Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com
Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval 11 El segle del Barroc 04 Els orígens de Catalunya 12 Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII) 05 Catalunya dins la Corona d Aragó (segles XIII-XV) 13 Els habitants del planeta 06 Orígens i expansió de la Corona de Castella 14 La població d Espanya i la de Catalunya 07 Climas Renaixement y paisajes i Reforma de España, Europa y la CA 15 La ciutat i el món urbà 08 La monarquia autoritària: els Reis Catòlics 16 Les societats humanes
Els habitants del planeta 1. Els habitants del planeta i la seva distribució 2. Evolució de la població mundial 3. La dinàmica desigual de la població mundial 4. La dinàmica de la població: les migracions 5. La població i la feina
Introducció La població és el conjunt de persones que habiten un territori. La demografia és la ciència que estudia la població. S interessa per conèixer el volum de la població, la seva distribució, la seva dinàmica, la seva estructura per edats i sexe i l estructura socioprofessional.
1. Els habitants del planeta i la seva distribució 1.1. Distribució de la població Densitat de població al món (mapa) 1.2. Factors de distribució de la població
1.1. Distribució de la població La població de la Terra segueix augmentant. Els habitants del planeta estan repartits de manera molt desigual sobre el territori. Per poder comparar el volum d una població amb el d una altra és necessari disposar d una mesura comuna, la densitat de població.
Densitat de població al món
1.2. Factors de distribució de la població Els factors principals que condicionen la distribució de la població són: Factors físics. Factors històrics. Factors econòmics.
2. Evolució de la població mundial 2.1. Evolució de la població als països rics 2.2. Evolució de la població als països pobres
2.1. Evolució de la població als països rics Fase de llarga estabilitat demogràfica. Des de temps antics i fins a mitjan segle XVII la població va augmentar molt lentament. Fase d augment de la població o revolució demogràfica. A Europa, a mitjan segle XVIII, en què s inicià la Revolució Industrial, una sèrie de canvis van fer minvar la mortalitat. Fase de descens de la natalitat. Els avenços de la medicina, l ús de vacunes i la lluita contra la mortalitat infantil van donar uns resultats molt notables.
2.2. Evolució de la població als països pobres Fase de llarga estabilitat demogràfica. Aquesta fase perdura fins ben entrat el segle XX. Es caracteritza per una natalitat i una mortalitat molt elevades. Fase de descens de la mortalitat. A finals del segle XX els països més pobres van patir un notable descens de la mortalitat, gràcies als mitjans i als medicaments facilitats pels països rics.
3. La dinàmica desigual de la població mundial 3.1. Desacceleració del creixement de la població 3.2. La població als països rics 3.3. La població als països pobres
3.1. Desacceleració del creixement de la població El creixement de la població mundial avui és més petit a causa de la desacceleració general de la natalitat i a de catastròfica situació de l Àfrica subsahariana, amb guerres i malalties. A més, la taxa de fecunditat ha disminuït a escala global. Encara que la característica general de la dinàmica actual de la població mundial és el descens de la natalitat, existeixen diferències notables entre països rics i pobres.
3.2. La població als països rics La característica general de la dinàmica de població dels països rics és el seu procés d envelliment. Les causes són: La disminució de la taxa de natalitat provocada pel descens de la fecunditat. Una esperança de vida més alta.
3.3. La població als països pobres La característica general de la dinàmica de la població dels països pobres és l elevada taxa de natalitat: La població és jove i hi ha moltes persones en edat de tenir fills. L augment de la població implica la necessitat de disposar de més aliments, hospitals, escoles, etc. Als països on no hi ha pensions de vellesa, ni serveis socials de sanitat, els fills sempre han representat una riquesa per a la família: assegurança per a la vellesa.
4. La dinàmica de la població: les migracions 4.1. El saldo migratori i les conseqüències que té 4.2. Les migracions avui Les migracions avui (mapa)
4.1. El saldo migratori i les conseqüències que té El saldo migratori és el resultat de restar el nombre d immigrants del nombre d emigrants, i pot ser negatiu o positiu. Saldo migratori negatiu. Un país el té quan perd població. Saldo migratori positiu. El té quan guanya població.
4.2. Les migracions avui Els principals fluxos migratoris estan causats per la manca de feina i procedeixen de: Territoris molt poblats del sud-est d Àsia. Emigració procedent d Àfrica. Procedent dels països de l est d Europa.
Les migracions avui
5. La població i la feina 5.1. La població activa 5.2. Els sectors productius i la desigualtat entre països 5.3. El problema de l atur
5.1. La població activa Per conèixer el grau de desenvolupament d un país és important conèixer la situació de la seva població respecte a la feina. Per això hem de tenir en compte: La població activa és la població que treballa o que vol treballar encara que no tingui feina. La població no activa la formen els infants, els jubilats, les persones discapacitades per treballar...
5.2. Els sectors productius i la desigualtat entre països La població activa per sectors productius permet conèixer el grau de desenvolupament econòmic d un país: Als països rics el percentatge de població activa al sector primari és molt baix, perquè les feines estan molt mecanitzades i es produeix molt amb poca mà d obra. Als països pobres més de la meitat de la població activa treballa al sector primari, ja que la manca d aliments és un dels problemes prioritaris.
5.3. Els problemes de l atur Les causes principals de la desocupació als països desenvolupats són: la mecanització i la informatització de moltes tasques, amb la reducció consegüent de llocs de treball. La incorporació de la dona al treball remunerat augmenta la demanda d ocupació. Als països pobres, el problema de l atur i la manca de feina és habitual. Allà la població activa treballa essencialment a l agricultura, però el creixement de la població és molt ràpid i no hi ha terres per a tots o les existents no estan disponibles per conrear-les.