GABINET DE PREMSA DOSSIER DE PREMSA. Una nova forma de desplegar els serveis: LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE

Documentos relacionados
PROJECTE DE REFORMA DEL CARRER GIRONA, DES DEL CARRER FRANCESC RIBAS FINS AL CARRER JULI GARRETA

PROJECTE EXECUTIU DE REORDENACIÓ I PAVIMENTACIÓ DE LA PLAÇA PAU CASALS

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT)

Consell Territorial Zona 6 Camp d Esports-Ciutat Jardí Joc de la Bola

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017

Infraestructures ambientals urbanes. Xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans (RSU)

PLA D ACTUACIÓ URBANA 27 (ENTRE EL PASSEIG DE LA MUNTANYA I LA VIA DEL TREN) RODA DE PREMSA SALA DE PLENS GRANOLLERS, 6 DE MARÇ DE 2017

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PROJECTE D URBANITZACIÓ A LA PLAÇA DE LA VIL LA ROMANA DEL DALT DE LA VILA. BADALONA PER ESTABLIR DUES FASES.

Acords del Consell d Administració

Consell Territorial Zona 5: Balàfia

Ajuntament de Pollença C/ Calvari, Pollença

ESTACIÓ DE CUBELLES Remodelació i millora de l accessibilitat

La nova xarxa de bus exprés.cat reduirà el temps de trajecte entre les ciutats amb més mobilitat de Catalunya

ÀMBITS DE SUPERILLES A TOT EL TERRITORI

El desenvolupament d aquest sector suposa la creació d un nou generador de mobilitat, conseqüència de:

El tramvia arriba a Badalona

L Ajuntament dóna tràmit al projecte de remodelació de la Travessera de Dalt entre la plaça Lesseps i Escorial

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

La millora de la xarxa d autobusos de la ciutat

DISTRICTE HORTA - GUINARDÓ IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

PLA DIRECTOR DE LA URBANITZACIÓ DEL SECTOR DE SANT CARLES LA ROCA DEL VALLÈS-LLINARS DEL VALLÈS-ARGENTONA-DOSRIUS. Ajuntament La Roca del Vallès

Integració del Carril Bus-VAO a l av. Meridiana per facilitar la millora de la mobilitat urbana

Rodalies de Catalunya impulsa la renovació i el manteniment integral de la flota de trens

ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA

Entra en servei el perllongament d FGC a Terrassa

ESTUDI PREVI NOVA ESTACIÓ REUS BELLISSENS NOVA ESTACIÓ REUS-BELLISSENS

AVINGUDA PRÍNCEP D ASTÚRIES

CARRERS DE CONVIVÈNCIA

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Casernes de Sant Andreu: nou espai ciutadà

ANNEX Nº4: CONDICIONS D URBANITZACIÓ. Pla de Mobilitat de la Ciutat de Lleida

DISTRICTE EIXAMPLE IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Sectorial de Mobilitat al Districte de Nou Barris

DISTRICTE SANT MARTÍ IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES

PROPOSTA PER L URBANITZACIÓ DE LA T-COMERCIAL DE PUIGDÀLBER- AV. CATALUNYA I CARRER SANT RAMON DE PENYAFORT.

El president Montilla posa en servei la nova estació d FGC de Volpelleres

Actuacions previstes. Actuacions previstes PLA DIRECTOR DE LA BICICLETA DE SABADELL. BARCELONA 8 de febrer de 2018

DISTRICTE GRÀCIA IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Estudis previs PLA DIRECTOR DE LA BICICLETA DE SABADELL

Escales i rampes mecàniques: Un pas endavant en la millora de mobilitat i qualitat de vida dels colomencs

L Aula de la Mar. C/ Francesc Femenias, Palma (Es Portitxol) Aula de la mar

DECRET PROVISIONAL VEHICLES DE MOBILITAT PERSONAL

DISTRICTE LES CORTS IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Apostes de futur del 2007

ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ SECCIÓ ESTRUCTURAL DE PAVIMENT ESPLANADA SECCIÓ DE FERM VORERES... 5

Ajuntament de Tossa de Mar

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

OBJECTIUS DEL PRESSUPOST

ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA (EAMG) DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA. Barcelona, Febrer 15 de 2008

ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA (EAMG) DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA. Barcelona, Febrer 15 de 2008

Entren en servei la variant de l N-141d a Calldetenes i el nou enllaç de Sant Julià de Vilatorta a l eix Transversal

