QUADERN DE LA MOBILITAT
|
|
- Ignacio Villalba Martín
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 El Prat de Llobregat QUADERN DE LA MOBILITAT La mobilitat als municipis de la primera corona metropolitana Enquesta de Mobilitat 2011 Any 2012
2 Índex 0 INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D'ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 4 1 SÍNTESI 10 2 LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS Caracterització bàsica de la mobilitat Els motius de desplaçament Els modes de transport Motiu de desplaçament i mode de transport Distribució horària i durada mitjans dels desplaçaments La mobilitat segons segments de població 35 3 ANÀLISI DE FLUXOS DELS RESIDENTS Mobilitat de connexió Mobilitat interna 43 4 COMPARATIVA TERRITORIAL Comparativa municipal 48 5 L'OPINIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA MOBILITAT Nivell d'ús subjectiu dels mitjans de transport Valoració dels mitjans de transport 55 53Motius 5.3 d'ús dels modes de transport 57 2
3 Índex 5.4 Valoració de la xarxa de transports i mobilitat Valoració d'estratègies de mobilitat Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat 64 6 PERSPECTIVA TEMPORAL Evolució de la mobilitat Evolució de la mobilitat ocupacional 70 7 FITXA TÈCNICA I DEFINICIONS 72 3
4 0. INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 4
5 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Introducció L Enquesta de Mobilitat 2011 realitzada als municipis de la primera Corona metropolitana, excepte Barcelona ciutat, és una estadística promoguda per la Diputació de Barcelona i l Àrea làrea Metropolitana de Barcelona. L objectiu Lobjectiu és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l any 2011, de la població resident als 17 municipis d aquest àmbit territorial. Aquest informe té per objectiu analitzar a a la mobilitat en dia da feiner dels residents al Prat de Llobregat, a partir de les dades de l Enquesta de Mobilitat El contingut de l informe és el següent: Àmbit d estudi. Síntesi de resultats principals. La mobilitat dels residents a l àmbit d estudi. Anàlisi de fluxos. Comparativa territorial. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Perspectiva temporal 5
6 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi: destudi: descripció municipal Localització ió del Prat de Llobregat El Prat de Llobregat pertany a la comarca del Baix Llobregat i és un dels 36 municipis de l Àrea Metropolitana de Barcelona. El terme municipal té una extensió de 3.141,0 ha. La població l any 2011 era de habitants, amb una densitat total de població de 20,2 hab/ha. La xarxa de comunicacions al Prat de Llobregat garanteix un nivell de connectivitat elevat. Cal tenir en compte que l Aeroport Internacional de Barcelona està localitzat dins del terme municipal, fet que propicia la presència d infraestructures de transport. Xarxa viària i ferroviària principal al Prat de Llobregat En la xarxa viària destaquen la C-32 (Autopista Pau Casals) i la C-31 (Autovia de Castelldefels). Pel nord del terme municipal transcorre la B-10 (ronda Litoral), via ràpida que connecta amb Barcelona ciutat. La xarxa de transport públic està formada per: Modes ferroviaris: el ferrocarril, amb 2 línies de Renfe Rodalies, la R2 amb una estació al municipi, i la R2 nord, amb dues estacions, una al municipi i l altra a l aeroport. Modes viaris: 24 línies d autobús, 22 diürnes i 2 de nocturnes, amb recorreguts urbans i interurbans. Dins dels modes viaris també hi ha el taxi, integrat a l Institut tut Metropolità tà del Taxi. 6
7 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi: destudi: descripció municipal Xarxa de transport públic al Prat de Llobregat 7
