics, etc.) cal conéixer: a. Si són Calderes: el seu rendiment Si són Bombes de calor: el seu COP (rendiment en calefacció) i EER (rendiment en refrigeració) Informació que ens ha de proporcionar el fabricant de l equip b. Tipus de combustible utilitzat (Gas Natural, GLP, gasoil, biomassa o electricitat) c. Superfícies Calefactades: Es poden indicar fins a dos equips diferents de producció de calefacció a l edifici En cas que hi hagi dos equips, cal indicar quina superfície útil calefacta cadascun d ells Superfícies Refrigerades: Es poden indicar fins a dos equips diferents de producció de refrigeració a l edifici En cas que hi hagi dos equips, cal indicar quina superfície útil refrigera cadascun d ells Passos a seguir Pas 0 Recopilació de dades prèvies (veure apartat anterior) Pas 1 Omplir fitxa Datos de partida En l eina informàtica només cal complir les caselles de color groc, les blanques s omplen automàticament amb resultats de càlculs que fa el programa. A continuació afegim comentaris sobre els punts que poden generar dubtes de cada apartat: Apartat D1. Datos relativos al DB HE1 del CTE : - Es demana el número de plantes sobre rasant, però no té cap incidència en el càlcul Apartat D2. Datos relativos al DB HE4 del CTE : - Introduir el % d ACS cobert per energia solar o altres renovables a l edifici (pot ser igual ó superior al mínim exigit per la normativa) Apartat D4. Datos relativos a las instalaciones : novembre 2009 Oficina Consultora Tècnica- COAC 5 / 8

Pas 1 Omplir fitxa Datos de partida (continuació) - En cas que hi hagi equips mixtes (per exemple que proporcionin calefacció i refrigeració ó calefacció i ACS) cal repetir les dades de l equip a les caselles de les dues instal.lacions que suministri - Quan es demana m 2 calefactados ó refrigerados de la superficie útil cal indicar la superfície que escalfa ó refrigera el mateix tipus d equip: Per exemple si a l edifici hi ha calderes mixtes individuals per a cada habitatge, cal indicar la superfície útil total del conjunt dels habitatges La superfície de zones comuns de l edifici es descompta del total quan aquestes no estan climatitzades Apartat D5. Datos relativos a la captación solar de los huecos : - De les obertures orientades a Sud, Sud-est i Sud-Oest cal calcular quina superfície (en cadascuna de les orientacions) compleix simultàniament les condicions 1 i 2 - Cal introduir aquesta superfície al programa i indicar que Sí es compleixen les condicions 1 i 2 - Aquest Sí significa que els buits reben prou radiació per considerar-los captadors solars: Per a la condició 1: l angle β 0 té un valor màxim permès que depèn de la latitud. Si l angle és més gran que el màxim significa que les obstruccions frontals bloquejen excessivament l accés de sol a l obertura, i per tant no es pot considerar captadora solar. Per a la condició 2: l angle β 1 té un valor mínim permès que depèn de la latitud. Si l angle és inferior al mínim vol dir que les obstruccions laterals bloquejen excessivament l accés de sol a l obertura i per tant no es pot considerar captadora. - Per al grup de buits que compleixen les condicions 1 i 2, en cada orientació, cal indicar també les dimensions del voladiu superior si existeix (veure apartat de dades prèvies). El programa calcularà automàticament el valor del Factor de Correcció per obstrucció vertical (FC). Els buits captadors milloren el resultat de la qualificació. Si no es vol calcular quina superfície d obertures compleix les condicions anteriors, pot obviar-se aquest apartat i s obtindrà un resultat conservador (qualificació energètica lleugerament pitjor que la real). Pas 2 - Càlcul IEE Demanda Calefacció 2.1. Obtenció dels valors necessaris a les Tablas IEE DC Hi ha una Tabla IEE DC per a cada tipus d edifici (Unifamiliar i Plurifamiliar) situat en cadascuna de les zones climàtiques d hivern (A, B, C, D ó E). En total, doncs, la combinació dóna 10 taules de les quals hem d escollir la que pertoqui al nostre edifici Una vegada localitzada la taula que ens correspon, amb les dades de l apartat Datos de partida entrem a les diferents sub-taules per a obtenir els valors de: - Indicador de Eficiencia Energética del Edificio Opaco (IEE opaco ) - Indicador de Eficiencia Energética debido a la Ventilación (IEE vent ) - Modificación del Indicador de Eficiencia Energética debido a la superficie acristalada (Δ IEE huecos ) 2.2. Ús de les Fichas IEE DC Hi ha una Ficha IEE DC per a cada tipus d edifici (Unifamiliar i Plurifamiliar) situat en cadascuna de les zones climàtiques d hivern (A, B, C, D ó E). En total, doncs, la combinació dóna 10 fitxes de les quals hem d escollir la que pertoqui al nostre edifici novembre 2009 Oficina Consultora Tècnica- COAC 6 / 8