ENTRADA DE VEHICLES És l accés de vehicles des de la via pública als immobles o recintes,

AVANTPROJECTE PER A LA RENOVACIÓ DE LES AVINGUDES CASTIÈRO I PAS D'ARRÓ DE VIELHA

Mapa penitenciari per a la Barcelona de 2017

PROJECTE DE ROTONDA A LA CRUÏLLA DE CARRETERA DE TERRASSA, RONDA DE PONENT I RAMBLA D IBÈRIA

POUM BLANES. Desenvolupament urbà

Viabilitat de transformar el carrer Dalia de zona de desbordament en zona regulada.

Jornada tècnica Motocicleta Elèctrica

INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància

DISTRICTE SARRIÀ SANT GERVASI IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Informació complementària

Nova cotxera d autobusos a la Zona Franca. Juliol del 2018

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

ANNEX 29: Honoraris col legi d arquitectes

Rodalies de Catalunya implanta un nou servei semidirecte entre Barcelona i Puigcerdà a partir del proper 6 de setembre

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES L ENERGIA DEL TRAM

Esborrany. Circulació de Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) i cicles de més de 2 rodes. Proposta de Regulació

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

Planejament vigent (m² sostre edificable)

GESTIO DE RESIDUS. Ernest Valls. Ajuntament de Tortosa

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius

RECULL DE CRITERIS TÈCNICS PER A LA INSTAL LACIÓ D ELEMENTS, MOBILIARI I ACCESSORIS PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS i NETEJA VIÀRIA

la connexió entre l urbanisme i la Salut

PROJECTE D AMPLIACIÓ DE LA VORERA NORD DEL

CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

Estudis realitzats per la Diputació de Barcelona

Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat

El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 18 d'abril de 2016

PCG Arquitectura e ingeniería Proyectos, consulting y gestión de obras

LA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONS. La ciutat i els seus elements

LLEIDA. MOVILIDAD Y CIUDAD SOSTENIBLE. Esther Fanlo Grasa Coordinadora de Medi Ambient i Horta Lleida, 6 de junio de 2013

Campanyes d estalvi d aigua en l àmbit municipal. Experiències a Torredembarra

ORDENACIÓ DE L ESPAI I L ACCÉS A ESTACIONS D AUTOBUSOS

El 55% dels desplaçaments dels residents (2,6 milions diaris) es fan amb vehicle privat

QUADRE DE PREUS VALORACIÓ ESTUDIS PREVIS (IVA INCLÒS) - MARÇ 2008

OBJECTIUS I CANVIS INTRODUITS EN LA MODIFICACIÓ

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA

REVISIÓ DEL POUM DE SALLENT PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA JORNADA INTRODUCTÒRIA

Àrea d aparcament regulat de Figueres àrea verda

Objecte i antecedents

Projectes elegits amb els Pressupostos Participats Participació Ciutadana #FesFigueres

Accessibilitat TIC, una altra porta d entrada a la biblioteca

La mobilitat urbana, anàlisi i valoració al barri del Clot

Transcripción:

DOSSIER DE PREMSA Una nova forma de desplegar els serveis: LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA

ÍNDEX 1. Pla Especial d Infraestructures del Poblenou, nou model d ordenació dels serveis del districte 22@Barcelona 3 2. Quins elements trobem al subsòl dels carrers del districte 22@Barcelona? 7 3. Quins elements caracteritzen l ordenació de la superfície dels carrers del districte 22@Barcelona? 12 LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 2

