#10 EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR

Documentos relacionados
Direcció General d Indústria i Energia

L ús eficient de l energia a la llar

Entendre la factura elèctrica

Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016

elèctric de casa nostra

Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania

Jornada tècnica Els impactes de la reforma del mercat elèctric (Real Decreto Ley 9/2013) i el futur de les energies renovables 29 octubre 2013

ASSESSORIA ENERGÈTICA

12. AMPLIACIONS I MILLORES

Instal lacions solars fotovoltaiques

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

Electrotècnia. CFGM - Instal lacions elèctriques i automàtiques. Electricitat i electrònica CFGM.IEA.M10/0.10

Introducció a l energia

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Habitants hab. Població estacional hab. Superfície total 70,1 Km 2 Sòl urbà 9,4 Km 2 Generació de residus per hab. 1,1 kg/hab.

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Menorca 100% renovables utopia o realitat?

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

ECOTERMIK EQUIPS COMPACTES DE CALOR. Instal.lació d'equip compacte de calor

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

La protecció solar i l eficiència energètica

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

ACTUACIONS REALITZADES EN ESTALVI ENERGÈTIC A LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA DE BARCELONA I L'HOSPITALET DE LLOBREGAT DURANT EL PERÍODE

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

SECE. Empresa de Serveis Energètics MARTORELLES. El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya. Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Estat de la qüestió fotovoltaica

L APROVISIONAMENT I LA VALORACIÓ DE LES EXISTÈNCIES

Parc central d'urbaser a Barcelona

Àrea d Hisenda i Gestió Municipal

CERTIFICACIÓ D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D EDIFICIS

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

contracte de servei de millora de l eficiència energètica del Centre d Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès

Microcogeneració en Edificis Terciaris. Expo de l Estalvi Energètic Badalona, 25 d Octubre de 2013

3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC

BLOC 2: Eficiència energètica

4. VALORACIÓ DE LES DIFERENTES PROPOSTES TÈCNIQUES PRESENTADES PELS LICITADORS

ENERGIA EÒLICA. VISITA AL PARC EÒLIC ES MILÀ

AJUNTAMENT DE TIANA. Projectes realitzats Inversió generada Palanquejament

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental

Què és l electricitat?

Pla d Acció per al Clima i l Energia Sostenible de Girona

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Estimació dels costos de producció d electricitat per comunitat autònoma. Setembre 2014

a) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la

Mesures per a millorar l eficiència energètica i el confort dels habitatges

Comprovació i Instal lació de la màquina virtual de Java per a el correcte funcionament de l applet de signatura

LICITACIÓ AGRUPADA D EDIFICIS PÚBLICS. CASOS PRÀCTICS. Girona, 23 de febrer 2017

Antylop Remote Management Solutions

Emissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs

LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA

Jornada tècnica Motocicleta Elèctrica

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

IMPOST SOBRE EL VALOR DE LA PRODUCCIÓ DE L'ENERGIA ELÈCTRICA

ASPECTES CLAUS DE LA BIOMASSA. Remei Aldrich Tomàs Enginyera en eficiència energètica del programa BEenerGi. Àrea de Territori i Sostenibilitat

Autoconsum elèctric amb energia fotovoltaica

PRODUCCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA

L'energia elèctrica: generació i distribució Angel L. Gómez

SUBSTITUCIÓ DE L'ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL MAR PASSEIG DEL MAR. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Novembre de 2017

PLEC TÈCNIC CONSTRUCCIÓ I EXPLOTACIÓ D UNA CENTRAL DE PRODUCCIÓ ENERGÈTICA INTEGRAL UA3 DEL GUINARDÓ - BARCELONA. PPT ANNEX IV Mètode de càlcul

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

Dalkia Catalunya. Compromís amb l Eficiència Energètica. El valor de l Energia.

1. Introducció: Receptors que han de ser alimentats per una xarxa de subministrament exterior amb tensions que no passin de: U alimentació!

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Informe de seguiment del Pla d'acció d'energia Sostenible. Terrassa

Apostes de futur del 2007

Com verificar una signatura electrònica amb Adobe Reader 8.0

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü

PROBLEMES ELECTRICITAT

Guía de l Ús del Portal de Proveïdors. Requisits tècnics del proveïdor

PROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT

GERONTOLOGIA EDUCATIVA CONCEPTES BÀSICS DE LA DEPENDÈNCIA

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Observatori de reclamacions i consultes de consum AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI

Xarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya.

MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on.

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

Clúster d Eficiència Energètica del Baix Llobregat

Pesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009

Estat energètic dels edificis

1. Instal lació de la cua d impressió per Windows 7

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Eina de signatura Manual d usuari

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

MODIFICACIÓ DELS REQUISITS PER L APLICACIÓ DE REGLES D INVERSIÓ DEL SUBJECTE PASSIU

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Comparació de preus de l energia elèctrica amb la UE-15 al Juny 2015

REFORMA FISCAL CAIB d octubre de 2014

Implantació d una flota elèctrica en Serveis Urbans

paper energia residus aigua BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS A L OFICINA Reviseu els documents en pantalla abans d imprimir los

Transcripción:

EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR

Tenint en compte que la major part de les cases de les Illes Balears disposen d energia elèctrica i que el gas natural arribarà properament a les Illes, cal tenir en compte el manteniment que és necessari realitzar per tal que s acompleixin les mesures de seguretat necessàries i de correcte funcionament. EL GAS NATURAL De tots és sabut el profit que obtenim de l energia elèctrica, la nostra dependència i la repercussió que té sobre el medi ambient. Però, el gas natural és un combustible fòssil, més net que el carbó i el petroli, i durant la seva combustió produeix menys diòxid de carboni en relació amb una mateixa quantitat d energia produïda. Serveix, entre altres coses, com a font energètica per a la producció d electricitat i com a vector per a l abastament energètic final en els sectors industrial, residencial i terciari. L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR Tenint en compte els avantatges del gas natural, derivats de l eficàcia com a combustible i de les reserves provades; ateses també les possibilitats d aplicació de mesures d estalvi i d increment d eficiència que el gas natural introdueix, i el fet de ser el combustible fòssil de menor incidència mediambiental, es considera irrenunciable la introducció d aquest combustible en el sistema energètic balear. És un combustible necessari per a disposar d una diversificació adequada de fonts de proveïment energètic per a les Illes Balears, tant per a usos finals com per a generació d energia elèctrica, i per a contribuir als objectius de millora de l eficiència energètica i a la reducció d emissions de gasos contaminants de l atmosfera. La seva bona aplicació en cogeneració fa possible atendre la demanda amb importants estalvis i d una forma descentralitzada i modular. Com

ja s ha vist en els capítols anteriors, el gas natural resulta més eficient, tant energèticament com econòmicament, en aparells tèrmics com la cuina o els escalfadors. Consejos de seguridad en el uso del gas h t t p : / / w w w. s e c. c l / p o r t a l / p a g e? _ p a g e i d = 3 3, 8 0 3 6 4 & _ d a d = p o r t a l & _ schema=portal La introducció del gas natural, juntament amb els plans de foment de l ús de les energies renovables i d estalvi i eficiència energètica, han de permetre una contribució significativa de les Illes Balears a l assoliment dels compromisos adquirits per l Estat referents al Protocol de Kyoto. Es preveu que el gas arribi en breu a les Illes a través d un gasoducte que connectarà la xarxa peninsular amb la de les illes d Eivissa i de Mallorca. El gas natural (liquat o comprimit) s utilitza com a combustible en vehicles des de fa més de 40 anys. Guía de seguridad doméstica SEGURETAT A LES INSTAL.LACIONS Per a la protecció de les persones convé revisar periòdicament les instal lacions elèctriques i de gas. A les instal lacions de gas, cal inspeccionar l absència de fuites a les vàlvules de pas, les mànegues i els tubs de connexió, etc. El gas canalitzat porta incorporada una substància olorosa per a detectar fàcilment la presència de fuites. Per això, en el cas que es noti una olor característica, convé avisar ràpidament un tècnic i revisar la instal lació. L ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR Pel que fa a les instal lacions elèctriques, convé provar periòdicament el bon funcionament dels diferencials; això es realitza pitjant el botó de test de la instal lació, com a mínim, un cop al mes. http://portal.aragob.es/pls/portal30/docs/ folder/seguridad_ind/publicaciones/guia_ seg-dom1.pdf ADAPTACIÓ DE LES INSTAL.LACIONS ELÈCTRIQUES És un fet que cada vegada hi ha més electrodomèstics i aparells de climatització nous i amb més capacitat i, per això, cal tenir en compte que convé revisar que la instal lació de la casa (secció dels conductors, capacitat dels diferencials i magnetotèrmics) sigui l adequada per als nous serveis que ha d alimentar. En la mesura que sigui possible, s ha d intentar que la instal lació elèctrica estigui convenientment seccionada, és a dir, que es disposi de diversos diferencials que alimentin elèctricament diverses àrees de la

casa i també cada tipus de servei (enllumenat, cuina o forn elèctrics, rentadora, electrodomèstics, aire condicionat, calefacció elèctrica). D aquesta manera, en cas d avaria d un servei, la resta pot continuar funcionant. A més de la protecció de les persones, el bon funcionament de les instal lacions de gas i elèctriques augmenta l eficàcia energètica de l habitatge i redueix els costos de manteniment per avaria, a part d aconseguir una millor protecció dels equips. POTÈNCIA ELÈCTRICA CONTRACTADA La potència que s ha de contractar es determina en funció de la potència dels equips elèctrics instal lats a l habitatge i de si aquests s utilitzen en el mateix moment que necessiten l electricitat o no, és a dir, d acord amb el factor de simultaneïtat d ús i funcionament. Convé que la potència contractada sigui suficient per a atendre les necessitats elèctriques de l habitatge en el moment més desfavorable, sense contractar una potència excessiva. La facturació elèctrica es compon de dos termes: el de potència, que depèn de la potència contractada, i el d energia, que depèn del consum realitzat d energia elèctrica. Actualitzant correctament aquests dos termes podríem aconseguir importants estalvis a la nostra llar, tant energètics com esconòmics. L ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR

RECORDAU >> El gas natural és un combustible fòssil, més net que el carbó i el petroli, i produeix menys diòxid de carboni en relació amb una mateixa quantitat d energia produïda. >> Per a la protecció de les persones, revisau periòdicament les instal lacions elèctriques i de gas. >> Adaptau la potència elèctrica contractada al consum dels equips instal lats i a simultaneïtat de funcionament. >> Si podeu, triau aparells que funcionin amb gas abans que els elèctrics, ja que resulten més eficients i alhora són més respectuosos amb el medi ambient. >> Adaptau les instal lacions elèctriques als equips consumidors instal lats a casa.