CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental CODI. NOM. Sínia de cadufos s'almudaina 2 TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'haurà de conservar íntegrament el bé catalogat així com totes les LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. C/ Del Ramat, 3 CODI POSTAL. 07157 REF CADASTRAL. 6979320DD4768S0001ZU POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible parts que l'integren. PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ 1
4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. S.XIX - XX CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Infraestructura hidràulica RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Sínia de fusta tradicional i cadufos que s'ubica actualment integrada dins els jardins de l'hotel MontPort del Port d'andratx al carrer del ramat, número 3. Encara que es troba molt afectada per les construccions que l'envoltant s'ha pogut documentar que conserva gran part dels seus elements originals. Corresponent a una fusió entre la maquinària tradicional de fusta i cadufos amb la incorporació d'elements metàl lics com podem ser l'arbre, el rodet hortizontal, el jou i part de la perxa,etc... Es conserva el pou de planta ovalada amb una pilar de carreus de marès i morter bastant amples per sustentar l'enginy de ferro. També es poden comprovar les restes de pastera interior i el rest metàl lic amb els cadufos ceràmics de gran amplada, tan característics de la comarca d'andratx.un dels elements més modificat correspon a la mota on han procedit a la seva pavimentació i tancat amb una barana de ferro forjat. HISTÒRIA. Les sínies d'extracció d'aigua són un enginy mogut per la força animal amb un origen incert i molt discutit. Segons algunes fonts varen ser inventades pels perses o pels antics egipcis, segons altres, pels romans, i segons uns tercers, foren els àrabs que les inventaren o importaren des de l'orient (la Xina o l'índia). Segurament, a la nostra contrada va ser introduïda pels àrabs, degut a que surten anomenades en documentació del repartiment, encara que en tota l'època medieval no eren molt nombroses. La forta expansió es va produir durant el segle XVIII i XIX per cobrir la demanda de productes d'horta que obligava a posar en reguiu noves terres. En el cas del nostre municipi, destaca el procés de dessecació i nova explotació de tots els terrenys de Ses Veles i el Prat del Port d'andratx, àrea humida i d'aiguamolls documentada fins al segle XVII. Tradicionalment, aquesta tipologia d'enginy es fabricà amb fusta i l'estracció de l'aigua es realitzà mitjançant uns receptacles ceràmics coneguts com a cadufs, que varien les seves mesures segons les contrades, els quals dipositen l'aigua dins una pastera. Devers la segona dècada del segle XX es va introduir a Mallorca les primeres sínies de ferro des de la península, especialment de la zona valenciana, per així augmentar la capacitat extractiva d'aigua i ampliar l'àrea de regadiu. A més, de fer una funció per a l'agricultura, les sínies podien subministrar aigua per a diversos processos industrials i, per exemple, l'arxiduc cita l'ús de sínies a les fàbriques de sabó. Per tant, a les nostres contrades tenim documentades sínies des d'època medieval, pero el gran desenvolupament es dugué a terme entre el segle XVIII i XIX amb la gran dessecació de les àres humides dels diversos torrents del municipi, especialment a l'àrea del Port d'andratx. Tot això incentivat per la petita industrialització del nostres municipi envers les fàbriques de sabó, serradores i teuleres. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. CAÑELLAS, N. (1993). L'Aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca. Cole. Menjavents, 6. Ed. Documenta Balear. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'ahir. Colecció Imatges d'ahir, nº 16. Miquel Font, ed. Palma RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'andratx..ramon, M (coord). (2008). Estampes marineres del Port d'andratx. PÀGINA 2 de 6
5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir els criteris adients per a cada tipus d actuació plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de la construcció, restaurada recentment. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu, la maquinària i els materials originals que constitueixen aquest element. Substitució de certs elements dissonants incorporats en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de l'element (en especial el paviment de formigó realitzat in situ que envolta l'element, certes lluminàries, cablejat, etc). Retirada de vegetació que creix de forma aleatòria en llocs inesperats. Protegir l'entorn més immediat. Facilitar l'accés. ENTORN DE PROTECCIÓ. L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. PÀGINA 3 de 6
7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció (finals s. XX) Reforma Rehabilitació Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. Actualment es troba dins el recinte de l'hotel Mon Port com a element decoratiu. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6
10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6
11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6