QUADERN DE LA MOBILITAT

Transcripción

1 L Hospitalet de Llobregat QUADERN DE LA MOBILITAT La mobilitat als municipis de la primera corona metropolitana Enquesta de Mobilitat 2011 Any 2012

2 Índex 0 INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D'ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 4 1 SÍNTESI 10 2 LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS Caracterització bàsica de la mobilitat Els motius de desplaçament Els modes de transport Motiu de desplaçament i mode de transport Distribució horària i durada mitjans dels desplaçaments La mobilitat segons segments de població 35 3 ANÀLISI DE FLUXOS DELS RESIDENTS Mobilitat de connexió Mobilitat interna 43 4 COMPARATIVA TERRITORIAL Comparativa municipal 48 5 L'OPINIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA MOBILITAT Nivell d'ús subjectiu dels mitjans de transport Valoració dels mitjans de transport 55 53Motius 5.3 d'ús dels modes de transport 57 2

3 Índex 5.4 Valoració de la xarxa de transports i mobilitat Valoració d'estratègies de mobilitat Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat 64 6 PERSPECTIVA TEMPORAL Evolució de la mobilitat Evolució de la mobilitat ocupacional 70 7 FITXA TÈCNICA I DEFINICIONS 72 3

4 0. INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 4

5 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Introducció L Enquesta de Mobilitat 2011 realitzada als municipis de la primera Corona metropolitana, excepte Barcelona ciutat, és una estadística promoguda per la Diputació de Barcelona i l Àrea làrea Metropolitana de Barcelona. L objectiu Lobjectiu és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l any 2011, de la població resident als 17 municipis d aquest àmbit territorial. Aquest informe té per objectiu analitzar la mobilitat en dia feiner dels residents a l Hospitalet de Llobregat, a partir de les dades de l Enquesta de Mobilitat El contingut de l informe és el següent: Àmbit d estudi. di Síntesi de resultats principals. La mobilitat dels residents a l àmbit d estudi. Anàlisi de fluxos. Comparativa territorial. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat. Perspectiva temporal. 5

6 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi: destudi: descripció municipal Localització ió de l Hospitalet l t de Llobregat L Hospitalet de Llobregat pertany a la comarca del Barcelonès i és un dels 36 municipis de l Àrea Metropolitana de Barcelona. Els municipis que l envolten formen un continu urbà, excepte amb el Prat de Llobregat, que queda separat pel riu Llobregat. El municipi té una extensió de 1.240,2 ha. La població l any 2011 era de habitants, amb una densitat de 206,5 hab/ha. La xarxa viària i ferroviària a L Hospitalet de Llobregat garanteix un nivell de connectivitat molt elevat en les relacions metropolitanes. Xarxa viària i ferroviària principal a l Hospitalet de Llobregat En la xarxa viària destaquen la C-31 (Autovia de Castelldefels), la ronda de Dalt (B-20) i pel sud del municipi també hi passa la ronda Litoral (B-10). La xarxa de transport públic està formada per: Modes ferroviaris: el tramvia, amb una estació de les línies T-1, T-2 i T-3; dues línies de metro, L1 i L5, amb 12 estacions en el municipi; i el ferrocarril, amb diverses estacions de les línies R1, R4 i R3 de Renfe Rodalies, i de la línia de FGC Llobregat-Anoia. Modes viaris: 33 línies d autobús, 26 diürnes i 7 de nocturnes, amb recorreguts urbans i interurbans. Dins dels modes viaris també hi ha el taxi, integrat a l Institut Metropolità del Taxi. 6

7 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi: destudi: descripció municipal Xarxa de transport públic a l Hospitalet de Llobregat 7

8 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Consideracions bàsiques Per desplaçament s entén el trajecte que es fa des d un origen a una destinació per qualsevol motiu fent servir un o més modes de transport. En relació a la seva mobilitat, la població es pot dividir en: Població general, entre la que es pot diferenciar la població mòbil i la població no mòbil (població que es caracteritza per no haver realitzat cap desplaçament durant el dia anterior a l entrevista). Professionals de la mobilitat: població que es caracteritza pel fet que l acció de desplaçar-se és un element clau en la seva ocupació (transportistes, missatgers, comercials, tècnics, etc.) Els desplaçaments analitzats en aquest informe són els de la població general i els desplaçaments in itinere dels professionals de la mobilitat, excloent els desplaçaments in labore d aquesta població. Arrodoniments: per efecte dels arrodoniments en la ponderació dels desplaçaments, és possible que algunes dades desagregades no sumin exactament el nombre total de desplaçaments. Aquest fet només afecta el darrer dígit i no comporta una interpretació incorrecta. Mostra: la mostra associada a algunes de les explotacions de l Enquesta no permet mostrar els resultats per falta de significació estadística. Aquesta consideració pot afectar a nivell d estimacions de mitjanes i de proporcions. Els resultats que s incorporen a l informe tenen en compte aquest fet i, en certs casos, s ha fet una observació remarcant la manca de mostra. 8

9 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Mobilitat associada als no residents en l àmbit d estudi de l Enquesta Zones d anàlisi de l Hospitalet de Llobregat Cal tenir present que els resultats presentats en aquest informe només contemplen la mobilitat en dia feiner dels residents a l Hospitalet de Llobregat i als altres 16 municipis de la primera corona metropolitana, sense Barcelona. Per tant, no mostra els desplaçaments realitzats per la població d altres municipis externs. Cal ser prudent, en conseqüència, en comparar els resultats de la mobilitat global en els municipis de referència amb anys anteriors, ja que no s ha registrat la mobilitat associada als no residents (particularment de Barcelona), a vegades notable en algunes relacions de connexió. Per aquest mateix motiu, l informe no incorpora indicadors relatius a l atracció o emissió territorial segons la seva mobilitat. Anàlisi territorial La mobilitat a l Hospitalet de Llobregat, s ha analitzat a partir de la segmentació del municipi en 6 zones d anàlisi: Zona 1: que comprèn el districte 1, format pelsbarrisdecentre, Sant Josep i Sant Feliu. Zona 2: integrada pel districte 2, format pels barris de Collblanc i la Torrassa. Zona 3: que correspon al districte 3, barri de Santa Eulàlia. Zona 4: formada pel districte 4, integrat pels barris de la Florida i les Planes. Zona 5: que comprèn el districte 5, format pels barris de Pubilla Cases i Can Serra. Zona 6: que correspon al districte 6, que el formen els barris del Gornal, Bellvitge i Gran Via-L Hospitalet. 9

10 1. SÍNTESI 10

11 1. Síntesi Característiques generals de la mobilitat a l Hospitalet de Llobregat La població resident a l'hospitalet de Llobregat realitza un total de desplaçaments diaris, representant un total de 3,36 desplaçaments per persona i dia. La majoria dels desplaçaments són interns al municipi (59,8%), els desplaçaments de connexió representen el 36,4% de la mobilitat diària i el 3,8% són desplaçaments externs. En un dia feiner, e els residents s al municipi efectuen ec desplaçaments de connexió amb altres municipis. El 68,1% tenen com a origen o destinació Barcelona. També son significatives les connexions amb la resta de municipis de l'àmbit del Baix Llobregat Nord, particularment amb Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat. La mobilitat per motius ocupacionals ha disminuït en els darrers deu anys entorn del 3,4%. L autocontenció municipal dels desplaçaments per motius ocupacionals assoleix el 2011 el valor del 40,4%, 4% tres punts més elevat que el valor de fa cinc anys. En els darrers cinc anys, els residents a l'hospitalet de Llobregat han augmentat la seva mobilitat quotidiana en un 7,3%. L autocontenció municipal de la mobilitat total s ha sha incrementat en gairebé 3 punts percentuals en cinc anys: l any 2006 era del 57,1% i enguany és del 59,8%. Els modes no motoritzats han guanyat pes relatiu front als modes mecanitzats. La mobilitat personal predomina sobre l ocupacional: un 62,2% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 37,8% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). 11

