L opinió dels responsables dels centres de primària i secundària sobre la formació dels docents Martí Casadesús Director d AQU Catalunya

Documentos relacionados
L ESTUDI D OCUPADORS: ANÀLISI QUALITATIVA. L opinió dels directors de centre sobre la formació dels mestres d infantil i primària

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

PROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

PLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL

GRAU D EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Primer curs 2015 /2016

Millora i rendició de comptes: l exemple d AQU Catalunya

Inici de curs

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

Perfil lectura i biblioteca escolar

Model català d atenció integrada social i sanitària

1/6. Dades del/de la sol licitant. Centres que se sol liciten (podeu escriure fins a tres centres)

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

Serveis Territorials a Lleida

Eines d orientació acadèmica i professional a l INS Can Peixauet de Sta. Coloma de Gramenet 26 d octubre 2013 Neus Agut

Cursos de formació del professorat. La gramàtica dins l ensenyament del català com a llengua estrangera

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA

Implantació dels títols oficials a la UIB (grau i màster) Principals resultats i actuacions de millora

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL PER A L EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA AVANÇAMENT

04/05/2017. Institut Bonanova de FP Sanitària

La Competència digital i les TAC. Jordi Vivancos Gener 2009

Graduï s. Ara en secundària

Índex de figures i taules

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008

Direcció: Dra. Marina Romeo

6a edició de l estudi d Inserció Laboral dels titulats universitaris Barcelona, juliol 2017

La identificació de competències a MC MUTUAL

El seguiment dels programes de doctorat com a eina de millora de la formació

PRÀCTIQUES DEL GRAU EN PODOLOGIA

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT

PROCEDIMENT 50 PROCEDIMENT DE TRIA DE MATÈRIES OPTATIVES I ESPECÍFIQUES A L ESO I BATXILLERAT PR-Q-750-D-17-ET

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC

L autonomia pedagògica i el Projecte Educatiu de Centre Subdirecció General d Ordenació Curricular i Serveis Educatius

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

Noves eines i recursos per un treball en xarxa més eficient

Oferta formativa curs

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

PLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

Llei de formació i qualificació professional de Catalunya. 4 de juny de 2015

Metodologia de la intervenció social

LA INSERCIÓ LABORAL DELS GRADUATS I GRADUADES DE LES UNIVERSITATS CATALANES

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

La formació professional en alternança i dual: aprendre treballant, treballar aprenent

El treball en equip a la Xarxa: estratègies docents

Per què un cicle formatiu? C/César Torras, 1-3 / Sabadell Tel / Fax

Disponibilidad, difusión y uso de los indicadores de inserción laboral de los graduados del Sistema Universitario Catalán

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

PEDAGOG/A I PSICOPEDAGOG/A FUNCIONS I ÀMBITS D INTERVENCIÓ PROFESSIONAL COL LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA

Família i Escola Junts X l educació

Treballar a Europa XARXA EURES

Fils Conductors : Transversalitat docent i pensament analític a treball Social 29 d Octubre de 2014

Rendiment de l Activitat del Centre

Què és el BATXIBAC?:

Aula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports.

Missió de Biblioteques de Barcelona

MÀSTER EN PSICOPEDAGOGIA

OPERACIÓ POESIA. Centre: INS Bernat el Ferrer. Població: Molins de Rei

BASES PER A LA SELECCIÓ DE PERSONAL D UN TÈCNIC/A D ORIENTACIÓ LABORAL: Núm. Oferta

FITXA PER PROGRAMAR NOUS ESTUDIS (EMERGENTS I QUE ES REVERIFIQUEN) DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI CURS

Gestió de Recursos Humans

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i els homes (2016)

Llei de Formació i qualificació professional de Catalunya

Nou Pla d Acció AL 21

Treball i Formació per a persones beneficiàries de la RMI. Entitats sense ànim de lucre 2015

PRÀCTIQUES en EMPRESA

FORMACIÓ BÀSICA PER LA QUALIFICACIÓ DELS PROFESSIONALS VALORADORS DE LA SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Consultoria Cultura 2016