8 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Consideracions bàsiques Per desplaçament s entén el trajecte que es fa des d un origen a una destinació per qualsevol motiu fent servir un o més modes de transport. En relació a la seva mobilitat, la població es pot dividir en: Població general, entre la que es pot diferenciar la població mòbil i la població no mòbil (població que es caracteritza per no haver realitzat cap desplaçament durant el dia anterior a l entrevista). Professionals de la mobilitat: població que es caracteritza pel fet que l acció de desplaçar-se se és un element clau en la seva ocupació (transportistes, missatgers, comercials, tècnics, etc.) Els desplaçaments analitzats en aquest informe són els de la població general i els desplaçaments in itinere dels professionals de la mobilitat, excloent els desplaçaments in labore d aquesta població. Arrodoniments: per efecte dels arrodoniments en la ponderació dels desplaçaments, és possible que algunes dades desagregades no sumin exactament el nombre total de desplaçaments. Aquest fet només afecta el darrer dígit i no comporta una interpretació incorrecta. Mostra: la mostra associada a algunes de les explotacions de l Enquesta no permet mostrar els resultats per falta de significació estadística. Aquesta consideració pot afectar a nivell d estimacions de mitjanes i de proporcions. Els resultats que s incorporen a l informe tenen en compte aquest fet i, en certs casos, s ha fet una observació remarcant la manca de mostra. 8
9 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Mobilitat associada als no residents en l àmbit d estudi de l Enquesta Zones d anàlisi del Prat de Llobregat Cal tenir present que els resultats presentats en aquest informe només contemplen la mobilitat en dia feiner dels residents al Prat de Llobregat i als altres 16 municipis de la primera corona metropolitana, sense Barcelona. Per tant, no mostra els desplaçaments realitzats per la població d altres municipis externs. Cal ser prudent, en conseqüència, en comparar els resultats de la mobilitat global en els municipis de referència amb anys anteriors, ja que s ha perdut mobilitat associada als no residents (particularment de Barcelona), a vegades notable en algunes relacions de connexió. Per aquest mateix motiu, l informe no incorpora indicadors relatius a l atracció o emissió territorial segons la seva mobilitat (com la RAE o IO). Anàlisi territorial La mobilitat al Prat de Llobregat s ha shaanalitzatanalitzat a partir de la segmentació del municipi en 3 zones d anàlisi: Zona 1: comprèn els districtes 1 i 2, que corresponen als barris de Casc Antic i Sant Jordi. Zona 2: formada pel districte 3 que correspon al barri de l Eixample. Zona 3: formada pel districte 4 i 5, integrats pels barris de Sant Cosme, La Granja, Aeroport i Barceloneta-Les Palmeres. 9
10 1. SÍNTESI 10
11 1. Síntesi Característiques generals de la mobilitat al Prat de Llobregat La població resident al Prat de Llobregat realitza un total de desplaçaments diaris, representant 3,5 desplaçaments per persona i dia. Des de l any 2001 la mobilitat ocupacional ha mantingut una tendènciaalabaixa, amb una pèrdua del 16% en aquests deu anys. L any 2001, l autocontenció municipal generada per motius ocupacionals era del 55,6%. L any Lany 2006 va disminuir fins el 50%. Enguany es manté aquesta disminució, amb un valor del 48,5%. La majoria dels desplaçaments són interns al municipi (72,1%), els desplaçaments de connexió representen el 26,2% de la mobilitat diària i l 1,7% restant són desplaçaments externs. En un dia feiner e els residents s realitzen e En els darrers cinc anys, els residents al municipi han augmentat la seva mobilitat quotidiana en més de desplaçaments cap a altres municipis. El 87,6% dels desplaçaments de connexió amb el Prat de Llobregat tenen com a origen o destinació algun dels municipis de la primera corona metropolitana. Dins d aquest àmbit, les principals connexions es donen amb Barcelona (50,7%) i amb l Hospitalet de Llobregat (18,8%). La mobilitat personal predomina sobre la ocupacional: un 64,1% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 35,9% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). desplaçaments, un 3,8% més. L autocontenció municipal de la mobilitat total s ha incrementat en gairebé 4 punts percentuals en cinc anys: l any 2006 era del 68,3% i enguany és del 72,1%. Els modes no motoritzats han guanyat pes relatiu front als modes mecanitzats. 11
