Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013

Documentos relacionados
Cartografia a escala municipal dels SE dels boscos (ForEsMap)

Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet

Aplicacions on-line i eines de suport per a l explotació de biomassa forestal. Eines i models ORGEST

BIOMASSA. Joan Vila President de l AGFMP

Pla General de Política Forestal Direcció General de Medi natural i Biodiversitat

IDEC Litoral, la Infraestructura de Dades Espacials del litoral de Catalunya

Biomassa. Estratègia per a la promoció de Biomassa Forestal Local, Certificada i de Qualitat a les comarques gironines

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

Setmana Europea de Prevenció de Residus Dóna-li una nova vida

Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona

La planificació i la gestió del medi natural: una qüestió de valors

La valorització dels serveis ambientals a Catalunya

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL. (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya)

Desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya i la directiva INSPIRE IMPLICACIONS PEL MÓN LOCAL

NOVES OPORTUNITATS SOCIALS I ECONÒMIQUES PEL TERRITORI

FITXA DESCRIPTIVA DEL LLOC DE TREBALL

Els sistemes d informació en els centres de recerca

Plans tècnics de gestió i millora forestal conjunts (PTGMFc): definició, funcions i beneficis

TREBALLEM PER ALS PROPIETARIS FORESTALS - SILVICULTORS DES DEL

Exemples de documents i registres del Pla d APPCC

Logística d aprovisionament

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

El projecte lingüístic de centre i la seva contribució a la normalització lingüística de la llengua catalana d una escola pública.

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

PLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

INDICADORS DE SOSTENIBILITAT AL SECTOR HOTELER

I. El model energètic a Catalunya, paper de la biomassa. II. Situació actual dels boscos a Catalunya. III. Usos de la fusta segons mercat actual

Les activitats formatives transversals de l Escola de Doctorat de la UAB

El paper de les EC s en la realització d Inspeccions Ambientals Integrades

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

Procés per a la gestió de l orientació professional

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

TFC BBDD relacionals. Presentació final. LRU Enginyeria Tècnica d Informàtica de Gestió

GRD APR: Implicacions per a la gestió de l aplicació d un nou sistema d agrupament de l activitat hospitalària

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Cremes controlades i prescrites de vegetació

Valorització integral de recursos forestals a nivell local: Silvopastura i ús de biomassa forestal a Begues (Baix Llobregat)

La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca

Reprogramació postural de la FAIXA ABDOMINAL. Tècniques actives i manuals aplicades a la fisioteràpia.

Compri reciclat. Compres Públiques Ambientalment Correctes

Consell de ciutat Grup de treball de pressupostos Anàlisi del pressupost amb perspectiva de gènere

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat

Disseny per al reciclatge. producte reciclat producte reciclable

ESAB L ESCOLA D ENGINYERIA DELS SISTEMES BIOLÒGICS DE LA UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONATECH

Biomassa al Ripollès

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

DADES DE LA FORMACIÓ DIRIGIT A OBJECTIU METODOLOGIA IMPARTIT PER

Projecte d anàlisi i millora de processos

ELS RESIDUS DECLARATS PER LES DEPURADORES D AIGÜES RESIDUALS URBANES DE CATALUNYA DADES Juny 2014

ENQUESTA DE PREUS DE LA TERRA

Reserva de la Biosfera Terres de l Ebre. Perspectives de la Reserva de la Biosfera

VAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

2011: ANY INTERNACIONAL DE LA QUÍMICA

CIRCUITS DE SALUT: CAMINA I FES SALUT

Viabilitat tècnica i econòmica de projectes de biomassa amb Empreses de Serveis Energètics.

ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES 4. DEFINICIONS 5. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS 6. SEGUIMENT I MESURA 7.

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014

Avaluació i preservació del Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Servei de Biblioteques de la UAB Cristina Azorín

Unitat VII: La direcció de la producció

Identificant e-documents vitals a les universitats públiques catalanes: el cas de la UPF i la UdG

Estatuts de l Agència d Avaluació i Prospectiva de l Educació Novembre 2010

Primera caracterització ecològica dels espais intersticials i de marge (EIM) de l AMB. Joan Pino i Jacob Cirera Novembre de 2016

JUKEBOX SESSION NOM DE LA BONA PRÀCTICA: DADES GENERALS. Fitxa completa* L Hospitalet de Llobregat. Zona Bages i Berguedà.

Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

La Unitat de Salut Laboral. Presentació de la USL de la Catalunya Central.

LA PROTECCIÓ DELS VALORS DEL TERRITORI EN LA REGULACIÓ URBANÍSTICA

Pla de mesura de Satisfacció als Clients Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST)

CURSOS DEL DARRER TRIMESTRE DE L ANY

Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA

LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

Alimentació i nutrició familiar


RECURSOS PEL DIA MUNDIAL DE L AIGUA 2017

El Consorci de les Gavarres i la gestió d un espai natural surer. Proposta de treball en xarxa.