12 1. Síntesi L ús Lúsdels mitjans de transport Els residents a l Hospitalet de Llobregat utilitzen majoritàriament els modes no motoritzats en la seva mobilitat diària, amb una quota d ús del 57,5%. El transport públic és utilitzat en el 24,5% dels desplaçaments, mentre que el transport privat té una proporció d ús del 18%. La seva població és la que fa menys ús del vehicle privat en els seus desplaçaments diaris. L ús del transport públic posicionen o l Hospitalet de Llobregat com el segon municipi amb major ús de tot l àmbit de referència. Els modes ferroviaris són els mitjans de transport públic més utilitzats (74,3%), i en concret el metro. Els modes de transport utilitzats varien segons el tipus de recorregut: en els fluxos interns és majoritari l anar a peu, mentre que en els fluxos de connexió l ús del transport públic és més destacat, en els desplaçaments externs els tres modes de transport obtenen valors d ús similars. La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor mig global d 1,30 individus/vehicle. Pel que fa a la moto, la taxa calculada és d 1,08 persones per vehicle. L ús dels modes no motoritzats és majoritari en la mobilitat personal i les respectives tornades a casa. En la mobilitat ocupacional, els modes mecanitzats prenen major importància que els modes no motoritzats. Mobilitat i temps La distribució horària dels desplaçaments en dia feiner mostra l existència de tres períodes de major intensitat de desplaçament: al matí de 8 a 9 hores, entre les 13 i les 14 hores i a la tarda entre les 17 i les 20 hores. La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents a l Hospitalet de Llobregat és de 19,2 minuts. Els desplaçaments intermunicipals tenen una durada mitjana significativament superior que la dels desplaçaments interns al municipi (28,4 i 12,9 minuts, respectivament). Els desplaçaments en modes no motoritzats són els de menor durada (13,6 minuts), mentre que són els desplaçaments en transport públic, seguit dels realitzats en transport privat en els què s hi dedica més temps. Els residents a l Hospitalet de Llobregat aparquen en destinació el cotxe en els desplaçaments diaris en proporcions similars al carrer, en altres zones d aparcament i en pàrquings de propietat, lloguer o concessió. Pel que fa a l aparcament de la moto,ell lloc principal i on les aparquen és al carrer. 12

13 1. Síntesi L opinió Lopiniódel ciutadà sobre la mobilitat El 65% dels residents de l'hospitalet de Llobregat disposen o poden fer ús d algun vehicle privat. El cotxe és el vehicle que tenen en major grau: un 56% del total de població en té. Un 30% de la població declara disposar de bicicleta. Els residents atorguen la millor valoració a l anar a peu (8,1). El segueix el cotxe (7,6) i la moto (7,4). La bicicleta, el tramvia i el metro obtenen la mateixa puntuació (7,1). Renfe regional és el servei pitjor valorat. El motiu principal que declaren els usuaris del transport públic per fer-lo servir és la seva rapidesa. El motiu més mencionat per usar el transport privat i no un mitjà de transport públic és la seva comoditat. La resposta més mencionada entre els no usuaris de la bicicleta per no fer-la servir és la no disponibilitat o no poder-la fer servir. Els dos aspectes de la xarxa de transports millor valorats pels residents a l'hospitalet de Llobregat són els que fan referència al servei de transport públic. Hi ha dos ítems que obtenen valoracions inferiors a cinc: l espai per a la circulació i aparcament de bicicletes i la facilitat dels residents per aparcar el cotxe al seu barri. 13

14 2. LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS 14

15 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.1. Caracterització bàsica de la mobilitat La població de 4 i més anys resident a l'hospitalet de Llobregat realitza un total de desplaçaments diaris, representant un total de 3,36 desplaçaments per persona i dia. La població que es caracteritza per no fer cap desplaçament en dia feiner, és a dir, població no mòbil, representa el 7,8% del total. Zones Zona 1 Població Individus Absoluts % Desplaçaments % Mitjana Població mòbil ,4% ,5% 3,77 Població no mòbil ,6% Total % ,5% 3,53 Població mòbil ,7% ,2% 3,56 Població no mòbil ,3% Total % ,2% 3,30 Població mòbil ,0% ,5% 3,77 Població no mòbil ,0% Total % ,5% 3,50 Població mòbil ,3% ,3% 3,57 Població no mòbil ,7% Total % ,3% 3,19 Població mòbil ,5% ,3% 3,67 Població no mòbil ,5% Total % ,3% 3,36 Població mòbil ,3% 3% ,3% 349 3,49 Població no mòbil ,7% Total % ,3% 3,26 Població mòbil ,2% ,0% 3,64 Població no mòbil ,8% Total % ,0% 3,36 desplaçaments per persona i dia.,, Els residents a la zona 1 i 2 són els que fan més desplaçaments. Les causes poden ser, per una banda el fet de ser les zones amb major concentració de població resident, i en el cas de la zona 1 perquè aquests tenen un major grau de mobilitat (amb una mitjana de 3,53 desplaçaments per persona al dia). Distribució dels desplaçaments segons zona de residència Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 Total 12,3% 20,5% 15,3% 19,2% 16,3% 16,5% Zona 1 Zona 2 Zona3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 15

16 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.1. Caracterització bàsica de la mobilitat En funció de l origen i la destinació, els desplaçaments realitzats en dia feiner pels residents al municipi es classifiquen en tres grups: interns, connexió i externs. Distribució dels desplaçaments diaris dels residents a l'hospitalet de Llobregat segons tipus de recorregut La majoria dels desplaçaments són interns al municipi de residència, encara que els desplaçaments de connexió també són significatius. L'Hospitalet de Llobregat forma part del continu urbà barceloní fet que provoca una forta relació amb els municipis del seu entorn. Interns ,8% Connexió ,4% Tipus de recorregut Interns: són aquells que tenen com a origen i destinació el mateix municipi de residència. Representen el 59,8%% del total de la mobilitat. Connexió: realitzats entre l'hospitalet de Llobregat i l exterior del municipi. Engloben el 36,4% de la mobilitat diària. Externs: realitzats pels residents a l'hospitalet de Llobregat fora del municipi. Són el 3,8% restant. Externs ,8% Total desplaçaments:

17 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament La mobilitat personal predomina sobre la ocupacional: un 62,2% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 37,8% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). El 20,7% dels desplaçaments són originats i per motius ocupacionals, un 34,3% 3% per motius personals i un 45,1% són tornades a casa. Els principals motius dels desplaçaments diaris són l anar a treballar (11,7%), a comprar (9,7%) i a estudiar (9,0%). Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Distribució dels desplaçaments segons motiu 28,0% 34,3% 20,7% 17,1% Tornada a casa ocupacional Tornada a casa personal Desplaçaments Motiu del desplaçament Absoluts % Treball ,7% Estudis % 9,0% Mobilitat ocupacional ,7% Compres ,7% Metge/Hospital ,3% Visita amic/familiar ,7% Acompanyar persones ,0% Gestions personals ,1% Oci/diversió/àpats/esport ,8% Passeig ,4% Altres ,3% Mobilitat personal ,3% Tornada a casa ocupacional ,1% Tornada a casa personal ,0% Tornada a casa ,1% Total % 17