1.- PLA ESPECIAL D INFRAESTRUCTURES DEL POBLENOU, NOU MODEL D ORDENACIÓ DELS SERVEIS DEL DISTRICTE 22@BARCELONA Serveis per als diversos espais El districte 22@Barcelona aposta per un model de ciutat compacta, diversa i equilibrada mitjançant el foment de la convivència d espais de producció, formació i recerca amb una àmplia oferta residencial, que inclou habitatges tradicionals, lofts en edificis industrials rehabilitats, apartaments de lloguer temporal vinculats a les empreses i hotels. Per proveir de serveis a tots aquests espais, 22@Barcelona desenvolupa el Pla Especial d Infraestructures (PEI), que suposa una inversió de més de 180 milions d euros, i permet dotar el districte de modernes xarxes d energia, telecomunicacions, climatització centralitzada i recollida pneumàtica selectiva de residus. Aquestes noves xarxes comporten una millora en l eficiència energètica i la gestió responsable dels recursos naturals i introdueixen importants millores en els serveis urbans. El PEI també recull la renovació dels carrers. En concret, la societat municipal 22@Barcelona té previst realitzar millores en 35 quilòmetres de carrer. Aquesta renovació dels carrers comporta també la realització de nous trams i millores a les calçades i voreres. Aspectes d estudis del PEI En un prinicipi, la redacció del PEI va partir de l estudi dels aspectes següents pel que fa l ordenament dels serveis i de les infraestructures, tenint en compte els elements de sostenibilitat i aspectes mediambientals: Nova estructuració del transport públic Nou model viari de gestió del trànsit i de circulació Internalització de serveis Espais reservats dins de les illes Xarxes potents per donar serveis de telecomunicacions i energia Política d aprofitament i gestió energètica Servei centralitzat de climatització Compatibilitzar la construcció de les noves xarxes amb les ja existents. Anàlisi dels sistemes Així mateix, el PEI també va analitzar els sistemes energètics, d accessibilitat, neteja i tractament de residus, el cicle de l aigua, les telecomunicacions i els espais públics del Poblenou. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 3

A partir d aquests estudis, el Pla Especial d Infraestructures del Poblenou recull un nou model d ordenació del subsòl pel que fa referència a la distribució dels serveis. Distribució dels serveis El PEI planteja un punt de partida o elements centrals, com poden ser les estacions receptores elèctriques, les centrals de climatització o de recollida pneumàtica, des d on surten les xarxes troncals que, circulant per la via pública, porten els serveis per l àmbit del districte 22@Barcelona. A partir d aquí, l accés del serveis d aquestes xarxes a les illes de cases es realitza mitjançant les galeries de serveis, transversals a aquestes xarxes. Cadascuna de les illes de cases disposa d un mínim de dues sales tècniques, que contenen els equipaments necessaris, com poden ser els transformadors, els dipòsits d acumulació, entre d altres. Des d aquesta sala surt l anella interior o xarxa de distribució per l interior de les illes, que connecta les sales tècniques amb els espais tècnics, propis de cada edifici i que recullen els elements tècnics com poden ser els comptadors. Distribució al consum Mitjançant l accés vertical, els serveis es distribueixen entre totes les plantes de l edifici i per la distribució de planta arriben fins al punt de consum. Aquest sistema també té en compte els serveis de radiocomunicacions que s han de situar als terrats dels edificis on es recullen els equipaments per mitjà dels espais tècnics. Aquests, a més, estan connectats als accessos verticals mitjançant l anella del terrat. A més, per als serveis propis dels carrers, com pot ser l enllumenat elèctric, així com per donar servei a aquells edificis que no es transformen, es disposa d una xarxa perimetral que envolta les illes per les voreres. D aquesta manera, es compatibilitza la construcció de les noves xarxes amb les existents. Exportació del model Desenvolupament similars s estan realitzant adequats a les particularitats de cada àmbit per la Marina del Prat Vermell i la Sagrera. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 4

GABINET DE PREMSA XARXA D ESPAIS LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 5

LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 6

2.- QUINS ELEMENTS TROBEM AL SUBSÒL DELS CARRERS DEL DISTRICTE 22@BARCELONA? Elements de la visita Les obres del subsòl al districte 22@Barcelona per a la distribució dels diferents serveis als usuaris finals suposala construcció i instal lació dels següents elements: Al carrer Prisma troncal: Conjunt de tubulars que circula normalment per calçada i que incorporen els cables elèctrics o de telecomunicacions i que constitueix la xarxa bàsica d aquests serveis. Els prismes troncals comuniquen les centrals respectives amb les sales tècniques a través de les galeries. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 7

Prisma perimetral de mobiliari urbà: Conjunt de tubulars que circulen per voreres i que permeten el pas de tots els serveis propis de la urbanització del carrer (semàfors, enllumenat, reg,...). Prisma perimetral elèctric i de telecomunicacions: Conjunt de tubulars que circulen per vorera i que s estenen des de les galeries fins a les línies de façana dels fronts consolidats. Permeten que aquests edificis rebin els serveis de la nova xarxa d infraestructures de manera tradicional des de la vorera. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 8