Pas 2 - Càlcul IEE Demanda Calefacció (continuació) 2.2. Ús de les Fichas IEE DC (continuació) Una vegada localitzada la Fitxa que ens correspon, hi introduim els paràmetres obtinguts a les Tablas IEE DC (veure apartat 2.1) Combinant tots els paràmetres segons la fòrmula * inclosa a la pròpia Fitxa obtenim l IEE DC * la fòrmula inclou un coeficient penalitzador degut als ponts tèrmics, que està inclòs per defecte i no es pot modificar A través de l IEE DC obtenim la qualificació parcial de la Demanda de Calefacció Pas 3 - Càlcul IEE Demanda Refrigeració (si el nostre edifici està situat en zona climàtica d estiu 1, podem saltar-nos el Pas 3) 3.1. Obtenció dels valors necessaris a les Tablas IEE DR Hi ha una Tabla IEE DR per a cada tipus d edifici (Unifamiliar i Plurifamiliar) situat en les 3 zones climàtiques d estiu que es considera que tenen demanda de refrigeració (zones 2, 3 i 4). En total, doncs, la combinació dóna 6 taules de les quals hem d escollir la que pertoqui al nostre edifici Si el nostre edifici està en zona climàtica d estiu 1 podem saltar-nos aquest Pas 3 Una vegada localitzada la taula que ens correspon, amb les dades de l apartat Datos de partida entrem a les diferents sub-taules per a obtenir els valors de: - Indicador de Eficiencia Energética de los huecos a SE/SO/E/O (IEE SE/SO/E/O ) - Indicador de Eficiencia Energética de los huecos a Sur (IEE S ) 3.2. Ús de les Fichas IEE DR Hi ha una Ficha IEE DR per a cada tipus d edifici (Unifamiliar i Plurifamiliar) situat en les 3 zones climàtiques d estiu que es considera que tenen demanda de refrigeració (zones 2, 3 i 4). En total, doncs, la combinació dóna 6 fitxes de les quals hem d escollir la que pertoqui al nostre edifici Una vegada localitzada la Fitxa que ens correspon, hi introduim els paràmetres obtinguts a les Tablas IEE DR (veure apartat 3.1) Combinant tots els paràmetres segons la fòrmula * inclosa a la pròpia Fitxa obtenim l IEE DR * la fòrmula inclou un coeficient penalitzador de 0,47 considerant que a les obertures només els arriba el 47% de la radiació solar incident. Aquest coeficient està inclòs per defecte i no es pot modificar A través de l IEE DR obtenim la qualificació parcial de la Demanda de Refrigeració Pas 4 - Càlcul IEE Sistemes 4.1. Obtenció dels valors necessaris a les Tablas IEE SIS Hi ha un únic conjunt de taules de sistemes aplicables a qualsevol tipus d edifici (habitatges unifamiliars i plurifamiliars) situat en qualsevol zona climàtica Amb les dades de l apartat Datos de partida entrem a les diferents sub-taules per a obtenir els valors de: - Factors de ponderació dels diferents sistemes (ACS, calefacció, refrigeració, bombes de calor) - Indicadors de Eficiencia Energètica de Sistemes 4.2. Ús de les Fichas IEE SIS Hi ha un única fitxa de sistemes aplicable a qualsevol tipus d edifici (habitatges unifamiliars i plurifamiliars) i situat en qualsevol zona climàtica A la fitxa hi introduim els paràmetres obtinguts a les Tablas IEE SIS (veure apartat 4.1) Combinant tots els paràmetres segons les fòrmules incloses a la pròpia Fitxa, obtenim els IEE dels sistemes de calefacció (IEE sc ), refrigeració (IEE sr ) i ACS (IEE ACS ). novembre 2009 Oficina Consultora Tècnica- COAC 7 / 8

Pas 5 - Càlcul IEE Global 5.1. Ús de les Fichas IEE G Hi ha una Ficha IEE G per a cada tipus d edifici (Unifamiliar i Plurifamiliar) situat en les 12 zones climàtiques del territori espanyol (A3, A4, B3, B4, C1, C2, C3, C4, D1, D2, D3, E1). En total, doncs, la combinació dóna 24 fitxes de les quals hem d escollir la que pertoqui al nostre edifici. Una vegada localitzada la Fitxa que ens correspon, hi introduim els següents paràmetres: - IEE DC : calculat prèviament segons apartat 2.2 - IEE DR : calculat prèviament segons apartat 3.2 - IEE ACS : es calcula amb la fòrmula IEE ACS = (100 - contribució solar) / 50 Exemple: Contribució solar ACS=60% ; IEE ACS =(100-60)/50 = 40/50= 0,8 - IEE SC : calculat prèviament segons apartat 4.2 - IEE SR : calculat prèviament segons apartat 4.2 - IEE SACS : calculat prèviament segons apartat 4.2 Combinant tots aquests paràmetres segons la fòrmula inclosa a la pròpia Fitxa obtenim l IEE G A través de l IEE G obtenim la qualificació energètica Global novembre 2009 Oficina Consultora Tècnica- COAC 8 / 8