12 1. Síntesi L ús Lúsdels mitjans de transport Els residents al Prat de Llobregat utilitzen majoritàriament els modes no motoritzats, amb una quota d ús del 61%. El transport privat s utilitza en el 25% dels desplaçaments diaris, mentre que el transport públic té una proporció d ús del 14%. El Prat de Llobregat és el segon municipi de la primera corona metropolitana amb un major ús dels modes no motoritzats. Els modes ferroviaris són els mitjans de transport públic més utilitzats pels residents del Prat de Llobregat (45,1%), a molt poca distància de l autobús (42,5%). Els modes de transport utilitzats varien segons el tipus de recorregut: en els fluxos interns és majoritari l anar a peu,, mentre que en els fluxos de connexió l ús del transport privat seguit del transport públic són els més destacats, en els desplaçaments externs el transport privat té un ús superior. La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor d 1,23 individus per vehicle. Pel que fa a la moto, la taxa calculada és d 1,15 persones per vehicle. En la mobilitat ocupacional, els modes no motoritzats són els més habituals, si bé el vehicle privat els segueix a poca distància. En la mobilitat personal, els modes no motoritzats són majoritaris. Mobilitat i temps La distribució horària dels desplaçaments en dia feiner dels residents al Prat de Llobregat mostra l existència de tres hores punta: unaalmatíde8a9hores,iduesalatarda,de17a18 hores i de 19 a 20 hores. La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents s al Prat de Llobregat és de 18,8 minuts. us Els desplaçaments intermunicipals tenen una durada mitjana significativament superior que la dels desplaçaments interns al municipi (32,2 i 13,7 minuts, respectivament). Els desplaçaments a peu són els de menor durada (14 minuts), els que es fan en vehicle privat tenen una durada mitjana de 18 minuts. En els desplaçaments en transport públic els residents al Prat de Llobregat dediquen més temps, gairebé 40 minuts. En els viatges realitzats en cotxe, el lloc d aparcament principaléselcarrer.pel que fa a l aparcament de la moto, el lloc principal on les aparquen també és al carrer. 12
13 1. Síntesi L opinió Lopiniódel ciutadà sobre la mobilitat El 79% dels residents al Prat de Llobregat majors de 15 anys disposen o poden fer ús d algun vehicle privat. Elcotxeésel vehicle que tenen en major grau: un 67% del total de població en té. El 55% de la població declara disposar de bicicleta. Els residents al Prat de Llobregat atorguen la millor valoració a l anar a peu (8,4), seguit de la bicicleta (8), de la moto idel cotxe (que obtenen la mateixa valoració, del 7,7). El mitjà de transport públic més ben valorat és el bus operat per TMB. El taxi és el servei menys valorat. Els dos principals motius (ambigualnombrederespostes)que declaren els usuaris del transport públic per fer-lo servir són la seva rapidesa ielbon servei, funcionament i oferta. El motiu més mencionat per usar el transport privat i no un mitjà de transport públic és la seva comoditat. La resposta més mencionada entre els no usuaris de la bicicleta per no fer-la servir és la no disponibilitat o no poder-la fer servir. L aspecte de la xarxa de transports millor valorat pels residents al Prat de Llobregat és el servei de transport públic intern al municipi. Hi ha dos aspectes amb valoracions per sota del 5: L espai per a la circulació i aparcament de bicicletes i la facilitat dels residents per aparcar el cotxe al seu barri. 13
14 2. LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS 14
15 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.1. Caracterització bàsica de la mobilitat La població de 4 i més anys resident al Prat de Llobregat realitza un total de desplaçaments diaris, representant un total de 3,5 desplaçaments per persona i dia. Distribució dels desplaçaments segons zona de residència La població no mòbil, és a dir, la població que es caracteritza per no fer cap desplaçament, representa el 7,2%. S observa com els residents de la zona 2 són els que més desplaçaments diaris realitzen, totinoserlazonaméspoblada. I és que el seu grau de mobilitat és més elevat que el de la resta de població (un 3,93 despl/persona-dia) i la població no mòbil és menys elevada (un 5,6%). 34,7% 34,1% 31,2% Zones Població Individus Absoluts % Desplaçaments % Mitjana Població mòbil ,5% ,2% 3,66 Zona 1 Població no mòbil ,5% Total % ,2% 3,31 Població mòbil ,4% ,1% 3,93 Zona 2 Població no mòbil ,6% Total % ,1% 3,71 Població mòbil ,6% ,7% 3,73 Zona 3 Població no mòbil % 6,4% Total % ,7% 3,49 Població mòbil ,8% ,0% 3,77 Total Població no mòbil ,2% Total % ,0% 3,50 Zona 1 Zona 2 Zona3 15
