Experiment 1: Ressonància entre pèndols

Documentos relacionados
Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

BEETLEBOT Manual d'instruccions

Districte Universitari de Catalunya

ELECTROMAGNETISME. Principis físics i aplicacions tecnològiques

Districte Universitari de Catalunya

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

PROBLEMES de PROBABILITAT CONDICIONADA

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

j Introducció al càlcul vectorial

COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000

Taules de Contingut automàtiques

Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg )

2.- Calcula la velocitat i acceleració màximes d un punt que du un MVHS d amplitud 10 cm i període 2 s. Sol: v=0,1π m/s a=0,1 π 2 m/s 2

Problemes de dinàmica:

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE L'ELECTRICITAT I EL MAGNETISME?

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

11 Límits de funcions. Continuïtat i branques infinites

Exercicis de magnetisme PAU

MOTOR D'INDUCCIÓ MONOFÀSIC

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

BON DIA! Formació. Centre de Recursos per a la Discapacitat. Jornades Baix Cost 2015

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

En uns moments, ens demanará un nom d usuari i una contrasenya. Aquestes dades les proporciona l administrador de la xarxa de la confraria.

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria.

Exercicis UNITAT Sobre la cadira actuen les forces. Determina gràficament el mòdul, la direcció iel sentit de la força resultant.

SULFAT DE COURE IODE

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Qüestionari (Adreçament IP)

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

1 Copia aquesta taula i completa-la: 2 Escriu en el teu quadern el nombre corresponent a les caselles marcades. Unitat 1. La taula dels nombres.

Preguntes tipus test

TEMA 4. ONES ESTACIONÀRIES

CONSTRUCCIÓ D'UN ARC DE MIG PUNT

Una analogia per a l àtom

EDUCACIÓ FISICA REGLAMENT HÀNDBOL 2º ESO

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Potència. Rendiment La força que cal fer per aixecar un pes ve donada per l expressió: La potència d una màquina és la capacitatquetéperferun

Convocatòria Física. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 1. Fase específica. Etiqueta identificadora de l alumne/a

INSTRUCCIONS CLICKEDU

El gran joc de la vida saludable

Desenvolupament idea definitiva:

Comença la venda de bitllets de la Grossa de Cap d Any 2016, amb més facilitats per escollir els números preferits

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017

EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

Els instruments musicals

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals

Fa molts i molts anys, els dracs van existir. Eren bèsties ferotges, amb una pell molt dura i resistent, plena d escates per protegir-se dels seus

PRIMER CONTACTE AMB ATENEA

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

Escola Tècnica Superior d'enginyers Industrials de Barcelona. Teoria de Màquines. Problemes elementals d esquematització. Salvador Cardona Daniel Clos

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

INTERVALS. Toni González

Física Sèrie 1 INSTRUCCIONS

Màquines Simples. Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària Baix Montseny. Tipus de document: Dossier i problemes

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

Locomotora de vapor MATARÓ

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

TEORIA I QÜESTIONARIS

T.10- DINÀMICA 1. Desam R.G. IES SIVERA FONT FÍSICA I QUÍMICA 1r. Batxillerat: Dinàmica(I) TEMA 10

L ENTRENAMENT ESPORTIU

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

INSTRUMENTS DE CORDA POLSADA I PERCUDIDA

EL CICLE DE L AIGUA. L evaporació és el fenomen pel qual l aigua passa d estat líquid a

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis. Ones

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

La xarxa. Una xarxa d ordinadors no és res més que una colla d ordinadors connectats entre si per tal que puguin intercanviar dades.

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Mòdul VI Document d ampliació. El mode expert

Problemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo

INSTAL LACIÓ D'UBUNTU PAS A PAS. Introducció. Instal lació i selecció de llengua

CREAR-SE UN COMPTE GMAIL

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

Fem un correu electrónic!! ( )

VIDEOCONFERÈNCIA PROGRAMA

ÍNDEX Flux magnètic 8.9. Força electromotriu induïda Moviment d un conductor dins d un camp magnètic

MANUAL DE CONFIGURACIÓ PER A TREBALLAR DESDE CASA

El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla

UNITAT UNIFICAR ESTILS

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació

INTRUCCIONS PER A LA INSTAL LACIÓ I L ÚS DE L APLICACIÓ DE CORRECCIÓ DE L ESCALA GENCAT

La construcció d una maqueta aerogenerador ALSTOM ECOTÈCNIA ECO-100 de 3 MW amb gir de 360º.

Tema 3. La restricció pressupostària. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

IES MARAGALL Barcelona

Proves d accés a la Universitat per a més grans de Qüestió 1 Assenyala les respostes correctes encerclant la lletra de cadascuna

Transcripción:

núm 17 PRIMAVERA 2016 Societat Catalana de Física Inici Com podeu col laborar? Subscripció Sumari 4/4 EXPERIMENTS DE LA IAIA: RESSONÀNCIA Josep Ametlla Quan parlem d oscil lacions i d ones, és interessant introduir el concepte de ressonància. El fenomen de la ressonància és present en molts camps, com ara l'emissió i recepció d ones electromagnètiques, les imatges d'rmn, el làser, les vibracions d estructures mecàniques, etc. Introducció Hi ha experiments molt senzills que podem fer amb el material que trobem a qualsevol laboratori de secundària, i que permeten visualitzar el fenomen de la ressonància. Aquí en proposem un quants: essencialment ressonància de pèndols, diapasons i molles. Experiment 1: Ressonància entre pèndols Es tracta de muntar uns quants pèndols i penjar-los tots d'un cordill horitzontal. N hi ha d haver almenys dos que tinguin la mateixa longitud. En fer oscil lar un dels pèndols, el que té la mateixa longitud entra en ressonància; en canvi els altres no oscil len Dos suports i una barra horitzontal Un cordill gruixut 4 pesos amb ganxo Cordills prims

