I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA

Documentos relacionados
VIES DE GESTIÓ DELS FANGS D EDARs SITUACIÓ ACTUAL I PREVISIONS

LA GESTIÓ DE BIOSÒLIDS A L AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA

ESTACIÓN DEPURADORA DE AGUAS RESIDUALES Y COLECTORES EN ALTA DE SANT JAUME D ENVEJA (TARRAGONA)

ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA. Octubre 2015

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014

ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA DADES Juny 2014

La DMA: aspectes econòmics del cicle de l aigua

- Juliol ANNEX 2 ANÀLISI INFRAESTRUCTURES EXISTENTS. Pàg. 1 de 6

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

La normativa i la regulació dels abocaments. Jornada tècnica sobre els aspectes mediambientals de les almàsseres

ESTACIÓN DEPURADORA DE AGUAS RESIDUALES DE TÉRMENS Y MENÀRGUENS (LLEIDA)

APLICACIONES ON-LINE DE CONSULTA DE DATOS SOBRE AGUA Y MEDIO FLUVIAL WORKSHOP GT3-PROYECTO SUD EAU 2. Museu de Ciències Naturals Granollers

SECE. Empresa de Serveis Energètics MARTORELLES. El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya. Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012

El paper de les EC s en la realització d Inspeccions Ambientals Integrades

Conveni marc de col laboració per planificar les instal lacions de residus al Vallès Oriental-el Maresme. 25 de maig de 2006

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs

GESTIÓ MANCOMUNADA DE CLAVEGUERAM LA PROPOSTA DEL CONSORCI BESÒS TORDERA

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

La aplicación de lodos en agricultura; situación en Catalunya Marc Moliner i Rafa. Àrea de Sanejament d Aigües Residuals

HIMOINSA GENERADOR 968 de 80 KVA, de lloguer.

L ESTRATÈGIA CATALANA DE RENOVACIÓ ENERGÈTICA D EDIFICIS (ECREE)

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

6. EL SANEJAMENT EN ALTA

Optimització i millores de les instal lacions de tractament d aigua residual i regenerada del Port de la Selva

Projecte de reutilització a la Indústria. El Prat de Llobregat de Llobregat 4 de juny de 2015

LA GESTIÓ DELS FANGS DE LES EDAR DE LA COSTA BRAVA: EVOLUCIÓ HISTÒRICA I SITUACIÓ ACTUAL

SISTEMA D ADQUISISICÓ DE DADES. Barcelona, octubre de 2.007

Guia didàctica sobre la depuració de les aigües

AGÈNCIA CATALANA DE L AIGUA ELS INCOMPLIMENTS GIRONINS en la xarxa de depuració d aigües residuals

REUTILITZACIÓ DIRECTA I INDIRECTA. SISTEMES DE REUTILITZACIÓ A ESCALA DE MACROCONSUM I MICROCONSUM

Projecte SMART SPP L experiència de l Ajuntament de Barcelona: adquisició de punts de recàrrega de vehicles elèctrics i màquines de vending

I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA

La gestió dels biosòlids a Catalunya. Agència Catalana de l Aigua

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

Emissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs

P.E.U.M.B. MODIFICACIÓ _ Pla Especial Urbanístic Mas Bach _ _R a ú l O l i v a A r q u i t e c t o /5_

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

BIOMASSA. Joan Vila President de l AGFMP

agrícola Maig de 2009

1) COMPETÈNCIES LOCALS DE L AIGUA REFERÈNCIES LEGISLACIÓ SECTORIAL

LOGO LLEI PCAA. Xavier Nicolau, Cap de l OGAU de Barcelona

LA INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA PER A VEHICLES ELÈCTRICS

Residus de la producció d oli

DOCUMENT D'ACOMPANYAMENT AL PLÀNOL DE DELIMITACIÓ DEL MUNICIPI DE FOIXÀ SEGONS EL QUE ESTABLEIX LA LLEI 5/2003, DE MESURES DE PREVENCIÓ DELS INCENDIS

LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

El pacte dels Alcaldes i Alcaldesses a Barcelona

Cercle d Infraestructures. Jornada: Quins recursos hídrics per la Costa Brava?

