EL PROCÉS IMMUNITARI

Transcripción

1 EL PROCÉS IMMUNITARI I. LA DEFENSA DELS ORGANISMES DAVANT DE COSSOS ESTRANYS 1 Les barreres primàries La pell Secreció de glàndules sebàcies i suor Secrecions mucoses (vies respiratòries, urogenitals i digestives) Flora bacteriana 2 Les barreres secundàries: actuen a l interior de l animal 2.1. Cèl lules fagocítiques sanguínies: són leucòcits amb capacitat immunitèria Els monòcits migren a la melsa i als ganglis limfàtics i es transformen en cèl lules més grans i amb més capacitat fagocítica: els macròfags El conjunt de macròfags rep el nom de sistema retículoendotelial Els neutròfils o micròfags són capaços de sortir dels vasos sanguinis (diapèdesi) atrets per les substàncies químiques que alliberen els teixits infectats. Estructura dels monòcits, macròfags i neutròfils. 1

2 2.2. La resposta inflamatòria: es produeix per facilitar el procés fagocític Dilatació dels vasos sanguinis locals: arriben més leucòcits a la zona infectada Augment de la permeabilitat vascular: per facilitar la sortida de plasma i cèl lules sanguínies Formació d histamines (proteïnes que atrauen les cèl lules immunitàries). II. LA IMMUNITAT El concepte d immunitat fa referència al fet de ser invulnerable a una determinada malaltia infecciosa. La immunologia és la ciència que s encarrega d estudiar tot el que està relacionat amb la immunitat a les infeccions, és a dir, el sistema immunitari. La característica més important de la immunitat és que és específica i a més, la immunitat a una determinada malaltia infecciosa té memòria en els animals, ja que perdura durant un temps o tota la vida. 1 La immunitat natural o activa Quan un animal es exposat a una invasió microbiana, el seu sistema immunològic comença a actuar i produeix anticossos específics contra aquests microbis. Si venç la invasió microbiana, l animal queda immunitzat contra aquests microbis durant el temps que els anticossos subsisteixen a la sang. 2 La immunitat artificial: les vacunes La vacunació consisteix a injectar microbis morts o atenuats de la malaltia que es volo prevenir; aquests microbis posen en activació el sistema immunitari, ja que se n formen anticossos específics, de manera que es genera una immunitat de tipus actiu III. EL SISTEMA IMMUNITARI Definició: conjunt de cèl lules i molècules implicades en el processos d immunització Característiques: capacitat de reconeixement de molècules extranyes a l organisme i desencadenament de processos que porten a la seva destrucció. Importància: defensa de l organisme davant infeccions microbianes i tumors. Antígens: són totes les molècules capaces d activar el sistema immunitari i desencadenar una resposta immunològica. Tipus de respostes immunes: a) Respostes propiciades per cèl lules (imunitat cel lular) b) Respostes produïdes per molècules anomenades anticossos (immunitat humoral) Els dos tipus de resposta estan relacionats amb les cèl lules sanguínies anomenades limfòcits. 2

3 1 Els limfòcits Formen part dels glòbuls blancs de la sang am un percentatge del 20 o 30% Són la base de la immunitat cel lular i humoral, per això s anomenen cèl lules immunocompetents Es formen en la mèdul la òssia vermella i maduren en el tim o en la mateixa mèdul la òssia. Hi ha dos tipus de limfòcits: els limfòcits B i els limfòcits T. Omple el quadre següent referent a les diferències essencials entre els limfòcits B i els T 3

4 1.1 Els limfòcits B: Són els responsables de la immunitat humoral Tenen proteïnes a la superfície de la membrana plasmàtica (anticossos de superfície) capaces de reaccionar amb antígens específics de microorganismes. Produeixen anticossos lliures i específics IMMUNITAT HUMORAL 1.2. Els limfòcits T Reconeixen els antígens de la superfície d altres cèl lules gràcies a un receptors que tenen a la membrana plasmàtica (proteínes de superfície anomenades complex CD3) IMMUNITAT CEL LULAR Tipus: hi ha 3 tipus de limfòcits T que poden produir diferents tipus de resposta immunitèria: 1) Els limfòcits citotòxics destrueixen les cèl lules infectades per virus abans que aquests hi proliferin a l interior. 2) Els limfòcits T col laboradors: secreten unes molècules (interleucines) capaces d activar els limfòcits B i de fer augmentar la capacitat de fagocitosi dels macròfags sanguinis. 3) Els limfòcits T supressors inhibeixen l activitat de les cèl lules col laboradores i provoques que s aturi la producció d anticossos. 4

