LA CONDICIÓ FÍSICA. Es basa en l estat d aquest quatre aparells o sistemes RECORDEM:

Documentos relacionados
Què és la CONDICIÓ FÍSICA? És la suma de capacitats que té l organisme per a realitzar tasques físiques amb la màxima eficàcia i rendiment

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

L ENTRENAMENT ESPORTIU

DEPARTAMENT D EDUCACIÓ FÍSICA

L Escalfament General i Específic i la tornada a la calma

EDUCACIÓ FÍSICA L Escalfament General i Específic i la tornada a la calma L escalfament és una activitat molt important, com més intensa és l

Departament d educació física 1r ESO Institut Ègara LA SESSIÓ D EDUCACIÓ FÍSICA

Unitat 4: LA RESISTÈNCIA

''L'ESCALFAMENT A L ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE''

EDUCACIÓ FÍSICA: Condició Física

EDUCACIÓ FÍSICA LA CONDICIÓ FÍSICA

LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA I EL IMC

CONEIXEMENT: VARIETAT: MOTIVACIÓ: SEGURETAT: COMPROMÍS: RESULTATS:

TREBALL DE RECUPERACIÓ 1r. D ESO

DESCRIPCIÓ ACTIVITATS DIRIGIDES

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )

i millorem el teu MOVIMENT.

GRAU MITJÀ Certificat de primer nivell de bàsquet. Preparació Física Aplicada I 5 hores pràctiques

LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA I EL IMC

LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES, LA CONDICIÓ FÍSICA I ELS SISTEMES D ENTRENAMENT

MÚLTIPLES I DIVISORS

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA CONDICIÓ FÍSICA I LA SALUT

Les qualitats físiques bàsiques: el seu entrenament i la seva avaluació

Prof. Antonio Tinajas Les qualitats físiques bàsiques. Freqüència cardíaca. Dolor muscular 3r d ESO. L escalfament

TEMPS TIPUS D ACTIVITAT

Exercici físic per a la gent gran. Albert Casasa Plana Metge de família

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

BLOC DE CONTINGUTS: CONDICIÓ FÍSICA I SALUT

LAS CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES. 3er ESO A

LA FORÇA. Aquesta fórmula física ens ajudarà a definir els tipus de força i els factors que la condicionen:

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

TEMA 6 L ATLETISME. Curs: 2n ESO 2n Trimestre

L ESCALFAMENT. Educació física. Anna Solà Hernánedez. 4t ESO A. Curs 2011/12

PROGRAMA D ENTRENAMENT PERSONAL

LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES

ε = N BS w sin (w t)

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

Què expliquem a les famílies?

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Identificació del perill ergonòmic per aixecament i transport manual de càrregues

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Dossier de recuperació

EXERCICIS GRUP LUMBAR

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

1.1 Objectius de l escalfament. 1.2 Tipus d escalfament TEMA 1: L ESCALFAMENT

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

Una mica d història. Al 1921 el pare Millán introdueix el bàsquet a Espanya, primer a l Escola Pia de Sant Antoni (Barcelona)

BONS HÀBITS: TINC CURA DE MI MATEIX. Objectius EDUCACIÓ INFANTIL

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS

Escalfament. estiraments i. enfortiment

BATERIA EUROFIT: Tapping test. Flexió del tronc asseguts

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

MOVIMENTS BÀSICS DE L AERÒBIC

Són moltes les denominacions que reben aquestes capacitats.

Com funcionen les bicicletes?

Encreuada. El serveix per mesurar el pas del temps. La busca més gran assenyala els, i la busca més petita assenyala les.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

GCompris (conjunt de jocs educatius)

Reflexions sobre el càlcul a Primària (III) David Barba Cecilia Calvo OCT-NOV 2011 CREAMAT

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

TALLER DE SALUT Sessió 5 DORMIR I DESCANSAR. ACTIVITATS RECREATIVES.