16 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.1. Caracterització bàsica de la mobilitat En funció de l origen i la destinació, els desplaçaments realitzats en dia feiner pels residents al municipi es classifiquen en tres grups: interns, connectius i externs. Distribució dels desplaçaments diaris dels residents al Prat de Llobregat segons tipus de recorregut La principal mobilitat diària es produeix de forma interna al municipi: es fan més de desplaçaments intramunicipals. Connexió ,2% Tipus de recorregut Interns ,1% Interns: són aquells que tenen com a origen i destinació el mateix municipi i i de residència. i Representen el 72,1% del conjunt de la mobilitat. Connexió: realitzats entre el Prat i l exterior del municipi. Engloben el 26,2% dels desplaçaments diaris. Externs: realitzats pels residents al Prat de Llobregat fora del municipi. Representen l 1,7% de la mobilitat en dia feiner. Externs ,7% Total desplaçaments:
17 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament La mobilitat personal predomina sobre la ocupacional: un 64,1% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 35,9% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). Els tres motius principals de la mobilitat diària dels residents al Prat de Llobregat són, per ordre, l anar lanaraa treballar (11% del total de desplaçaments), l anar a comprar (un 9%) i l anar a estudiar (el 8,3%). Distribució ib ió dels desplaçaments segons motiu Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 29,3% 34,8% 19,3% 16,6% Tornada a casa ocupacional Tornada a casa personal Desplaçaments Motiu del desplaçament Absoluts % Treball ,0% Estudis ,3% Mobilitat ocupacional ,3% Compres ,0% Metge/Hospital ,5% Visita amic/familiar ,6% Acompanyar persones ,3% Gestions personals ,6% Oci/diversió/àpats/esport ,8% Passeig ,9% Altres 575 0,3% Mobilitat personal ,8% Tornada a casa ocupacional ,6% Tornada a casa personal ,3% Tornada a casa ,9% Total % 17
18 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament Desagregant la mobilitat ocupacional i personal s observa que: En la mobilitat ocupacional, la generada pel treball és més elevada que la generada per estudis (un 57,1% front a un 42,9% sobre el total). En la mobilitat personal, les compres (25,7%) i l oci i el lleure (19,5%) són les activitats que generen una major proporció de desplaçaments diaris. Distribució dels desplaçaments segons tipus de mobilitat ocupacional* Distribució dels desplaçaments segons tipus de mobilitat personal* Compres 25,7% Treball 57,1% Oci/diversió/àpats/esport 19,5% Acompanyar persones 18,1% Passeig 10,5% Estudis 42,9% Gestions personals 10,2% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Visita amic/familiar 7,4% Metge/Hospital 42% 4,2% Altres 0,8% 0% 10% 20% 30% * No està inclosa la tornada a casa 18
19 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament A cada tipus de recorregut dels desplaçaments (intern, de connexió i extern) se li associen uns motius determinats: Desplaçaments (73,1%). interns: lamobilitat personal (i la corresponent tornada a casa) concentren bona part de la mobilitat Desplaçaments de connexió: predomina la mobilitat ocupacional (i la corresponent tornada a casa), fet que confirma la major predisposició a recórrer distàncies majors per motius laborals que no pas per motius de caràcter personal. Desplaçaments externs: la mobilitat personal és força més àmplia que la mobilitat ocupacional. També destaca la baixa incidència de les tornades a casa degut a que es tracta de desplaçaments triangulars (excepte en els casos en què el resident no torna al seu domicili). Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i motiu 100% 3,1% 90% 19,0% 33,6% 29,3% 80% 70% 20,3% 60,7% 60% 50% 34,8% 39,5% 28,7% 40% 30% 0,0% 16,6% 6% 20% 12,6% 31,9% 36,2% 10% 14,3% 19,3% 0% Interns Connexió interior Externs Total Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 19
