SOLUCIONS UNITAT 10. TEST UNITAT: 37. d) 38. e) 39. d) 40. b) 41. a) 42. e) 43. a) 44. e) 45. a) 46. c) 47. e) 48. d) 49. b) 50. b) 51.

Transcripción

1 SOLUCIONS UNITAT 10 TEST UNITAT: 37. d) 38. e) 39. d) 40. b) e) e) c) 47. e) 48. d) 49. b) 50. b) 51. d) PREPARA LA SELECTIVITAT 52. Explica què vol dir bacteris resistents als antibiòtics Interpreta quin dels tres antibiòtics del gràfic serà més eficaç en el tractament d una infecció per Escherichia coli Els bacteris són resistents als antibiòtics quan sobreviuen malgrat que aquestes substàncies siguin presents al medi on creixen. Les quilonones (ja que és el que presenta un % més baix de bacteris resistents) b) Són letals perquè la síntesi de proteïnes és un procés essencial per a la vida ja que, entre altres coses, aquestes controlen tot el metabolisme cel lular i els processos vitals. c) El consum d antibiòtics és eficaç per tal d eliminar els bacteris sensibles al fàrmac en qüestió. No obstant això, no tenen efecte sobre els bacteris resistents que poden gaudir de més recursos (els que no usen els bacteris sensibles morts) i per tant veure afavorida la seva proliferació. d) Si alguna de les mutacions de caràcter aleatori que produeix la proteïna LexA modifica o altera l estructura i funció d una altra proteïna capaç d interferir en l acció eficaç dels antibiòtics, entendrem que la proteïna LexA ha estat causant, ha induït, de l aparició de resistència. Es pot esmentar que l acció d aquest gen afavoreix la diversitat i per tant l acció de la selecció natural.

2 b) Els anticossos són proteïnes (substàncies, molècules) que participen en la defensa de l organisme. 0 si s indica que son cèl lules Els anticossos inactiven virus i toxines, aglutinen cèl lules infeccioses (o microorganismes, o microbis) i n afavoreixen la fagocitosi o la destrucció (només cal anomenar un d aquests efectes). 0.1 si simplement es diu que un anticòs reconeix un antigen Els anticossos són produïts per les cèl lules plasmàtiques, procedents de limfòcits B (només cal esmentar un d aquests dos tipus de cèl lules). 0.2 per limfòcits 0.15 per glòbuls blancs o leucòcits 0 per altres tipus de cèl lules Identifica l error: la capacitat de fabricar uns determinats anticossos és un caràcter adquirit i, per tant, no s hereta Afegeix una explicació més acurada. c) Es tracta d un cas de selecció natural. Les poblacions humanes són diverses: hi ha individus amb característiques genètiques que els fan ser més resistents a una malaltia determinada. Quan es produeix una epidèmia, els individus resistents tenen més probabilitats de sobreviure, i de tenir descendents, que els no resistents. Per això la resistència genètica a la malaltia va sent cada vegada més freqüent en la població. 1 punt Respon anomenant la selecció natural (o el seu concepte) i explicant correctament com actuaria en aquest cas. 0.5 Anomena la selecció natural, i ho explica de manera molt incompleta Explicar correctament l adquisició de resistència individual, parlant de limfòcits T i B, cèl lules de memòria, etc. 0 Altres respostes.

3 54. 1 (0.5 ) Representeu gràficament les dades de la taula i indiqueu en el gràfic quina serà la concentració (X) de l antigen a la mostraproblema. 0.5 Es fa la representació gràfica correcta Es determina la concentració d X aproximadament = 3, es fa la representació gràfica correcta, però no es diu la concentració X 0 no es fa o es fa incorrectament el gràfic (per exemple intercanviant les variables), i no es diu quina és la concentració X 1 b) 0.5 Els anticossos tenen una zona de reconeixement molt específica per a cada antigen. Hi ha per tant un anticòs diferent per a cada antigen que s unirà només a la regió de l antigen per a la que ha estat sintetitzat 0.25 S indica la idea ( zona de reconeixement antigen-anticòs ) però s explica de forma confusa. 0 No es contesta o es donen respostes de nivell d organització diferent al molecular (per ex.: vol dir que cada persona té els seus antigens i anticossos propis... )

4 2. 2b) Hi té lloc l hemoaglutinació o aglutinació simplement-, que es dóna pel reconeixement i unió dels antigens B per part dels anticossos anti-b. Aquests anticossos han estat fabricats pels limfòcits B de la persona del grup sanguini A que ha rebut la sang tipus B, doncs el seu sistema immunitari ha reconegut l antigen B com estrany (no propi). Els limfòcits T han intervingut en el reconeixement inicial de l antigen i en l estimulació de la resposta dels limfòcits B. Aquest fet provoca la immobilització de les cèl lules sanguínies (glòbuls vermells) transfosos A la xarxa de glòbuls vermells immobilitzats poden adherir-se plaquetes, produint-se trombos i dificultant-se la circulació sanguínia. 55. Fàrmac A Fàrmac B TIPUS D IMMUNITZACIÓ I JUSTIFICACIÓ El conjunt d immunoglobulines que proporciona aquest fàrmac suposa una defensa immunitària passiva, ja que enlloc d estimular la producció d anticossos propis es limita a proporcionar anticossos ja fets. Es tracta d una vacuna que proporciona immunització activa, ja que estimula la resposta primària contra antígens de Salmonella, induint la producció d anticossos i limfòcits B i T. b) La infecció per VIH està causada per un retrovirus lisogènic, que afecta els limfòcits T-CD4, molt importants en la regulació de les respostes immunitàries específiques. Com a resultat d aquesta infecció, i de forma progressiva a mesura que el virus passa a fase lítica, el sistema immunitari es

5 troba sota mínims per a poder respondre contra diferents infeccions víriques o bacterianes, en veure s disminuïda la producció d anticossos i cèl lules específics. Per tant, el subministrament d una bateria d immunoglobulines contra molts antigens diferents pot suposar una defensa, almenys parcial, contra aquestes infeccions potencials, anomenades oportunistes. c) El fàrmac A conté un cocktail d immunoglobulines que proporcionen una immunitat front, probablement, molts antígens diferents. Les immunoglobulines són anticossos, alguns dels quals podrien ser específics contra alguns antígens de les cobertes de Salmonella que, justament, és el que conté el fàrmac B (vacun. Per tant, és ben possible que l efecte del fàrmac B es veiés molt disminuït i possiblement per això el metge no vol receptar-li. Una altra possibilitat és que el metge suposa que si el pacient es pren el fàrmac A serà perquè el seu sistema immunitari no funciona correctament, amb la qual cosa no podria fabricar anticossos contra aquests bacteris i fins i tot els pocs bacteris vius presents podrien resultar molt perillosos per a ell.