Quantitat i qualitat de l aigua. Jordi Sala

Documentos relacionados
Masses d Aigua Subterrànies (MAS)

Cercle d Infraestructures. Jornada: Quins recursos hídrics per la Costa Brava?

INDICADORS BÀSICS I.b.1.1. PRECIPITACIÓ

INDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (Fòsfor)

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

El que consumim i el que paguem per l aigua. L aigua al Solsonés. Narcís Prat, Catedràtic d Ecologia Dept BEECA, UB

agrícola Maig de 2009

I CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA

REUTILITZACIÓ DIRECTA I INDIRECTA. SISTEMES DE REUTILITZACIÓ A ESCALA DE MACROCONSUM I MICROCONSUM

VALORACIÓ DE LA POSSIBLE REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES DEPURADES D EDARS DE CATALUNYA

L evolució del canvi climàtic i els seus efectes al nostre país

La recuperació de l aqüífer del Port de la Selva

Butlletí informatiu de Prevenció d'incendis Forestals

Informe relatiu als nivells de NO 2 enregistrats a Catalunya entre el 24 i 28 de desembre de 2016

Elements per el control efectiu de la conductivitat elèctrica en xarxes de sanejament en vistes a la seva reutilització

INDICADORS BÀSICS. VIII.a.5.1. Generació de residus sòlids urbans de rebuig.

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Cartografia a escala municipal dels SE dels boscos (ForEsMap)

El 2015 serà probablement el 4t any més càlid a Catalunya des de que hi ha registres

Informe relatiu als nivells de NO 2 i PM10 enregistrats a Catalunya entre l 11 i 15 de desembre de 2016

Episodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del 12 al 16 de març de 2011 Secció Meteorològica de l Observatori Fabra

Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral

LA GESTIÓ DELS FANGS DE LES EDAR DE LA COSTA BRAVA: EVOLUCIÓ HISTÒRICA I SITUACIÓ ACTUAL

Informe relatiu als nivells de PM10 enregistrats a Catalunya entre el 20 i el 26 d abril de 2018

TREBALLS D'EXPLOTACIÓ I GESTIÓ REALITZATS PER HQA S.L.

Projecte de reutilització a la Indústria. El Prat de Llobregat de Llobregat 4 de juny de 2015

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA

bàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009

Estudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS

MEMÒRIA DE GESTIÓ DE SECOMSA CAMBRILS ANY 2016

RECULL INFORMACIÓ SOBRE EL CABAL I LA QUALITAT ECOLÒGICA DEL RIU SEGRE AL SEU PAS PER LLEIDA

Sanejament i reutilització d'aigües residuals a la Vall d'aro

Modelització numèrica de. Port de la Selva. Martí Bayer, Ester Vilanova i Jordi Guimerà. WWTP El Port de la Selva 6 Maig de 2016, El Port de la Selva

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Espurna nº80. Gener Secció de Prevenció d Incendis Forestals. Ref: [SIF 16/0160] Per Unitat Tècnica 902

Annex: taules de dades

La DMA: aspectes econòmics del cicle de l aigua

ESCOLA SAGRADA FAMÍLIA URGELL

TERRITORI PÀG. TERRITORIO. 1. Distribució del territori Distribución del territorio. 2. Clima Clima.

II Jornada Interna sobre Regeneració i Reutilització d Aigües a la Costa Brava

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei

CAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011

Control de les proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic Temporada de bany 2016

Xarxa Telemàtica Campanya de bany 2016 Presentació de RESULTATS

INFORME DE LA PRECIPITACIÓ ENREGISTRADA A CATALUNYA DURANT EL DARRER ANY PLUVIOMÈTRIC

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

La Balança Comercial dels Productes Lactis Exercici econòmic Observatori de la llet.- DAR

Les pensions només estan garantides en la República Catalana. juliol de 2017

Estadística del comerç internacional de béns, octubre del 2018 Data de publicació: dilluns, 12/11/2018

APLICACIONES ON-LINE DE CONSULTA DE DATOS SOBRE AGUA Y MEDIO FLUVIAL WORKSHOP GT3-PROYECTO SUD EAU 2. Museu de Ciències Naturals Granollers