18 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament Desagregant la mobilitat ocupacional i personal s observa que: En la mobilitat ocupacional, la generada pel treball (56,6%) és més elevada que la generada per estudis (43,4%), tot i que la diferència entre ambdues no és especialment elevada. En la mobilitat personal, les compres (28,2%) i l oci i el lleure (19,8%) són les activitats que generen una major proporció de desplaçaments diaris. Distribució dels desplaçaments segons tipus de mobilitat ocupacional* Distribució dels desplaçaments segons tipus de mobilitat personal* Compres 28,2% Treball 56,6% Oci/diversió/àpats/esport 19,8% Acompanyar persones 14,6% Estudis 43,4% Passeig 10,5% Gestions personals 8,9% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Visita amic/familiar 8,0% Metge/Hospital 6,6% Altres 1,0% 0% 10% 20% 30% * No està inclosa la tornada a casa 18

19 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament A cada tipus de recorregut dels desplaçaments (intern, de connexió i extern) se li associen uns motius determinats: Desplaçaments interns: la mobilitat personal (i la corresponent tornada a casa) concentren la majoria dels desplaçaments diaris (71,4%). Desplaçaments de connexió: predomina la mobilitat ocupacional (i la corresponent tornada a casa), tot i que la diferència amb la proporció de desplaçaments personals no és important (53,8% i 46,2%, respectivament). Desplaçaments externs: la mobilitat personal és força més àmplia que la mobilitat ocupacional. També destaca la baixa incidència de les tornades a casa degut a que es tracta de desplaçaments triangulars (excepte en els casos en què el resident no torna al seu domicili). Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i motiu 100% 90% 80% 32,9% 22,7% 2,5% 28,0% 70% 60% 50% 40% 38,5% 23,5% 25,1% 70,3% 34,3% 30% 20% 10% 13,2% 15,5% 28,7% 26,4% 0,8% 17,1% 1% 20,7% 0% Interns Connexió Externs Total interior Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 19

20 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Els residents a l Hospitalet de Llobregat utilitzen, en els seus desplaçaments diaris, majoritàriament els modes no motoritzats (a peu o bicicleta), amb una quota d ús del 57,5%. El transport públic és utilitzat en el 24,5% dels desplaçaments, mentre que el transport privat té una proporció d ús del 18%. En concret, l anar a peu, el metro i el cotxe conductor són els mitjans de transport més utilitzats pels residents al municipi en els seus desplaçaments diaris. Distribució dels desplaçaments segons mode de transport Mitjà de transport Desplaçaments Percentatge A peu ,0% 18,0% 24,5% 57,5% No motoritzat Transport públic Transport privat Bicicleta* ,5% Total no motoritzat ,5% Bus no TMB ,8% Bus TMB ,6% Metro ,1% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) ,0% Resta transport públic ,0% Total transport públic ,5% Cotxe conductor ,4% Cotxe acompanyant ,5% Moto ,7% Resta vehicle privat* ,4% Total vehicle privat ,0% Total % * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 20

21 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Desagregant els modes motoritzats s observa el següent: Els modes ferroviaris són els mitjans de transport públic més utilitzats pels residents de l'hospitalet de Llobregat (74,3%). El metro és el transport més usat atesa l àmplia làmplia xarxa actual (L1 i L5) que, a més de permetre una ràpida connexió amb Barcelona, permet efectuar desplaçaments entre diferents zones dins del municipi i amb altres municipis de l entorn. Dins del transport privat, el cotxe és el mitjà de transport majoritari, engloba gairebé el 83% d aquesta mobilitat. Distribució dels desplaçaments en transport públic Distribució dels desplaçaments en vehicle privat Modes ferroviaris 74,3% Cotxe 82,9% Autobús 21,8% Moto 15,1% Altres 3,9% Altres 2,1% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 21

22 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Els modes de transport varien segons el tipus de recorregut (intern, de connexió i extern). Desplaçaments interns: l anar a peu és el mitjà més utilitzat en els desplaçaments amb origen i destinació el municipi. Desplaçaments de connexió: entractar-sededesplaçamentsdemésdistància,elsmodes motoritzats són majoritaris. Atès que l Hospitalet de Llobregat s ubica dins del continu urbà barceloní, la mobilitat no motoritzada obté un percentatge destacable del 18,1%. Desplaçaments externs: els tres modes de transport obtenen valors d ús similars, superiors al 30%, sent els modes no motoritzats els que obtenen un valor més elevat. Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i mode de transport 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 8,1% 9,1% 18,0% 32,8% 33,0% 24,5% 30,1% 82,8% 49,1% 57,5% 36,9% 18,1% Interns Connexió Externs Total No motoritzat Transport públic Transport privat 22

23 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Si s analitza la mobilitat diària dels residents a l Hospitalet de Llobregat d acord amb la seva zona de residència, s observa com: En les sis zones d anàlisi l ús dels modes no motoritzats oscil la entre el 55 i el 60%, sent la zona 4 l àmbit amb una major proporció (59,3%). En relació al transport públic, s observen majors diferències: a la zona 2 és on es fa un major ús d aquests mitjans, gairebé del 30%, mentre que a la zona 6 la quota modal del transport públic és del 20,1%. Cal tenir en compte que en aquesta zona 6 el servei de transport públic té una oferta menor. Pel que fa al transport privat, és a la zona 6 on la quota modal és més elevada (24,3%), mentre que a la zona 2 on l ús d aquests mitjans és menor (12,7%). Distribució dels desplaçaments segons zona de residència i mode de transport 100% 90% 80% 19,9% 12,7% 20,2% 16,0% 16,9% 24,3% 18,0% 70% 60% 22,5% 29,7% 23,6% 24,7% 24,8% 20,1% 24,5% 50% 40% 30% 20% 57,6% 57,6% 56,2% 59,3% 58,4% 55,6% 57,5% 10% 0% Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 Total No motoritzat Transport públic Transport privat 23

24 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat de vehicle L ús dels modes de transport varia en funció de la disponibilitat d un vehicle privat motoritzat. La població de 16 i més anys de l'hospitalet de Llobregat que no disposa de vehicle privat motoritzat, utilitza majoritàriament els modes de transport més sostenibles (67,7% els modes no motoritzats i 29,5% el transport públic). Entre la població que si que disposa de vehicle privat, disminueix l ús dels modes més sostenibles, mentre que l ús del transport privat passa del 2,7% al 25,9%. Distribució dels desplaçaments segons disponibilitat de vehicle i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 25,9% 25,1% 49,0% Disposa vehicle privat 2,7% 29,5% 67,7% No disposa de vehicle privat No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 i més anys. 24

25 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat d aparcament al lloc de treball Un 36% de la població activa resident a l'hospitalet de Llobregat disposa de lloc d aparcament reservat al seu lloc de treball. L ús del transport privat per motius de feina augmenta quan hi ha una major facilitat per aparcar al lloc de treball. Gairebé el 66% dels desplaçaments per feina i gestions de treball dels individus que disposen d una plaça d aparcament gratuïta al lloc de treball* es fan en transport privat. Entre la població que no disposa d una plaça o espai reservat d aparcament al lloc de treball l ús d aquests modes disminueix fins gairebé el 40%. L ús del transport públic i dels modes no motoritzats augmenta entre els treballadors que no disposen d aparcament gratuït alafeina. Distribució dels desplaçaments segons disponibilitat de plaça d aparcament a la feina i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 65,9% 20,6% 13,5% Disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball 39,3% 42,2% 18,6% No disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 anys i més. Actius ocupats. Desplaçaments amb motiu anada a la feina o gestions de treball. 25