20 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Els modes no motoritzats són la forma més habitual de moure s dels residents al Prat de Llobregat atès que el 61% dels desplaçaments es realitzen amb aquests mitjans. El transport privat és el segon en utilització, un 25% de la mobilitat en dia feiner; per últim, el transport públic és el mode principal del 14% dels desplaçaments. Concretament, els mitjans de transport més utilitzats són, per odre, l anar a peu (engloba el 60% dels desplaçaments), el cotxe com a conductor (18,2%) i el cotxe com a acompanyant (un 4,2% dels desplaçaments es fan amb aquest mitjà). Distribució dels desplaçaments segons mode de transport Mitjà de transport Desplaçaments Percentatge A peu ,0% 25,0% 61,2% 13,8% No motoritzat Transport públic Transport privat Bicicleta* ,2% Total no motoritzat ,2% Bus no TMB ,2% Bus TMB ,7% Metro ,2% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) ,9% Resta transport públic ,8% Total transport públic ,8% Cotxe conductor ,2% Cotxe acompanyant ,2% Moto ,9% Resta vehicle privat* ,8% Total vehicle privat ,0% Total % * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 20
21 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Desagregant els modes motoritzats s observa el següent: Els modes ferroviaris són els mitjans de transport públic més utilitzats pels residents del Prat de Llobregat (45,1%), a molt poca distància de l autobús (42,5%). Concretament, el metro i l autobús no TMB són els serveis més utilitzats. El cotxe és el mitjà de transport privat majoritari (89,5%). La moto l utilitzen en el 7,4% dels desplaçaments en vehicle privat. Distribució dels desplaçaments en transport públic Distribució dels desplaçaments en vehicle privat Modes ferroviaris 45,1% Cotxe 89,5% Autobús 42,5% Moto 7,4% Altres 12,4% Altres 3,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 21
22 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Els modes de transport varien segons el tipus de recorregut (intern, de connexió i extern). Desplaçaments interns: els modes no motoritzats predominen en aquest tipus de mobilitat, englobant el 83,5% d aquests daquestsdesplaçaments. desplaçaments Desplaçaments de connexió: entractar-sededesplaçamentsdemésdistància,elsmodes motoritzats són majoritaris. El vehicle privat és el més utilitzat (56,3%), seguit del transport públic (41,8%). Desplaçaments externs: la mobilitat en vehicle privat és la més elevada (43,5%), seguida de la no motoritzada i del transport públic. Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i mode de transport 100% 90% 80% 70% 13,2% 3,3% 56,3% 43,5% 25,0% 13,8% 60% 50% 40% 83,5% 25,7% 30% 61,2% 20% 10% 41,8% 30,8% 0% 1,9% Interns Connexió Externs Total No motoritzat Transport públic Transport privat 22
23 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport No s observen diferències en el repartiment modal dels desplaçaments realitzats pels residents al Prat de Llobregat, segons la zona de residència. Distribució dels desplaçaments segons zona de residència i mode de transport 100% 90% 80% 22,4% 26,8% 25,6% 25,0% 70% 60% 15,9% 13,5% 12,2% 13,8% 50% 40% 30% 61,7% 59,7% 62,2% 61,2% 20% 10% 0% Zona 1 Zona 2 Zona 3 Total No motoritzat Transport públic Transport privat 23
24 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat de vehicle L ús dels modes de transport varia en funció de la disponibilitat d un vehicle privat motoritzat. La població de 16 i més anys del Prat de Llobregat que no disposa de vehicle privat motoritzat, utilitza principalment els modes de transport més sostenibles, mentre que aquells que sí que en tenen, es mouen amb major proporció amb transport privat (un 31,6% front a un 6,2%). Distribució dels desplaçaments segons disponibilitat de vehicle i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 31,6% 14,5% 53,9% Disposa vehicle privat 6,2% 14,4% 79,4% No disposa de vehicle privat No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 i més anys. 24