1. Unim els dos suports amb una barra horitzontal per donar rigidesa al conjunt. 2. Lliguem la corda entre els dos suports de manera que quedi horitzontal i mitjanament tensa. 3. Fem quatre (o més) pèndols amb elspesos i els cordills prims, de manera que n'hi hagi dos de llargs de la mateixa longitud, i dos de curts, també de la mateixa longitud. 4. Els pengem del cordill horitzontal. 5. Fem oscil lar un dels pèndols llargs. Al cap de pocs segons, l'altre pèndol llarg es posa a oscil lar, mentre que els curts queden Fig. 1: gairebé parats. Ha entrat en ressonància amb el primer pèndol. Experiment 2: Ressonància entre diapasons Es tracta de posar dos diapasons l'un davant de l'altre. Quan en colpegem un, l'altre es posa a vibrar perquè entra en Fig. 2: ressonància amb el primer Dos diapasons de la mateixa freqüència. Un suport amb barra horitzontal.

Una pilota de ping-pong. Un fil prim 1. Encarem els diapasons A i B, de manera que quedin separats per un pam. 2. Pengem la bola de ping-pong del suport, per mitjà del fil. 3. Posem la bola en contacte amb la U d'un dels diapasons (A). 4. Colpegem l'altre diapasó (B) i observarem que la bola en contacte amb A es posa en moviment. Això indica que el diapasó (A) vibra, és a dir, ha entrat en ressonància amb B. Experiment 3: Ressonància entre molles (acoblament magnètic) Es tracta d'agafar dues molles idèntiques i penjar-hi dos imants als extrems, de manera que quedin a poca distància l'un de l'altre. En fer oscil lar Fig. 3: verticalment un dels dos imants, l'altre també comença a oscil lar perquè entra en ressonància Dues molles iguals Dos imants de barra Dos suports verticals 1. Pengem les dues molles dels dos suports. 2. A l'extrem de cada molla hi pengem un imant de manera que quedin a la mateixa altura i no estiguin gaire lluny l un de l altre. Ja tenim dos oscil ladors idèntics..

3. Fem oscil lar verticalment un dels dos i observarem que al cap de pocs segons l'altre també comença a oscil lar. Ha entrat en ressonància. Experiment 4: Ressonància entre pèndols (acoblament magnètic) Es tracta de fer dos pèndols idèntics i penjar-hi dos imants als extrems, de manera que quedin a poca distància l'un de l'altre, amb els pols encarats. En fer oscil lar un dels dos imants, l'altre també comença a oscil lar perquè entra en ressonància Dos cordills prims. Dues femelles. Fig. 4: Dos imants de barra. Dos suports verticals. 1. Fem dos pèndols de la mateixa longitud amb els cordills i les femelles. Pengem cada pèndol d un suport. 2. A l extrem de cada pèndol hi pengem un imant, de manera que quedin a la mateixa altura amb els pols encarats i no gaire lluny. 3. Quan fem oscil lar un dels pèndols, l altre també comença a oscil lar per la força de repulsió magnètica periòdica que li fa el primer pèndol. Experiment 5: Ressonància entre molles (acoblament electromagnètic) Ara fem el

Fig. 5: mateix que a l'experiment 3, però posem sota els imants bobines connectades elèctricament. Posarem els imants molt separats (més que a la foto) perquè les forces entre ells siguin mot febles Tanmateix, quan en fem oscil lar un verticalment, l'altre entra en ressonància. Això passa perquè quan l'imant A està en moviment indueix un corrent oscil lant en la bobina A. Quan aquest corrent travessa la bobina B, produeix forces periòdiques sobre l' imant B que el fan oscil lar. Dues molles iguals Dos imants de barra Dos suports verticals Dues bobines amb cables de connexió 1. Fem el muntatge de la foto, de manera que els imants quedin just damunt del forat de la bobina. 2. Amb les bobines desconnectades, fem oscil lar un dels imants. L'altre no es mou, perquè l'acoblament magnètic és massa feble. 3. Ara connectem les bobines. Immediatament després, l'altre imant comença a oscil lar. Ha entrat en ressonància amb el primer. Sumari 4/4 Inici Com podeu col laborar? Subscripció ISSN: 1988-7930 DL: B-31773-2012 Adreça a la xarxa: www.rrfisica.cat Adreça electrònica: redaccio@rrfisica.cat difusio@rrfisica.cat Comitè de redacció : Josep Ametlla, Octavi Casellas, Xavier Jaén, Octavi Plana, Jaume Pont. Treballem conjuntament : Societat Catalana de Física, Associació de Professores i Professors de Física i Química de Catalunya,XTEC, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons Programació web: Xavier Jaén i Daniel Zaragoza. Correcció lingüística: Serveis Linguïstics de la Universitat Politècnica de Catalunya. Recursos de Física col labora amb la baldufa i també amb ciències Revista del Professorat de Ciències de Primària i Secundària (Edita: CRECIM-UAB)