26 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Multimodalitat i cadenes modals Un desplaçament es pot realitzar utilitzant un o diversos modes de transport. Els desplaçaments unimodals són aquells en els que només s utilitza un mitjà de transport, mentre que els multimodals són aquells en els que se n utilitza més d un dun. Fins ara, la descripció dels desplaçaments s ha realitzat a partir del mode de transport principal, però també és possible fer-ho des del punt de vista de la multimodalitat. El 90,4% dels desplaçaments dels residents a la l'hospitalet de Llobregat són unimodals, mentrequenomésun9,6% utilitzen més d un mitjà de transport (multimodals). El transport públic i els modes no motoritzats són els que presenten una major multimodalitat. Distribució ib ió dels desplaçaments segons multimodalitat Etapes i desplaçaments segons mode de transport 90,4% 9,6% Mode de transport Etapes Desplaçaments Ràtio etapes / desplaçaments Modes no motoritzats ,16 Transport públic ,17 Transport privat ,00 Total ,13 Unimodal Multimodal 26

27 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Ocupació mitjana dels vehicles La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor mig global d 1 1,30 individus/vehicle. En els desplaçaments de connexió l ocupació del cotxe és més baixa. Ocupació mitjana calculada Desplaçament intern 1,49 Desplaçament de connexió 1,24 La taxa d ocupació mitjana de les motos (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor mig d 1,08 individus/vehicle. 27

28 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe i de la moto Els residents a l Hospitalet de Llobregat aparquen en destinació el cotxe en els seus desplaçaments diaris en proporcions similars al carrer, en altres zones d aparcament daparcamenti en pàrquings de propietat, lloguer o concessió (amb valors al voltant del 30% en elstrescasos). Pel que fa a l aparcament de la moto, el lloc principal on les aparquen és al carrer. El segueix l aparcament en propietat, lloguer o concessió i, per últim, les altres zones d aparcament. Lloc d'aparcament del cotxe Percentatge Lloc d'aparcament de la moto Percentatge Al carrer 36,5% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 31,0% Altres zones d'aparcament 32,5% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 21,9% No aparca, només para un moment 4,6% Resta 6,0% Total 100% Al carrer 60,8% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 27,4% Altres zones d'aparcament 11,7% Total 100% Aparcament gratuït en destinació (descampat per a empleats per a clients) 21 9% Total 100% El lloc d aparcament daparcamentdeldel cotxe varia segons si el desplaçament s efectua sefectuaalal municipi de residència o no. Així, en els desplaçaments al propi municipi, l aparcament en propietat, lloguer o concessió és el més destacat, seguit de l aparcament al carrer. Per contra, en els viatges cap a altres municipis augmenta l aparcament en altres zones, que passa a ser el majoritari, especialment aquelles gratuïtes, que representen el 40% d aquests desplaçaments, i disminueix notablement l ús de l aparcament en propietat. Lloc d'aparcament del cotxe Municipi i i de destinació ió A un altre municipi Al municipi residència Carrer 38,3% 35,2% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 5,8% 49,1% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 40,0% 8,9% Altres zones d'aparcament (gratuït( en destinació, de pagament, zona blava, àrea 55,9% 15,7% verda, etc.) Total 100% 100% 28

29 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe i de la moto Si en els desplaçaments en cotxe es té en compte el motiu, el lloc d aparcament també varia: En la mobilitat ocupacional, el principal lloc d aparcament són les altres zones d aparcament (54,6%), seguit de l aparcament al carrer i, per últim, l aparcament en propietat/lloguer/concessió. En la mobilitat personal, les altres zones d aparcament és l opció amb una major proporció (54,8%), seguida del carrer. L aparcament en propietat, lloguer o concessió és pràcticament inexistent. Segons el motiu concret s observa com: Gairebé en la totalitat dels desplaçaments per compres, l aparcament s efectua en altres zones d aparcament. En l acompanyar a persones aquest tipus d aparcament també és important. En els desplaçaments per gestions personals i per oci/àpats/esports, el carrer és el principal lloc d aparcament. Lloc d'aparcament del cotxe Ocupacional Compres Acompanyar persones Motius Personal Gestions personal, visita metge/hospital, visita amics/familiars Oci/àpats /esport Carrer 40,3% 4,8% 38,9% 47,9% 59,7% 40,7% 31,7% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 5,0% 0,0% 2,4% 9,4% 3,0% 4,4% 65,2% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, de 54,6% 95,2% 58,7% 42,7% 37,3% 3% 54,8% 32% 3,2% pagament, zona blava, àrea verda, etc.) Total Tornada a casa Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 29

30 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.4. Motiu de desplaçament i mode de transport El mitjà de transport utilitzat varia en funció del motiu del desplaçament. L ús dels modes no motoritzats és majoritari en la mobilitat personal i les respectives tornades a casa des d aquests motius (68,8%). 8%) Això s entén pel caràcter de proximitat d aquest tipus de desplaçaments. En la mobilitat ocupacional, l ús dels modes mecanitzats, és a dir, el transport públic i el privat, prenen major importància que els modes no motoritzats. Distribució modal dels desplaçaments segons el motiu Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 25,9% 35,8% 38,3% Mobilitat ocupacional 13,3% 24,1% 14,2% 18,0% 17,8% 36,4% 17,0% 68,9% 68,8% Mobilitat personal 39,6% Tornada ocupacional Tornada personal 24,5% 57,5% Total 13,7% 25,1% 38,9% 17,4% 68,8% 36,1% No motoritzat Transport públic Transport privat No motoritzat Transport públic Transport privat No motoritzat Transport públic Transport privat Inclou els desplaçaments per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa. Inclou els desplaçaments per motius personals i les respectives tornades a casa. 30

31 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments La distribució horària dels desplaçaments dels residents a l Hospitalet de Llobregat, mostra tres hores punta: Una primera hora punta que es dóna entre les 8 i les 9 hores, moment en què s inicien més de desplaçaments (el 8,1% del total diari). La segona punta horària es produeix entre les 13 i les 14 hores, franja en la que s inicien poc més de desplaçaments (el 7,1% del total diari). Aquesta hora punta s inclou en una franja de les 11 a les 15 hores en que s inicien més de desplaçaments cada hora. Per últim, entre les 17 i les 20 hores té lloc la punta de la tarda que té el seu punt de màxima intensitat entre les 17 i les 18 hores ( desplaçaments iniciats, el 9,7% del total). En les dues hores prèvies a aquesta punta es produeixen dues hores vall destacades (de 15 a 17 hores). La durada mitjana percebuda dels desplaçaments no presenta grans fluctuacions al llarg de tot el dia, excepte aquells desplaçaments iniciats a primera hora del matí (entre les 5 i les 7 hores) Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments en dia feiner laçaments Minu uts a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h Despl 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 1 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 2 a 23h 23 a 24h Desplaçaments Durada mitjana Durada mitjana amb mostra insuficient 31