25 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat d aparcament al lloc de treball Un 38,4% de la població activa resident al Prat de Llobregat disposa de lloc d aparcament reservat al seu lloc de treball. L ús del transport privat per motius de feina augmenta quan hi ha una major facilitat per aparcar al lloc de treball. Així, el 76,7% dels desplaçaments per feina i gestions de treball dels individus que disposen d una plaça d aparcament gratuïta al lloc de treball* es fan en transport privat. Entre la població que no disposa d una plaça o espai reservat d aparcament al lloc de treball l ús d aquests modes disminueix fins gairebé el 48%. L ús del transport públic es dobla entre els treballadors que no disposen d aparcament gratuït a la feina (27,6% respecte el 13,4% que sí en disposa). Distribució dels desplaçaments segons disponibilitat de plaça d aparcament a la feina i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 76,7% 7% 13,4% 9,9% Disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball 47,8% 27,6% 24,6% No disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 anys i més. Actius ocupats. Desplaçaments amb motiu anada a la feina o gestions de treball. 25
26 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Multimodalitat i cadenes modals Un desplaçament es pot realitzar utilitzant un o diversos modes de transport. Els desplaçaments unimodals són aquells en els que només s utilitza un mitjà de transport, mentre que els multimodals són aquells en els que se n utilitza més d un dun. Fins ara, la descripció dels desplaçaments s ha realitzat a partir del mode de transport principal, però també és possible fer-ho des del punt de vista de la multimodalitat. El 91,8% dels desplaçaments dels residents al Prat de Llobregat són unimodals, mentre que només un 8,2% utilitzen més d un mitjà de transport (multimodals). El transport públic és el mode que presenta una major multimodalitat. Distribució dels desplaçaments segons mutlimodalitat Etapes i desplaçaments segons mode de transport 91,8% 8,2% Mode de transport Etapes Desplaçaments Ràtio etapes / desplaçaments Modes no motoritzats ,07 Transport públic ,45 Transport privat ,01 Total ,11 Unimodal Multimodal 26
27 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Ocupació mitjana dels vehicles La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor d 1 1,23 individus/vehicle. En els desplaçaments interns al municipi, l ocupació calculada del cotxe és més elevada. Ocupació mitjana calculada Desplaçament intern 1,28 Desplaçament de connexió 1,21 La taxa d ocupació mitjana de les motos (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor mig d 1,15 individus/vehicle. 27
28 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe i de la moto En els viatges realitzats en cotxe, ellloc d aparcament principal és el carrer (43,2%), seguit de les altres zones d aparcament (32,4% dels viatges, particularment en les zones gratuïtes en destinació) i de l aparcament en propietat/lloguer/concessió. En el cas dels desplaçaments en moto, l aparcament al carrer és utilitzat en la meitat dels viatges; l aparcament en propietat/lloguer/concessió en el 31,8% i les altres zones d aparcament en el 18,2%. Lloc d'aparcament del cotxe Percentatge Al carrer 43,2% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 24,3% Altres zones d'aparcament 32,4% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 21,8% No aparca, només para un moment 4,4% Resta 6,3% Total 100% Lloc d'aparcament de la moto Percentatge Al carrer 50,0% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 31,8% Altres zones d'aparcament 18,2% Total 100% El lloc d aparcament daparcament en destinació del cotxe varia si el desplaçament s efectua sefectua al municipi de residència o no. Així, les altres zones d aparcament són el principal lloc d aparcament en els viatges cap a altres municipis dels residents al Prat de Llobregat, particularment l aparcament gratuït en destinació (engloba el 42% dels viatges). En la mobilitat al propi municipi, l aparcament al carrer és utilitzat en el 47,2% dels viatges, i l aparcament en propietat/lloguer/concessió en el 34,5%. Les altres zones d aparcament obtenen quotes del 18,4%. Lloc d'aparcament del cotxe Municipi i i de destinació ió A un altre municpi Al municipi residència Carrer 35,4% 47,2% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 4,1% 34,5% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 42,0% 11,7% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, de pagament, zona blava, àrea verda, etc.) 60,5% 18,4% Total 100% 100% 28