CICLES FORMATIUS FEDAC SANT NARCÍS

INDICADORS DEL GRAU EN LOGOPÈDIA

PROGRAMA SALUT I ESCOLA. Sílvia Pérez Cabrera. DUE Pediatria. CAP Vila Olimpica Barcelona 4/4/2017 Hospital del Mar

ELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS DAVANT LA SITUACIÓ ACTUAL. l àmbit social

La formació professional en alternança i dual: aprendre treballant, treballar aprenent

MATFIN - Matemàtiques Financeres

Bloc Escola inclusiva

FORMACIÓ SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA

Fitxa Tècnica de l Activitat

Marta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA:

LA IMPLICACIÓ COM A MÈTODE DOCENT

Programes per a la formació i la inserció dels joves sense GESO. Curs

LES PERSONES QUE FAN LA URV

CFGS. Jornada de Presentació de Cicles Formatius. Mas Fonollar(Santa Coloma de Gramenet) Abril 2015

PARLA3 El teu futur parla idiomes

Elvira V. Santamaria Hospital Universitari Vall d Conxi Caro Fundació per a la Recerca

LEONARDO DA VINCI PROJECTE EUROACCIÓ Treball Campus. Març 2011 Dolors Sales. Coordinadora

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

N O S A L T R E S S O M... Escola Collbaix

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

LD - Lideratge i Direcció

Quaderns. d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA T E X T G R U P QUADERNS PER A TREBALLAR QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA

CONVOCATÒRIA DE BECA DE L AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA (SAMI)

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

Transcripción:

www.aqu.cat L opinió dels responsables dels centres de primària i secundària sobre la formació dels docents Martí Casadesús Director d AQU Catalunya Barcelona, 26 d Octubre de 2015

Sumari 1. Enquesta d inserció laboral (2014): Mestres 2. L opinió dels ocupadors (2015): Centres de primària i secundària 1. Estudi quantitatiu 2. Estudi qualitatiu 1. Acreditació del Màster universitari en formació del professorat d educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d idiomes (2015): Anàlisi transversal 2

www.aqu.cat 1. Enquesta d inserció laboral (2014): Mestres

Estudi d Inserció laboral Evolució situació laboral dels mestres Sistema Universitari Català 2014 84,78% Catalunya 89,68% 94,96% 97,34% 95,90% 85,59% 10,96% 4,26% Ocupat Aturat Inactiu 85,59% C. Socials 3,10% 7,23% 3,47% 2,20% 1,58% 1,08% 1,58% 1,89% 10,83% 3,58% 2001 2005 2008 2011 2014 Ocupat Aturat Inactiu 10,72% 3,69% Ocupat Aturat Inactiu 4

Estudi d Inserció laboral Evolució de l adequació de les feines a la titulació de mestres Sistema Universitari Català 2014 55,58% Catalunya 87,57% 85,79% 78,19% 22,46% 21,96% 64,25% 67,54% Funcions específiques Funcions universitàries Funcions no universitàries 53,13% C. Socials 18,27% 17,48% 12,34% 9,47% 8,76% 11,33% 3,67% 2,88% 19,32% 13,15% 22,45% 24,42% 2001 2005 2008 2011 2014 Funcions específiques Funcions universitàries Funcions no universitàries Funcions específiques Funcions universitàries Funcions no universitàries 5

Estudi d Inserció laboral Evolució de la intenció de repetir els estudis de mestres Sistema Universitari Català 2014 71,6% Catalunya 89,7% 89,4% 83,8% 68,9% 76,6% 28,4% Sí, repetiria la carrera No, no repetiria la carrera 31,1% 23,4% 10,3% 10,6% 16,2% 70,1% C. Socials 29,9% 2001 2005 2008 2011 2014 Tornaria a repetir la carrera No tornaria a repetir la carrera Sí, repetiria la carrera No, no repetiria la carrera 6

