Intervenció en tabaquisme en pacients hospitalitzats

Documentos relacionados
Intervenció breu. Curs bàsic en el maneig del Tabaquisme

Actualitzacions/ Revisions en el tractament del tabaquisme

Resultats de l enquesta XVIII Setmana. Sense Fum. Miniatura.

CONSELL TABAQUIC? Àngels Ruz Infermera de pneumologia Novembre 2013

INFORME. Enquesta de prevalença de consum de tabac entre els treballadors. Hospital de Palamós

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

XX JORNADES D ACTUALITZACIÓ

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Taller : Tractament Farmacológic avançat del Tabaquisme

Taller: exemples pràctics de maneig farmacològic

SERVEI DE CONSULTES SOBRE INTERVENCIONS EN TABAQUISME

La extraña pareja HTA i tabaquisme. Guadalupe Ortega. Infermera Coordinació Programa APSF

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011

Noves Tecnologies i Innovació en l Atenció Domiciliaria

EL TABAQUISME EN L ÀMBIT HOSPITALARI

"Programa Pacient Expert Catalunya : una estratègia per potenciar l autorresponsabilitat del pacient i el foment de l autocura

Dades de consum de tabac a Catalunya. ESCA 2006 Població general

INTENSITAT I EXTENSIÓ DE LA INTERVENCIÓ

L'Hospital de nens i dones de referència a Catalunya

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Per uns centres sense fum. 31 de maig Dia Mundial contra el Tabac

Annex 3. Acord individualitzat de seguiment compartit de pacients amb malalties minoritàries

Hospital Universitari Vall d Hebron. Sala d actes de Gerència, edifici de l Àrea General Barcelona

Taula interactiva de casos clínics. Carlos Martin Cantera Metge de Família CAP Passeig de Sant Joan. Barcelona

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

ATENCIÓ URGENT HOSPITALÀRIA RESULTATS PER CENTRE: Fundació Sant Hospital UP00732

Àngela Martínez Picó Unitat Tabaquisme SAP Vallès Oriental ICS

Pla d enquestes Hospital Odontològic Universitat de Barcelona Hospital Podològic Universitat de Barcelona

El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial.

Curso de postgrado para enfermeria.manresa

DEL TABAC I DEL CÀNNABIS, QUÈ EN SABEM? (Les respostes subratllades són les correctes).

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA

ÀREA DE SUPORT I ATENCIÓ A FAMÍLIES

Salut Mental Perinatal

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

PLANIFICACIÓ DOCENT DEL SERVEI DE GERIATRIA A L HOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERS

una eina d'atenció integral als pacients

Educació en pacients respiratoris: aprendre vs desaprendre. Meritxell Peiró i Fàbregas

Abordatge terapèutic TAULA RODONA: Binomi cànnabis-tabac, cap a on anem?

Unitat Docent Pediatria

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

ADDICCIÓ A LA NICOTINA. Tractament farmacològic

Situació actual de l accés vascular a Catalunya

Abordatge tabac - cànnabis. MC. Pinet Psiquiatra Unitat Toxicomanies Servei de Psiquiatria

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

CSMA La Seu d'urgell - UP 859

No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Dexeus GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

Casal Benèfic Premianenc Circuit d entrada CIRCUIT D ENTRADA A UNA PLAÇA D ACOLLIMENT RESIDENCIAL

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament

FEBRER 2008 FUMADORS 35,9% del personal. FUMADORS DIARIS 81,1% dels fumadors. FUMADORS DE 10 CIGARRETES 76,4% dels fumadors

La medicina de guerra

Accions específiques pels Metges joves

CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Campanya de vacunació antigripal

CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME

validació 1 Febrer 2016 TS sanitaris D. EAP C Qualitat ABS Febrer 2016 Març 2019

ATENCIÓ URGENT HOSPITALÀRIA

Pla de mesura de Satisfacció als Clients Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST)

CURS BÀSIC EN MANEIG DEL TABAQUISME HISTÒRIA I EPIDEMIOLOGIA DEL TABAQUISME

PROTOCOL D ACTUACIÓ FARMACÈUTICA

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics. Pla d Acció Tutorial

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

EL PAPER DE LES TIC EN EL PLA DE SALUT

LLista de espera en Cirurgia General i Digestiva

Enquesta de salut de Catalunya de juny de 2018

PROJECTE UNITAT DE DOLOR AGUT

Títol del treball: Conèixer la necessitat d'implantació d'una Trajectòria Clínica per a pacients fràgils amb ICC/ MPOC en atenció domiciliària

PROCEDIMENT, RECURSOS I TEMPS D ATENCIÓ PSICOLÒGICA POST IMA

Model català d atenció integrada social i sanitària

Taula rodona 14 URGÈNCIES A DEBAT: tècnics, infermers i metges en un aferrissat debat.