32 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Distribució horària dels desplaçaments segons motiu Els desplaçaments per anar a treballar o a estudiar es concentren en dues franges horàries: al matí entre les 7 i les 9 hores; i a primera hora de la tarda (entre les 14 hores i les 16 hores). Els desplaçaments d anada per motius personals presenten dues franges horàries de major amplitud: al matí (entre les 8 i les 13 hores) i a la tarda (entre les 16 i les 20 hores). Les tornades a casa des d un motiu ocupacional tenen lloc sobretot al migdia i a la tarda, mentre que les tornades personals són a última hora del matí i de la tarda-vespre. Tenint en compte les anades i tornades conjuntament, la mobilitatpersonaléslaquegeneralamàximaconcentració horària de desplaçaments al llarg del dia, excepte a primera hora del matí i entre les 14 i les 16 hores Distribució horària dels desplaçaments diaris segons el motiu 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada ocupacional Tornada personal Desplaçaments amb mostra insuficient a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Mobilitat t ocupacional Mobilitat t personal 32

33 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Distribució horària dels desplaçaments segons mode de transport Al llarg de gairebé tot el dia, els modes no motoritzats són els més utilitzats, excepte a primera hora del matí (fins a les 8 hores), i a última hora del dia, quan el vehicle privat és més utilitzat. Distribució horària dels desplaçaments diaris segons el mode de transport Els desplaçaments en transport públic i en transport privat segueixen una pauta molt similar, tot i que amb una major intensitat dels primers No s observen similituds molt clares en la distribució dels mitjans motoritzats i no motoritzats i la distribució per motius. 0 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 1 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h Peu + Bici Transport públic Transport privat 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 2 a 23h 23 a 24h Desplaçaments amb mostra insuficient a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 0 a 11h 1 1 a 12h 1 2 a 13h 1 3 a 14h 1 4 a 15h 1 5 a 16h 1 6 a 17h 1 7 a 18h 1 8 a 19h 1 9 a 20h 1 0 a 21h 2 1 a 22h 2 2 a 23h 2 3 a 24h 2 No motoritzats Motoritzats 33

34 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Durada mitjana declarada dels desplaçaments La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents a l Hospitalet de Llobregat és de 19,2 minuts. Aquesta varia notablement en funció del: Mode de transport utilitzat: els desplaçaments en modes no motoritzats són els de menor durada (s associen a la mobilitat de més proximitat), mentre que són els desplaçaments en transport públic, seguit dels realitzats en transport privat en els què s hi dedica més temps. Motiu del desplaçament: els desplaçaments per motiu ocupacional i les corresponents tornades a casa, són els que requereixen més temps, tot i que les diferències amb la mobilitat personal no són destacades, d uns 3 minuts. Tipus de recorregut dels desplaçaments: la durada dels desplaçaments realitzats dins del propi municipi de residència és clarament inferior (12,9 minuts) als desplaçaments que connecten l Hospitalet de Llobregat amb un altre municipi (28,4 minuts). Durada mitjana desplaçaments : 19,2 minuts No motoritzat 13,6 Tornada personal 19,0 Transport públic 31,0 Mobilitat personal 17,4 Tornada ocupacional 21,3 Transport privat 20,9 Mobilitat ocupacional 20, Minuts Minuts Intermunicipal 28,4 Intramunicipal 12, Minuts 34

35 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Grau de mobilitat Gènere. La població masculina resident a l Hospitalet de Llobregat té un grau de mobilitat lleugerament superior a la femenina. Edat. La població més jove, de 4 a 15 anys és la que presenta un major grau de mobilitat (3,76), mentre que la població de major edat és la menys mòbil (2,84). Situació professional. Els estudiants i actius en atur presenten el major grau de mobilitat. Per contra, el menor nombre de desplaçaments diaris els realitzen els jubilats i pensionistes. Tipus d habitatge. Les persones que resideixen en cases adossades/mitjaneres, efectuen menys desplaçaments al llarg del dia que la resta de població de l Hospitalet de Llobregat. Segments de població Mitjana desplaçaments/dia Homes 348 3,48 Dones 3,25 De 4 a 15 anys 3,76 De 16 a 29 anys 3,40 De 30 a 44 anys 3,68 De 45 a 64 anys 328 3,28 De 65 i més anys 2,84 Estudiants 3,56 Tasques de la llar 3,25 Jubilats i pensionistes 2,96 Actiu ocupat 348 3,48 Actiu en atur 3,54 Viu en un bloc de pisos 3,32 Viu en una casa adossada/mitjanera 2,98 Viu en una casa aïllada/xalet* 3,16 Total 3,36 * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 35

36 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons gènere Les dones presenten una major mobilitat personal que els homes, 36,3%, 3% respecte el 32,1%. En la mobilitat ocupacional el Dona 18,7% 15,8% 36,3% 29,1% pes d aquests desplaçaments en la mobilitat diària dels homes és més elevada que en la de les dones. La població femenina fa un ús més elevat dels modes més sostenibles respecte dels homes, amb una diferència de 10 Home 22,8% 18,4% 32,1% 26,8% puntsenelsmodesnomotoritzatside5 enelcasdeltransport públic. En canvi, els homes són més usuaris del transport privat. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal Dona 62,5% 27,1% 10,3% Home 52,2% 21,7% 26,1% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat 36

37 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons edat Els desplaçaments generats per motiu feina i estudis decreixen en benefici de la mobilitat personal a mesura que augmenta l edat. De 65 i més anys De 45 a 64 anys 1,4% 1,1% 15,7% 52,8% 44,8% 13,4% 38,3% 32,7% La població activa (entre 16 i 64 anys) es desplaça més De 30 a 44 anys 23,3% freqüentment amb modes motoritzats. Per contra la població menor de 16 anys i de 65 i més anys fan un ús De 16 a 29 anys 29,3% predominant dels desplaçaments a peu. El grup de població jove (de 16 a 29 anys) és el que més utilitza el transport De 4 a 15 anys públic. 41,7% 17,4% 25,3% 33,7% 36,1% 25,3% 25,6% 12,2% 20,1% 10,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal De 65 i més anys 75,0% 18,5% 6,4% De 45 a 64 anys 57,3% 25,1% 17,7% De 30 a 44 anys 47,7% 24,9% 27,5% De 16 a 29 anys 40,4% 39,2% 20,3% De 4 a 15 anys 79,0% 10,4% 10,6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat 37

38 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons situació laboral Els actius ocupats i els estudiants es mouen majoritàriament per motius ocupacionals, mentre que la resta de col lectius fan gairebé tots els desplaçaments per motius personals. La població activa ocupada presenta un repartiment modal diferent a la resta de col lectius lectius. Així, fan un ús similar dels tres modes, sent per ordre: modes no motoritzats, transport privat i transport públic. La resta de col lectius es mouen majoritàriament a peu o en bicicleta. Els actius ocupats són els esque, en termes es relatius, eatus,eses mouen més en transport públic. Actiu en atur Actiu ocupat 1,0% Jubilats i pensionistes 0,8% Tasques de la llar Estudiants 4,7% 3,7% 50,5% 41,1% 0,8% 0,8% 30,5% 53,0% 53,3% 24,1% 37,5% 32,7% 25,6% 45,2% 45,1% 19,8% 16,4% 13,3% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal Actiu en atur 66,0% 18,1% 15,8% Actiu ocupat 38,6% 30,4% 31,0% Jubilats i pensionistes 73,9% 18,2% 7,9% Tasques de la llar 77,8% 17,0% 5,2% Estudiants 63,1% 26,1% 10,8% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat 38