Estudi d Inserció laboral Evolució del dèficit de formació Sistema Universitari Català 2014-0,19 0,36 Formació teòrica Formació pràctica Catalunya 0,17 0,98 Formació teòrica Formació pràctica -0,42-0,53 Treball en equip Documentació -0,22-0,32 Documentació Pensament crític -0,58 Comunicació escrita -0,44 Comunicació escrita -0,72 Pensament crític -0,47 Treball en equip -0,83 Lideratge -0,68 Creativitat -0,97 Gestió -0,96 Gestió -0,97 Comunicació Oral -0,98 Comunicació oral -1,04 Creativitat -1,02 Solució de problemes -1,04 Informàtica -1,06 Lideratge -1,27 Presa de decisions -1,07 Informàtica -1,35 Solució de problemes -1,16 Presa de decisions -1,43 Idiomes -1,68 Idiomes -2,0-1,5-1,0-0,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2014 2011 2008 2005 7

www.aqu.cat 2. L opinió dels ocupadors (2015): Centres de primària i secundària

Informació per millorar l ocupabilitat Opinió Graduats Opinió Ocupadors ENQUESTES D INSERCIÓ LABORAL AQU CATALUNYA Ocupació Salaris Atur Formació universitària Utilitat competències Marge de millora Ocupabilitat Graduats 9

Abast de l Estudi Ocupadors N= 1.325 En línia: 534 Telefònica: 791 Quotes per branca d activitat No representativa N= 11; Població= 66 Administració Pública N= 281; Població: 2.822 Centres educatius d educació infantil, primària i secundària N= 202; Població= 1.126 Medicina i Infermeria 10

Abast de l Estudi Ocupadors FASE 1: Estudi ocupadors (2014-2015) FASE 2: Grups discussió (2015) FASE 3: Ajuts de recerca (2015-2016) Disseny i administració de l'enquesta Explotació i anàlisi dels resultats Grups de discussió per branca d'activitat Aprofundiment en els resultats de l estudi Convocatòria d'ajuts de recerca Aprofundir en l'adequació de la formació universitària 11

Objectiu enquesta ensenyament Donar feedback a les titulacions que preparen per a la professió docent Nivell educatiu Titulació que permet exercir com a docent Educació Infantil Educació Primària Grau en Educació Infantil Grau en Educació Primària Educació Secundària Obligatòria Grau universitari + Màster Universitari de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional 12

Contractació Per qui es demana a l enquesta? L enquesta demanava als directors de centre (o càrrecs similars) la seva valoració sobre els nous docents Docents graduats recentment Docents novells Docents amb experiència laboral prèvia Graduats en els últims dos anys i sense experiència laboral docent Menys de dos anys d'experiència laboral docent Més de dos anys d'experiència laboral docent Col lectiu estudiat en el present estudi 13

Població i mostra Mostra representativa Població final Mostra Taxa de resposta Error mostral 2.822 281 9,96% 0,0566 Característiques similars a la població en: o Titularitat del centre Centres públics (227); Centres concertats o privats (54) o Grau de complexitat del centre Alt (35); Mitjà (198); Baix (25) o Puntuació mitjana a les proves de 6è de Primària o Puntuació mitjana a les proves de 4t d ESO o Serveis territorials o Nivells educatius 14

Principals dimensions de l estudi d ensenyament Contractació nous docents Contractació segons titularitat del centre Factors rellevants per a la contractació Competències nous docents Importància, satisfacció i marge de millora Segons titularitat del centre Segons grau de complexitat del centre Formació i acollida al centre Accions de formació i acollida Estudi centres educatius Col laboració universitat-centre educatiu Accions principals 15

Principals dimensions de l estudi d ensenyament Contractació nous docents Contractació segons titularitat del centre Factors rellevants per a la contractació Competències nous docents Importància, satisfacció i marge de millora Segons titularitat del centre Segons grau de complexitat del centre Formació i acollida al centre Accions de formació i acollida Estudi centres educatius Col laboració universitat-centre educatiu Accions principals 16

Contractació de nous docents Centres públics Centres concertats o privats 100% 80% 100% 80% 91% 60% 40% 46% 40% 60% 40% 20% 0% Docents graduats recenement 14% Docents novells Sense incorporació o docents amb experiència 20% 0% Docents graduats recentment 2% Docents novells 7% Sense incorporació o docents amb experiència 17