5 2 Les cèl lules presentadores d antígens Aquestes cèl lules capten antígens dissolts per mitjà de l endocitosi, i els degraden en pèptids més senzills que posteriorment van a parar a l exterior de la membrana associats a les proteïnes MHC. Aquests pèptids antigènics són reconeguts pels receptors dels limfòcits T col laboradors, que queden activats, fet que provoca la proliferació i la maduració dels limfòcits B per produir anticossos. 5

6 3. Els òrgans limfoides Definició: òrgans relacionats amb la formació, maduració o acumulació dels limfòcits. Tipus: primaris (aquells on es produeix la maduració definitiva dels limfòcits, com la medul la òssia vermella, el tim o la bossa de Fabrici dels ocells i secundaris ( és on els limfòcits exerceixen la seva funció reaccionant contra antigens específics com la melsa, els ganglis limfàtics i el teixit limfoide difús). Omple el quadre segúent referent als òrgans limfoides MEDUL LA ÒSSIA VERMELLA LOCALITZACIÓ CÈL LULES PRIMÀRIES CÈL LULES SECUNDÀRIES BOSSA DE FABRICI EL TIM LA MELSA GANGLIS LIMFÀTICS AMIGDALES APÈNDIX PLAQUES DE PEYER 6

7 4 Els antigens Definició: substància capaç de desencadenar una resposta immunitària Classificació segons el seu origen: a) Heteroantígens: són macromolècules que pertanyen a microorganismes i per tant, molt estranyes a l organisme que produeix la resposta immunitària. b) Isoantígens: molécules d un altre individu de la mateixa espécie c) Autoantígens: l aparell immunològic es torna contra un mateix en el fenòmen anomenat autoimmunitat, causa de malalties greus. Composició química: macromolècules (proteïnes, polisacàrids i lípids complexos) que es troben sobre la pared cel lular bacteriana o càpsula vírica o be són alliberats per microorganismes en el medi intern de l animal. Classificació segons el nombre de determinants antigènics (zona per la qual s uneix als anticossos) a) Univalent: quan té un sol determinant antigènic b) Polivalent: quan té uns quants llocs d unió del mateix anticós o de diferents anticossos. Antígens monovalents i polivalents 5 Els anticossos Definició: molècules proteiques produides pels limfòcits B que estan destinades a unir se específicament als antígens Localització: adherits a la membrana plasmàtica del limfòcitb o en la sang on formen part del plasma. Composició química: proteínes del grup de les globulines (immunoglobulines Ig) Estructura espaial: estructura en forma de Y composta per 4 cadenes polipeptídiques: dues cadenes lleugeres o L iguals i dues cadenes pesants o H també idèntiques.les cadenes H i L estan unides entre si per ponts disulfur. 7

8 Classificació: es coneixen 5 tipus d immunoglobulines: IgG, IgM, IgD, IgA i IgE, les quals es diferencien entre si pel tipus de les cadenes H. IGg ESTRUCTURA I Pm FUNCIO IgM IgA IgE IgD 8

9 IV. ELS MECANISMES D ACCIÓ DEL SISTEMA IMMUNE 1 La resposta immune Definició: la detecció de molècules estranyes dels microorganismes patògens posa en marxa el mecanisme de maduració dels limfòcits (cèl lules immunocompetents) i de producció d anticossos. Tipus: resposta immune primària i resposta immune secundària. Indica les diferències entre la resposta immune primària i secundària en quant a: a) Contacte amb un antigen determinat b) Temps d aparició dels anticosssos c) Tipus d anticossos d anticossos formats d) Què indiquen les característiques de la resposta immune secundària?. Per què? 2 La reacció antigen anticòs Representació de la unió d un antigen a una de les dues zones d unió de l anticòs. (Pagina 255) En aquesta unió no es produeix cap enllaç covalent entre l antigen i l anticòs, per això la reacció és reversible. Aquesta reacció es pot expressar de la manera següent: Ag (antigen) + Ab (anticòs) = AgAb 9

10 Omple el quadre següent referent als tipus de reacció antigen anticòs Precipitació Característiques de l antigen Característiques de la reacció AgAb Dibuix de la reacció Aglutinació Neutralització Opsonització 10

11 3 El sistema del complement Funció: ajudar i augmentar els mecanismes de la resposta immune Composició: 20 proteïnes (globulines) presents sempre al plasma sanguini Efecte: provocar la lisi dels microorganismes que presenten en la seva superfície el complex antigen anticòs adherit Funcionament: a) Fixació d una globulina al complex antígen anticòs b) Activació d altres proteïnes del complement i destrucció de la membrana del microorganisme c) Alliberació d histamina, substància que provoca un augment de la permeabilitat dels capil lars sanguinis de la zona infectada; per això hi arriben més glòbuls blancs i més anticossos. 11