RIUADA DEL RIU LLOBREGAT A CASTELLBELL I EL VILAR 20 de setembre de 1971

Transcripción

1 RIUADA DEL RIU LLOBREGAT A CASTELLBELL I EL VILAR 20 de setembre de 1971 Fitxa informativa de les marques de l aigua al territori CARACTERÍSTIQUES GENERALS Any de la riuada 1971 Conca Riu Municipi Lloc Nom Topònim Llobregat Llobregat Nord del poble EA 023b Situació de la marca Nivell assolit Tipus de marca A la torre/pou/caseta del limnígraf 8,70 m Placa metàl lica el líptica de fosa de color verd Coordenades UTM (ETRS89) X: , Y: Altitud del terreny Observacions 155 m Torre singular amb dues plaques de riuades

2 DESCRIPCIÓ Inundaciones producidas en la cuenca del río Llobregat el 20 de septiembre de Federico Montalbán Comas. MOP. CAPO Inundaciones Históricas en las Cuencas Internas de Catalunya. Tomo II Comisión Técnica de Emergencia por Inundaciones. Madrid Les precipitacions de setembre a Catalunya van venir determinades per la presència d una gota freda a la península i un temporal de Llevant afectant les costes catalanes. La pluja caiguda el dia 19 de setembre va ser suficient per saturar el terreny, però la seva influència va ser poc significativa en els cabals dels rius. Va ser la pluja del dia 20 la que va ocasionar les pujades de nivell dels rius, les riuades i avingudes. Hi va haver registres en 24 h de 308 mm a Esparreguera, 440 mm a Figueres o 270 mm a Balsareny. Les pluges van continuar els dies següents, però es van desplaçar cap a les zones costaneres degut al descens de la gota freda, que encara va tornar a descarregar pluges amb prou força el 23 de setembre. Aquestes pluges van presentar unes màximes relatives a la conca mitja del riu Llobregat i central del riu Muga. Va ser precisament a les conques mitja i baixa del Llobregat on els efectes de les avingudes van adquirir característiques catastròfiques. Van resultar parcialment inundades poblacions com el Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, o Martorell entre d altres. Van quedar destruïdes les estacions d aforaments de Vilomara,, i el Prat; només va quedar funcionant la de Martorell. Per comparar les intensitats de precipitació caigudes, és significatiu el cabal del Cardener a Manresa de 213 m 3 /s i els gairebé m 3 /s del Llobregat en la confluència (Sant Vicenç de Castellet). A l hidrograma del dia 20 de setembre de l estació d aforaments de Martorell, es pot veure l impressionant augment del cabal en aquest punt, doncs en només 5 hores va passar de 100 m 3 /s al màxim instantani assolit de m 3 /s. El delta del Llobregat va quedar totalment negat per les aigües i les collites es van perdre. A Terrassa la pressió de la riuada va trencar totalment el mur de contenció de la riera de les Arenes. A Mollet es va produir l esfondrament del pont de l Avinguda de Pius XII, i a Granollers van quedar negades unes 80 cases. Però una de les poblacions que més va patir aquesta riuada va ser Cornellà de Llobregat, on la nit del 20 de setembre les aigües del riu Llobregat en crescuda en alguns carrers superaven els 2,5 m d alçada. Uns veïns van resultar afectats directament. Tot i que no hi va haver víctimes mortals ni desapareguts. Els carrers es van omplir de fang i cases, botigues i fàbriques dels barris Riera, Almeda i Centre van quedar completament destruïts. La riuada de 1971 a Cornellà va ser devastadora Els cabals circulants pel riu van ser tan grans que superaven de lluny qualsevol altra avinguda del segle XX i la circumstància de que l avinguda discorregués durant el dia va propiciar que les desgràcies personals i les víctimes fossin inferiors a la riuada del Vallès de 1962, encara que les pèrdues materials van ser molt superiors. Hi va haver danys personals amb 19 víctimes (persones mortes) a causa de l avinguda del Llobregat. Així mateix danys materials, doncs les indústries afectades al llarg de la conca que van patir danys greus a causa de la catastròfica riuada es xifren en unes 450.