39 3. ANÀLISI DE FLUXOS DELS RESIDENTS 39

40 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió El total de desplaçaments en un dia feiner realitzats pels residents a l Hospitalet de Llobregat que tenen com origen i/o destinació el seu municipi és de D aquests, el 62,2% 2% són interns al municipi ( ) i el 37,8% restant són desplaçaments de connexió ( ). Tipus de fluxos Desplaçaments Percentatge Interns ,2% Connexió ,8% Total % Fluxos de connexió a l'hospitalet de Llobregat A partir de la mobilitat de connexió es poden conèixer les principals relacions territorials del municipi: El 68,1% dels desplaçaments de connexió amb l'hospitalet de Llobregat tenen com a origen o destinació Barcelona. També son significatives les connexions amb la resta de municipis de l'àmbit làmbit del Baix Llobregat Nord, particularment amb Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat. Un 9,9% de relacions de l Hospitalet de Llobregat es fan amb l exterior de la primera corona metropolitana de Barcelona. Residents Àmbits de destinació Desplaçaments Percentatge Barcelona ,1% Cornellà de Llobregat ,0% El Prat de Llobregat ,9% Esplugues de Llobregat ,8% Sant Feliu de Llobregat* ,7% Sant Joan Despí ,3% Sant Just Desvern* ,9% Baix Llobregat Nord ,6% 6% Castelldefels ,8% Sant Boi de Llobregat ,7% Gavà / Viladecans ,4% Baix Llobregat Sud ,9% Besòs ,5% Exterior primera corona ,9% Total % Besòs: Montcada i Reixac, Montgat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Tiana. * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 40

41 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Fluxos de connexió a l'hospitalet de Llobregat 41

42 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Els modes de transport dels fluxos de connexió El 49,1% dels desplaçaments connectius a l Hospitalet de Llobregat realitzats pels seus residents es fan en transport públic, un 32,8% en vehicle privat i un 18% en modes no motoritzats. L ús del transport públic més elevat es dóna en la relació amb Barcelona.Elmenor,ambelPratdeLlobregatiEspluguesde Llobregat (en aquest darrer cas per la predominança de l anar a peu, que representa el 74% dels desplaçaments). El vehicle privat adquireix la major importància en les relacions amb els municipis del sud de la primera corona metropolitana (Castelldefels, l Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat). Repartiment modal dels principals fluxos de connexió No motoritzat Transport públic Transport privat Total Castelldefels 0,0% 17,9% 82,1% 100% Gavà/ Viladecans 0,0% 10,5% 89,5% 100% Sant Boi de Llobregat 0,0% 12,2% 87,8% 100% Cornellà de Llobregat 24,3% 27,0% 48,7% 100% El Prat de Llobregat 0,0% 8,9% 91,1% 100% Sant Joan Despí 0,0% 32,1% 67,9% 100% Sant Feliu de Llobregat/ Sant Just Desvern 4,8% 27,4% 67,8% 100% Esplugues de Llobregat 73,9% 80% 8,0% 18,1% 1% 100% Besòs 5,5% 39,0% 55,6% 100% Barcelona 17,8% 60,5% 21,7% 100% Exterior primera corona 0,5% 38,0% 61,6% 100% 42

43 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Fluxos de connexió interior segons zones Centrant l anàlisi en la mobilitat interna al municipi, s han classificat els desplaçaments en dos tipus: interns a cada zona (són aquells que tenen com a origen i destinació una mateixa zona) i connexió entre zones (entre dues zones diferents). La zona 1 és la que concentra un major volum de desplaçaments: la major part dels fluxos interns al municipi tenen com a origen i destinació en aquesta zona. Al mateix temps, també es la zona que atrau i genera més desplaçaments cap a altres zones del municipi. Especialment, aquestes connexions són més intenses amb la zona 6 (onestàlazonafranca, lafiradebarcelonai els polígons d activitat econòmica més importants del municipi). p) Matriu origen-destinació dels fluxos interns a l Hospitalet de Llobregat Origen Origen Destinació Zona 1 Zona 2 Zona3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 Total Zona Zona Zona Zona Zona Zona Total* Destinació Zona 1 Zona 2 Zona3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 Total Zona 1 18,3% 1,3% 1,2% 2,0% 1,3% 2,2% 26,3% Zona 2 1,2% 10,9% 0,7% 1,5% 0,5% 0,4% 15,2% Zona 3 1,1% 0,7% 9,5% 0,3% 0,2% 2,3% 14,1% Zona 4 1,8% 1,6% 0,3% 9,0% 2,1% 0,7% 15,4% Zona 5 1,3% 0,4% 0,2% 2,1% 8,1% 0,6% 12,7% Total 26,0% 14,8% 12,0% 14,9% 12,2% 16,2% 100% *No s han sumat els desplaçaments interns a l Hospitalet de Llobregat amb la zona d origen o de destinació desconeguda (Ns/Nc). 43

44 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Fluxos de connexió interior segons zones Fluxos interns a l Hospitalet de Llobregat Fluxos interns a cada zona Desplaçaments de connexió entre zones Total : * No s han sumat els desplaçaments interns a l Hospitalet de Llobregat amb la zona d origen o de destinació desconeguda (Ns/Nc). 44

45 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Els modes de transport dels fluxos interns El 82,8% de desplaçaments interns a l Hospitalet de Llobregat esfanenmodesnomotoritzats, un9,1% entransport públic i el 8,1% restant es fan en vehicle privat. La mobilitat a peu és majoritària en totes les relacions internes, amb més importància en les intrazonals. El transport públic s utilitza en major proporció en les relacions entre zones. El vehicle privat també assoleix majors proporcions en les relacions connectives internes. Repartiment modal dels desplaçaments interns a l Hospitalet de Llobregat Fluxos interns a cada zona Desplaçaments de connexió entre zones Connexions No motoritzat Transport públic Transport privat Total Zona 1 - Zona 2 47,5% 40,3% 12,2% 100% Zona 1 - Zona 3 57,0% 23,7% 19,3% 100% Zona 1 - Zona 4 61,1% 24,5% 14,4% 100% Zona 1 - Zona 5 73,4% 13,4% 13,2% 100% Zona 1 - Zona 6 51,1% 1% 22,0% 26,9% 100% Zona 2 - Zona 3 77,0% 12,1% 10,9% 100% Zona 2 - Zona 4 86,6% 6,1% 7,3% 100% Zona 2 - Zona 5 42,2% 50,8% 6,9% 100% Zona 2 - Zona 6 32,7% 17,7% 49,6% 100% Zona 3 - Zona 4 55,9% 30,8% 13,4% 100% Zona 3 - Zona 5 8,2% 59,6% 32,2% 100% Zona 3 - Zona 6 67,8% 16,3% 15,9% 100% Zona 4 - Zona 5 93,2% 3,3% 3,5% 100% Zona 4 -Zona 6 19,2% 50,8% 30,0% 100% Zona 5 - Zona 6 17,0% 56,3% 26,7% 100% Total 62,0% 21,9% 16,1% 100% 45

46 4. COMPARATIVA TERRITORIAL 46

47 4. Comparativa territorial En aquest apartat s analitzen les principals característiques de la mobilitat en dia feiner dels residents a l Hospitalet de Llobregat de forma comparada amb la resta de municipis de l àmbit de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Es tracta de posicionar el municipi en relació a la resta i detectar les diferències i similituds quant als principals indicadors de mobilitat: Municipis de l àmbit d estudi Mitjana de desplaçaments per persona Distribució de la mobilitat segons motiu Repartiment modal Ràtio públic/privat Durada mitjana dels desplaçaments en transport públic Autocontenció municipal 47