Factors rellevants de contractació de nous docents 100% 80% Centres públics 20% 19% 14% 60% 90% 82% 40% 80% 81% 86% 20% 0% 10% El prestigi de la universitat on ha estudiat 18% El centre on han realitzat pràctiques durant els estudis Tenir més d'una titualció o formació complementària Bastant-Molt Gens-Poc Poder impartir classes en anglès Experiència prèvia en el mateix centre 18

Factors rellevants de contractació de nous docents Centres concertats o privats 100% 8% 4% 80% 38% 57% 60% 40% 92% 96% 62% 20% 43% 0% El centre on han realitzat les pràctiques durant els estudis El prestigi de la universitat on han estudiat Tenir més d'una titulació o formació complementària Poder impartir les classes en anglès Bastant-Molt Gens-Poc 19

Què busquen els centres educatius? Experièn cia amb nens/ad olescens Compro mís amb el centre Vinculats experiènci a laboral Elements apreciats Vinculats a la formació Coneixeme nt transversal Haver estat a fora Capacitat de gestionar l aulagrup Actituds i comportaments Capacitat d aprendre Mestres Adaptarse, estar oberts a noves idees Flexibilita t horària Polivalència Vocació, compromís entusiasme Actitud empàtica Mestres + Màster secundària 20

Principals dimensions de l estudi d ensenyament Contractació nous docents Contractació segons titularitat del centre Factors rellevants per a la contractació Competències nous docents Importància, satisfacció i marge de millora Segons titularitat del centre Segons grau de complexitat del centre Formació i acollida al centre Accions de formació i acollida Estudi centres educatius Col laboració universitat-centre educatiu Accions principals 21

Importància de les competències Competències transversals 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Responsabilitat en el treball Promoure valors i respecte Gestió de l'aula Gestió de conflictes Treball col laboratiu Habilitats informàtiques Capacitat d'aprendre Generar confiança Detecció de dificultats i actuació Entrevistes amb famílies Habilitats comunicatives Treball autònom Innovació i recerca Disseny i avaluació processos Argumentari i negociació Lideratge 7,6 7,4 9,4 9,2 9,2 8,9 8,9 8,8 8,7 8,5 8,4 8,4 8,4 8,3 8,3 8,3 Competències disciplinàries 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Llengua catalana Matemàtiques Llengua estrangera Llengua castellana Ciències i tecnologia Ciències socials i de la natura Música, plàstica i educació física Impartir altres matèries 9,3 9,0 9,0 8,8 8,8 8,7 8,6 8,2 22

Importància de les competències transversals 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Responsabilitat en el treball Promoure valor i respecte Gestió de l'aula Gestió de conflictes Treball col laboratiu H. informàtiques Capacitat d'aprendre Generar confiança Detecció de dificultats i actuació Entrevistes amb famílies H. comunicativa Treball autònom Innovació i recerca Disseny i avaluació processos Impartir altres matèries Argumentari i negociació Lideratge 7,6 7,4 9,4 9,2 9,2 8,9 8,9 8,8 8,7 8,5 8,4 8,4 8,4 8,3 8,3 8,3 8,2 Mitjana: 8,7 TITULARITAT Públics: 8,6 Concertats: 8,7 COMPLEXITAT Alt: 8,8 Mitjà: 8,7 Baix: 8,4 23

Satisfacció amb les competències transversals 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Responsabilitat en el treball H. informàtiques Promoure valor i respecte Treball col laboratiu Treball autònom Capacitat d'aprendre Generar confiança H. comunicatives Disseny i avaluació processos Entrevistes amb famílies Impartir altres matèries Gestió de l'aula Detecció de dificultats i actuació Argumentari i negociació Gestió de conflictes Innovació i recerca Lideratge 7,5 7,5 7,5 7,3 7,1 7,0 6,8 6,8 6,7 6,7 6,6 6,5 6,4 6,4 6,3 6,2 6,1 Mitjana: 6,8 TITULARITAT Públics: 6,4 Concertats: 7,6 COMPLEXITAT Alt: 6,8 Mitjà: 6,7 Baix: 7,2 24