Conferències i tallers per a persones cuidadores no professionals de gent gran i en situació de dependència OCTUBRE 2016 JUNY 2017

INTERVENCIÓ CLÍNICA on som i a on anem? A. Tejero Psicòleg clínic MC. Pinet Psiquiatra Unitat Toxicomanies Servei de Psiquiatria

Tractament farmacològic de la malaltia d Alzheimer

EXISTEIX ENCARA L ESTIGMA? Dra. Mª Jose Sánchez i Ibañez Grup Salut Mental CAMFiC Lleida, 20 de maig de 2012

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

BARCELONA - ABS 465 SAGRADA FAMÍLIA

PROGRAMES D APROPAMENT AL MÈTODE MONTESSORI PER A INFANTS I FAMÍLIES

L'AFECTACIÓ DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT EN SITUACIÓ DE RISC A CATALUNYA

Programa d Acolliment Familiar. Ministeri d Afers Socials, Justícia i Interior Andorra la Vella, 6 de juny del 2017

Reunions: 12/06/08, 23/10/08 i 22/01/09 Accès a: pàgina de tuberculosi del

PROTOCOL DE SEGUIMENT DE LES PERSONES USUÀRIES DEL SERVEI LOCAL DE TELEASSISTÈNCIA

Procediment d auditoria interna de Qualitat

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

EFECTES NEUROPSIQUIÀTRICS DE

2es Jornades de la SCATT III Trobada Programa APSF 3 de juny de Projectes d investigació Carlos Martin Cantera

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure

La preparació física en sec per a les activitats subaquàtiques en apnea

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

Manual eportfoli Infermeria

JORNADA DE VACUNES CAS : VACUNES EN LA DONA EMBARASSADA I EN L EDAT FÈRTIL. NATALIA ARESTÉ I LLUCH 24 d octubre de 2011

Transcripción:

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics Intervenció en tabaquisme en pacients hospitalitzats Hospital Universitari Vall d Hebron Dr Josep Maria Sánchez Unitat de deshabituació de tabac Servei de Medicina Preventiva 31 de Gener 2013

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics Intervenció en tabaquisme en pacients hospitalitzats Concienciació Intervenció Avaluació

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics Intervenció en tabaquisme en pacients hospitalitzats Concienciació

Prevalença de tabaquisme a Catalunya TABAQUISME A ESPANYA Enquesta Nacional de Salut 1987, 1993, 1995, 1997, 2001 i 2006

Resultats de l enquesta d'hàbit tabàquic en el personal de l HUVH any 2009 Autors: Pajin MA, Garcia E, Gonzalez R, Nieva G, Rodriguez E, Sanchez JM. Introducció L HUVH forma part de la Xarxa Catalana d Hospitals sense fum (XCHsF) des de l any 2002. Un dels criteris per acreditar l Hospital dintre de la xarxa europea és la realització d una enquesta bianual als professionals dels centres sanitaris adscrits, seguint la metodologia recomanada per la XCHsF. Objectiu Fumadors (%) Mai ha fumat (%) Ex Fumadors (%) Personal Mèdic 17,6 58,8 23,5 Diplomades Infermeria 29,6 40,0 30,4 Auxiliars 41,6 30,3 28,1 Administratiu 35,3 47,1 17,6 Altres 38,3 42,0 19,8 Prevalença global 32,7% Conèixer la prevalença d hàbit del tabac en els col lectius del nostre hospital i especialment entre el col lectiu d infermeria l any 2009. Material i Mètode Estudi descriptiu mitjançant una enquesta de prevalença en una mostra representativa escollida de forma aleatòria dels professionals de l hospital, el 50,2% dels enquestats eren professionals d infermeria, la enquesta es va realitzar a l abril i maig del 2009. 60 50 40 30 20 10 0 Fumadors (%) Mai Fumadors (%) Ex Fumadors (%) Personal Mèdic Diplomades Infermeria Auxiliars Clínica Administratius Altres

