CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental CODI. NOM. Casa urbana TIPUS DE BÉ Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S hauran de conservar les característiques pròpies de l element en LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Carrer França, 66 CODI POSTAL. 07159 REF CADASTRAL. 8114020DD4881S0001WH POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible quant a ubicació, forma, mesures de les obertures així com de les pròpies de l element en general pel que fa a façanes i interiors. PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ 1
4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Arquitectura Modernista RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Gran casal urbà de principis del segle XX (anys vint) d'estil modernista. La parcel.la se situa en cantonada i la tipologia de l'edifici és entremitgeres però disposa de quatre façanes: dues principals alineades amb els carrers França i Porvenir, una lateral que inicialment era mitgera però quedà exempta en ubicar el jardí en un dels costats i una façana posterior que confronta amb el torrent que passa per darrera. La seva volumetria es composa d'un cos principal de planta quadrada i tres alçades més un cos adossat de planta rectangular i una alçada que s'ubica a la cantonada. L'edifici també disposa d'una planta semisoterrani, amb un petit accés des del carrer Porvenir aprofitant el fort pendent d'aquest vial, i amb finestres cap al torrent aprofitant la diferència de cota entre el llit d'aquest i la rasant dels carrers. La coberta del cos principal és inclinada de teula àrab, amb tres aiguavessos i les vessants cap als carrers i cap al torrent. Les vessants cap als carrers queden amagades darrera d'acroteris que combinen parts massisses amb balustrades. La coberta del cos adossat és plana a mode de terrassa transitable, accessible des de la planta primera del cos principal i protegida per balustrades. Les plantes baixa i primera disposen d'una elevada alçària lliure la qual cosa confereix a la casa un caràcter senyorial. La planta superior del buc principal, amb una alçària molt menor, sembla més un espai de golfes. Les façanes a carrer presenten una composició harmònica i elegant amb abundants elements decoratius i ornamentals de pedra de Santanyí, entre els que destaca la utilització reiterada una balustrada de disseny modernista i motius vegetals com a element de protecció de les finestres balconeres, terrasses, balcons i cobertes. La façana del cos principal que confronta amb el carrer França presenta una composició estructurada principalment en tres eixos verticals i simètrica respecte de l'eix central. A la planta baixa hi trobam el portal central d'accés amb traçat d'arc de mig punt i dues finestres laterals simètriques de llinda i proporció rectangular en vertical que s'allarguen fins una línia d'imposta ressortida que fa a la vegada d'ampit i de remat superior del sòcol. Per davall d'aquesta línia, les finestres disposen de les corresponents baranes a mode de balustrades. Dos finestrons que s'ubiquen a la part inferior del sòcol indiquen l'existència de la planta semisoterrani. A la planta primera hi trobam quatre portes balconeres, dues de llinda agrupades a l'eix central i dues laterals simètriques amb traçat d'arc de mig punt. Les laterals disposen cadascuna d'un balcó semicircular de volada de pedra motllurada sobre mènsules amb motius vegetals. Les centrals comparetixen un balcó rectangular corregut de volada de pedra motllurada sobre tres mènsules de grans dimensions amb motius clàssics i geomètrics. La mènsula central, amb motius vegetals, fa a la vegada de clau del portal d'accés de la planta baixa. Tant els balcons laterals com el central disposen de balustrades de pedra amb el corresponent disseny característic de l'edifici. El mateix cantell de pedra que conforma els balcons s'extén al llarg d'aquesta façana i del cos adossat a mode de cornisa motllurada a nivell de forjat. Una altra cornisa motllurada a mode d'imposta separa la planta primera del nivell superior, on trobam dues finestres agrupades a la part central i dos frontons circulars de pedra ressortida amb funció exclusivament decorativa que s'ubiquen simètricament, respectant el ritme compositiu de tres eixos verticals de les plantes inferiors. Les finestres d'aquest nivell, de dimensions més petites, són de llinda i de proporció rectangular en horitzontal. Els frontons són arcs de mig punt decorats en el seu interior amb relleus de motius vegetals i es recolzen sobre mènsules de disseny similar a les utilitzades en el balcó central de la planta primera. PÀGINA 2 de 6
4 DESCRIPCIÓ La divisió compositiva de la façana en tres franges es respecta fins al nivell de coberta, on trobam un acroteri amb la franja central a mode de balustrada i les laterals massisses, amb remat superior a mode de cornisa motllurada. L'acabat de façana és l'aplacat de pedra a mode de carreus. Les obertures presenten emmarcat de faixes ressortides del perfil de façana, la majoria d'elles amb elements decoratius de tipus geomètric i a mode de claus. Totes disposen de persiana tradicional mallorquina.també hi trobam faixes verticals ressortides en els cantons de la façana. El cos principal disposa de façana cap al carrer Porvenir a partir de la planta primera, obrint-se cap al terrat del cos adossat. La seva composició és gairebé idèntica a la del carrer França, amb la utilització dels mateixos elements decoratius i ornamentals. El cos adossat se situa a la cantonada conformant un