FITXES LOCALS 1
TORTOSA DADES BÀSIQUES Superfície: 218,5 km 2 Població: 34.473 habitants (21) Nombre d empreses: 3.819 (21) 2
ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Evolució 4. Comparativa amb la demarcació i Catalunya (1 = 2) 125 35. 3. 29.481 29.821 3.431 31.164 31.979 33.75 34.266 34.832 35.734 35.143 34.473 12 25. 115 2. 11 15. 1. 15 5. 1 2 21 22 23 24 25 26 27 28 29 21 2 21 22 23 24 25 26 27 28 29 21 Tortosa TdE Catalunya Tortosa era amb 34.473 habitants l any 21 el principal municipi en població de la demarcació. L evolució de la població des de l any 2 segueix pautes molt similars a les del conjunt de les Terres de l Ebre. No obstant, en el cas de Tortosa es produeix una sensible caiguda de població a partir del 28. Això fa que el creixement acumulat entre el 2 i el 21 sigui de 16,9 punts percentuals a la capital del Baix Ebre, tres menys que la mitjana catalana i gairebé sis menys que la mitjana de la demarcació. 3
POBLACIÓ PER GRUPS D EDAT Evolució 1% Comparativa amb la demarcació i Catalunya (21) 1% 9% 21,2 18,4 18,3 9% 18,3 19,7 16,5 8% 8% 7% 7% 6% 6% 5% 4% 65,3 68, 66,7 5% 4% 66,7 66,2 68,2 3% 3% 2% 2% 1% % 13,5 13,5 15, 2 25 21 1% % 15, 14,1 15,3 Tortosa Terres de l'ebre Catalunya a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més L estructura de població per edats a Tortosa se situa a mig camí entre la mitjana de la de les Terres de l Ebre i la de Catalunya. Així, el percentatge de població de a 14 anys (15% l any 21), era dues dècimes inferior a la mitjana catalana però gairebé un punt superior a la mitjana de les Terres de l Ebre. En canvi, la població de 65 o més anys (18,3% l any 21) era 1,8 superior a la mitjana catalana però 1,4 punts inferior a la mitjana de Catalunya. L increment de població experimentat durant la darrera dècada ha provocat un lleuger rejoveniment de la població, permetent que el percentatge de població de 65 o més anys es reduís en gairebé tres punts al llarg de la dècada. 4
POBLACIÓ SEGONS ORIGEN Evolució 1% 9% Comparativa amb la demarcació i Catalunya (21) 1 19,6 19,8 17,5 8% 7% 8 11, 9,4 19,8 6% 5% 6 8,3 16,1 19, 4% 3% 2% 1% 4 2 61, 54,7 43,7 % 2 21 22 23 24 25 26 27 28 29 21 Comarca Resta Catalunya Resta Estat Estranger Tortosa Terres de l'ebre Catalunya Mateixa comarca Resta Catalunya Resta Estat Estranger El creixement de la població ha estat molt relacionat amb l arribada de nouvinguts provinents de l estranger. Així, si aquests representaven només el 2,3% de la població resident l any 2, el seu percentatge va augmentar fins al 21,3% l any 28, per descendir posteriorment fins al 19,6% l any 21. Aquest creixement compensa les caigudes de població originària del Baix Ebre i la de la resta de l Estat, que veuen reduït el seu pes en el conjunt dels residents en 12,1 i 3,8 punts percentuals, respectivament. La població de Tortosa presentava l any 21 una estructura segons origen similar a la del conjunt de les Terres de l Ebre diferenciantse únicament pels pesos relatius dels nascuts a la comarca i a la resta de comarques catalanes. 5
PIB PER SECTORS Evolució 1% 9% Comparativa amb la demarcació i Catalunya (28) i 1 9 8% 7% 6% 62,4 63,7 66,5 8 7 6 66,5 46,1 65,8 5% 5 11,1 4% 4 3% 2% 1% % 8,8 9,3 8,7 24,6 22,9 21,2 4,1 4,1 3,6 21 26 28 3 2 1 8,7 35, 1,7 21,2 22,2 3,6 7,8 1,3 Tortosa Terres de l'ebre Catalunya Agricultura Indústria Construcció Serveis Agricultura Indústria Construcció Serveis L estructura econòmica de Tortosa és força similar a la del conjunt de la mitjana catalana. Així, els serveis eren la principal activitat econòmica (66,5% del VAB) l any 28, mentre que la indústria generava el 21,2% del VAB. Aquestes xifres contrasten però amb la mitjana de la demarcació, on el pes dels serveis era 2 punts inferior (46,1%), mentre que el pes de la indústria era gairebé 14 punts superior (35% del VAB l any 28). Durant la darrera dècada s han produït pocs canvis en l estructura econòmica. Només destaca un lleuger avenç del pes dels serveis, que guanyaren 4 punts percentuals, en detriment sobretot de l activitat industrial, que perdé 3,4 punts percentuals. 6