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics Concienciació i Formació Programa de formació de la Xarxa Catalana d Hospitals sense Fum Es crea una xarxa de formadors dels propis hospitals per poder arribar a un ampli sector de professionals de cada hospital de la XCHsF. La formació de professionals sanitaris constitueix una línia prioritària amb la fi de que s implementin sistemàticament les tècniques d intervenció breu en els pacients ingressats. (Rice et al., 2004)

Xarxa Catalana d Hospitals sense fum Programa de Formació de Formadors Curs d Intervenció breu en tabaquisme (2 hores) Hospital Vall d Hebron Medicina Preventiva: Josep Maria Sànchez Gina Vila Mª Antònia Pajín Emmanuel Calderón Psiquiatria: Gemma Nieva Esther García Eugeni Bruguera Pneumologia: Esther Rodriguez Total professionals sanitaris formats: 700 Professionals: Metges adjunts, MIR, Infermeres, Auxiliars, Zeladors, Tècnics Serveis: Cardiologia, Pneumologia, Psiquiatria Digestiu Cirurgia Medicina Interna, Infeccioses Esclerosi Múltiple Traumatologia MIR nova incorporació Escola Infermeria...

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics Contingut Qüestionari PRE 1. Importància de la intervenció mínima en tabaquisme en pacients hospitalitzats 2. La intervenció breu en tabaquisme en pacients hospitalitzats (30minuts): Intervenció 5A Teràpia farmacològica Intervenció 5R Habilitats de comunicació i circuits d intervenció en cada hospital 3.- Casos pràctics Qüestionari POST

si ACONSELLAR En la seva situació és important que deixi de fumar Intervenció mínima en tabac ANALITZAR i ANOTAR Vostè fuma? no Promoure continuar sense fumar AVALUAR Vol deixar de fumar? Vol rebre ajuda? si Valorar dependència Quant fuma? Quant triga a fer la primera cigarreta? AJUDAR Oferir recolzament (1) Donar TSN si s escau (2) ACORDAR SEGUIMENT Durant ingrés Primària o unitat especialitzada Telèfon: 1 i 6 mesos no Ajudar al pacient a identificar: RELLEVÀNCIA Per quins motius deixaria de fumar? RISCS Quines conseqüències té seguir fumant? RECOMPENSES Quines avantatges trobaria si deixés de fumar? RESISTÈNCIES Què és el que li preocupa de deixar de fumar? REPETICIÓ a cada ingrés

OMS. 2008

AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ MÍNIMA DELS PROFESSIONALS SANITÀRIS AVALUACIÓ DE LA FORMACIÓ

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics Intervenció en tabaquisme en pacients hospitalitzats Intervenció

Programa de deshabituació de tabac en pacients hospitalitzats Ingrés pacient a planta d hospitalització, CCEE o Urgències Grau de síndrome d abstinència Hª clínica: Metge, infermera, Aux inf. Interconsulta a Unitat Especialitzada Preguntar estat de fumador i grau de concienciació per deixar-ho Tractament amb pegats o xiclets durant l ingrés Seguiment a la Unitat de Deshabituació de Tabac : Hospital o CAP

Perfil típic del pacient fumador hospitalitzat Servei Cardiologia-Coronàries: -IAM (home 50 a): estada 4-5 dies: no sde abstinència, no risc Servei Pneumologia: - Home-dona de 40-50 anys amb diagnòstic de emfisema lleu-moderat Servei Neurologia: -Home-dona amb AVC Servei Oncologia: - Home amb Neo Pulmò, Dona amb Neo de Mama Servei Cirurgia Vascular: -Home amb claudicació intermitent Servei Reumatologia: - Dona amb fibromiàlgia Servei Infeccioses: - Home 40-50 anys, VIH asimptomàtic amb patologia respiratòria o cardíaca - Altres serveis: Traumatologia, Cremats, malalts aïllats