Marge de millora de les competències Gestió de l'aula Gestió de conflictes Ll. estrangera Innovació i recerca Detecció de dificultats i actuació Responsabilitat en el treball Ciències i tecnologia Matemàtiques Ll. catalana Promoure valor i respecte Entrevistes amb famílies Capacitat d'aprendre Generar confiança Impartir altres matèries H. comunicatives Treball col laboratiu Disseny i avaluació processos Ciències socials i de la natura Ll. castellana H. informàtiques Lideratge Música, plàstica i educació física Treball autònom Argumentari i negociació -10-8 -6-4 -2 0 2 4 6 8 10 En totes les competències hi ha un major marge de millora als centres públics que als concertats o privats (major diferència entre satisfacció i importància) Centres públics Centres concertats o privats 25

Marge de millora de les competències segons nivell educatiu Pràctica docent -3-2,5 Ètica professional -2-1,5-1 -0,5 0 Interpersonals Tant a primària com a secundària hi ha marge de millora en totes les competències (major diferència entre satisfacció i importància) Instrumentals Gestió personal Infantil i Primària Secundària 26

Lideratge Argumentari i negociació Detecció de dificultats i actuació Disseny i avaluació processos Generar confiança Innovació i recerca Treball autònom Impartir altres matèries Gestió de conflictes Capacitat d'aprendre H. comunicativa Ciències socials i de la natura Música, plàstica i educació Ll. castellana Entrevistes amb famílies Treball col laboratiu Ciències i tecnologia Matemàtiques Gestió de l'aula H. informàtiques Ll. catalana Ll. estrangera Promoure valor i respecte Responsabilitat en el treball Importància i satisfacció amb les competències Grau de complexitat baix 10 9 8 7 6 5 4 7,0 7,2 8,1 8,1 8,1 8,2 8,4 8,4 8,5 8,5 8,5 8,5 8,5 8,5 8,5 8,6 8,6 8,6 8,8 8,9 9,0 9,0 9,0 9,2 6,3 6,6 7,2 7,0 7,3 6,8 7,7 7,3 6,9 7,6 7,4 7,6 7,5 7,6 7,0 7,5 7,1 7,4 6,8 7,4 7,6 7,0 8,2 8,0 3 2 1 0 Importància Satisfacció 27 27

Lideratge Argumentari i negociació Impartir altres matèries Treball autònom Disseny i avaluació processos Innovació i recerca H. comunicativa Entrevistes amb famílies Detecció de dificultats i actuació Generar confiança Ciències socials i de la natura Música, plàstica i educació Capacitat d'aprendre Ciències i tecnologia H. informàtiques Treball col laboratiu Gestió de conflictes Ll. castellana Ll. estrangera Matemàtiques Gestió de l'aula Promoure valor i respecte Ll. catalana Responsabilitat en el treball Importància i satisfacció amb les competències 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Grau de complexitat mitjà 7,5 7,6 8,2 8,3 8,3 8,3 8,4 8,5 8,5 8,5 8,7 8,7 8,8 8,8 8,8 8,9 9,0 9,0 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 6,0 6,3 6,4 7,0 6,7 6,6 6,6 6,7 7,1 7,3 7,4 6,9 7,2 7,3 6,8 6,6 7,1 7,4 7,3 7,4 6,1 6,2 6,2 6,5 Importància Satisfacció 28 28

Lideratge Argumentari i negociació Música, plàstica i educació física Impartir altres matèries Innovació i recerca Disseny i avaluació processos Ll. castellana H. comunicativa Entrevistes amb famílies Treball autònom Ciències socials i de la natura Detecció de dificultats i actuació Capacitat d'aprendre Generar confiança Ll. estrangera Treball col laboratiu Ciències i tecnologia H. informàtiques Gestió de conflictes Matemàtiques Promoure valor i respecte Ll. catalana Responsabilitat en el treball Gestió de l'aula Importància i satisfacció amb les competències 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Grau de complexitat alt 7,1 7,5 7,6 7,9 8,0 8,0 8,2 8,3 8,3 8,3 8,4 8,5 8,5 8,6 8,6 8,7 8,7 8,7 8,8 8,9 9,1 9,1 9,2 9,3 6,2 6,5 6,6 6,9 7,3 7,0 6,6 6,0 6,2 6,7 7,1 6,5 7,0 6,9 7,2 7,2 7,0 7,6 7,3 7,3 7,6 7,5 6,2 6,3 Importància Satisfacció 29 29