Geotèrmia a Catalunya

Producció d Energia en el Tractament i la valorització de fangs

V Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària

Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges

Xarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya.

SITUACIÓ ACTUAL DELS CLORURS ALS RIUS LLOBREGAT I CARDENER

Instal lacions solars fotovoltaiques

GESTIO DE RESIDUS. Ernest Valls. Ajuntament de Tortosa

Treball i Formació per a persones beneficiàries de la RMI. Entitats sense ànim de lucre 2015

Memòria d Explotació Departament d Explotació de Sistemes de Sanejament

Model d estudis d estalvi i eficiència energètica en enllumenat públic. Casos pràctics.

3. Les mancances detectades al PHIB

SITUACIÓACTUAL DE LES EMPRESES DE SERVEIS ENERGÈTICS EN ENLLUMENAT PÚBLIC A LA PROVINCIA DE BARCELONA

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat

LLICÈNCIES AMBIENTALS MUNICIPALS

PLA D ACCIÓ PER A L ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE SANT ANIOL DE FINESTRES

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

Experiència d Economia Circular a Sant Feliu de Llobregat. Iago Vázquez Tècnic d Ecoinnovació Ajuntament de St Feliu de Llobregat

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

Logística d aprovisionament

Àrea de Desenvolupament Econòmic Local Gerència de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació Servei de Teixit Productiu AJUTS ECONÒMICS

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

L Agència Catalana de l Aigua Preservar i protegir el bé comú

Traçabilitat GPS en aplicacions de dejeccions a llarga distancia

Avaluació de tractaments innovadors i/o de tractaments consolidats optimitzats

Índex. 1.-Ubicació Caracteristíque físiques de l aigua Sòlids totals: Olors: efectes dels olors:...

Jorge Helmbrecht Gerent de WatEner 22 de març de 2017

SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DEL DIA 22 DE FEBRER DE 2018 ORDRE DEL DIA

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

Jornada de Cloenda Cercles de Comparació Intermunicipal

Metodologia de la intervenció social

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

CATALUNYA CONNECTA. Índex de documentació

ESTUDI PREVI NOVA ESTACIÓ REUS BELLISSENS NOVA ESTACIÓ REUS-BELLISSENS

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU PROCÉS PARTICIPATIU

Fons europeus. Fons de Cohesió de la Unió Europea. Projectes cofinançats ÍNDEX

SITUACIÓ DE LA GESTIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES I INVERSIONS PRIORITÀRIES A CATALUNYA

Oportunitats d estalvi energètic lligades al procés de tractament, la selecció d equipaments i les estratègies d explotació d EDAR

Elements per el control efectiu de la conductivitat elèctrica en xarxes de sanejament en vistes a la seva reutilització

Estat de la qüestió fotovoltaica

MESURES DE FOMENT A LA REHABILITACIÓ D'EDIFICIS D'HABITATGES A CATALUNYA. Diputació de BCN Curs de Serveis d Habitatge 30 de gener de 2014

CARTA DE NOTIFICACIÓ A L AUTORITAT SANITÀRIA D INCOMPLIMENT / ANOMALIA

PlatgesCat, aplicació per a dispositius mòbils d informació de les platges de Catalunya Temporada de bany, estiu 2017

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

Transcripción:

I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA Estat actual i perspectives de futur del sanejament i depuració de les aigües residuals a Catalunya. 18 de març de 2015 Àrea de Sanejament d Aigües Residuals 1

Antecedents : Pla de Gestió DCFC 1er. Cicle - Actualització PSARU 2010 i Programa de Fangs 489 LLEI 25/1998. Creació Agència Catalana de l Aigua 2on. Pla de Sanejament. 1er. PSARU PSARU 2005 PSARU 2002 341 299 402 LLEI 19/1991. Reforma de la Junta de Sanejament 249 LLEI 5/1981. Assumpció competències depuració Generalitat de Catalunya. 1er. Pla de Sanejament 160 83 29 10 Directiva 91/271 ISQA (1995) DMA (2000) PSARI (2003) 2

Sanejament i depuració en servei i en execució: Sanejament i depuració planificat: 3

Població sanejada a Catalunya per comarques : Densitat de població Percentatge població sanejada 4