Tabac i resposta als tractaments en el Crohn Agents bloquejadors TNF-alpha: Infliximab o Adalimumab o Certolizumab Major necessitat de corticosteroides i immunomoduladors en fumadors, sobre tot en dones i pitjor pronòstic en dones 1-3 Els efectes negatius del tabac és dosis depenent, pitjor pronòstic en grans fumadors (> 10 cig/dia) Tabaquisme actiu incrementa el risc de complicacions en Crohn, sobretot en afectació ileal En tots els casos s ha d intentar que deixin de fumar i si no poden s ha de fer un tractament més intensiu o precoç per intentar prevenir les complicacions. 1.-Cosnes, J et al; Effect of cigarette smoking on the long term course of Crohn disease, Gastroenterology 1996; 110: 424-431. 2.-Cosnes et al. ; Effects of current and former cigarette smoking on the clinical course of Crohn disease. Aliment pharmacol Ther 1999; 13: 1403-1411 3.-Cosnes J, et al; smoking cessation and the course of Crohn disease: an intervention study. Gastroenterology 2001; 120: 1093-1099.

Tabac i risc de recidiva en la malaltia de Crohn Fumadors Exfumadors No fumadors Cosnes J, et al; smoking cessation and the course of Crohn disease: an intervention study. Gastroenterology 2001; 120: 1093-1099.

Esclerosi Múltiple i tabac Dr Josep M Sánchez García Servei de Medicina Preventiva Hospital Universitari Vall d Hebron

Estudi cohorts Nurses Health Study I-II Tabac- Esclerosi Múltiple (Hernan et al.2001 ) Paquets/any RR (IC95%) 1-9 1.1 0.8-1.6 10-24 1.5 1.2-2.1 >25 1.7 1.2-2.4 Fumadora 1.6 1.2-2.1 Ex-fumadoras 1.2 * 0.9-1.6 Estudi prospectiu de cohorts 121.700 dones en estudi I. (30-55 anys). Any 1976 /////-116.671 en estudi II. (25-42 anys). Any 1989 Conclusió: es demostra clarament la relació dosi-resposta *: després d ajustar per potencials confussors com edat, latitud geogràfica i antecedents (ancestry) Institut Català d'oncologia

Estudi cas - control europeu 2009 Tabac- EM (Hedstrom et al 2009) País OR (IC95%) Suecia 1.5 1.3-1.8 Noruega 1.8 1.1-2.9 Regne Unit 1.3 1.0-1.9

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics EL TABAQUISME EN EL PACIENT HOSPITALITZAT

Tabaquisme en el pacient hospitalitzat Les persones que ingressen veuen interromput el seu consum de tabac bruscament durant la seva estada al centre hospitalari. Aquest fet comporta l aparició de la síndrome d abstinència i el risc d incompliment de la normativa de no fumar a l hospital. - Un percentatge alt de pacients segueixen fumant durant l ingrés - Els pacients no compleixen la prohibició d espais lliures de fum i la principal causa son els símptomes d abstinència - Risc d incendi a l Hospital

Tabaquisme en el pacient hospitalitzat L ingrés hospitalari és un moment òptim per a promoure la cessació. Els pacients es troben en un moment de vulnerabilitat on són més sensibles i receptius a aquests missatges Aprofitar l ingrés per començar la deshabituació Aquesta responsabilitat correspon a tots els àmbits del sistema de salut i a totes les àrees d assistència.

Tabaquisme en el pacient hospitalitzat Li expliquem si fumar ha estat el principal factor de risc de la seva patologia i si ha estat la causa de la seva hospitalització (particularment malalties vasculars, respiratòries i càncer). En els malalts amb Crohn els hi expliquem que la resposta al tractament i la evolució pot ser millor si deixa de fumar En els malalts quirúrgics informar-li que fumar incrementa les complicacions de la cirurgia. En molts casos els cirurgians ja els envien a la Unitat abans de la cirurgia,per prevenir les possibles complicacions en pacients hospitalitzats