Competències a incidir en la formació de grau Més jocs de rol, més insistència en el que es trobaran Habilitats socials Competències en les que cal incidir en la formació de grau Coneixements transversals Problema amb les especialitats Pràctiques més properes a la feina real Dubtes sobre especialització Coneixements de base Didàctica Capacitat de transmetre la informació Saber comunicar Saber buscar la informació Competències emocionals 30

Competències a incidir en la formació de màster Saber comunicar Capacitat de transmetre la informació Incrementar coneixements avançats en TIC Capacitat d interacció amb alumnes Competències socials d interacció Competències necessàries en les quals cal incidir en el màster Coneixements transversals Competències de redacció Capacitat d interacció amb companys Anglès Capacitat d interacció amb paresmares 31

Principals dimensions de l estudi d ensenyament Contractació nous docents Contractació segons titularitat del centre Factors rellevants per a la contractació Competències nous docents Importància, satisfacció i marge de millora Segons titularitat del centre Segons grau de complexitat del centre Formació i acollida al centre Accions de formació i acollida Estudi centres educatius Col laboració universitat-centre educatiu Accions principals 32

Acollida, formació de nous docents i innovació El 77% dels centres educatius disposen d accions d acollida i formació dels nous docents 0% 20% 40% 60% 80% 100% Proporció d'un mentor o tutor 62% 73% Sessions programades ad hoc (específiques segons necessitats) 40% 41% Cursos de formació de participació externa 10% 31% Centres públics Centres concertats o privats 33

Principals dimensions de l estudi d ensenyament Contractació nous docents Contractació segons titularitat del centre Factors rellevants per a la contractació Competències nous docents Importància, satisfacció i marge de millora Segons titularitat del centre Segons grau de complexitat del centre Formació i acollida al centre Accions de formació i acollida Estudi centres educatius Col laboració universitat-centre educatiu Accions principals 34

Col laboració amb les universitats La forma més freqüent de col laboració és l oferta de pràctiques i la participació en projectes d innovació educativa 100% 80% 75% 60% 65% 57% 43% 40% 29% 27% 20% 0% 0% Contractació via borsa de treball de la universitat 0% Valoració dels plans d'estudi Participació en projectes d'innovació educativa Oferta de pràctiques Centres públics Centres concertats o privats 35

Col laboració amb les Universitats: Elements a millorar Bona valoració programa voluntariat científic Poc ús dels cursos de la universitat Formació continuada Escassa formació per manca de recursos No es participa en l elaboració dels plans d estudi Recerca Treballs de recerca Poca relació per fer recerca Relació amb la universitat Formació Poca innovació pel que fa a les TIC Falta de coneixement del projecte de l escola Pràctiques Gestions complicades Cal sentir la veu de l escola Mestres Màster secundària Mestres + Màster Poc contacte amb els tutors de pràctiques Poca flexibilitat a la universitat 36

Conclusions estudi ocupadors: Mestres (I) 1. Satisfacció mitjana 2. Factors rellevants de contractació 3. Dificultats de contractació 4. Satisfacció segons titularitat 5. Importància i satisfacció segons grau de complexitat del centre - Satisfacció global de 6,8 amb les competències dels nous docents, similar al resultat global pels graduats de tots els estudis. En canvi molt marge de millora respecte a la importància. - Capacitat d'impartir classes en anglès (81% públic - 96% privats) - Tenir més d una titulació (80% públics - 92% privats) - Manca de docents amb perfils polivalents i interdisciplinaris (coneixements transversals) - Els centres concertats i privats estan més satisfets amb totes les competències que els públics - En els centres d alta complexitat la importància mitjana és major que en la resta de centres, mentre 37 que el grau de satisfacció és menor

Conclusions estudi ocupadors: Mestres (II) 6. Competències transversals versus disciplinars 7. Principals mancances en competències transversals 8. Principals mancances en competències disciplinars 9. Acollida i formació 10. Col laboració amb universitats - Mancances similars en competències transversals i disciplinars. Lleugerament més importància a les competències disciplinars en global, malgrat les dues més rellevants son transversals. - Gestió de l aula (-2,7), gestió de conflictes (-2,6), innovació i recerca (-2,1) i Detecció i actuació en situacions de dificultat (-2,0) - Ll. estrangera (-2,3), Ciències i tecnologia (-2,0), Matemàtiques (-1,9), Ll. Catalana (-1,9) - Poques diferències entre centres públics i concertats, malgrat els centres concertats estan més satisfets amb la formació - Oferta de pràctiques (75% públiques 57% privades). Més enllà d aquesta, la col laboració és 38 millorable (Gestió pràctiques i innovació educativa)

www.aqu.cat 3. Acreditació del Màster universitari en formació del professorat d educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d idiomes (2015): Anàlisi transversal

RESULTATS DE L ACREDITACIÓ Resultats de l acreditació del MUFP Resultat DIM 1 DIM 2 DIM 3 DIM 4 DIM 5 DIM 6 Acreditat amb condicions Acreditat amb condicions Acreditat Acreditat Acreditat Acreditat amb condicions Acreditat Acreditat Acreditat 40

Consideracions / Millores per a les administracions educatives 1. Necessitats de professorat del sistema educatiu 2. Relació oferta demanda 3. Selecció de les persones candidates 4. Espai i temps: Factors claus en la planificació 5. Coordinació de l oferta formativa 6. Pràctiques externes 7. Proposta d una Comissió de coordinació 41

General Consideracions / Millores per a les institucions formatives (I) 1. Millora en el compromís de Facultats i Departaments diferents dels d Educació 2. Implantació de mecanismes de seguiment de la docència (coordinació, contingut, repeticions de contingut,...) Professorat 1. Professorat acceptable en mitjana, però amb excessiva rotació i massa sovint sense vinculació real amb els instituts de secundària 2. Es detecta professorat amb escassa qualificació acadèmica (limitacions contractuals) i manca professorat amb perfil específic (especialitats,...) 3. Millora de la coordinació del professorat universitari per part del coordinador (selecció del professorat, seguiment continguts,...) 4. Manca de reconeixement i recompensa per als professors de secundària a participar al Màster (associat o tutors de pràctiques), i sense integració real a l equip docent universitari. Sovint es tutoritzen excessius estudiants, sense 42 tenir l acreditació acadèmica

Estudiants Consideracions / Millores per a les institucions formatives (II) 1. Millora de la informació disponible (CV professorat, horaris, etc.) 2. Recollida de suggeriments i mesura de la satisfacció dels estudiants Treball Final de Màster 1. La coordinació del Màster hauria de millorar la vinculació docència pràctiques TFM, tot vetllant per la seva dependència real. 2. Excessius estudiants per professor. Caldria limitar a 3-4 el nombre de TFM a dirigir per professor 3. Assignació de tutors en funció de la seva experiència i capacitat (preferentment professorat permanent, doctors i especialistes en l àmbit) 4. Millores de les especificacions prèvies (assignacions TFM, continguts, criteris i procediment d avaluació, estàndards,...) 43

Informació disponible 1. Enquesta d inserció laboral (2014): www.aqu.cat > coneixement > inserció laboral 2014 2. L opinió dels ocupadors (2015): www.aqu.cat > coneixement > ocupadors 3. Acreditació del Màster universitari en formació del professorat d educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d idiomes (2015): www.aqu.cat > coneixement > Pàgina nova Màster Formació del professorat 44

www.aqu.cat Gràcies per la vostra atenció El copyright d aquesta presentació (en format paper i electrònic) pertany a l Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Qualsevol reproducció, distribució, transformació o presentació, total o parcial, del seu contingut requereix l autorització expressa i per escrit d AQU Catalunya, i la referència a AQU Catalunya com a font d informació.