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

SISTEMA INTEGRAT DE DADES D EXPLOTACIONS AGRÀRIES DE CATALUNYA

2. Objectius Ambiental: Social Econòmic:

CONGRÉS DE CULTURA DE TERRASSA

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

BORSES DE TREBALL 2014 PRESENTACIÓ DELS MÈRITS

Els espais naturals protegits catalans generen més de llocs de treball

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA EN LA GESTIÓ DE PERSONES

Matèria de modalitat ECONOMIA. Humanitats i Ciències Socials

IMPORTACIONS I EXPORTACIONS L OBSERVATORI

Pla estratègic

SEMINARI DE COORDINACIÓ LIC DE CENTRE CURS

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Situació actual i tendències de la formació de Bombers i Protecció civil a Catalunya

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

FITXA DESCRIPTIVA DEL LLOC DE TREBALL

Transcripción:

Quin és el valor dels serveis ambientals de la sureda catalana? Castell de Montesquiu 26 Novembre, 2013

CONTEXT INTERNACIONAL Costanza et al (1997): The value of the world s ecosystem services and natural capital MEA (2005): Millennium Ecosystem Assessment Stern Review (2006): the Economics of Climate Change TEEB report (2010): The Economics of Ecosystems and Biodiversity

PARTICIPANTS

5ª especie forestal en nombre d hectarees (63.000 ha), però present en 116.000 ha del territori català Principalment: Gavarres, Alberes Salines, Montegre i Montseny, Empordà, Selva i Gironès Sobretot provincia de Girona (Empordà, Selva i Gironès) ÀMBIT: CATALUNYA

OBJECTIU Valorar econòmicament els serveis ambientals aportats per la sureda catalana Identificar els serveis ambientals més rellevants Desenvolupar indicadors per quantificar los Valorar los econòmicament a partir del preu de mercat o utilitzant mètodes que permetin la seva monetarització.

PERQUÈ? Conèixer el valor dels beneficis que ens aporten les suredes Demostrar la importància d una bona gestió forestal per continuar gaudint d aquests beneficis Conèixer l impacte positiu del sector surer dintre de l economía verda

TIPOLOGÍA UTILITZADA SERVEIS PROVISIÓ. Productes que obtenim dels ecosistemes, com per exemple els aliments, l aigua dolça, la fusta, els teixits i els combustibles. SERVEIS DE REGULACIÓ. Beneficis que obtenim de determinats processos químics, físics i biològics que desenvolupen els ecosistemes, tals com el manteniment de la qualitat de l aigua, la regulació del clima, la regulació de l erosió del sòl SERVEIS CULTURALS: Beneficis no materials que s obtenen dels ecosistemes, com per exemple la provisió de serveis recreatius i educatius o gaudir del paisatge SERVEIS DE SUPORT: Serveis que creen les condicions bàsiques per al subministrament d altres serveis, com per exemple la producció primària, la formació del sòl, el cicle dels nutrients i la producció d oxigen

METODOLOGÍA: FINQUES S han seleccionat 5 finques representatives de les diferents zones geogràfiques:. Can Budó (Alberes), 201,68 Ha. Fitor (Gavarres), 935,95 Ha. Garolera (Montseny), 269,86 Ha. Sant Pere Desplà (Montseny), 454,93 Ha. Sauri (Montnegre), 481,02 Ha

METODOLOGÍA: INDICADORS Per desenvolupar els indicadors s ha utilizat diferents métodes i/o fonts d informació: Pla Tècnic de Gestió i Millora Foretal (PTGMF) de cada finca Cartografía digitalitzada de cada finca Treball de camp Entrevista amb el propietari Documents de referencia i bibliografia

EXEMPLES INDICADORS FÍSICS Serveis Provisió Caça Aliments naturals (bolets, fruïts silvestres, mel ) Alimentació (ramaderia i agricultura Productes forestals (fusta, suro, pinyes, llenya i biomassa) Unitats Peces /Ha Kg/Ha Unitats/Ha Rendiment/Ha Kg/Ha Serveis Regulació Protecció del sòl Regulació del clima Prevenció incendis Unitats Tn/Ha/any Tn CO2/Ha/any Número incendis i Ha cremades

METODOLOGÍA: VALORACIÓ ECONÒMICA Per convertir els indicadors a valors económics, els valors físics es transformen en unitats monetàries ( ) mitjançant diferents métodes Costos induïts; Costos de protecció, prevenció i control; Costos de mesures correctores; Preferències revelades; Valoració contingent; Preferències declarades; Compensacions legals El resultat és un valor mitjà per Ha, per a cadascuna de les funcions socioambientals considerades. Aquest valor mitjà permet extrapolacions, amb matisos, a la globalitat de les suredes catalanes

EXEMPLES VALORACIÓ ECONÒMICA

RESULTATS GLOBALS

CONCLUSIONS El valor de la sureda un 80% superior al valor comptabilitzat anteriorment L aprofitament del suro només representa el 3,7% del valor dels serveis ambientals que aporta la sureda, però fa viable l ecosistema surer Per tant, imprescindible una bona gestió de les suredes perquè al societat pugui continuar gaudint dels beneficis suministrats per les suredes Primer pas per dissenyar sistemes de gestió que permetin maximitzar el capital natural

GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