RIUADA DEL RIU MÈDER AL PONT DEL REMEI O GÒTIC 8 D OCTUBRE DE 1863

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "RIUADA DEL RIU MÈDER AL PONT DEL REMEI O GÒTIC 8 D OCTUBRE DE 1863"

Asunción Molina Olivera
hace 6 años
Vistas:

1 RIUADA DEL RIU MÈDER AL PONT DEL REMEI O GÒTIC 8 D OCTUBRE DE 1863 Fitxa informativa de les marques de l aigua al territori CARACTERÍSTIQUES GENERALS Any de la riuada 1863 Conca Riu Municipi Lloc Nom Topònim Ter Mèder Vic Barri del Remei Pont del Remei o Gòtic Font: ACA (29/03/2011) Situació de la marca Nivell assolit Tipus de marca Coordenades UTM (ETRS89) Altitud del carrer Sobre l arc del marge esquerre (aigua avall) 6,50 m sobre el llit (7,5 m segons les cròniques de l època) placa de marbre rectangular de color blanc X: , Y: m (làmina normal aigua) + 6,50 m (placa) Observacions del segle XIV de 7 arcs (actualment 5)

2 DESCRIPCIÓ C Es tracta d'un dels episodis més memorables de la història de Vic que, més de segle i mig després, encara desperta interès i curiositat entre els estudiosos i els amants de la història de la ciutat. L aiguat més important i terrible que es recorda al riu Mèder, anomenat popularment pels naturals com a la riera i que neix al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer amb un recorregut de 15,5 km i un desnivell de 375 metres, essent la seva conca de 56,5 km2, data de la nit del 8 d octubre de Les dades meteorològiques feien preveure pluges intenses a Vic, però en cap cas de la dimensió que realment van tenir, l aigua va caure de manera sobtada i en molt poc temps. Les aigües incontrolades van sobrepassar els ulls dels ponts i es van desbordar al nivell del Prat de la Riera i l actual Parc de Balmes. Les aigües van estendre s en una amplada de 400 metres (fins a l antiga Plaça de Braus), arribant a 7,45 metres d alçària sobre el seu nivell normal (Reparaz, 1928). Aquest nivell d inundació supera el límit superior del mur de contenció actual del riu (es pot observat a les marques de les plaques de marbre del pont del Remei, del Parc de Balmes i del pont de Queralt). Els carrers de Vic van quedar negats i la riuada es va endur animals, arbres, cases (va ensorrar 33 cases, altres 58 en estat de ruïna i 84 afectades en major o menor grau) i també persones que vivien a prop del riu, sobre tot als ravals del Remei, de la Soledat, de les Adobaries i al carrer de Sant Francesc. La llista oficial de morts era de 33 persones. Les inundacions del riu Méder van abastar des del Blanqueig de la Codina fins al pas d en Mambla. Les cròniques de l època apunten que l aigua va pujar el seu nivell fins a 7,5 m en algun tram. Al barri de la Calla, zona amb cases humils construïdes majoritàriament a base de tàpies i fang, la riuada les va desfer i fins i tot "algunes van caure senceres", segons explica l historiador Pasqual Bernat. Tot i que les cròniques parlen de prop d'un centenar de morts, també hi va haver molts desapareguts. Pasqual Bernat explica que els dies següents al desastre es van trobar cadàvers al llarg de tot el riu Méder. Molts, però, van desaparèixer totalment a causa del fang. Els vigatans van ser molt solidaris, de seguida es van mobilitzar per recollir roba usada, oferir àpats gratuïts als afectats o recapte de diners. Fins i tot l alcalde del moment, Josep Giró i Torà, va obrir la seva farmàcia perquè tothom prengués els medicaments que necessitava, explica Bernat. De fet, tan bon punt va passar la riuada, es va obrir una subscripció benèfica per als damnificats que va

3 recollir rals. Els danys dels bens i immobles es van quantificar en dos milions de rals. L any 1913, cinquanta anys després de la tragèdia, es va commemorar amb un monument a l entrada del carrer Sant Francesc. Cal dir que en aquell temps, degut a una major extracció de llenya i al pastoreig intensiu, els turons i les muntanyes circumdants, com la capçalera del Mèder, estaven poc vegetades. L aigua de pluja lliscava amb facilitat i a gran velocitat i el perill de desbordament era, aparentment, superior a l actual. La riuada al barri va impressionar a prohoms de l època com Jacint Verdaguer i el canonge Collell. Els fets van servir d inspiració per algunes de les seves obres. * Aquesta riuada va esdevenir en vida de Jacint Verdaguer quan ell era un jove (justament aquest any de 1863 comença els estudis de Teologia al Seminari de Vic) i l episodi va contribuir a impressionar-lo. La inundació de la nit del 8 d octubre de 1863 va quedar gravada en la memòria del jove Verdaguer, i Jaume Collell (Del meu fadrinatge, 1920) ho explica en aquests termes: Una mànega d aigua que descarregà a la part de Ponent de la Plana, embotí i reinflà una riera, el Mèder, i en ajuntar-se amb el Gurri, també revingut, eixí d areny envaint hortes i entrant de riuada a Vic esbotzà moltes cases i causà moltes morts. Tanta impressió li va causar que, segons declaracions pròpies, va trobar la inspiració per compondre la seva gran obra de l Atlàntida. També l últim tram del riu Llobregat va patir els efectes de les inundacions, especialment el Delta, doncs la matinada del dia 8 d octubre va esdevenir una pujada del nivell de les aigües i a les 11,00 h el Prat ja estava cobert; fins al migdia no es van començar a retirar. La intensitat va ser tan gran que afectà fins i tot edificis que fins aleshores no havien patit els efectes en anteriors riuades. No hi va haver desgràcies personals degut a que la riuada es va presentar durant el dia, però es van perdre les collites. L aigua va assolir una alçada de 8 pams a l Església. Fonts: Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder en la madrugada del dia 8 de octubre de Francesc d Assis Aguilar (sacerdot) i Joaquim Salarich (corresponsal del Diario de Barcelona) Del meu fadrinatge. Jaume Collell (canonge) L'aigua no té senyor. Crònica de la riuada de Vic de Pasqual Bernat