Tabaquisme en el pacient hospitalitzat... avaluem el grau de dependència tabàquica: Test de Fagërstrom Quantes cigarretes fuma al dia? 10 o menys (0) 11 20 (1) 21 30 (2) 31 o més (3) Quant tarda, després de llevar-se, en fumar la primera cigarreta del dia? Menys de 5 minuts (3) Entre 6 i 30 minuts (2) Entre 31 i 60 minuts (1) Més de 60 minuts (0) Puntuació: De 0 a 2: dep. baixa / de 3 a 4 dep. mitjana / de 5 a 6 dep. alta.... avaluem el grau de motivació : Test de Richmond 1. Li agradaria deixar de fumar si ho pogués fer fàcilment? 1. Si...1 punt 2. No...0 punts 2. Quan interès te vostè per deixar-ho? 1. Cap en absolut...0 punts 2. Poc...1 punt 3. Bastant...2 punts 4. Molt... 3 punts 3. Intentarà vostè deixar de fumar en les properes dues setmanes? 1. Definitivament no...0 punts 2. Pot ser...1 punt 3. Si...2 punts 4. Definitivament SI... 3 punts 4. Quina és la possibilitat que vostè dintre dels pròxims sis mesos sigui un no fumador? 1. Cap en absolut...0 punts 2. Pot ser...1 punt 3. Si...2 punts 4. Definitivament SI... 3 punts 0-4) ------------------------Motivació baixa (5-6)------------------------Motivació mitjana (7-10)----------------------Motivació alta

Valoració de la Síndrome d Abstinència Nicotínica Símptoma NUL LLEU MODERAT INTENS Ganes de fumar Ansietat Irritabilitat Cansament Mal de cap Depressió Insomni Somnolència Més gana Estrenyiment Dificultat de concentració

Tabaquisme en el pacient hospitalitzat Si el pacient està motivat i vol deixar de fumar, li oferim ajuda i recolzament i li donem cita en la nostra Unitat o un altra unitat de la seva zona Si presenta síndrome d abstinència li oferim tractament farmacològic durant l ingrés Li deixem folletons informatius i llibre que explica el procés de deshabituació per que ho llegeixi durant língrés

Tabaquisme en el pacient hospitalitzat Oferir informació i recolzament Li donem informació sobre l addicció i el procés de deixar de fumar. L informem dels símptomes d abstinència i la seva durada. Parlem amb el/la pacient dels seus motius per deixar el tabac. Preguntem sobre intents previs, recordem el que va funcionar i el que no va funcionar per buscar solucions conjuntament L informem que sovint les persones necessiten més d un intent per aconseguir-ho Li animem a que comuniqui als seus familiars la decisió i que li ajudin en el procés. Afrontar l objectiu dia a dia Li informem de la importància de no tenir tabac i que els familiars no fumin davant d ell les primeres setmanes i respectin els espais comuns a casa

Tabaquisme en el pacient hospitalitzat Decidir amb el pacient el seguiment i anotar aquesta decisió en l informe d alta o directament derivar al professional implicat. On derivar pel seguiment? 1- A Atenció Primària 2- A unitats especialitzades. En casos específics: comorbiditat psiquiàtrica, altres abusos de substàncies, embaràs, persones amb intents de deixar de fumar fallits (3 o més), problemes greus de salut pel tabac... 3- Via telefònica: Quit Line 1.- UNITAT DE DESHABITUACIÓ DE TABAC DEL SERVEI DE MEDICINA PREVENTIVA ( HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D HEBRON): - Avda Vall d Hebron 119-129 -Edifici antiga escola d Infermeria -Telèfon: 93-489 42 14 unitattabac@vhebron.net 2.- UNITAT DE DESHABITUCIÓ DE TABAC DEL SERVEI DE PSIQUIATRIA - Avda Vall d Hebron 119-129 -Edifici antiga escola d Infermeria -Telèfon: 93-489 6087 3.- CAS HORTA GUINARDO: - Carrer Sacedón, 18 baixos - Telèfon: 93 407 13 16 / 93 4203695 4.- CONSULTA DE DESHABITUACIÓ DE TABAC DEL SERVEI DE MEDICINA PREVENTIVA DE L HOSPITAL DE BELLVITGE: - Carrer Feixa Llarga s/n - Telèfon: 93 260 75 57 5.- LINEA TELEFÒNICA PER DEIXAR DE FUMAR DEL DEPARTAMENT DE SALUT: Telèfon: 902 111 444

Folletó informatiu de la Unitat Mobil: 638687001 Mail: unitattabac@vhebron.net

En l informe d alta i en SAP... Deixem constància que el pacient ha rebut tractament per deixar de fumar i/o consell de deixar de fumar. Deixem constància de derivació a A. Primària o a unitat especialitzada segons criteris de derivació i preferència del pacient. En els pacients que no volen deixar de fumar, informeu d on poden dirigir-se en cas que, si algun dia canvien de decisió, sàpiguen on dirigir-se per obtenir ajuda.