Estat ecològic actual (indicadors fisicoquímics i biològics) en les masses d aigua en rius: Estat ecològic actual (indicadors fisicoquímics i biològics) en les masses d aigua costaneres: 5

EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE LA POBLACIÓ SANEJADA A CATALUNYA I LES INVERSIONS PENDENTS Evolució de la població sanejada a Catalunya i inversions pendents : 100,0% 90,0% 2014 2015 -- 2018 2021 2022 2019-2027 2023 (1) SIST EXIST (1) SIST EXIST EDAR existents EDAR existents (2) SIST > 2000 H-E (2) SIST 2000 H-E EDAR > 2.000 h-e EDAR < 2.000 h-e 80,0% 349 M 523 M 70,0% 2014: 2013: 95,6% 95,5% 2019: 2021: 96,8% 60,0% Cost h-e: 50,0% 1.000 h-e < sistemes < 2.000 h-e: 500 / h-e 500 h-e < sistemes < 1.000 h-e: 650 / h-e 100 h-e < sistemes < 500 h-e: 1.000 / h-e sistemes < 100 h-e: 1.400 / h-e 40,0% 30,0% 1973 2014: 2.500 M (aprox.) 2015 2027 : 872 M 6

Població pendent de sanejar i depurar (4,5%) : Població pendent de sanejar Sistemes de sanejament pendents PSARU Població no sanejada (milers hab. servits) Població no sanejada (%) Connexions a sistemes existents 80 130.000 1,7 % Total sistemes de sanejament pendents: 1.145 338.000 4,5% sistemes > 2.000 h-e 24 37.000 0,5% 500 h-e < sistemes < 2.000 h-e 229 97.000 1,3% 100 h-e < sistemes < 500 h-e 452 58.000 0,8% sistemes < 100 h-e 440 17.000 0,2% Definició de tractament adequat Directiva 91/271 i tractament segons DMA: Càrrega disseny futura EDAR Punt abocament futura EDAR en relació a la massa d aigua receptora/conca 7

Selecció de nivell de tractament adequat (< 2.000 h-e) : 26 sistemes 431 sistemes 420 sistemes 123 sistemes 35 sistemes TAULA 1. VALORS DE PARÀMETRES (2,3%) FÍSICOQUÍMICS (38,5%) SEGONS (37,5%) EL NIVELL DE TRACTAMENT (2,3%) REQUERIT (11%) 85 sistemes (7,5%) NIVELL 0 1 2 3 4 TRACTAMENT REQUERIT PRIMARI SECUNDARI NITRIFICACIO < 100 h-e < 500 h-e > 500 h-e PARCIAL ELIMINACIÓ DE NITROGEN ELIMINACIÓ DE NITROGEN I FÒSFOR DBO 5 DQO MES Concentració (mg/l) DBO5 < 60 DBO5 < 40 DBO5 < 25 DBO5 < 25 DBO5 < 25 DBO5 < 25 Percentatge mínim de reducció 25 60 65 70 70 70 70 Concentració (mg/l) DQO < 200 DQO < 160 DQO < 125 DQO < 125 DQO < 125 DQO < 125 Percentatge mínim de reducció 60 70 75 75 75 75 Concentració (mg/l) MES < 100 Percentatge mínim de reducció 60 Concentració (mg/l) Nt < 15 Nt < 15 Percentatge mínim de reducció 70 70 NKT Concentració (mg/l) NKT < 20 (NKT < 30 per fangs activats) Percentatge mínim de reducció 70 Concentració (mg/l) Pt < 2 Percentatge mínim de reducció 80 8

Marc legal: Sanejament i depuració: A) Directiva 91/271/CEE de tractament de les aigües residuals urbanes (criteris emissió càrrega abocada): 31.12.2005 les aglomeracions urbanes > 2.000 h-e han de tenir el sanejament resolt i les aglomeracions urbanes < 2.000 h-e han de disposar d un tractament adequat. B) Directiva Marc de l Aigua 2000/60/CEE (criteris immissió per l assoliment del bon estat ecològic i químic de les masses d aigua): Pla de gestió i Programa de mesures del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC): 1er. cicle (2009-2015). 2on cicle (2016-2021) en revisió. Programa de mesures inclou mesures de sanejament i depuració per complir D91/271 i contribuir a donar compliment als objectius d estat ecològic de les masses d aigua. Gestió de Biosòlids: Directiva 98/08 sobre residus i resta de normativa general de gestió de residus Reial Decret 1310/1990, sobre utilització de fangs en profit de l agricultura 9