RENDA FAMILIAR DISPONIBLE BRUTA Evolució del diferencial de RFDB per habitant amb la demarcació i Catalunya (1) 11 15 1 Recursos i destinacions sobre total de la RFDB (28) 16 14 12 18,9 22,1 21,7 1 34,4 41,2 8 45,6 6 95 4 2 71,9 59,9 83,7 9 85 2 21 22 23 24 25 26 27 28 Tortosa / TdE Tortosa / Catalunya -2-4 -6-21,3-18,8-25,4-1,8-8,3-14,8 Tortosa Terres de l'ebre Catalunya Rem. Assalariats EBE Prestacions Cotitzacions Impostos Seguint la pauta general dels municipis de la demarcació, la renda familiar disponible bruta mitjana de Tortosa ha estat consistentment inferior a la mitjana catalana. Així, l any 28, darrer pel qual es disposa de dades, la renda mitjana a Tortosa era de 16.1 euros, gairebé cinc punts per sota de la mitjana catalana. A més, aquest diferencial s ha anat incrementant des del 23, trencant la tendència a l alça que s havia produït fins aquell moment. Val a dir, però, que la renda familiar mitjana ha estat sensiblement per sobre de la mitjana de la demarcació, si bé aquest es va reduir de manera dràstica l any 28. 7
OCUPACIÓ Evolució, 2 21 18. 16. 14. 12. 1. 8. 6. 4. 2. 2.33 2.39 2.36 2.436 2.499 2.542 2.585 2.655 2.741 2.618 2.546 9.256 9.21 9.391 9.79 1.322 1.667 11.944 12.755 12.2 11.685 11.87 2 21 22 23 24 25 26 27 28 29 21 RGSS RETA Comparativa amb Catalunya (2=1) 15 14 13 12 11 1 9 8 7 6 5 2 21 22 23 24 25 26 27 28 29 21 RGSS Tortosa RGSS Catalunya RETA Tortosa RETA Catalunya Un total de 14.416 persones estaven afiliades als diferents règims de la Seguretat Social a Tortosa, de les quals 2.546 (17,7% del total) ho estaven al règim de treballadors autònoms. Com en el cas de la immensa majoria dels grans municipis de la demarcació, i consistent amb l evolució demogràfica de la darrera dècada, l increment acumulat de l afiliació durant el període 2 21 ha estat del 24,7%. A diferència d altres municipis, però, aquest s ha produït sobretot al règim general, que ha crescut un 28,2% de manera acumulada, contra el 9,7% del conjunt de Catalunya. En canvi, el règim d autònoms ha crescut el 1,6%, lleugerament per sota de la mitjana catalana (11,2%). Finalment cal destacar que Tortosa va guanyar, tot i que marginalment, afiliats l any 21 respecte del 29, una dada prou rellevant tenint en compte el context econòmic negatiu. 8
OCUPACIÓ PER SECTORS Evolució temporal ii 1 Comparativa amb la demarcació i Catalunya, 21 1% 9% 8 8% 6 65,8 63,1 74,3 7% 6% 74,3 62,3 74,7 5% 4 4% 11,1 13,3 3% 12,9 2 8,7 18, 17,2 13,2 5, 6,4 3,9 2 25 21 2% 1% % 8,7 8,1 17,2 13,2 16,1 3,9 7,7 1,2 Tortosa Terres de l'ebre Catalunya Agricultura Indústria Construcció Serveis Agricultura Indústria Construcció Serveis Com ja s ha vist a l apartat referit al PIB, l ocupació a Tortosa gravita sobretot al voltant dels serveis. Aquests representaven el 74,3% del conjunt d afiliats el 21, una xifra només quatre dècimes inferior a la mitjana catalana. La indústria representava aquell any el 13,2%, dos punts per sota de la mitjana catalana, i gairebé cinc punts inferior al nivell del any 2. La construcció, que havia assolit el 13,3% del total d afiliats el 25, ocupava el 21 al 8,7%, una xifra similar a la mitjana catalana però força inferior a la mitjana de la demarcació (12,9%). 9
OCUPACIÓ PER ACTIVITATS Principals activitats econòmiques, mitjana 21 (% sobre total d afiliats) 3 25 2 15 1 5 24,9 17,2 12,6 9,1 6,4 4, 4, 3,9 3,9 3,7 3,2 3,1 Diferencial respecte de Catalunya, mitjana 21 1 8,8 8 6, 6 3,5 4 2 2 4 2, 2,1 2,1 2,2 6 4,8 El comerç, tant al major com el minorista, és l activitat que concentra al major número d afiliats, donant feina a una de cada quatre persones que treballen al municipi, sis punts per sobre de la mitjana catalana. També destaca el pes de les activitats sanitàries (17,2%), gairebé nou punts per sobre de la mitjana catalana. La indústria manufacturera i la construcció completen el quadre de principals activitats en termes d afiliats, que en total sumen el 63,9% del total d afiliats. Tot i exercir en molts aspectes de capital de la demarcació, destaca el baix nivell relatiu de treballadors en activitats professionals i, sobretot en activitats administratives, 2,2 i 4,8 punts per sota de la mitjana catalana, respectivament. 1