Situada sobre la part esquerra del tercer arc comptant des del marge

4 MAPA D UBICACIÓ C Mapa del lloc i punt del riu Mèder on hi ha la placa de la inundació de Situada sobre la part esquerra del tercer arc comptant des del marge dret (banda d aigua avall) del pont del Remei o pont Gòtic que travessa el riu Mèder a la ciutat de riu Mèder riu Mèder

5 CARTOGRAFIA HISTÒRICA DE VIC. Col legi Sant Miquel dels Sants. C Encara que no es pot llegir bé, es pot observar la zona ocupada per la inundació i, per tant, negada. Els cercles indiquen el pont del Remei, el Parc Balmes i el pont de Queralt on hi ha plaques commemoratives de la gran riuada. L escala és 1:

Al fons veiem la línia del ferrocarril que encara existeix. 6,50 m Vista d aigua avall del Pont del Remei.

6 FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ C Fotografia de començaments del segle XX (anys 20) Vista del Pont del Remei des d aigua avall. Es pot observar la placa de la inundació d octubre de l any 1863 (cercle negre). En l actualitat el pont del Remei està pràcticament igual, fins i tot hi ha la petita resclosa. Al fons veiem la línia del ferrocarril que encara existeix. 6,50 m Vista d aigua avall del Pont del Remei. S observa la placa commemorativa de la riuada col locada a la part superior esquerra de l arc que limita amb el mur de canalització esquerre en el sentit d aigua avall; justament on arrenca la volta des de la pila. Es veuen els dos marges que, després de les obres de canalització de mitjan dels anys 90, conformen un parc fluvial i un barri emblemàtics.

Placa commemorativa on es pot llegir: Nivell de l aigua de la inundació del 8 d octubre de 1863. Aquesta està posada poc més amunt de l estrep esquerre on arrenca la volta de l arc.

de les Adobaries i, sobretot, del carrer de Sant Francesc. Foto feta des de dalt del Pont del Remei. Aproximació a la placa de marbre.

7 Placa commemorativa on es pot llegir: Nivell de l aigua de la inundació del 8 d octubre de Aquesta està posada poc més amunt de l estrep esquerre on arrenca la volta de l arc. Finalment l aigua va causar prop de 100 morts i quantiosos danys materials Va deixar enderrocades 33 cases, 58 en estat ruïnós i 84 espatllades als ravals del Remei, de la Soledat, de les Adobaries i, sobretot, del carrer de Sant Francesc. Foto feta des de dalt del Pont del Remei. Aproximació a la placa de marbre. S observen els detalls de les pedres utilitzades en la construcció del pont (gresos i, sobre tot, margues eocenes). Es veu l alteració soferta a causa de l erosió per aquests materials, fàcils de treballar, però de fàcil desgast.

Actualment, des de mitjan dels anys 90, i per evitar els desbordaments, aquest tram del riu està canalitzat amb sengles murs de formigó construïts per l antiga Administració Hidràulica, Junta d

8 Foto presa des de dalt del pont del Remei. Vista del curs fluvial en direcció est. Durant la inundació, les aigües van estendre s en una amplada de 400 metres (fins a l antiga plaça de braus, al costat de l estació), arribant als 7,45 metres d alçària sobre el seu nivell normal. Actualment, des de mitjan dels anys 90, i per evitar els desbordaments, aquest tram del riu està canalitzat amb sengles murs de formigó construïts per l antiga Administració Hidràulica, Junta d Aigües de Catalunya. Vsita del marge esquerre, a la zona de Can Pere Gras, que també va quedar negada. S observa la placa commemorativa (assenyalada). També es poden observar els actuals cinc arcs del pont del Remei, però originàriament, i fins a principis del segle XX (1910), n hi havia set. Els altres dos van ser enderrocats quan es va fer la carretera de Sentfores.

9 1,00 7,25 6,50 2,60 3,95 5,00 1,55 MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS TERÍSTIQUES GENERALS PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS Placa de nivell d aigua ME Nivell de la riuada Nivell de la riuada avinguda octubre 1863 Placa de nivell d'aigua avinguda octubre 1863 (aigua avall) (aigua avall) MD El Mèder el Mèder 5,00 5,50 2,60 8,30 2,60 8,60 2,60 65,30 8,30 2,60 8,30 2,60 8,30 30,10 ESCALA GRÀFICA m. Agència Catalana Font: de l'aiguaaca Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat EL DELINEANT PROJECTISTA: EL TÈCNIC: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU: Pedro Gangolells Sampons José Luis Aparicio Jaén PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS DATA: FEBRER 2011 TÍTOL DEL PLÀNOL: RIU MÈDER. PONT DEL REMEI. VIC. PLÀNOL Nº: 1 FULL: DE 1 1

Documentos relacionados

1 Com es representa el territori?

1 Com es representa el territori? Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents