Circular del Director General d Indústria per la que es fixen els criteris sobre la previsió de càrregues per al dimensionament de nova infrastructura elèctrica necessària per a atendre les peticions de subministrament. El Reial Decret 1955/2000, d 1 de desembre, pel qual es regula l activitat de transport distribució, comercialització, subministrament i procediments d autorització d instal lacions d energia elèctrica, derogà el R.D 2949/1282 pel qual es donaven les normes sobre escomeses elèctriques i s aprovava el reglament corresponent. L esmentat RD 2949/1982, en l article 4t, apartat 5è contemplava uns coeficients a tenir en compte en la previsió de càrregues de la infrastructura elèctrica, segons les quals es determinaven les inversions en alta i en baixa tensió. En el capítol II del títol III de l esmentat RD 1955/2000, es regula el règim econòmic de les escomeses elèctriques i demés actuacions necessàries per a atendre els subministraments d energia elèctrica, però no es fa referència als coeficients de simultaneïtat a tenir en compte per a les previsions de càrrega, dada necessària per a la redacció dels projectes de la infrastructura elèctrica. La ITC-BT-10 del Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió aprovat pel RD 842/2002, de 2 d agost, defineix la previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió destinats a edificis d habitatges, comercials, d oficines, d una indústria específica i d una concentració d indústries, a efectes de dimensionar les instal lacions d enllaç i l escomesa, però tampoc no tracta les potències i coeficients de simultaneïtat a tenir en compte a l hora de dimensionar la resta d infrastructura elèctrica en Baixa Tensió. Per tot l anteriorment exposat, els projectistes, promotors i empreses distribuïdores d energia elèctrica no disposen d uns criteris clars i homogenis per a la determinació i dimensionament de la infrastructura elèctrica necessària per a atendre els requeriments de subministrament elèctric, cosa per la qual es fa necessari dictar les següents condicions tècniques de disseny. Per aquest motiu, i amb l intenció d unificar els criteris que seran d aplicació per tal de determinar la previsió de càrregues a considerar per al dimensionament de nova infrastructura elèctrica necessària per a atendre les peticions de subministrament a les noves infrastructures elèctriques de la comunitat autònoma de les Illes Balears, tant si són públiques com privades, de forma complementària al que disposa el capítol II del títol III de l esmentat RD 1955/2000, pel qual regula el règim econòmic de les escomeses elèctriques i Pàgina 1 de 7
demés actuacions necessàries per a atendre els subministraments d energia elèctrica, dict la següent CIRCULAR INFRAESTRUCTURA ELÈCTRICA EN ÀREES D ÚS RESIDENCIAL, COMERCIAL I INDUSTRIAL. POTÈNCIA A PREVEURE EN NOVES URBANITZACIONS. 1. Escomeses i instal lacions d enllaç. La potència a preveure per a cada parcel la, serà la que resulti de l aplicació de l ITC-BT-10 del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (RBT), aprovat pel RD 842/2002. Aquesta prescripció tendra la condició de mínim obligatori. L esmentada instrucció indica una previsió de potència per metre quadrat, en funció de l ús. S entendrà que aquesta superfície és l edificada o la de màxima ocupació, cosa que s haurà de justificar en base al PGOU o NNSS o certificat expedit per l Ajuntament corresponent on s indiqui l ús de la parcel la i l edificabilitat. Aquesta potència quedarà adscrita a les parcel les. Si es produeix segregació d aquestes en altres de dimensions inferiors, es repartirà la potència adscrita a la parcel la inicial entre les segregades, en relació a les seves dimensions i ús previst. En aquest cas, el promotor de la segregació haurà de dotar d infrastructura per al subministrament elèctric a les noves parcel les resultants de la segregació. Per qualsevol sol licitud de potència superior a l adscrita, s aplicarà el que disposa l article 45 del R.D 1955/2000 d 1 de desembre i la present instrucció. En els casos de subministraments individuals d ús comercial i industrial pels quals es disposi del corresponent projecte d obertura i funcionament, en el qual es determini la potència necessària per a l activitat, es podrà considerar aquesta a efectes de determinar la infrastructura elèctrica de distribució i les instal lacions d enllaç necessàries per a atendre el subministrament. 2. Xarxa de Baixa Tensió. Als efectes de dimensionar la xarxa de baixa tensió, s aplicaran els mateixos criteris fixats per les escomeses, com si tots el subministraments formessin part d un sol edifici equivalent. Veure exemples a l annex. Pàgina 2 de 7
3. Centres de transformació (AT/BT). La potència prevista per a cada transformador en un centre de transformació es calcularà sumant les potències previstes per a cada un dels usos, segons el paràgraf 3.1, afectades pels corresponents coeficients de simultaneïtat, segons s indica a continuació: Ús residencial: s obtindrà multiplicant la suma aritmètica de potències previstes per als habitatges, serveis comuns i aparcaments, sense coeficient de simultaneïtat, per un coeficient de simultaneïtat de 0,5. Ús comercial: s obtindrà multiplicant el sumatori de potències previstes en les parcel les o locals, segons l apartat 1.1, per un coeficient de simultaneïtat de 0,7. Ús industrial: s obtindrà multiplicant el sumatori de potències previstes en les parcel les o locals, segons l apartat 1.1, per un coeficient de simultaneïtat de 0,6. En tots els casos es considera un cosϕ=0.9, ja inclòs en el coeficient. 4. Línies d alta tensió de 3ª categoria (1kV U 20 kv). La potència prevista per cada línia d alta tensió es calcularà sumant les potències previstes dins els CCTT i multiplicant el valor resultant pel coeficient 0.85, sempre que el número d aquests sigui superior a un. En el cas d un únic transformador el coeficient serà la unitat. Per a la ubicació i alimentació elèctrica dels transformadors es tendra en compte l estructura en anell de la xarxa d alta tensió. Aquelles parcel les per a les quals s hagi previst la infrastructura elèctrica en mitja tensió, hauran de disposar també d infrastructura elèctrica en baixa tensió per a atendre un subministrament provisional per a obres de 238 kw. Aquesta infrastructura podrà ser utilitzada per al subministrament definitiu de la parcel la si aquest és en baixa tensió i la potència és suficient. En cas contrari, l ampliació necessària per a atendre el subministrament definitiu en baixa tensió de la parcel la es considerarà com si es tractés d un nou subministrament. 5. Subestació AT/AT. La potència prevista per a la subestació es calcularà sumant les potències previstes per a cada línia d alta tensió de 3ª categoria i multiplicant el valor resultant pel coeficient 0.90, sempre que el nombre d aquestes línies sigui superior a una. En el cas d una única línia, el coeficient serà la unitat. Pàgina 3 de 7
6. Altres situacions. Les situacions excepcionals que puguin originar-se en l aplicació d aquesta Instrucció seran resoltes per la Direcció General d Indústria de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia. Palma, 2 de febrer de 2006 El director general d Indústria Gabriel de Juan Coll Pàgina 4 de 7
ANNEX: EXEMPLES DE PROCEDIMENT DE CÀLCUL. Exemples: Suposem els següents punts de subministrament. Un edifici denominat bloc 1, constituït per: 15 habitatges, 5 d aquests d electrificació bàsica amb previsió de potència de 5.750 W, 5 d electrificació bàsica amb previsió de 7.360 W i 5 d electrificació elevada, uns serveis comuns de 11.085 W, un aparcament a l aire lliure de 1300 m 2 i als baixos 2 locals comercials de 100 m 2 cadascún. Un edifici denominat bloc 2, constituït per: 40 habitatges, 32 dels quals d electrificació bàsica i 8 d electrificació elevada, uns serveis comuns de 13.856 W, un aparcament en planta sota rasant de 4000 m 2 amb necessitat de ventilació forçada i 2 locals comercials en planta baixa de 250 m 2 cadascún Un habitatge unifamiliar d electrificació elevada denominat bloc 3; un altre habitatge unifamiliar d electrificació elevada denominat bloc 4; un habitatge unifamiliar amb piscina climatitzada que preveu una potència màxima admissible de 14.490 W denominat Bloc 5 i un habitatge unifamiliar amb una potència màxima admissible de 17.320 W denominat Bloc 6. a) Càlcul de les escomeses i instal lacions d enllaç. Bloc 1 POTÈNCIA ESCOMESES Potència unitària Unitats Concepte 5 Habitatges electrificació bàsica 5.750 5 Habitatges electrificació bàsica 7.360 5 Habitatges electrificació elevada 9.200 P mitja habitatges= 7.437 Coef. Habitatges (Taula 1 ITC-BT-10)= 11,90 Subtotal potències 88.496 1 Serveis comuns de 11.085 W 11.085 11.085 2 Locals comercials 100 m 2 c/u 10.000 20.000 1 Aparcament 400 m 2 ventilació natural 4.000 4.000 Subtotal bloc 1 123.581 32 Habitatges electrificació bàsica 5.750 8 Habitatges electrificació elevada 9.200 P mitja habitatges= 6.440 159.712 Bloc 2 Coef. Habitatges (Taula 1 ITC-BT-10)= 24,80 1 Serveis comuns de 13.856 W 13.856 13.856 2 Locals comercials 250 m 2 c/u 25.000 50.000 1 Aparcament 2000 m2 ventilació forçada 40.000 Subtotal bloc 2 40.000 263.568 Bloc 3 1 Habitatge unifamiliar electrificació elevada 9.200 9.200 Bloc 4 1 Habitatge unifamiliar electrificació elevada 9.200 9.200 Bloc 5 1 Habitatge unifamiliar electrificació elevada 14.490 14.490 Bloc 6 1 Habitatge unifamiliar electrificació elevada 17.320 17.320 Potència total blocs individuals= 437.359 Pàgina 5 de 7
b) Càlcul de la xarxa de baixa tensió. El càlcul es farà com s indica en el punt 3.2, és a dir, com si tots els consums formassin part d un sol edifici equivalent, constituït per 37 habitatges d electrificació bàsica de potència màxima admissible 5750 W, 5 d electrificació bàsica de 7360 W, 15 d electrificació elevada de 9200 W, 1 habitatge unifamiliar d electrificació elevada de 14490 W, 1 habitatge unifamiliar d electrificació elevada de 17320 W, 2 locals comercials de 100 m 2 cadascún, 2 locals comercials de 250 m 2 cadascún, 1 aparcament de 400 m 2 de ventilació natural i 1 aparcament de 2000 m 2 de ventilació forçada. POTÈNCIA XARXA BT Potència unitària Subtotal potències Unitats Concepte 37 Habitatges electrificació bàsica 5.750 5 Habitatges electrificació bàsica 7.360 15 Habitatges electrificació elevada 9.200 1 Habitatge unifamiliar electrificació elevada 14.490 243.797 1 Habitatge unifamiliar electrificació elevada 17.320 P mitja habitatges= 7.108 Bloc Coef. Habitatges (Taula 1 ITC-BT-10)= 34,3 equivalen 1 Serveis comuns de 11.085 W 11.085 11.085 t 1 Serveis comuns de 13.856 W 13.856 13.856 2 Locals comercials 100 m 2 c/u 10.000 20.000 2 Locals comercials 250 m 2 c/u 25.000 50.000 1 Aparcament 400 m 2 ventilació natural 4.000 4.000 1 Aparcament 2000 m2 ventilació forçada 40.000 40.000 Potència total bloc equivalent= 382.738 Potència de dimensionament de la xarxa BT és de 382.738 W. El coeficient de simultaneïtat és P bloc equivalent / P blocs individuals = 0,875. Pàgina 6 de 7
c) Potencia en centres de transformació (AT/BT). Es calcularà com s indica al punt 1.3. POTÈNCIA TRANSFORMADOR Unitats Concepte Potència unitària Subtotal potències 37 Habitatges electrificació bàsica 5.750 212.750 5 Habitatges electrificació bàsica 7.360 36.800 15 Habitatges electrificació elevada 9.200 138.000 1 Habitatge unifamiliar electrificació elevada 14.490 14.490 1 Habitatge unifamiliar electrificació elevada 17.320 17.320 1 Serveis comuns de 11.085 W 11.085 11.085 1 Serveis comuns de 13.856 W 13.856 13.856 1 Aparcament 400 m 2 ventilació natural 4.000 4.000 1 Aparcament 2000 m2 ventilació forçada 40.000 40.000 Subtotal ús residencial sense coeficient x coeficient 0,5= 244.151 2 Locals comercials 100 m 2 c/u 10.000 20.000 2 Locals comercials 250 m 2 c/u 25.000 50.000 Subtotal ús comercial x coeficient 0,7= Potència total= 49.000 293.151 Potència de dimensionament del transformador és de 293.151 W. El coeficient de simultaneïtat és P transformador / P blocs individuals = 0,67. d) Potència en línia AT 1 kv<u<20 kv. Es calcularà com s indica al punt 1.4. En aquest cas, si la línia AT alimenta un únic transformador el coeficient seria 1 i la potència a considerar la mateixa que s ha considerat per al càlcul del transformador: 293.151 W. Si la línia alimentàs a més d un centre de transformació s hauria de dimensionar en base al sumatori de potències previstes en cada centre de transformació multiplicat pel coeficient 0,85. Pàgina 7 de 7