29 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe i de la moto El lloc d aparcament del cotxe també varia en funció del motiu del desplaçament. Així: En la mobilitat ocupacional i personal (només anades) les altres zones d aparcament són les més utilitzades, en un 59% i un 53% dels viatges, respectivament, seguit de l aparcament al carrer. No obstant, per motius més concrets existeixen algunes diferències: En els viatges per anar a comprar, els residents al Prat de Llobregat aparquen el cotxe en el 83% dels casos en altres zones d aparcament (cal tenir en compte les zones habilitades en els centres comercials i supermercats). Per oci/àpats/esport, al contrari, el carrer és el lloc més habitual. En les tornades a casa, l aparcament en propietat/lloguer/concessió és el més habitual (engloba el 49,5% dels viatges per aquest motiu), seguit a molt poca distància de l aparcament al carrer (46,9% del total d aquests viatges). Lloc d'aparcament del cotxe Ocupacional Compres Acompanyar persones Motius Personal Gestions personal, visita metge/hospital, visita amics/familiars Oci/àpats /esport Total Tornada a casa Carrer 37,7% 16,9% 41,9% 43,9% 55,2% 43,0% 46,9% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 3,3% 0,0% 4,3% 4,9% 6,5% 4,2% 49,5% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, de 59,0% 83,1% 53,8% 51,2% 38,3% 3% 52,8% 36% 3,6% pagament, zona blava, àrea verda, etc.) Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 29
30 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.4. Motiu de desplaçament i mode de transport El mitjà de transport utilitzat en la mobilitat diària dels residents al Prat de Llobregat varia en funció del motiu del desplaçament. En la mobilitat ocupacional, els modes no motoritzats són els més habituals, si bé el vehicle privat els segueix a poca distància. El transport públic és minoritari, amb el 24,9% d aquests desplaçaments. Enlamobilitatpersonal,elsmodesnomotoritzatssónmajoritaris(esfanel74,5%delsdesplaçamentsenaquestsmodes). El 19% dels desplaçaments es fan en vehicle privat. Per últim, el transport públic és utilitzat en el 7,6% restant. Distribució modal dels desplaçaments segons el motiu Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 100% 90% 80% 70% 60% 50% 36,1% 24,9% 19,2% 18,3% 7,3% 36,3% 7,8% 24,9% 25,0% 13,8% 36,2% 39,0% 18,8% 7,6% 74,5% 40% 30% 73,5% 73,8% 61,2% 24,9% 20% 39,1% 38,8% 10% 0% Mobilitat Mobilitat Tornada Tornada Total ocupacional personal ocupacional personal No motoritzat Transport públic Transport privat No motoritzat Transport públic Transport privat No motoritzat Transport públic Transport privat Inclou els desplaçaments per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa. Inclou els desplaçaments per motius personals i les respectives tornades a casa. 30
31 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments La distribució horària dels desplaçaments en dia feiner dels residents al Prat de Llobregat mostra l existència de tres hores punta: una a primera hora del matí i dues a la tarda. La primera punta horària es produeix entre les 8 i les 9 hores, moment en què s inicien sinicien desplaçaments (8,3% del total diari). La segona punta horària, la de major intensitat, es produeix entre les 17 i les 18 hores, franja en la que s inicien desplaçaments (9,3% del total diari). La tercera punta horària es produeix dues hores més tard, entre les 19 i les 20 hores, i engloba el 8,5% de la mobilitat diària. Durant la resta del dia (excepte a la nit), la mobilitat és bastant homogènia, amb valors a l entorn dels desplaçaments horaris. La durada mitjana percebuda dels desplaçaments oscil la entre els 15 i 20 minuts al llarg detoteldia,, si bé a primera hora del matí supera els 25 minuts. aments Desplaç a 1h 0 Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments en dia feiner 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 4 5 a 6h 6 a 7h 6 7 a 8h 7 8 a 9h 8 a 10h 9 a 11h 10 a 12h 11 a 13h 12 a 14h 13 Desplaçaments Durada mitjana Durada mitjana amb mostra insuficient a 15h 14 a 16h 15 a 17h 16 a 18h 17 a 19h 18 a 20h 19 a 21h 20 a 22h 21 a 23h 22 a 24h Minuts 31