Teràpia Substitutiva amb Nicotina (TSN) La TSN és eficaç en la teràpia per deixar de fumar: OR: 1.74 ( IC 95%: 1,64-1,86 ) La TSN és segura en pacients amb Cardiopatia Isq: En dos Assaigs Clínics recents no es va demostrar cap evidència que la TSN en persones amb CI estable augmenti la incidència de processos cardiovasculars. Les contraindicacions relatives a l ús de la TSN son: Casos de hipersensibilitat a la nicotina (molt raros) IM recent (< 3 mesos), angina inestable, angina variant de Prinzmetal, arritmies cardiaques severes o AVC en fase aguda En pacients amb IM o malaltia coronària s ha de començar amb dosis baixes de TSN i es va augmentant segons evolució. No hi ha contraindicació en altres malalties sempre que es faci seguiment

Teràpia Substitutiva amb Nicotina (TSN) Risc de fumar (nicotina + tòxics + carcinògens) > Risc de TSN (només nicotina) Objectius - Evitar la Síndrome d Abstinència Nicotínica. - Facilitar el procés de deixar de fumar. Presentació de la TSN - Pegats - Xiclets - Comprimits. Contraindicacions relatives (valoració mèdica de riscs / beneficis): - Infart de miocardi recent - Angina inestable - Arítmia cardíaca greu - Malaltia cerebrovascular recent - Embaràs / lactància.

Teràpia Substitutiva amb Nicotina (TSN) Criteris orientatius: Nº cig/dia Temps fins 1ª cigarreta TSN recomanada 14 >60 minuts Valorar dispensació de xiclets o comprimits. Opció pegat petit: 7 mg. (24h.) / 5 mgrs(16h)altres equivalents. De 15 a 19 De 30 a 60 minuts Pegat mitjà: 14 mg. (24 h.) / 10 mg. (16 h.) / Altres equivalents. Opció de complementar amb xiclets o comprimits. 20 <30 minuts Pegat gran: 21 mg. (24 h.) / 15 mg. (16 h.) / Altres equivalents. Opció de complementar amb xiclets o comprimits.

Pegat de Nicotina Oferir només en cas d abstinència. Absorció: Transdèrmica, estable en sang. Consells d ús: Col locar el pegat en una zona seca i sense pèl. No repetir la mateixa zona fins el 5 è dia per a evitar irritacions cutànies. Disminuir la dosi inicial a les 4 setmanes i seguir amb les següents dosis 4-2 setmanes més cada una. Desavantatges: Aportació gradual, no resol moments de craving. Considerar dispensar xiclets / comprimits com a complement. Possibles efectes secundaris: Cefalees, insomni, reaccions cutànies. Tipus: 3 dosis de 24h.(21mgrs-14mgrs-7mgrs ) o 16h. (15 mgrs710 mgrs-5 mgrs)de durada.

Xiclet / Comprimit de Nicotina Es recomana a fumadors de baixa dependència o com a complement dels pegats per resoldre moments de craving. Absorció: Zona bucal, aportació puntual en sang. Consells d ús: No superar mai el número de cigarretes (dispensar un màxim de 10 xiclets / comprimits al dia aproximadament). Utilitzar en moments d alt deler per fumar. Pot utilitzar-se per a ajudar a una reducció del consum de cigarretes (reducció de danys). Desavantatges: Sovint hi ha un consum insuficient per a controlar la síndrome d abstinència. Descartar si hi ha patologia digestiva. Possibles efectes secundaris: Cefalees, insomni, nàusees, dispèpsia, diarrea, mal de barres (xiclets). Dosis: Xiclets (2mg. / 4mg.) i Comprimits (1mg. / 2mg.).