Galeries de serveis: Galeries transversals als carrers que uneixen a nivell del subsòl una illa amb la de davant. Intercepten tots els prismes que circulen pel carrer i permeten l entrada dels serveis que circulen per la via pública cap a l interior de les illes. Típicament són calaixos de formigó de 2,5 metres d amplada per 2,5 metres d alçada. Clavegueram: Conductes subterranis per recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis que les condueixen a la xarxa general de sanejament. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 9

Xarxa de recollida pneumàtica d escombraries: Sistema de recollida selectiva de rebuig, orgànic i paper. Xarxa de climatització centralitzada: Sistema que proveeix de sistemes de calefacció i refrigeració a tot l àmbit del districte. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 10

Xarxes de gas i aigua: renovació de les xarxes d aigua i gas del districte 22@Barcelona. A l interior de l illa Sales tècniques: Espais reservats a l interior de les illes per poder-hi allotjar tots els equipaments propis de cada illa (transformadors, multiplexors, dipòsits d acumulació, quadres d enllumenat, elements de gestió de trànsit,...). Hi ha un mínim de dues sales per illa. Anelles interiors: Corredors de distribució dels diferents serveis dins de la pròpia illa que permeten la comunicació entre les sales tècniques de l illa i els espais tècnics de cada edifici. Espais tècnics: Espais que recullen els elements propis de cada edifici (comptadors de gas, aigua,...). Tots ells estan comunicats a través de l anella interior amb les sales tècniques de l illa. Des d ells surten els accessos verticals a les plantes de l edifici. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 11

3.- QUINS ELEMENTS CARACTERITZEN L ORDENACIÓ DE LA SUPERFÍCIE DELS CARRERS DEL DISTRICTE 22@BARCELONA? Tipus de vies El PEI estableix dos tipus de carrers: principal i secundari. Els vials principals compten amb quatre carrils que es distribueixen en dos carrils per a vehicles privats, un per estacionament i un per al bus. Aquests carrers amplien les calçades a 10,80 m (uns 40 centímetres més per costat) per facilitar la implantació del carril bus que requereix un major espai que la resta de trànsit rodat. Per la seva banda, les vies secundàries contemplen dos carrils de circulació, un d estacionament i un carril bici. Interdistància de l arbrat El districte 22@Barcelona també es caracteritza per una interdistància pròpia de l arbrat. Així, mentre que l Eixample contempla un espai entre arbre i arbre de vuit metres, en el districte de la innovació la interdistància és de 9,20 metres, ja què d acord amb les recomanacions de l Institut Municipal de Parcs i Jardins és més adient per als arbres grans. Els xamfrans També es modifica la geometria dels xamfrans amb la col locació a l interior de la cruïlla dels passos de vianants. D aquesta manera, s aconsegueix reduir la distància de recorregut que han de realitzar les persones, alhora que s augmenta la seva amplada, passant dels cinc metres als sis o set metres, depenent de la cruïlla. Tots els passos de vianants estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda i senyalitzats amb paviment especial per a persones invidents. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 12

A més, els carrers incorporen una peça cantonera que harmonitza el canvi d alineació. En els xamfrans se situen de manera ordenada les arquetes de registres de les xarxes de serveis pròpies del carrer, com són la semaforització, l enllumenat i el reg, a més d una de reserva. Suports multifuncionals Igualment, el districte 22@Barcelona concebeix l espai públic com un espai per tothom on és possible la integració dels diferents elements propis de regulació del trànsit (semàfors, senyals) i enllumenat públic. Així, s instal len uns bàculs que esdevenen suports multifuncionals que incorporen tant els fanals com els semàfors i els senyals de trànsit. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 13

Carril bici Per últim, la societat municipal 22@Barcelona preveu la construcció de 28 quilòmetres de carril bici. 22@Barcelona compta amb diversos models de carril bici. Un d ells consisteix en què el carril bici està segregat del trànsit rodat a partir d uns elements de formigó que actuen com a vorada per als vehicles. Aquest sistema, present en el carrer Ciutat de Granada, també permet que el carril estigui separat dels vianants mitjançant la filera d arbres. 22@Barcelona també compta amb un model propi de carril bici totalment pioner a Barcelona. Consisteix en un carril bici flexible, incorporat als carrils del trànsit i separat d aquests mitjançant peces de cautxú reciclat que s instal laran cada mig metre. LES INFRAESTRUCTURES DEL DISTRICTE 22@BARCELONA 14