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA

El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya

RESULTATS PRINCIPALS DE L AVALUACIÓ DE LA RECERCA (CURS ) I DE LA TRANSFERÈNCIA DE RESULTATS DE LA RECERCA (ANY 2002)

ESTUDI DE MOBILITAT ENTRE LA C32 I LLORET DE MAR. Impulsat per:

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

Visor agroforestal i3 (Índexs Instantanis d Imatges) Manual d ús de la plataforma

PLA TÈCNIC DE GESTIÓ I MILLORA FORESTAL CONJUNT

Preus percebuts i pagats pel productor, exercici 2007 i 2008 (de gener a setembre) Observatori de la llet.- DAR

QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA

GESTIÓ MANCOMUNADA DE CLAVEGUERAM LA PROPOSTA DEL CONSORCI BESÒS TORDERA

INDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (DQO)


El novembre s ha caracteritzat per una distribució molt irregular de la precipitació

EXPERIÈNCIA D UNA EMPRESA EN PROJECTES EUROPEUS

Actualització Tendències Climàtiques a les Balears (2008) Observatori del Clima de les Illes Balears (OCLIB)

MOLÍ DEL FOIX. CENTRE D INTERPRETACIÓ HISTÒRICA I NATURAL (SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS) EQUIPAMENT CODI: APE.1

TRANSPORTS BUTLLETÍ DE. Observatori de Costos del Transport de Mercaderies per Carretera. a Catalunya SUMARI OBSERVACIÓ

Resultats MSIQ setembre ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís

1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.

Estimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma. Setembre 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona

Qualitat de l'ocupació

BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT

TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:

Introducció. El reg per degoteig del blat de moro. Les Franqueses del Vallès, 17 de juny de Francesc Camps

Programa de vigilància i informació de l estat de les platges i zones de bany interior

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta, 2017

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

LES PRECIPITACIONS A L OBSRVATORI FABRA EL PRIMER QUADRIMESTRE DE COMPARATIVA AMB LA SÈRIE HISTÒRICA

El Banc de Llavors de la Garrotxa

BUTLLETÍ INFORMATIU N. 5

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

CARIMED informe 2013 Mostrejant la Tordera al pont de la Llavina (T00) primavera 2013

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Observatori de Govern Local

Jornada tècnica: Nous models de gestió i finançament dels espais naturals

Transcripción:

Quantitat i qualitat de l aigua Jordi Sala Jornada del Ridaura: present i futur d un riu emblemàtic Santa Cristina d Aro,, 28 de gener de 2006

I. Balanç dels recursos d aigua en el riu Ridaura II. Qualitat de l aigua del Ridaura a partir de l estudi dels macroinvertebrats bentònics

Antecedents Pluviometria generosa a partir de març 2002 fins juny 2004. Fluxes en continu durant molts mesos l any després d uns anys de manca de cabal circulant. Canvi del règim d explotació de l aqüífer per a la producció d aigua potable a partir de l any 2000. Estudi per a avaluar l estat ecològic després de la recuperació de cabals i per a valorar l efecte de la futura ampliació del biològic de l EDAR de Castell-Platja d Aro sobre el Ridaura.

Objectius Documentar el canvi en el règim hidrològic del riu Ridaura en el període 2002-04, en comparació amb la situació dels darrers anys anteriors a aquest període. Estudiar la qualitat ecològica del riu Ridaura mitjançant la utilització d'índexs biològics basats en l'estudi de les comunitats de macroinvertebrats bentònics.

Descripció geogràfica Ridaura: riu de règim mediterrani, amb crescudes a la tardor i primavera, i estiatge a l estiu, accentuat per l explotació de l aqüífer. Font: ICC 2003 www.icc.es

L aqüífer del Ridaura Superfície de 9 km 2 i gruix màxim 35 m. Volum aigua emmagatzemada: 8-10 hm 3. Volum màxim explotable: 3-6 hm 3. Fonts: Servicio Geológico de la Dirección General de Obras Hidráulicas (1983), Geis (2005).

I. Balanç dels recursos d aigua en el riu Ridaura II. Qualitat ecològica del Ridaura a partir de l estudi dels macroinvertebrats bentònics

Metodologia Període d estudi: gener 1997 - desembre 2005. Per a realitzar els balanços s han utilitzat les següents dades: La pluviometria de l estació meteorològica de la Fundació Mas Badia (La Tallada d Empordà). Els volums de les extraccions dels pous de l aqüífer del Ridaura per part de l empresa Aqualia. Els volums de la captació d aigües al Pasteral per part del Consorci de la Costa Brava. Els cabals del riu Ridaura mesurats a l estació d aforament de l Agència Catalana de l Aigua a Santa Cristina d Aro.

