Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals

Documentos relacionados
DADES ESTADÍSTIQUES DE RESIDUS MUNICIPALS DE L ANY novembre 2014

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final

Hàbits de Consum de la gent gran

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

CATÀLEG DE SERVEIS D ASSISTÈNCIA DEL SAM ASSISTÈNCIA TÈCNICA

RECERCA EN OLI D OLIVA

TEORIA I QÜESTIONARIS

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

Districte Universitari de Catalunya

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

Impacte del càncer i prioritats en atenció oncològica

Com puc rendibilitzar la meva inversió? SET

Avanza Lectura Fácil Guia per tenir cura del medi ambient. Primera Part. Financiado por:

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Charles Darwin ( )

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Graduï s. Ara en secundària

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

Programa d ajuts per a la millora del parc immobiliari nacional, la millora de l eficiència energètica dels edificis i l ús de les energies renovables

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016)

Registre del consum d alcohol a l e-cap

EL MÓN DE LA FOTOGRAFIA COL LABORA AMB L ONG SONRISAS DE BOMBAY

Districte Universitari de Catalunya

LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA DE BARCELONA EN EL

Fiscalitat ambiental a la política local

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

Dependència influència territorial. Àrees bàsiques de salut. Hospitals. Direcció de Planificació i Avaluació Setembre 2004 Ref/ ABS-hospitals04

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

PROVA PILOT SOBRE L ÚS DE CUBELLS DE MATERIA ORGÀNICA AIREJATS AL MUNICIPI DE TIANA (2008) Ajuntament de Tiana

Condicions específiques de prestació del tauler electrònic d anuncis i edictes: e TAULER

CONSIDERACIONS RESPECTE CERTS ASPECTES DE LA NORMATIVA VIGENT A CATALUNYA EN MATÈRIA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Unitat d Hospitalització a Domicili (UHaD) - Althaia

L ús eficient de l energia a la llar

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

Projecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

METODOLOGIA I EINES PER AL CÀLCUL DEL COST D ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Anàlisis de l increment del nombre de morts a Catalunya per accident de trànsit el 2015

L examen consta de dues opcions (A i B). Escolliu-ne una. Cada opció consta de sis exercicis, el primer dels quals és comú a les dues opcions.

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

Mesures d estalvi d aigua

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012

Moviment natural dels estrangers a Catalunya

Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània

MANUAL D ÚS DEL GEOSERVEI WPS DE CARRERS I ADRECES POSTALS. 2. Característiques generals del geoservei WPS de carrers i adreces postals

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

PARLA3 El teu futur parla idiomes

La solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots.

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

2.- Informe del director. Consell Català d Estadística 13 de novembre de 2013

Ponent: GRUP OSTEOPOROSI

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé

El certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional)

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

Tutorial amplificador classe A

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

Retribució Administradors. De quins perills estem parlant?

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

Nous projectes als polígons

En marxa la nova edició del calendari solidari 'Bombers amb Causa'

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

Districte universitari de Catalunya

Premià de Mar ciutat experimental Sènior

Índex. Introducció... 21

NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya

II Concurs de nanorelats UN TREN D HISTÒRIES PARAULES ENTRE VIES. Setmana de Sant Jordi

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

1 Com es representa el territori?

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

Usos del certificat digital en Windows Mobile 6.+

Transcripción:

Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals Sant Llorenç de Morunys, 7 de novembre de 2013 Jordi ROCA JUSMET Catedràtic d Economia, Universitat de Barcelona

Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals i propostes d'optimització Encàrrec: Associació de Municipis Catalans per a la Recollida Selectiva Porta a Porta Realització: Coordinadors: Ignasi Puig Ventosa (Fundació ENT) Jordi Roca Jusmet (Universitat de Barcelona) Autors: Marta Jofra Sora (Fundació ENT) Jaume Freire González (ENT Environment and Management) Finançament: Agència de Residus de Catalunya

Objectiu Comparar els costos monetaris globals de la gestió de residus per als ajuntaments mitjançant dos sistemes diferents: Recollida porta a porta (PaP) Recollida en àrees de vorera (AV)

Metodologia Cerca de dades reals Qüestionari directe a una mostra aleatòria d ajuntaments sobre els seus costos globals i desglossats Per raons d'homogeneïtat, tots els municipis seleccionats són de menys de 20.000 habitants (dividits en diferents estrats de població)

Característiques de la mostra PaP AV Total Nombre de municipis Generació mitjana residus per càpita (Kg/hab-dia) Nivell mitjà de recollida selectiva 41 40 81 1,22 1,50 1,36 67,2% 37,5% 52,8%

Concepte de costos globals Costos de recollida + costos de tractament ingressos

Concepte de costos globals Costos de recollida: residus municipals domèstics i comercials: paper/cartró, envasos, vidre, orgànica i resta, voluminosos, poda, oli usat; gestió de la deixalleria; transferència de residus; amortització de contenidors i camions Costos de tractament: de la fracció resta: tarifa d'entrada a la instal lació i cànon de residus; de la fracció orgànica; d'altres fraccions: voluminosos, residus especials, oli usat, etc. Ingressos: venda de materials: paper/cartró, ferralla, etc.; ingressos dels sistemes integrats de gestió; retorn del cànon de residus.

Principal indicador de l estudi Cost global gestió de residus per als ajuntaments dividit per la població empadronada

Resultats desagregats

Comparació PaP/AV (mitjana dels municipis de cada sistema)

Comparació PaP/AV PaP AV Mitjana ( /habitant-any) Mínim ( /habitant-any) Màxim ( /habitant-any) 68,48 69,47 24,88 33,36 156,29 165,93

Comparació PaP/AV

Comparació en termes de cost per tona gestionada

Població empadronada vs població equivalent Es pot argumentar que la càrrega de residus no depèn tant de la població empadronada com de la població equivalent anual a temps complet (afectada per població estacional, segona residència, població que ve a treballar o estudiar o que se'n va a altres llocs) Idescat fa estimacions, però la xifra és menys fiable quan els municipis són més petits i no està disponible per municipis de menys de 2.500 habitants.

Població empadronada vs població equivalent Residus dividit per població equivalent a temps complert anual és indicador que teòricament pot considerar-se millor però l anàlisi s ha de limitar a una mostra molt més petita (en comptes de 81 municipis, només 37 municipis), el que fa els resultats menys representatius de la població total estudiada (municipis menors de 20.000 habitants de Catalunya).

Comparació PaP/AV

Conclusions/comentaris finals Un dels fets que ha posat en evidència l estudi és la gran dispersió de costos tant en el sistema PaP com sobretot en el sistema d àrees de vorera: encara que alguns factors són inalterables a curt termini (densitat de la població), la dispersió suggereix que es poden fer polítiques per sigui quin sigui el sistema de recollidareduir els costos de gestió dels residus. Atès que no existeixen sistemes estandarditzats per recollir sistemàticament les dades de costos globals de la gestió de residus, seria important avançar en aquest sentit (això permetria aprofundir en les causes de la dispersió de costos).

Conclusions/comentaris finals El sistema PaP té resultats molt millors ambientalment (molta major recollida selectiva i possiblement menys generació efectiva de residus): redueix costos ambientals Contra el que sovint es pensa els costos monetaris globals del sistema PaP són similars als del sistema tradicional de recollida És important mantenir (i reforçar) els incentius cap als bons resultats (cànon-retorns) i que arribin adequadament als ajuntaments en funció dels seus resultats.