48 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Mitjana de desplaçaments per persona La mitjana de desplaçaments per persona dels residents a l'hospitalet lhospitalet de Llobregat, 3,36, es troba lleugerament per sota de la mitjana de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Boi de Llobregat 3,42 3,67 Santa Coloma de Gramenet 3,61 Viladecans Prat de Llobregat (El) Badalona 352 3,52 3,50 3,46 Sant Feliu de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs Gavà Sant Just Desvern Montcada i Reixac Sant Joan Despí Esplugues de Llobregat Castelldefels Cornellà de Llobregat 3,37 3,36 3,36 3,34 3,34 3,31 3,30 3,27 3,27 3,26 Montgat 3,20 Tiana 3,08 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 48

49 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Motiu del desplaçament La relació entre mobilitat ocupacional i personal en els diferents municipis no varia gaire. A l'hospitalet de Llobregat, com a la resta de municipis, també és la mobilitat personal la majoritària, si bé amb un pes superior a la mitjana global. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana Castelldefels Sant Feliu de Llobregat Sant Adrià de Besòs 39,2% 60,8% 46,4% 53,6% 45,0% 55,0% 44,4% 55,6% 42,8% 57,2% Sant Joan Despí Montgat Badalona Gavà Esplugues de Llobregat Sant Just Desvern Montcada i Reixac Viladecans Hospitalet de Llobregat (L') Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat Prat de Llobregat (El) Santa Coloma de Gramenet 42,0% 41,3% 41,3% 40,5% 40,2% 40,2% 39,2% 38,5% 37,8% 37,7% 36,4% 35,9% 35,8% 58,0% 58,7% 58,7% 59,5% 59,8% 59,8% 60,8% 61,5% 62,2% 62,3% 63,6% 64,1% 64,2% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 49

50 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Repartiment modal La població de l'hospitalet de Llobregat és la que fa menys ús del vehicle privat en els seus desplaçaments diaris (18%). L ús del transport públic per part dels seus residents, posicionen l Hospitalet de Llobregat com el segon municipi amb major ús de tot l àmbit de referència, amb una quota del 24,5%. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Hospitalet de Llobregat (L') Santa Coloma de Gramenet Cornellà de Llobregat Sant Adrià de Besòs Prat de Llobregat (El) 54,7% 18,5% 26,9% 57,5% 24,5% 18,0% 62,6% 17,8% 19,6% 57,1% 21,3% 21,5% 52,7% 24,7% 22,7% 61,2% 13,8% 25,0% En conjunt, el 92% dels desplaçaments que realitzen els residents a l Hospitalet es fan modes de transport sostenibles (a peu, en bicicleta i en transport públic), sent el municipi que té un percentatge més alt. Badalona Esplugues de Llobregat Sant Boi de Llobregat Viladecans 54,5% 51,0% 59,1% 56,6% 19,8% 22,0% 11,6% 10,1% 25,7% 27,0% 29,2% 33,2% Sant Feliu de Llobregat 52,6% 13,5% 33,9% Sant Joan Despí 43,6% 18,7% 37,7% Gavà 50,0% 11,3% 38,7% Montcada i Reixac 46,1% 14,1% 39,8% Castelldefels 40,1% 15,5% 44,4% Montgat 29,3% 20,9% 49,8% Sant Just Desvern 32,3% 16,1% 51,6% Tiana 20,2% 13,5% 66,3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 50

51 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Ràtio públic/privat La ràtio públic/privat mostra el nivell de competència entre els modes motoritzats. Primera corona metropolitana excepte Barcelona 0,69 El valor assolit per aquesta ràtio en la mobilitat mecanitzada dels residents a l'hospitalet de Llobregat és la més elevada de tot l àmbit, un 1,36. És el doble que la mitjana global. Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs 1,09 1,36 El valor obtingut indica una clara predominança del transport públic en la mobilitat motoritzada. Cornellà de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Esplugues de Llobregat 099 0,99 0,91 0,81 Badalona 0,77 Desplaçaments realitzats en transport públic Desplaçaments realitzats en transport privat Prat de Llobregat (El) Sant Joan Despí Montgat Sant Feliu de Llobregat Sant Boi de Llobregat Montcada i Reixac Castelldefels Sant Just Desvern Viladecans 0,55 0,50 0,42 0,40 0,40 0,35 0,35 0,31 0,30 Valor<1: predomini del transport privat Gavà Valor>1: predomini del transport públic Tiana 0,20 0,29 0,00 0,50 1,00 1,50 51

52 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Autocontenció municipal L Autocontenció municipal mesura el percentatge de desplaçaments realitzats per residents que tenen com a origen i destinació el propi municipi de residència, respecte el total de desplaçaments realitzats. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Boi de Llobregat 62,2% 72,9% A l'hospitalet de Llobregat l autocontenció és del 59,8%, fet que indica la predominància dels desplaçaments interns front Prat de Llobregat (El) Badalona 67,9% als connectius. És un valor lleugerament inferior a la mitjana global de la primera corona metropolitana (excepte Santa Coloma de Gramenet 64,9% Barcelona). Viladecans 64,0% 72,1% Gavà Montcada i Reixac Castelldefels Sant Feliu de Llobregat Cornellà de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') 63,0% 61,4% 60,6% 60,2% 60,0% 59,8% Sant Joan Despí 48,5% Esplugues de Llobregat 48,2% Sant Adrià de Besòs 47,5% Desplaçaments interns (R=O=D) Total desplaçaments (R=O) Sant Just Desvern Montgat Tiana 28,0% 42,5% 39,7% 0% 20% 40% 60% 80% 52

53 5. L OPINIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA MOBILITAT 53

54 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.1. Nivell d ús dússubjectiusubjectiu dels mitjans de transport S ha preguntat a la població major de 15 anys de l'hospitalet de Llobregat l ús que fan dels diferents mitjans de transport (en una escala de 0 a 10). El mode de desplaçament de major ús declarat és l anar lanaraa peu i en bicicleta (modes no motoritzats), amb un valor que s aproxima al vuit. A continuació el segueixen el transport públic (6,9) i el cotxe (5,9) ,7 6,9 5, ,4 3 3, ,2 0 Modes no motoritzats Transport públic general Cotxe global Cotxe acompanyant Cotxe conductor Moto 54

55 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.2. Valoració dels mitjans de transport Pel que fa la valoració dels mitjans de transport s observa: Els residents a l'hospitalet de Llobregat atorguen la millor valoració a l anar a peu (8,1). El segueix el cotxe (7,6) i la moto (7,4). La bicicleta, el tramvia i el metro obtenen la mateixa puntuació (7,1). Tots els mitjans de transport obtenen notes per sobre del 6. Renfe regional és el servei pitjor valorat ,1 7,6 7,4 71 7,1 71 7,1 71 7,1 70 7,0 6,7 6,6 6,6 6,6 6, Peu Cotxe global Moto Bicicleta Tramvia Metro FGC Bus TMB Altres busos Rodalies Renfe Taxi re Renfe egional/mitj a distància 55

