TREBALL EN XARXA TREBALL EN XARXA

Documentos relacionados
Fem xarxa: Jornada sobre desenvolupament econòmic local a Catalunya. Acte de presentació/ 22 de setembre de 2010

L APRENENTATGE COOPERATIU

Escoles Sostenibles. Índex

Família i Escola Junts X l educació

T.5.- Teories d organització estructural

XARXA D EMPRESÀRIES. Observatori Dona Empresa i Economia. Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona

Conceptes. Reguladora. Factors de risc psicosocial. Ecologia emocional

La identificació de competències a MC MUTUAL

Agenda 21 Escolar de Lleida CURS

Tiana, M. Luisa Triviño Herrero

OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

PERSONES TREBALLADORES / SÒCIES Generem una ocupació estable i igualitària

Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics. Pla d Acció Tutorial

Twitter com a eina d atenció al client. Febrer de 2016

COMISSIÓ INCLUSIVA AFA LA FLOR DE MAIG

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA EN LA GESTIÓ DE PERSONES

ÀREA DE SUPORT I ATENCIÓ A FAMÍLIES

Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1

Fitxa Tècnica de l Activitat

Els serveis públics i l acció comunitària

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA

Planificació estratègica. Pla anual i memòria. Terrassa abril 2015

Continguts d'aprenentatge de l EpD en l`àmbit escolar DRETS HUMANS, CIUTADANIA I GOVERNANÇA

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

PROGRAMA DE FORMACIÓ PER A FORMADORS/ES DE CIRC SOCIAL

10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida

Erasmus+ El programa europeu per a l Educació, Formació Professional, Joventut i Esport

PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil

hola Hola hola hola Barcelona Activa L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona Gener 2017

Observatori del Tercer Sector: Un centre de recerca sobre el tercer sector

Conferència Internacional sobre Turisme Creatiu

MATEMÀTIQUES A FONS. Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Entitats socials i aprenentatge servei: En xarxa en els centres educatius

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA

#DialegsEticaFFHMacaya

JOVES PROMOTORS DE SALUT. AJUNTAMENT DE TARRAGONA Salut, Joventut, Serveis Socials i Centres Cívics

Sistema de Gestió de la Qualitat

PROJECTE EDUCATIU. Escola Els Pins

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

Eines necessàries per treballar per projectes

apip Associació per a la Promoció i la Inserció Professional

PLA DE COMUNICACIÓ I COMUNICACIÓ INTERNA. Mòdul 1

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

PLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL

Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez

Pla de Desenvolupament Directiu (PDD) Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona

El Voluntariat i la Comunitat: El rol i la tasca de les persones voluntàries en la comunitat

Reus, 14 d abril de 2011

ATENEU POPULAR 9BARRIS

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

COLEGIO OFICIAL. Jornada d orientació professional Facultat de Física. Universitat de Barcelona Abril 2007

TAULA RODONA Trajectòria i compromís de les entitats del tercer sector a dia d avui. Reptes de futur.

PLA ESTRATÈGIC HOSPITAL D'OLOT I COMARCAL DE LA GARROTXA

BLOC ESPECÍFIC JOC I ESPORT ESPORTS INDIVIDUALS I COL LECTIUS

Programació d una acció formativa

El relat històric i estat actual del cicle 0-3. Catalunya, Espanya i Europa SETEMBRE 2012 ÀNGELS GEIS

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

Presentació FUNDACIÓ JAUME BOFILL

PROGRAMA D ORIENTACIÓ 4t ESO INSTITUT MEDITERRÀNIA CURS

A ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària

Activitats de Primavera

Elsa Puig

Pla d Infància i Adolescència

CEIP ES MOLINAR PROJECTE LUDOTECA

El G-8, un programa de suport a l escolarització inclusiva. Escola Educació Especial MONTSERRAT MONTERO Institut CELESTÍ BELLERA (Granollers)

Pla estratègic

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

VAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION

[Idees d aquesta presentació]

TINGUEM CURA DEL PLANETA

Programa d Ajuda per a la Coordinació d Activitats Empresarials PACAE

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

Noves eines i recursos per un treball en xarxa més eficient

Taller de creació de videojocs amb Scratch

Materials per a l empoderament dels joves. Oficina del Pla Jove Gerència de Serveis d Igualtat i Ciutadania Àrea d Atenció a les Persones

hola Hola hola hola Barcelona Activa L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona Gener 2017

Missió de Biblioteques de Barcelona

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

Finances Ètiques i Aprenentatge Servei

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL. (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya)

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA PERSONA FORMADORA. Activitat Formació de Formadors

CARTA D INTENCIONS RELATIVA A LA COOPERACIÓ ENTRE L AGÈNCIA ANDORRANA DE PROTECCIÓ DE DADES LA AGENCIA ESPAÑOLA DE PROTECCIÓN DE DATOS 1/5

una eina d'atenció integral als pacients

Transparència, xarxes socials i govern obert a Catalunya

El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Direcció General de Política Lingüística

Objectius ADQUIRIR RUTINES ESPORTIVES, HÀBITS SALUDABLES I CONEIXEMENT PERSONAL PER PODER AFRONAR EL NOSTRE DIA A DIA A LA VIDA.

REINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle

PART I: SOBRE LA FINALITAT DE LA/ES BASE DE DADES DE L AJUNTAMENT

Per una nova escola pública: el projecte educatiu en el centre del sistema

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament ESCOLA DOCTOR TRUETA

Transcripción:

TREBALL EN XARXA

QUE ÉS EL TREBALL EN XARXA? Treballar en xarxa vol dir : pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços, relacionant les nostres accions. [2]

PER QUÈ TREBALLAR EN XARXA? La cooperació entre associacions ens permet: Sumar les capacitats i recursos de cadascuna. Aprofitar i complementar aquests recursos. Identificar i obtenir nous recursos. Poder dur a terme projectes amb major abast social, que siguin coherents entre ells i no es contradiguin. Veure créixer noves influències i projectes socials. [3]

COM TREBALLAR EN XARXA? Com treballar en xarxa? Reforçant la motivació per cooperar. Millorant la formació per la cooperació. Incrementant i millorant els espais per al coneixement mutu. Dedicant més temps a la coordinació Sensibilitzant i aconseguint el recolzament de les Administracions Públiques en la coordinació associativa. [4]

PRINCIPIS El treball en xarxa es basa en els següents principis: Objectius comuns.. Els objectius de la xarxa no poden ser aliens als objectius particulars de cadascuna de les organitzacions, sinó que han d estar inclosos, en tot o en part. Acció comú. El treball en xarxa és comunicació i cooperació per a l acció. Actuem junts... Sinergia, treball en equip. Les associacions i col lectius tenen diferents capacitats, habilitats, coneixements, recursos etc., que són útils per a altres entitats.

PRINCIPIS Horitzontalitat Les relacions i la presa de decisions entre els col lectius i associacions que treballen en xarxa són entre iguals. Pertinència participativa i compromís. En una xarxa no serveix enviar representats ni contribuir a les despeses, si no tenim implicació efectiva i participació activa. S'assumeix responsabilitat i risc, és a dir, ens fem solidaris amb el projecte col lectiu. Autonomia i relació entre les parts. Els col lectius i associacions que treballen en xarxa tenen plena autonomia per decidir envers el desenvolupament de les seves tasques particulars. El funcionament és descentralitzat.

PRINCIPIS Simplicitat i flexibilitat organitzativa La xarxa no és una finalitat sinó un mitjà per aconseguir els nostres objectius comuns i, per això, permet una adequació sempre que sigui necessari. Comunicació La comunicació recíproca, el diàleg permanent i l intercanvi d idees, són essencials. Construcció i gestió col lectiva del coneixement El coneixement i la informació que és poder - no es reserva per uns quants, no s amaga, es comparteix. Avaluació i aprenentatge permanent. Aprenem de la pròpia experiència, de la pròpia pràctica. I no parem d'aprendre.

IMPULSORS El treball en xarxa necessita de l impuls, la iniciativa i el treball de persones i d'entitats concretes que dinamitzen la xarxa. El lideratge de la xarxa ha de ser compartit per tal de sumar els esforços i les capacitats de les persones. És necessari que hi hagi persones que afavoreixin i facilitin la participació.

FASES DE LA CONSTRUCCIÓ D UNA XARXA Identificació de les afinitats. Coneixement per la creació d espais de trobada i intercanvi. Reconeixement de les característiques i competències dels altres. Col laboració en programes i projectes d altres entitats. Coordinació. Cooperació amb el compromís mutu i construcció de projectes comuns. TREBALL EN XARXA.

DIFICULTATS La creació de xarxes interassociatives, en la seva fase inicial, pot trobar-se amb les següents dificultats: Manca de reflexió inicial Inexistència de punts coincidents Treballar per inèrcia Incapacitat per proposar accions conjuntes Falta de formació dels líders Baixa participació Manca de treball en xarxa intern

RECOMANACIONS Què esperes, perquè vols treballar coordinadament? És a dir: quins dels nostres punts dèbils podríem millorar amb el recolzament dels altres. Que està disposada a aportar la nostra associació a la coordinació? És a dir: quins són els nostres punts forts. El treball en xarxa ha de ser entès com una tasca i compromís de tota l organització no només dels representants que van a les reunions. És necessari el coneixement mutu i la confiança entre les organitzacions i persones. És necessari planificar, treballar i avaluar junts.

RECOMANACIONS Tots participem, tots liderem. Transparència en la presa de decisions i en els recursos. Sabem el que fan la resta de membres. Avaluem l acció comú i el funcionament de la xarxa. Aprofitem les oportunitats de les noves tecnologies per comunicar-nos. Som conscients que les xarxes són principalment relacions entre persones.