PRESENTEN El Lluís i el Senyor Kandinsky Il. lustracions d Òscar Julve
És divendres. A la sortida de l escola, el Lluís s acomiada del seu millor amic, el Xavier. Me n vaig corrents diu el Xavi. El seu avi l espera a la porta. Vull arribar a temps per veure el capítol d IntrepidMan. El Lluís arrufa el nas. Quina sort que té que podrà mirar la tele. Ell, en canvi, s ha de quedar a fer una activitat extraescolar d atletisme. El profe ja és allà al pati preparant-t ho tot per a la classe. No et preocupis fa el seu amic en veure-li la cara, abans de sortir a correcuita, dilluns t explicaré el que passi a l episodi d avui. Fins dilluns! A reveure! respon el Lluís, i enfila la pista cap on són el profe i els seus companys d atletisme.
Toca practicar la cursa d obstacles, i el Lluís no n encerta ni una. Surt tard, li costa saltar les tanques i cau més d un cop. Ho continua provant, però està despistat i durant tota l hora no fa altra cosa que pensar en les aventures que s està perdent d IntrepidMan, el superheroi intrèpid.
En arribar a casa, tampoc no pot mirar la tele. És massa tard i el pare espera que ell i la seva germana Paula l ajudin a la cuina. Mentre fan el sopar, parlen del que ha passat durant el dia i, de mica en mica, el seu mal humor desapareix. A més, el pare sempre els diu que quan es cuina, perquè surti bé, no s ha d oblidar mai l ingredient secret: la IL. LUSIÓ. Preparen una coca de sardines. El pare ha portat les verdures d un hort urbà que hi ha al barri. Diumenge se celebrarà un concurs de cuina i ell hi participarà amb aquesta recepta, per això fa dies que l està assajant; vol que li surti perfecta. No m agrada anar a atletisme es queixa el Lluís, mentre renta les verdures. Sóc molt dolent i, a més, no serveix de res!
La seva germana es riu d ell. Sí, ets molt dolent. No és veritat intervé el pare. I és clar que fer esport serveix. Si no, pregunta-ho a la teva germana. A la Paula li encanta patinar. Forma part d un equip d hoquei. I sempre que pot duu els patins posats. Fins i tot per casa. Fins i tot avui. Fins i tot ara. Ja ho crec, que serveix! A veure qui para taula més de pressa el repta, i surt patinant pel passadís a tota velocitat amb tres plats a la mà. Vigila! crida el pare abocant-se per la porta.
Què? Què us sembla? pregunta el pare quan ja són a taula. El Lluís i la Paula es miren sense saber què respondre. La veritat és que la coca de sardines del pare és boníssima, però els fa por dir-li-ho i que ja no preparin mai més una altra cosa per sopar. Així que per canviar de tema, la Paula els pregunta si pensen que a la mare li agradarà el regal que tenen per a ella. L endemà al matí aniran a buscar-la a l aeroport. Fa una setmana que és fora, per feina, a Bèlgica. Últimament hi va sovint, però és la primera vegada que han estat tants dies sense ella a casa. Tot i que s ho han passat bé, tenen moltes ganes que torni. Per això, per dir-li d alguna manera com l han trobat a faltar, tenen una cosa especial per a ella.
Ara el seu regal volta per sota la taula, entre els peus del Lluís, de la Paula i del pare. És petit i de pèl clar, amb unes orelles grans i suaus, i una cua que no para de moure. Quan estaven pensant què podien regalar a la mare, la Paula va proposar uns patins, i el Lluís, un quadre. Un quadre de Kandinsky. Feia poc, mentre eren en una llibreria fullejant llibres d art, havia sentit que la mare deia que Kandinsky era un pintor extraordinari. Però la seva germana gairebé es mor de riure amb la idea. Em sembla que els quadres de Kandinsky no estan al nostre abast va dir el pare. I va ser llavors quan se ls va acudir allò del cadell. I així que el van adoptar al refugi d animals, de seguida van saber com li dirien: Senyor Kandinsky.