Assumpcions fetes en l estudi Demanda d aigua potable = volum extret dels pous de l aqüífer del Ridaura + volum provinent de l abastament del Ter. Entrades al sistema = aportacions del Ridaura, lligades a la pluviometria + captació del Ter. Sortides del sistema = extraccions dels pous + sortides al mar.

Assumpcions fetes en l estudi Quan les aportacions mensuals han estat superiors a 25,000 m 3, s ha considerat que el Ridaura abocava al mar tot el volum excepte l aigua extreta dels pous. No s han pogut incloure en l anàlisi els volums d aigua de l aqüífer provinents dels pous particulars.

12,0 10,0 8,0 6,0 4,0 2,0 0,0 Cabal del riu Ridaura Cabal (m 3 /s) ene-97 jul-97 ene-98 jul-98 ene-99 jul-99 ene-00 jul-00 ene-01 jul-01 ene-02 jul-02 ene-03 jul-03 ene-04 jul-04 Sense cabal Cabal No es tenen valors de l any 2005

Cabal del riu Ridaura 400 0,8 350 0,7 300 0,6 Nombre de dies 250 200 150 0,5 0,4 0,3 Cabal (m 3 /s) 100 0,2 50 0,1 0 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 0,0 Dies amb cabal Dies sense cabal Mitjana de cabal (només dies amb cabal)

Resum anual de l evolució dels volums d aigua 10.000.000 1.000 8.000.000 750 Volum (m 3 ) 6.000.000 4.000.000 2.000.000 0-2.000.000 500 250 0-250 Precipitació (L/m 2 ) -4.000.000-500 -6.000.000 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005-750 Aportació Ridaura total Aportació Ridaura mar Extracció pous Ridaura Captació Ter Demanda aigua potable Precipitació

1.800.000 1.600.000 1.400.000 1.200.000 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 0 Evolució de la demanda d aigua potable Volum (m 3 ) ene-97 jul-97 ene-98 jul-98 ene-99 jul-99 ene-00 jul-00 ene-01 jul-01 ene-02 jul-02 ene-03 jul-03 ene-04 jul-04 ene-05 jul-05 Extracció pous Captació Ter Demanda total

Origen de l aigua potable 100% Volum d'aigua potable consumida (%) 75% 50% 25% 0% 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Captació Ter Aqüífer Ridaura

Resum anual dels volums acumulats d aigua no extreta 35.000.000 30.000.000 25.000.000 Volum (m 3 ) 20.000.000 15.000.000 10.000.000 5.000.000 0 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Captació Ter Volum acumulat captació Ter Reutilització per reg Volum acumulat reutilització

I. Balanç dels recursos d aigua en el riu Ridaura II. Qualitat ecològica del Ridaura a partir de l estudi dels macroinvertebrats bentònics

Els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat ecològica

Els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat ecològica

Els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat ecològica Índexs utilitzats: IBMWP, BMWPC. Índexs multihàbitat que es basen en la presència/absència de taxons. Mètode mostreig: salabre i xarxa surber. Selecció de punts amb diversitat de microhàbitats (substrat sorrenc, còdols, vegetació, etc.).

Els macroinvertebrats com a indicadors de la qualitat ecològica Punts de mostreig P2 P3 P5 P1.2 P1.1 Tram mig P4 Tram baix P6 Capçalera Font: ICC 2003 www.icc.es

Qualitat de l aigua Resultats Molt bona Bona Mediocre Deficient Dolenta H E P T H E P T H E P T H P H E P T E T H E P T Font: ICC 2003 www.icc.es

Qualitat del bosc de ribera 58 Resultats Molt bona Bona Mediocre Deficient Dolenta 10 78 15 100 100 Font: ICC 2003 www.icc.es

Biodiversitat

Agraïments Cal agrair a les següents institucions, empreses i persones la cessió de dades per a la confecció d aquest estudi: Agència Catalana de l Aigua Consorci de la Costa Brava Fundació Mas Badia Aqualia