Consells d ús del xiclet i comprimit Mastegar el xiclet / llepar el comprimit Quan el sabor es fa fort deixar de mastegar / llepar Quan el sabor disminueixi tornar a mastegar / llepar Repetir el cicle uns 30 minuts aproximadament

PACIENT QUE VOL DEIXAR DE FUMAR EMBARAS VARENICLINA ULCERA GD ACTIVA TRASTORN DERMATOLOGIC (PEGAT) TRASTORNS DENTARIS (XICLETS) ESOFAGITIS ACTIVA (COMPRIMITS) TSN - PEGAT + TSN XICLET O COMPRIMIT A DEMANDA TRASTORN BIPOLAR CRISIS CONVULSIVES ANOREXIA O BULIMIA TUMOR SNC IMAOS CIRROSIS HEPATICA GREU EMBARAS BUPROPION 1-3 dia: 0,5mg 1 veg/dia. 4-7 dia: 0,5mg 2 veg/dia. Dia 8-final: 2mg/dia. Durada 3 mesos <20 cig >20 cig Pegat: Pegat: 4 sem: 21 mg/24. 6 sem: 14 mg/24. 4 sem: 14mg/24 h 6 sem: 7mg/24 h 4 sem: 7mg/24 h Xiclet: 2mg Chicle: 4mg 1-6 día: 150 mg/dia 7 día: 150 mg/2 veg/dia Durada: 7-9 sem.

En els pacients que rebutgen deixar de fumar... Intervenció breu motivacional 5R 1. Relevance = Rellevància 2. Risks = Riscos 3. Rewards = Recompenses 4. Roadblocks = Resistències 5. Repetition = Repetició

Pacients que rebutgen 5 Rs 1. Relevance = Rellevància Per quina raó / motius deixaríeu el tabac? 2. Risks = Riscos Veu algun risc / conseqüència negativa en el seu consum de tabac? 3. Rewards = Recompenses Quins avantatges tindria si deixés de fumar? (a curt i llarg termini) 4. Roadblocks = Resistències Què li preocupa de deixar el tabac? 5. Repetition = Repetició Repetir la intervenció en cada ingrés, no donar per fet que rebutjarà el nostre consell o ajuda

Pacients que rebutgen: 5 Rs Actitud Ambient d empatia i respecte. No culpabilitzeu. Doneu suport, reforceu aspectes positius. Eviteu discussions: suggeriu, no imposeu. Negocieu una reducció. Fomenteu l autoeficàcia: creieu en la capacitat del pacient per a aconseguir objectius. Objectiu de la nostra intervenció Crear dubtes, analitzar pros i contres. Compliment de la normativa de no fumar dins l hospital.

Problemes... Línies poc clares des de la direcció de l hospital: Manca de coordinació entre els professionals que hi treballem Desconeixement dels recursos disponibles a l hospital i de derivació Escassa formació del professional sanitari: Escassa conscienciació i sensibilització dels professionals Percepció de manca de temps per a intervenir Creença de no ser el professional responsable d intervenir-hi Creença que els pacients que ingressen no volen deixar de fumar Creença que si intervenim n obtindrem una reacció negativa Major dificultat i menor interès d intervenció en població psiquiàtrica

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics Intervenció en tabaquisme en pacients hospitalitzats Avaluació

Característiques dels pacients Homes Dones Total pacients 687 66% 34% Edat mitjana 52 Cigarretes/dia 23 Edat inici 16 Anys fumador 32 Intents previs 78% Fagerström 5

VALORACIÓ DEL SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA Respongui cada apartat segons com s'hagi trobat vostè des de l'última visita, considerant: 0-No. 1-Lleu. 2-Moderat. 3-Greu. Data Desig intens de fumar Nervis, ansietat Irritabilitat, enfadar-se Mareig Dificultat concentració Cansament Trastorns digestius Mal de cap Irritació de la gola Augment de la gana Depressió Estrenyiment Insomni Somnolència TOTAL GRAU *

EXPLORACIÓ FÍSICA (A omplir per part d'infermeria) Data DIA D DIA 15 DIA 30 TA (a cada visita). CO (a cada visita) 15 1 2 CO Hb (a cada visita) Pes (a cada visita) Alçada en cm (1ª visita) FEV 1(l) (visita 0-3m-6m-) FEV 25-75 (l/s) (visita 0-3m-6m-) Valoració Síndrome d Abstinència 18 8 4 Test de Motivació (Test de Richmon) (visita 0) 9 Escala de Salut (a cada visita) 4 6 8 DIA 0 DIA 15 DIA 30

Vall d'hebron Hospital Laboratoris Clínics Moltes gràcies www.unitattabac@vhebron.net Tf: 934894214--- 934894220--- 638687001 Servei de Medicina Preventiva