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica

Taller de creació de videojocs amb Scratch

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

GUIA AUTOMATRÍCULA

IES Manuel Broseta. Banyeres U.D.Condicionament físic: sistemes d entrenament. 1r batxillerat EDUCACIÓ FÍSICA.Curs

PLANIFIQUEM UN HORARI SETMANAL D ESTUDI. Autor: jestiarte Font:

ELS PRINCIPIS DE L ENTRENAMENT

Recomanacions per a una vida sana i equilibrada. Recomendaciones para una vida sana y equilibrada

Quaderns. d estratègies EDUCACIÓ PRIMÀRIA T E X T G R U P QUADERNS PER A TREBALLAR QUADERNS D EFICÀCIA LECTORA

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

Al Treball en Transport Públic

PREPARACIÓ FÍSICA INTEGRADA EN EL FUBOL SALA JORDI TUSET PERIS ENTRENADOR FS ALFORJA NIVELL I EL VENDRELL, 2 DE GENER DE 2.015

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Hi ha dues lleis fonamentals de l entrenament de la condició física, formulades per dos fisiòlegs.

BLOC ESPECÍFIC JOC I ESPORT ESPORTS INDIVIDUALS I COL LECTIUS

Posa un exemple d una condició inicial de seguretat i un d una d estètica.

El viatge multimèdia: de la foto al clip multimèdia P08/93143/01581

millorables(amb un treball continuat són susceptibles de millorar), fisiològiques ( provenen, provoquen i depenen de reaccions químiques ).

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

LA FORÇA EN PARKINSON. Llicenciat INEFC, Barcelona Master Alto Rendimiento Deportivo, UAM, Madrid Postgrau de Readaptació a l Esforç FUB Manresa

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

avaluació educació primària

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES, LA CONDICIÓ FÍSICA I ELS SISTEMES D ENTRENAMENT

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

Transcripción:

RECORDEM: Quins són els aparells i sistemes del nostre cos que tenen relació amb l activitat física i que vam estudiar a la primera avaluació? L aparell locomotor. L aparell respiratori. L aparell circulatori. El sistema nerviós. LA CONDICIÓ FÍSICA Es basa en l estat d aquest quatre aparells o sistemes

Resistència aeròbica Resistència anaeròbica Velocitat de moviment APARELL RESPIRATORI APARELL CIRCULATORI RESISTÈNCIA Flexibilitat estàtica FLEXIBILITAT APARELL LOCOMOTOR: ARTICULACIONS CONDICIÓ FÍSICA: és la capacitat de realitzar un treball diari amb vigor i efectivitat, alentint l'aparició de cansament, realitzat amb el mínim cost energètic i evitant lesions SISTEMA NERVIÓS VELOCITAT Flexibilitat dinàmica APARELL LOCOMOTOR: MÚSCULS FORÇA Velocitat de desplaçament Força explosiva Força resistència Força màxima

LA RESISTÈNCIA

Mantenir un esforç físic durant un temps prolongat. Recuperar-nos de l esforç físic realitzat més ràpidament. És la capacitat del cos que permet: LA RESISTÈNCIA

Resistència aeròbica Treballem la resistència aeròbica quan fem exercicis de llarga durada i ritme suau. Aquestes característiques dels exercicis aeròbics permeten a l'aparell respiratori i a l'aparell cardiovascular fer arribar a la musculatura l'oxigen necessari per fabricar l'energia que fa falta per moure's. Precisament per això és un dels tipus d'exercici recomanat per mantenir i millorar la salut, ja que fa millorar els dos aparells esmentats anteriorment. Exemple: esquiador de fons Resistència anaeròbica Exemple: joc de tocar i parar Treballem la resistència anaeròbica quan fem exercicis de curta durada i ritme intens. Aquestes característiques dels exercicis anaeròbics no permeten a l'aparell respiratori i a l'aparell cardiovascular fer arribar a la musculatura tot l'oxigen necessari per fabricar l'energia que fa falta per moure's. També cal fabricar energia sense oxigen. LA RESISTÈNCIA

Treballar-la un mínim de 2 o 3 dies a la setmana. Cada sessió ha de durar un mínim de 30 minuts. Es pot treballar de forma contínua o descansant. Hem de procurar fer exercicis que facin treballar tot el cos. Cal ajustar la durada i el ritme al tipus de resistència que es vol treballar: La durada la pots mesurar en distància, temps o nombre de vegades que es fa. El ritme es pot valorar mitjançant la freqüència cardíaca (veure DICCIONAC - Capítol: resistència - pàgina 3) Podeu fer exercicis com: Córrer. Anar en bici. Patinar. Nedar. Practicar algun esport que t agradi. Jocs de relleus, persecucions,... Què haig de fer per mantenir o millorar la meva resistència? LA RESISTÈNCIA

LA FORÇA

Vèncer o oposar-te a una càrrega. La càrrega pot ser un pes (el de la bossa) És la capacitat del cos que permet: LA FORÇA La càrrega pot ser una resistència (la resistència que ofereix l aigua quan remem) En aquest cas la paraula resistència fa referència a una força contrària.