56 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.2. Valoració dels mitjans de transport D acord amb el diferent ús dels mitjans de transport (baix, mitjà i alt) que declaren fer-ne els residents al municipi, les valoracions atorgades varien notablement. Els usuaris més habituals atorguen una valoració més elevada que els usuaris més esporàdics. El mitjà de transport on les diferències en els valors atorgats és la moto, seguida del taxi ,5 7,5 8,5 6,6 7,2 8,3 5,4 6,9 8,7 6,1 7,3 8,7 5,,9 7,0 8,5 5,5 6,3 7,7 6,2 6,6 8,2 5,3 6,5 7,7 5,2 6,4 7,8 5,8 6,4 7,8 5,8 6,8 8,6 5,5 6,4 8, Peu Cotxe global Moto Bicicleta Tramvia Metro FGC Bus TMB Altres busos Rodalies Renfe Taxi Renfe regional/mitja distància Baix Mitjà Alt Total 56

57 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.3. Motius d ús dúsdelsdels modes de transport Motius ús del transport públic El motiu principal que declaren els usuaris del transport públic de l'hospitalet de Llobregat per fer-lo servir és la seva rapidesa (24% de respostes), seguit pel bon servei i funcionament general. El tercer motiu més declarat és la dificultat d aparcament en destinació, amb un 11% del total de respostes. El segueix la comoditat en fer el viatge. El fet que sigui més barat que el vehicle privat apareix en cinquè lloc, i engloba el 8,7% de respostes. És més rapid 24,4% Pel bon servei, funcionament i oferta del transport 19,1% És difícil aparcar allà on vaig És més còmode És més barat que el cotxe Vaig més tranquil No disposo de cotxe 10,8% 10,0% 8,7% 7,0% 6,4% Prefereixo el transport públic al transport privat Vaig en transport públic perquè no tinc un altre remei No tinc permís de conduir Per evitar problemes de trànsit És menys contaminant Tinc menor risc d'accidents És accessible 3,8% 3,1% 3,0% 1,2% 1,2% 1,0% 0,4% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 57

58 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.3. Motius d ús dúsdelsdels modes de transport Motius no ús del transport públic La població no usuària del transport públic declara com a primer motiu per no utilitzar-lo la proximitat del lloc de destinació (un 17% de respostes); en segon lloc, que no li cal fer-lo servir (14%); i en tercer lloc, la seva preferència pel transport privat (13%). La desconeixença de l oferta de transport públic és el motiu menys declarat. Em moc prop de casa i prefereixo anar a peu / bicicleta 17,2% No li cal Prefereixo el transport t privat al transport t públic És incòmode És lent Oferta inadequada/manca d'oferta 13,6% 13,5% 12,6% 11,1% 10,9% Tinc mobilitat reduïda 8,5% És car 5,7% No s'adequa a les meves necessitats És poc puntual Desconec la xarxa de transport públic 3,3% 27% 2,7% 0,9% 0% 5% 10% 15% 20% 58

59 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.3. Motius d ús dúsdelsdels modes de transport Motius ús del transport privat El motiu més mencionat per usar el transport privat i no un mitjà de transport públic és la seva comoditat (un 32% de respostes), seguit de la seva rapidesa (un 22%). La manca d oferta o oferta inadequada de transport públic és citat en tercer lloc, però a molt distància dels dos primers. És més còmode 32,0% És més ràpid que el transport públic Manca d'oferta o oferta inadequada de transport públic És fàcil aparcar allà on vaig Vaig en cotxe/moto perquè no tinc un altre remei Vaig en cotxe/moto perquè tinc més llibertat Prefereixo el transport privat al transport públic És més barat que el transport públic Faig moltes gestions/acompanyo a gent Perquè em porten És més segur Desconec el transport públic Tinc mobilitat reduïda 9,4% 8,4% 7,4% 6,2% 36% 3,6% 3,6% 3,4% 2,8% 0,7% 0,4% 0,1% 22,1% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 59

60 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.3. Motius d ús dúsdelsdels modes de transport Motius no ús de la bicicleta La resposta més mencionada entre els no usuaris de la bicicleta per no fer-la servir és la no disponibilitat o no poder-la fer servir (un 34,5% de respostes). La següent és l edat ledat o la dificultat per moure s amb aquest mitjà. En tercer lloc, els residents a l Hospitalet declaren que és la sensació d inseguretat amb el trànsit el que fa que no siguin usuaris de la bicicleta. No té bici o no pot usar-la 34,5% Per edat / dificultat per moure's Sensació d inseguretat amb el trànsit No sap anar en bici i No li agrada; prefereix desplaçar-se amb altres modes És incòmode, cansat Hi ha pocs carrils bici Por a robatoris La distància fins el lloc de destí és massa llarga És lent Pendents massa elevats Només l'utilitza per oci/esport Condicions meteorològiques (massa fred o calor...) 4,7% 43% 4,3% 2,0% 2,0% 1,6% 1,4% 1,3% 0,5% 12,9% 12,7% 11,1% 10,9% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 60

61 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.4. Valoració de la xarxa de transports i mobilitat Per tal de conèixer quines valoracions donen els ciutadans a diversos aspectes de la xarxa de transports i mobilitat del seu municipi, s ha demanat als entrevistats que indiquin, en una escala de 0 (molt malament) a 10 (molt bé) la seva opinió sobre els següents aspectes. Els dos aspectes de la xarxa de transports millor valorats pels residents a l'hospitalet de Llobregat són els que fan referència al servei de transport públic. Hi ha dos ítems que suspenen : l espai lespai per a la circulació i aparcament de bicicletes i la facilitat dels residents per aparcar el cotxe al seu barri. Mesura de mobilitat: valoració mitjana del municipi Total El servei de transport públic per desplaçar-se cap a altres municipis 7,4 El servei de transport públic per desplaçar-se per dins del seu municipi 7,2 L'estat de les voreres i, en general, dels espais per a vianants al seu barri 6,3 La seguretat viària percebuda en el seus desplaçaments urbans 6,3 El grau de congestió de la xarxa viària al seu municipi 5,6 L'espai per a la circulació i aparcament de bicicletes 3,4 La facilitat dels residents per aparcar el cotxe al seu barri 2,8 61

62 5. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 5.4. Valoració de la xarxa de transports i mobilitat Les valoracions atorgades als set aspectes de la xarxa de transports i mobilitat del municipi presenten algunes diferències segons la zona de residència. Els residents a la zona 6 són els únics que aproven l ítem lítem referent a la facilitat d aparcar daparcaren el seu barri. També són els que millor puntuació atorguen a l espai per a la circulació i aparcament de bicicletes, a l espai pels vianants i al grau de congestió de la xarxa viària de la ciutat. Els residents a la zona 2 són, en general, els que pitjors valoracions atorguen als diferents aspectes de la xarxa de transports i mobilitat del municipi. Zones de Mesures de mobilitat residència Zona 1 6,4 3,2 7,2 7,5 2,8 5,7 6,4 Zona ,9 32 3,2 67 6,7 72 7,2 20 2,0 50 5,0 61 6,1 Zona 3 6,4 3,9 6,8 7,2 2,7 5,7 6,4 Zona 4 6,3 2,9 7,4 7,5 2,1 5,3 5,9 Zona 5 6,1 2,9 7,3 7,6 2,2 5,5 6,2 Zona 6 6,8 4,7 7,7 7,7 5,8 6,5 6,7 1. L estat de les voreres i, en general, dels espais per a vianants al seu barri 2. L espai per a la circulació i aparcament de bicicletes 3. El servei de transport públic per desplaçar-se per dins del seu municipi 4. El servei de transport públic per desplaçar-se cap a altres municipis 5. La facilitat dels residents per aparcar el cotxe al seu barri 6. El grau de congestió de la xarxa viària al seu municipi 7. La seguretat viària percebuda en els seus desplaçaments 62