II Jornada de Malalties Minoritàries a Catalunya

Documentos relacionados
El Mapa de centres experts en Malalties Minoritàries a Catalunya. 29 de febrer de 2012

I Jornada de Asesoramiento Genético

Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a

Gestió clínica dels pacients amb complexitat: PCC i MACA

Mapa de Tendències 2012 TENDÈNCIES INTERNACIONALS

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya

Model català d atenció integrada social i sanitària

Malalties minoritàries, medicaments orfes i les teràpies avançades

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

Salut Mental Perinatal

He treballat amb metges de família, infermeres, pediatres, odontòlegs i administratius. Amb l'especialitzada i l Hospital de la Vall d Hebron

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries

Perspectiva de Salut Mental Infantil i Juvenil

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

Implantació del CODI RISC de SUÏCIDI (CRS) a Catalunya. Barcelona, 17 de desembre 2013

Pla d Acció Departament de Salut

Avançar cap a un model d atenció comunitària centrada en la persona des de la perspectiva institucional

PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD

Compareixença del Conseller. Una nova orientació per l Atenció Primària de salut

PEDAGOG/A I PSICOPEDAGOG/A FUNCIONS I ÀMBITS D INTERVENCIÓ PROFESSIONAL COL LEGI DE PEDAGOGS DE CATALUNYA

CONSELLS DE SECTOR. ü Consell de Sector d Atenció Primària. ü Consell de Sector d Atenció Especialitzada d Aguts

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

Sistema integrat i integral: les noves tecnologies en l abordatge a la cronicitat.

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

Pla d atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central. Departament de Salut, 26 de maig de 2017

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

Projecte d Ordre d avaluació d ESO

Llei de formació i qualificació professional de Catalunya. 4 de juny de 2015

Comissió territorial de gestió integrada per a l accés a serveis i prestacions d atenció a la situació de dependència (CASSDEP) del Ripollès.

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya

Participació ciutadana en salut i sanitat

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

L ACCIÓ TUTELAR A CATALUNYA

Ampliació del Programa de detecció precoç neonatal de Catalunya (PDPN). Dimecres, 31 d Octubre de 2012

CIRCUITS DE SALUT: CAMINA I FES SALUT

PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés

BUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010

Pla Integral d Urgències a Catalunya (PIUC) Hivern

La Confidencialitat de la Història Clínica Compartida, les diferents mirades. Ismael Cerdà

ATENCIO PRIMÀRIA DE SALUT Organització Territorial a BARCELONA

II JORNADA DE PROMOCIÓ I EDUCACIÓ PER A LA SALUT EN ELS CENTRES EDUCATIUS DE LES ILLES BALEARS ELS NOUS REPTES EN L EDUCACIÓ

Optimització del procés d'artroplàstia primària de maluc i genoll

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

Direcció General d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

A ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària

Els serveis públics i l acció comunitària

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

Pla de Salut

"Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura

EL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT

ÀREA DE SUPORT I ATENCIÓ A FAMÍLIES

d'educació i promoció per a la salut Gisel Fontanet Cornudella Directora tècnica i coordinadora del projecte

Entorn Obert de Integració de Serveis per a Processos Assistencials amb Imatges

Pla Estratègic CASAP

Dossier Programa Persones Cuidadores

Protecció de dades personals en el sector sanitari i social

X JORNADA PER A DIRECTIUS D ATENCIÓ PRIMÀRIA

PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil

Pla d innovació de l atenció primària i salut comunitària

La Unitat de Salut Laboral. Presentació de la USL de la Catalunya Central.

RECOLLIDA DE DADES DLI CANET DE MAR

El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial.

Atenció Domiciliaria Integral. Programa d intervenció en Residències Geriàtriques

GESTIÓ MANCOMUNADA DE CLAVEGUERAM LA PROPOSTA DEL CONSORCI BESÒS TORDERA

El repte de la formació professional i l ocupació a Catalunya: evidències i propostes de reforma

És el control del risc cardiovascular important en les estratègies de salut de la Generalitat?

L'Hospital de nens i dones de referència a Catalunya

PLA EDUCATIU D ENTORN DEL RAVAL

PROGRAMA ONLINE DE GESTIÓ DE LA SEGURETAT DE PACIENTS

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre

L'AFECTACIÓ DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT EN SITUACIÓ DE RISC A CATALUNYA

Llei de Formació i qualificació professional de Catalunya

La documentació en el treball social sanitari Una mirada des de l ètica

PROTOCOL D ACTUACIÓ EN LES URGÈNCIES PSIQUIÀTRIQUES DE SABADELL

XX JORNADES D ACTUALITZACIÓ

COLEGIO OFICIAL. Jornada d orientació professional Facultat de Física. Universitat de Barcelona Abril 2007

SERVEI EDUCATIU E.A.P. EAP T-08 MONTSIÀ

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI.

Conselleria de Serveis Socials i Cooperació Direcció General de Planificació i Serveis Socials

Josep Roca Carrió Inspector d Educació. (signat el 4 de juny de 2012)

Salut Comunitària i Treball Social Sanitari

Descobreix Vall d Hebron Barcelona Hospital Campus

7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure

II Jornades d Atenció als Maltractaments CETIAM Projectes de futur Josep Farres 17 d abril de 2008

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

10 anys a l AIS Barcelona Litoral Mar. Marta Cabanas Tècnica AIS Barcelona Litoral Mar 30 Novembre 2017

Campanya de vacunació antigripal

Accions específiques pels Metges joves

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

participació efectiva i visió de futur

DOSSIER DE PREMSA. 2a Jornada d Estratègia i Accions per a la farmàcia Innovació professional en benefici del pacient

CATALUNYA: Maneig del pacient amb dolor neuropàtic a l atenció primària Criteris de planificació de les Unitats de dolor

10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida

Rutes Assistencials. Dra. Judit Llussà Amb la col laboració de:

Transcripción:

II Jornada de Malalties Minoritàries a Catalunya La veu del pacient al sistema de Salut Dra. Roser Vallès

Pla de salut de Catalunya 2011-2015 Nou línies de actuació 1. Objectius i programes de salut 2. Orientació vers els malalts crònics 3. Resolució des de els primers nivells 4. Qualitat en l alta especialització 5. Enfocament vers el pacient i les famílies 6. Nou model de contractació 7. Coneixement professional i clínic 8. Govern i participació 9. Potenciació Informació, transparència i avaluació Per a cada línea de actuació es desenvolupen una sèrie de projectes estratègics, que sumen en total els 31 projectes estratègics del Pla de Salut Font : Pla de Salut de Catalunya 2011-2015.

Pla de salut de Catalunya 2011-2015 Més orientació als malalts crònics: Projecte d atenció al malalt crònic complex Prevenció de malalties i factors de risc (cartera de Serveis de Salut Pública) Sistema integrat més resolutiu: Relació Atenció Especialitzada Atenció Primària Ordenar territorialment la cartera de serveis Més qualitat i equitat en l alta especialització: Harmonitzar els tractaments d alta complexitat Unitats d Alta Especialització del Pla de reordenació del terciarisme 3

Què són les MM? Europa: MM quan afecta a menys d una persona de cada dos mil habitants. Des d un punt de vista epidemiològic, les MM són aquelles que com a conseqüència del seu caràcter crònic i discapacitat presenten una prevalença tan baixa que requereix esforços especials i combinats, dirigits a prevenir la morbiditat, la mortalitat primerenca o la reducció de la qualitat de vida i potencial socioeconòmic de les persones que les pateixen. 4

Què són les MM? Malgrat la seva baixa prevalença en la població, aquest grup de malalties suposa una important càrrega de salut a Europa, ja que: aproximadament un 80% d origen genètic poden afectar a un 5-7% de la població general. S estimen uns 30 milions d afectats a la Unió Europea, uns 3 milions a Espanya, i entre 300.000 i 400.000 a Catalunya. S estima que existeixen entre 6.000 i 7.000 malalties minoritàries diferents 5

Singularitats de les MM En general són hereditàries i s inicien a l edat pediàtrica Son de baixa prevalença i son cròniques, en moltes ocasions amb caràcter progressiu, i compten amb una elevada morbimortalitat i un alt grau de discapacitat Dificultats de tractament Elevada complexitat etiològica, diagnòstica i pronòstica. Dificultats d accés i de continuïtat, diagnòstiques i de seguiment Treball interdepartamental. Requereixen un abordatge multidisciplinari (sanitari, sociosanitari, educatiu, social i laboral) per la seva gravetat i afectació sovint multisistèmica Aïllament i invisibilitat social. Són poc conegudes pel conjunt de la societat. 6

Antecedents Any 2008: Any 2009: Any 2010: Resolució del Parlament Constitució de la Comissió Assessora de les Malalties Minoritàries (CAMM) i de la CatFac Aprovació del model d atenció a les Malalties Minoritàries (MM), Instruccions (ordenació de l atenció oncològica, de la HTP, dels fàrmacs MHDA) Anys 2011 en endavant: Desplegament del model 7

Elements clau de l atenció a les MM 2 nivells bàsics d atenció: El nivell d expertesa: Unitats d expertesa clínica en la MM - o grup de MM-. Treball de consultoria El nivell territorial: agrupa tots els recursos d atenció propers al domicili del malalt: de salut (APS i comunitària), socials, educatius i altres Treball en xarxa, entesa com a col laboració i coordinació Treball multidisciplinari, dins i fora de l hospital, i gestió de cas 8

- Serveis educatius generals i específics: CTIC (Comissió interdepartame ntal de coordinació dels Dep. Salut, Acció Social i Educació) per a nens i adolescents EAP, CREDA, CREC, SEEM, SEETDIC, CREDV,; -Serveis socials, municipals i altres - Serveis d orientació i valoració discapacitat --Centres de dia SERVEIS SOCIALS -CDIAP ; altres,... Model d atenció a les MM CENTRES EDUCATIUS Pediatria TERRITORI/COMUNITAT Equip Atenció Primària Llevadora Especialist es salut mental (CSMIJ i CSMA) Odontòlegs Detecció. Comparteix seguiment i acompanyament Farmacèutics Metge de família Infermera comunitària Associacions de malalts i familiars Auxiliar infermeria Personal d atenció a l usuari Especialistes salut pública Treballador social Especialistes del hospitals (neurologia, MI, COT, pediatria,...) ** Gestor cas territorial EQUIPS DE SUPORT - Rehabilitació (ambulatòria, especialitzada, domiciliària i logopèdia). Fisioterapeutes -Hospital de dia, PADES, EAIA, - Ortopèdia; altres,... * Equip gestor cas hospitalari UNITATS D EXPERTESA CLÍNICA Neuròleg/a Diagnòstic i elaboració del Pla d'actuació. Comparteix seguiment i acompanyament Pneumòleg/a Internista... Nutricionista Laboratoris Neuropediatra.Especialistes del centre expert Uròleg/a Endocrinòleg/a Dermatòleg/a Hematòleg/a Oncòleg/a Tot ciutadà amb TIS te assignat un EAP de referència TIC (Canal Salut, HCCC, Mapa d Unitats d expertesa, Mapa de laboratori diagnòstics, Registre de malalts amb MM,I e- Catalunya. Informació i suport al pacient i la família Proposta d equip: treballador social, infermeria, metge (dependrà de cada centre) **Proposta: infermeria/treballador social (/altredependrà de cada territori) 9

Eines per implantar el model: paper de les TIC El Registre de malalts amb MM El Mapa de laboratoris clínics diagnòstics El Mapa d Unitats d expertesa clínica La Història clínica compartida El Canal Salut L aplicació e-catalunya 10

El Registre de MM de Catalunya Objectius En el marc de l International Rare Diseases Research Consortium (IRDiRC) Eina de suport del model d atenció a les MM a Catalunya Objectiu general Facilitar informació sobre les MM a Catalunya útil per a la presa de decisions sobre mesures socials i sanitàries Contribuir a la millora de la prevenció, diagnòstic, pronòstic, tractament i qualitat de vida dels pacients i les famílies a partir d informació d alt grau de validesa i estandardització Objectius específics Conèixer la incidència i prevalença de les MM per grup d edat i sexe Conèixer la distribució dels casos de MM per Unitats d Expertesa Clínica Conèixer la distribució dels casos de MM per territoris de residència 11