Força màxima Capacitat de crear la màxima tensió amb una contracció dels músculs. Per tant, la càrrega a vèncer serà màxima i la velocitat d'execució molt baixa. Exemple: l aixecament de pedres al País Basc. Força explosiva Capacitat de vèncer càrregues no gaire grans amb la màxima velocitat de moviment. També s anomena potència. Exemple: l atleta que fa un llançament de javelina. Força resistència Exemple: remar per fer ràfting. Capacitat de fer una activitat de força durant un temps prolongat i de resistir el cansament que provoca. Normalment utilitzarem càrregues i velocitats d'execució mitjanes. LA FORÇA

Treballar-la un mínim de 2 dies a la setmana. Cada sessió ha de durar entre 15 i 30 minuts. S han d alternar els músculs que es treballen per no carregar-los. Pots practicar exercicis com aquests: o Si utilitzes el teu cos com a càrrega a vèncer: Abdominals superiors i inferiors. Flexions de braços i cames. Salts: a peu coix, genolls al pit,... o Si utilitzes el pes del cos d un company com a càrrega a superar: Transportar un company en braços, a collibè, Batalla de galls. Pols gitano. Què haig de fer per mantenir o millorar la meva força? LA FORÇA

LA VELOCITAT

Moure s ràpid...... per anar d un lloc a un altre.... una part del cos. Velocitat de desplaçament Velocitat de moviment És la capacitat del cos que permet: LA VELOCITAT

La velocitat només es millora amb la velocitat: o S ha d adaptar a l activitat que es practiqui. o No es pot treballar cansat. Per treballar la velocitat cal escalfar molt bé. En acabar el treball de velocitat és molt convenient estirar la musculatura. La força i la velocitat estan relacionades: o Millorant la força és millora la velocitat. o La pràctica continuada d exercicis de velocitat pot provocar en el nostre cos l augment de la musculatura. Què haig de tenir en compte si vull millorar la meva velocitat? LA VELOCITAT

LA FLEXIBILITAT

Executar moviments amb la màxima amplitud possible És la capacitat del cos que permet: LA FLEXIBILITAT

Ets capaç de fer aquests moviments? Probablement, no! Per què? Els isquiotibials no són prou elàstics. L articulació de l espatlla no té prou mobilitat Què puc fer per solucionar aquest problema? LA FLEXIBILITAT

Flexibilitat estàtica Adoptant una postura determinada i estirant la musculatura implicada durant quinze o vint segons. No hem de sentir dolor. Flexibilitat dinàmica Mobilitzant l articulació, cercant el moviment més gran possible TREBALLAR... Què puc fer per solucionar aquest problema? LA FLEXIBILITAT

S ha d escalfar la zona a treballar. En el treball dinàmic cal començar els exercicis de forma progressiva: de menys a més. Pensa que el moviment exagerat d una articulació pot fer-nos patir una luxació, es a dir, el desplaçament del lloc que ocupa un os dins d una articulació. En el treball estàtic (estiraments) cal: 1. Adoptar la posició correcta fins notar la tensió del múscul. 2. Mantenir la tensió durant 15 o 20 segons 3. Relaxar la musculatura durant 5 o 7 segons 4. Tornar a estirar la musculatura forçant-la una mica més durant 15 o 20 segons. Un bon treball de flexibilitat ajuda a evitar les lesions musculars Treballar la flexibilitat és tan important, o més, que entrenar altres capacitats com la resistència, la força o la velocitat. Les dones solen ser més flexibles que els homes, ja que aquests tenen la musculatura més gran i més rígida. Què haig de tenir en compte si vull millorar la meva flexibilitat? LA FLEXIBILITAT

Els nadons tenen el 100% de flexibilitat, ja que els ossos i la musculatura encara no estan formats. A partir d aquest moment anem perdent flexibilitat a mida que creixem. Què haig de tenir en compte si vull millorar la meva flexibilitat? LA FLEXIBILITAT

R E C O R D A LA TEVA CONDICIÓ FÍSICA Depèn del nivell en el que es trobin les teves qualitats físiques EDUCACIÓ FÍSICA Col legi Lestonnac / Curs 2010-2011