Mesures del sanejament incloses en el Programa de mesures del PGDCFC : Actuacions prioritàries (2016-2021): Actuacions amb criteri de garantia i compliment de la Directiva 91/271/CEE - incompliments articles 4 (càrrega orgànica) i/o 5 (reducció nutrients) - nous sistemes de sanejament > 2.000 h-e disseny - risc incompliment per saturació EDAR, necessitat de remodelació Actuacions pel compliment dels objectius fixats en el Pla de gestió en masses d aigua per mancança o insuficiència de sanejament i depuració de nuclis urbans Actuacions incloses en contractes de concessió administrativa Resta actuacions planificades (2022-2027): nuclis < 2.000 h-e (més de 1.000 sistemes de sanejament, 80% < 500 h-e disseny) actuacions de millora i ampliacions de sistemes de sanejament no prioritàries 10

Mesures del sanejament incloses en el Programa de mesures del PGDCFC : 2015 2016-2021 Districte conca fluvial Catalunya (CIC) 7,1 M 299 M Catalunya (CIC + CCE) 8 M 341 M Mesures de sanejament planificades i programades (2016-2021) Núm. actuacions CIC Inversió prevista (M ) Núm. actuacions CCE Inversió prevista (M ) Actuacions de millora en sistemes de sanejament 45 82,2 9 14,3 Reducció de nutrients (Nitrogen total i/o Fòsfor total) 8 32,4 1 1,4 Ampliació capacitat hidràulica (saturacions elevades) en sistemes de sanejament 26 86,3 4 3,5 Connexions a sistemes de sanejament 25 27,5 2 1,1 Noves EDAR 53 55,1 15 18,8 Fons de reserva per a noves necessitats d inversió a determinar 12 a determinar 3 Noves necessitats derivades de la gestió dels fangs de depuradora EDAR Martorell / a determinar 3,5 11

Explotació dels sistemes de sanejament : SITUACIÓ ACTUAL (2014) 2021 SITUACIÓ FUTURA DADES TÈCNIQUES Núm. sistemes de sanejament 489 572 > 1.600 Cabal tractat 630 hm³ 670 hm³ (estimació) Població sanejada 7,1 M habitants servits (95,6%) 96,8 % 9 M habitants equivalents 7,5 M habitants servits (100%, estimació) GESTIÓ Agència Catalana de l'aigua 37% (180) 0% Administracions competents 63% (309) 100% 12

t MS/any t /any Producció Biosòlids : Dades tècniques i econòmiques (2014): Producció anual de fang: 511.950 t fang deshidratat (22% MS) Cost gestió aproximat: 20 M /any (39 /t) 94% del fang és APTE per valorització agronòmica (RD 1310/1990) 2/3 de la producció localitzada a la conurbació de Barcelona EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ ANUAL DE BIOSÒLIDS 160.000 EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ ANUAL DE BIOSÒLIDS (Matèria seca) 700.000 140.000 600.000 500.000 400.000 300.000 200.000 100.000 0 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 Prat Besòs Resta plantes 0 Any t mf generada/any Any 13

Gestió Biosòlids : EDAR S TRACTAMENTS FANGS VALORITZACIÓ/DISPOSICIÓ EDAR EXTERNA COMPOSTATGE GRIS No compliment RD 1310 ABOCADOR ASSECATGE TÈRMIC F. ESPESSIT NO DIGERIT COMPOSTATGE APLICACIÓ DIRECTA DESHIDRATACIÓ EDAR VALORITZACIÓ AGRONÒMICA FERTILITZANT DIGERIT Compliment RD 1310 RECUPERACIÓ PEDRERES VALORITZACIÓ ENERGÈTICA COMPOSTATGE GRIS No compliment RD 1310 ABOCADOR PRODUCTOR-POSSEIDOR GESTOR (ACA o PRIVAT) 14