petit xamfrà. Les seves façanes presenten una composició més avantguardista, a cavall entre l'estil modernista del cos principal i l'arquitectura racionalista dels anys trenta, amb la disposició de grans obertures de proporció horitzontal a mode de finestres corregudes amb persianes enrollatbles. No obstant això, la continuació del sòcol i de les línies d'imposta horitzontals del cos principal, així com la utilització del mateix tipus de balustrada com a element de protecció de la terrassa conformen unitat estètica i homogeneïtzació al conjunt, la qual cosa indica que el cos adossat tant podria formar part de la construcció original com ser fruit d'una ampliació posterior. La façana posterior que confronta amb el torrent i la lateral que dóna al jardí no presenten valor històric o patrimonial aparent. En general, l'estat de conservació de l'edificació és bó. No s'ha pogut visitar l'interior. HISTÒRIA. Aquesta construcció correspon a una tipologia d edificacions de casals que es desenvolupà a S'Arracó entre el finals del segle XIX i les primeres dècades del s. XX. Degut, principalment a que el nou motor de l'estalvi, producte sempre de l'emigració, passa a formar part de la inversió immobiliària, junt al propi desenvolupament econòmic de la contrada envers a la petita industrialització i a l activitat marina. Aquestes construccion noves, influènciades pels estils arquitectònics en moda a les contrades d'emigració (modernisme, historicisme, art nouveau...) es varen convertir en vertaderes exhibicions entre famílies que mostren als veïnats la saviesa de dur endavant amb èxit els negocis empresos a França, principalment. Segons documentació històrica l'any 1940 la Companyia Telefònica Nacional de España es dirigí a la Gestora Municipal i sol licità una bestreta de 3.480 pessetes per poder-se encarregar de la línia telefònica Andratx- s'arracó i trobar un local a s'arracó per instal lar el locutori durant deu anys. El lloc triat aquesta casa, coneguda també com sen Perico Marcona on la seva dona cuidava el locutori i cobrava una pesseta per parlar. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ALZINA OLIVER, M. (2011). 300 Anys de La Racó. S'Arracó - Andratx. Premi Pere Ferrer d'investigació 2008. Colec. Arbre de la Mar, nº 36. Ed. Documenta Balear. Ajuntament d'andratx. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'ahir. Colecció Imatges d'ahir, nº 16. Miquel Font, ed. Palma RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'andratx. PÀGINA 2 de 6
5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA FAÇANA DE L'ENTORN DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LES TEULADES DELS ESPAIS COMUNS 6 DE L'ESTRUCTURA DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ DELS INTERIORS OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació, restauració, rehabilitació, reestructuració (en cas de ruïna i d acord amb la normativa establerta en el catàleg). Puntualment es podran realitzar modificacions d obertures i d interiors d acord amb la normativa del catàleg. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Es consideren excepcionals les actuacions que impliquin canvis de forma, color o textura que afectin l exterior dels elements estructurals i que comportin un contrast significatiu en relació al seu entorn. L autorització d aquestes intervencions requeriran d un informe favorable dels tècnics municipals corresponents. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt conformat pels cossos d'edificació i el jardí lateral que confronta amb el carrer França. Mantenir la volumetria i la unitat de l'edificació amb tots aquells elements que confereixen a la construcció el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic (tals com les terrasses, balcons, baranes, cornises, mènsules, sòcols, els elements decoratius, escultòrics i de remat, motllures i emmarcats, etc) així com els afegits amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element. Conservar l'aspecte i composició general de les façanes, principalment pel que fa a la tècnica, materials, coloració, ornamentacions i textures dels seus paraments, les dimensions i proporcions dels buits i dels seus elements originals característics (en especial llindes, ampits, motllures, emmarcats, fioles, fusteries, etc) així com dels afegits amb valor històric i/o artístic que en conjunt constitueixen aquest element. Retirada de cablejat que transcorr per les façanes. Substitució d'elements disonants afegits en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de l'edificació (en especial el tractament de la façana posterior). No s'ha pogut visitar l'interior d'aquest immoble per la qual cosa es proposa que qualsevol intervenció a realitzar en aquesta construcció quedi supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals. ENTORNS DE PROTECCIÓ. L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. PÀGINA 3 de 6
7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres A finals del segle XX es va dur a terme una restauració d'elements interiors i de la composició de la façana. Una de les intervencions a la façana implicà l'eliminació d'un folrat de ceràmica als acroteris superiors. 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. A la dècada dels anys quaranta del segle XX va ser la seu del telèfon públic a s'arracó. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Parcial DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6
10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6
11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6