3 MAPA D UBICACIÓ Situació de l estació d aforament de, on hi han 2 plaques d inundacions, la de 1971 i la de 1982, ubicades a la torre del pou de la boia i del limnígraf de la pròpia estació d aforament. EA 023b Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

4 FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ Torre d accés al pou de la boia situada al marge dret del Llobregat (entre aquest i la via del ferrocarril) ,70 m Vista de les dues plaques corresponents a les avingudes del 21/09/1971, la superior i del 08/11/1982, la de més avall. 7,90 m 1982 Les línies discontinues indiquen el nivell assolit per les corresponents riuades. Ter El cartell inferior fa referència a la xarxa d estacions d aforaments. Torre del pou de la boia vista des de dalt del talús superior del marge dret. Veiem l estació d aforaments (llosa i mur esquerre). Dins la torre/caseta hi ha el limnígraf que és accionat per la boia que sura en el pou inferior de l estructura. En un full queden enregistrades les oscil lacions de l aigua i, per tant, del nivell del riu. Les plaques estan situades mirant al riu.

5 escala d aigües escala d avingudes Vista de l escala limnimètrica adossada a la torre/caseta/pou que arriba fins als 11 m d altura. Les dues plaques estan situades en relació al llit del riu: prop del 8 m la de 1982 i prop dels 9 m la de Tant una com l altra riuada van ser molt serioses, especialment la de Les línies discontinues mostren l altura assolida per les aigües i ens donen una idea de com baixava el Llobregat durant les riuades corresponents Plaques commemoratives de les dues riuades esmentades. La de 1971 va assolir un nivell de 8,70 m i la de 1982 de 7,90 m. El format de les plaques és el clàssic, el líptic, de fosa, de format moderat i pintades de color verd, de la Comisaría de Aguas del Pirineo Oriental Anteriorment també s havia col locat aquest mateix format de plaques després de la riuada de 1940.

6 Vista de la torre de la boia i del pou on hi ha els aparells de mesura del nivell de l aigua. També es veuen els diferents trams de les escales d accés a l esmentat pou. Aquesta estació d aforament EA 23a, és, en conjunt, una estructura singular que mesura els nivells i cabals del Llobregat després de la confluència amb el Cardener: o sigui la suma de tots dos rius. Vista del mur esquerre de l estació d aforaments (marge esquerre) amb l escala limnimètrica d aigües altes. En aquest cas l escala és d aigües altes i mesura un nivell de 0,40 m d aigua del riu Llobregat al seu pas per l estació. Les plaques estan situades a l altre marge (dret). Hi ha tres escales: aigües baixes, aigües altes i avingudes (la que hi ha a la torre/caseta on hi ha les dues plaques.

7 Marge dret de l estació d aforament EA 23b. escala d aigües baixes Vista de la part superior de l escala d aigües baixes al final de la llosa de formigó. En fotografies anteriors s han vist les altres dues escales instal lades a l estació: la d aigües altes en el mur esquerre i la d avingudes a la torre/caseta del pou de la boia on hi ha també les dues plaques de les riuades. Les escales són segmentades i on acaba la numeració d una comença l altra. Es veu una altra perspectiva del l estació d aforaments. En primer terme es veu la llosa de formigó del marge dret on hi ha l escala d aigües baixes. També es veu el sobreeixidor en el centre. Al fons el castell de Castellbell, just on comença el primer meandre esquerra/dreta.

8 FOTOGRAFIES HISTÒRIQUES Fotografia del Pont de Castellbell presa durant la riuada des del marge esquerre del riu Llobregat. La riuada va ser impressionant, l estació d aforament de Vilomara va mesurar una punta de m 3 /s. Si considerem que està situat 10 km aigua avall de l esmentada estació, el cabal que hi passava era encara major. Malgrat tot, el pont va aguantar l envestida de les aigües desbocades. Vista del riu Llobregat inundant tot allò que troba al seu pas; les aigües en crescuda no tenen contemplacions. Les fàbriques i colònies tèxtils de gairebé tota la conca van patir, per la seva peculiar situació vora el riu, les conseqüències més directes de l ímpetu de l avinguda. Els tres grans barris, alhora fàbriques i colònies tèxtils de, el Burés, el Borràs i la Bauma, van quedar molt perjudicats. El poble va quedar totalment incomunicat i molts veïns van ser alertats i evacuats.

9 MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS. ME Placa de la riuada 21 de Setembre de 1971 MD 8,70 Placa de la riuada 8 de novembre de 1982 Nivells de les riuades Nivells de les riuades 7,90 4,40 4,20 Llobregat 0,00 0,40 34,00 6,00 ESCALA GRÀFICA Vertical Horitzontal 0 5 m m. Agència Catalana Font: de l'aiguaaca Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat EL DELINEANT PROJECTISTA: EL TÈCNIC: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU: Pedro Gangolells Sampons José Luis Aparicio Jaén PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS DATA: MAIG 2011 TÍTOL DEL PLÀNOL: RIU LLOBREGAT. CASTELLBELL I EL VILAR PLÀNOL Nº: 1 FULL: DE 1 1