ATUR Evolució de la taxa d atur aparent iii Comparativa amb la demarcació i Catalunya 16 16 14 13,9 14 13,9 12 1 1,7 12 1 11,5 11,8 8 6 4 4,9 4,8 4,6 4,4 4,3 5,5 6, 4,8 5,8 8 6 4 2 4,9 3,6 3,9 5,5 4,3 5,7 2 2 21 22 23 24 25 26 27 28 29 21 2 25 21 Tortosa Terres de l'ebre Catalunya La taxa d atur aparent de Tortosa es va situar en el 13,9% l any 21, més de dos punts percentuals per sobre de la mitjana de les Terres de l Ebre i la de Catalunya. Aquesta, com a la majoria de municipis, ha augmentat de manera significativa des del 28, però també cal destacar que la taxa d atur del municipi, expressada en relació a la població en edat de treballar, ha estat tradicionalment superior a la mitjana de les Terres de l Ebre i la de Catalunya. Així, per exemple, l any 2 la taxa d atur era del 4,9% a Tortosa, enfront del 3,6% del conjunt de les Terres de l Ebre i el 3,9% del conjunt de Catalunya. 11
HABITATGES INICIATS Evolució 7 Habitatges iniciats per 1. habitants. Comparativa. 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 2 21 22 23 24 25 26 27 28 29 21 199 1992 1994 1996 1998 2 22 24 26 28 21 Tortosa Terres de l'ebre Catalunya Com a la majoria de municipis de la demarcació, el nombre d habitatges iniciats dels darrers dos anys ha estat molt reduït en comparació amb el d èpoques precedents. Així, l any 21 es van iniciar únicament 9 habitatges, molt lluny dels 623 de l any 2. Durant la darrera dècada la mitjana anual d habitatges iniciats se situà en 32, i arribà fins a pràcticament els 4 durant el période 2 27, especialment concentrada en dues puntes, que es produïren als anys 2 i 25. Val a dir però, que el ritme d inici d habitatges de Tortosa ha estat similar al del conjunt de Catalunya, i fins i tot fou més moderat a partir del 26. 12
MOTORITZACIÓ Evolució de l índex de motorització de vehicles lleugers iv 56 6 54 52 5 56,2 51,3 65,5 5 4 48 3 46 44 2 419,5 428,8 458,8 42 1 4 2 21 22 23 24 25 26 27 28 29 21 2 25 21 Tortosa Catalunya Turismes Motos L any 21 la taxa de motorització era de 524 vehicles lleugers (turismes i motocicletes) per cada 1. habitants. Aquesta xifra és només 11 punts inferior a la mitjana catalana, i ha anat convergint durant la darrera dècada, havent se reduït en gairebé quaranta punts percentuals. Com en molts municipis de la demarcació el diferencial negatiu s explica pel menor índex de motocicletes per 1. habitants, que és 23 punts inferior a la mitjana catalana. En canvi si únicament es consideren els turismes, l índex de motorització és 12 punts superior a la mitjana catalana. 13
ANÀLISI ESTRATÈGICA IDEES FORÇA Intens creixement de l ocupació a la darrera dècada Creixement positiu de l ocupació l any 21 Importància de les activitats sanitàries Baix pes de les activitats professionals i administratives Tortosa va experimentar un important creixement d ocupació durant la darrera dècada, especialment pel que fa al treball assalariat. No obstant, i malgrat el lleuger repunt d ocupació el 21, la darrera crisi s ha traduït en un important increment de l atur en termes relatius. L economia de Tortosa té com a tret diferencial la forta importància, en termes relatius de les activitats sanitàries, que compensa el menor pes de les activitats professionals i administratives. 14
FONT DE LES DADES Idescat Departament d Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya (dades d afiliació). i L activitat de la Central Nuclear d Ascó s inclou com a activitat industrial. ii Les dades d ocupació combinen els afiliats al règim general i al règim d autònoms. iii La taxa d atur aparent es calcula com el quocient entre el nombre d aturats registrats a 31 de març i la població entre 16 i 64 anys del municipi d aquell any. iv L índex de motorització de vehicles lleugers es calcula com la suma de turismes i motocicletes per mil habitants. 15