El Mapa de laboratoris clínics diagnòstics Objectius: Obtenir una font d informació acurada sobre els recursos públics de laboratoris diagnòstics de MM, útil per als professionals, pacients i associacions, investigadors i autoritat sanitària Identificar mancances diagnòstiques per millorar l atenció Identificar les MM que son objecte d estudis de recerca per treballar conjuntament la incorporació i la transferència de tecnologia diagnòstica a la pràctica clínica 12

El Mapa d Unitats d expertesa clínica Treball en xarxa dels serveis clínics especialitzats amb expertesa clínica en MM, integradores de diferents tipus de suport: Fer el diagnòstic clínic, el pla d atenció, el seguiment i l acompanyament del malalt durant tot el procés, juntament amb els especialistes del territori actuant de consultor de referència per la residència del pacient, Ordenar els circuïts assistencials, a partir de les GPC, entre l atenció especialitzada experta i els serveis de salut (i altres) més propers als ciutadans i establir rutes assistencials per a l'atenció a les MM 13

Criteris de les Unitats d expertesa a Catalunya Adaptació dels criteris establerts per EUCERD (Comitè europeu d experts en MM) que garanteixen qualitat, seguretat i eficiència: Suficient massa crítica, coneixement i expertesa, Treball multidisciplinari intern (a l hospital) i extern (amb l atenció de salut, educativa i social del territori): treball en xarxa, Participació en el registre de les MM, Rutes assistencials a partir dels protocols clínics-gpc per MM o grups de MM, Gestió del cas, Tasca de consultoria, Activitat docent, de recerca i innovació, Treball amb les associacions de pacients, Transferència dels casos entre els serveis pediàtrics i els serveis dels adults. 14

Detecció precoç Programa de detecció Precoç Neonatal (1982-2010) 100% dels nadons que neixen a Catalunya, tant a la xarxa pública com privada Actualment: 3 malalties (la fenicetonuria, l hipotiroïdisme congènit i la fibrosi quística) En el marc de la Llei 18/2009 de Salut Pública: A partir de finals de 2012: ampliació del cribratge neonatal a 19 malalties més (basada en evidència científica i consens professional) Detecció precoç cabdal per fer el diagnòstic definitiu previ als símptomes que permeti un tractament adequat que eviti seqüeles futures i garanteixi major qualitat de vida 15

Detecció precoç Programa de detecció Precoç Neonatal: Actuacions Inici de la prova pilot per al cribratge universal de l anèmia falciforme, en breu (conveni de col laboració Agència de Salut Pública de Catalunya i Fundació Clínic) Any 2011: 81.137 nadons cribrats 14 diagnosticats de fenilcetonúria i hiperfenilalaninèmies 43 hipotiroïdisme congènit 9 fibrosi quística S estima que amb l ampliació del cribratge es diagnosticaran 90 casos/any 16

Consell Consultiu de Pacients de Catalunya Finalitats Decret 110/2012, de 2 d octubre, pel qual es crea el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya Compartir de forma transparent amb els pacients, a través de les seves entitats associatives, informació concreta, accessible i fàcilment comprensible del sistema català de salut de responsabilitat pública Vetllar per l atorgament als pacients, a través de les seves entitats associatives, del suport i assessorament necessari sobre les qüestions relacionades amb la prestació pública de serveis de salut 18

Consell Consultiu de Pacients de Catalunya Finalitats Decret 110/2012, de 2 d octubre, pel qual es crea el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya Facilitar la participació dels pacients, a través de les seves associacions, en el procés d elaboració, decisió i prestació de polítiques sanitàries i canalitzar les seves propostes i recomanacions als nivells competents de l administració, especialment del CatSalut 19

Consell Consultiu de Pacients de Catalunya Funcionament Decret 110/2012, de 2 d octubre, pel qual es crea el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya Consell Plenari Comissió Permanent Consells Tècnics 20

Consell Consultiu de Pacients de Catalunya Propostes de Consells tècnics Conscienciació social Elaboració de material informatiu per als pacients Sostenibilitat del sistema sanitari i de les associacions 21

Què hem fet fins ara? Targeta Braille Targeta Cuida m Canal Salut Suport a jornades i actes de les associacions Visibilitat Recomanacions per diverses malalties Recull d associacions Millores d accessibilitat proposades per les associacions 22

http://canalsalut.gencat.cat consellpacients.salut@gencat.cat