Programa de Fangs (Biosòlids) Situació actual : Tractament (2014): 99,9% del fang tractat 48% Digerit 50% Compostat (públic i privat) 7% Assecatge tèrmic (una part digerit) 8% Altres tractaments Tractament biosòlids 2014 (t /any) 20.581 11.886 703 35.064 203.145 Digestió sense posttractament Compostatge Assecatge tèrmic Compostatge gris 240.571 Llacunatge sense postractament No tractat 15

Programa de Fangs (Biosòlids) Situació actual : Disposició (2014): 85% Valorització agrícola 9% Dipòsit controlat 6% Valorització energètica (cimentera) Destins finals biosòlids 2014 (t MS /any) Aplicació al sòl Abocador Utilització com a combustible Gestió: La valorització agrícola del fang es realitza mitjançant gestors de residus autoritzats, amb criteris agronòmics i aplicant procediments de bones pràctiques agràries. L aportació de N associada a l aplicació de fangs al sòl representa un percentatge inferior al 5% a la del contingut en les dejeccions ramaderes. Importància de la intervenció administrativa dels abocaments industrials. 16

Programa d estalvi i eficiència energètica (PEEE) en les EDAR : Eficiència energètica instal lacions estalvi econòmic i energètic disminució gasos efecte hivernacle Auditories energètiques en les EDAR en servei (consums > a 200.000 kwh/any) Avançar en la sostenibilitat del binomi aigua-energia: - optimitzar el consum energètic en les EDAR - incorporar, quan sigui possible, les millors tècniques disponibles Sistema de sanejament KWh/any (2011) kwh/any (2013) Gavà/Viladecans 8.677.419 6.743.820 El Prat de Llobregat 54.529.200 33.890.597 Sant Feliu de Llobregat 8.018.066 4.662.055 Abrera 2.004.049 1.360.939 Igualada 3.105.009 2.132.954 17

Contaminació d origen industrial : El sector industrial ha fet un esforç important en la depuració dels seus abocaments (a medi o a EDAR). El PSARI 2003 posava a disposició del sector industrial el parc d EDAR urbanes en determinades condicions (Reglament de Sistemes de Sanejament). Situació actual: - La càrrega contaminant de procedència industrial genera una notable afecció en una tercera part de les EDAR. - El cost d explotació en aquestes depuradores és clarament superior al dels sistemes exclusivament d aigües residuals domèstiques. - Un 25% dels incompliments de la Directiva 91/271 són causats per abocaments industrials a les EDAR. - Els incompliments de fang per a la seva valorització agronòmica són deguts a abocaments industrials. Mesures de gestió de la millora del sanejament del Programa de mesures condicionen les noves connexions industrials: càrrega d origen industrial (no superar el 30% del total) rati DQOnd/DBO5 < 2,5 i rati Ntotal/DBO5< 0,2 tenir en compte la concentració de contaminants en els biosòlids en la tramitació de les AA. 18

Descàrrega de col lectors de sistemes unitaris : En episodis de pluges, els sistemes de sanejament unitaris aboquen pels sobreeixidors. Aquests abocaments malmeten una part de la recuperació ecològica obtinguda gràcies al sanejament. Modificació de la normativa bàsica espanyola sobre els sobreeiximents dels sistemes de sanejament en temps de pluja (Reial Decret 1290/2012): Detecció dels punts de sobreeiximent i la seva quantificació Procediment i terminis: creació d un inventari dels punts de sobreeiximent (desembre 2015). instal lació d elements de quantificació. redacció d estudis tècnics de detall (desembre 2019): mesures de prevenció, gestió i correcció. previsió d un calendari d implantació de les mesures correctores. 19

Col lector salmorres problemàtica salinitat conca Llobregat : Runams Salins: existència d una conca potàssica natural i d una explotació minera històrica d aquesta sal (Cardona, Súria, Balsareny i Sallent). Problemàtica ocasionada pel drenatge i infiltració d efluents salinitzats. Nou col lector de Salmorres: Projecte de millora de capacitat del col lector des de Cardona i Balsareny fins a la mar: 1a. Fase: Abrera Mar (executada) 2a. Fase: Cardona Balsareny - Abrera (en projecte) 20

Gràcies per la vostra atenció 21