32 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Distribució horària dels desplaçaments segons motiu Distribució horària dels desplaçaments diaris segons el motiu Els desplaçaments d anada per motius ocupacionals presenten dues puntes horàries de concentració de desplaçaments: la mésimportantdeldia,almatí (entreles7iles9hores),ial migdia-tarda (de 14 i les 16 hores) Les anades per mobilitat personal són majoritàries en les 4000 franges centrals del matí i a la tarda. Aquesta mobilitat presenta dues franges horàries de menor intensitat però major amplitud: al matí (entre les 9 i les 13 hores) i a la tarda (entre les 16 i les 20 hores). 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Les tornades a casa des d un motiu ocupacional tenen lloc sobretot al migdia i a la tarda-vespre, mentre que les tornades personals són a última hora del matí i de la tarda. Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada ocupacional Tornada personal Desplaçaments amb mostra insuficient L anàlisi conjunta de les anades i tornades segons motiu, mostra que la màxima intensitat de desplaçaments es produeix a la tarda, per motius personals, si bé la intensitat de la mobilitat ocupacional de primera hora del matí i la de migdia per motius personals (que assoleixen valors similars) són també notables a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 32
33 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Distribució horària dels desplaçaments segons mode de transport Els modes no motoritzats són els més utilitzats pels residents al Prat de Llobregat al llarg del dia, excepte a primera hora del matí (de 4 a 8 hores) on són els modes mecanitzats (particularment el vehicle privat) els que predominen L ús Lús del transport públic és minoritari al llarg de tot el dia, excepte a primera hora del matí. La distribució horària dels desplaçaments no motoritzats té un comportament similar a la mobilitat personal, si bé a primera hora del matí es fan servir també en la mobilitat ocupacional. Quant als desplaçaments motoritzats, a primera hora del matí poden associar-se a la mobilitat ocupacional, però en la resta del dia aquesta associació no és evident. Distribució horària dels desplaçaments diaris segons el mode de transport 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h Peu + Bici Transport públic Transport privat 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h Desplaçaments amb mostra insuficient 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h no motoritzats motorizats 33
34 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Durada mitjana declarada dels desplaçaments La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents al Prat de Llobregat és de 18,8 minuts. Aquesta varia notablement en funció del: Mitjà de transport utilitzat: els desplaçaments a peu són els de menor durada (14 minuts), els que es fan en vehicle privat tenen una durada mitjana de 18 minuts. En els desplaçaments en transport públic els residents al Prat de Llobregat dediquen més temps, gairebé 40 minuts. Motiu del desplaçament: els desplaçaments per motiu feina i estudi i les corresponents tornades a casa, són els que requereixen més temps. Tipus de recorregut dels desplaçaments: la durada dels desplaçaments realitzats dins del propi municipi de residència es clarament inferior (13,7 minuts) als desplaçaments que connecten el Prat de Llobregat amb un altre municipi (32,2 minuts). Durada mitjana desplaçaments : 18,8 minuts No motoritzat 14,4 Tornada personal 17,5 Transport públic 39,9 Transport privat 18, Minuts Mobilitat personal 18,0 Tornada ocupacional 21,2 Mobilitat ocupacional 20, Minuts Intermunicipal 32,2 Intramunicipal 13, Minuts 34
35 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Grau de mobilitat Gènere. No s aprecien grans diferències en el grau de mobilitat de la població segons sigui home o dona. Edat. La població de 30 a 44 anys del Prat de Llobregat és la que fa més desplaçaments diaris. Els majors de 64 anys, els que menys. Situació professional. Els aturats i estudiants són els que realitzen un major nombre de desplaçaments. Per contra, el menor nombre de desplaçaments els fan els jubilats i pensonionistes. Tipus d habitatge: les persones que resideixen en cases adossades/mitjaneres efectuen més desplaçaments al llarg del dia. Segments de població Mitjana desplaçaments/dia Homes 3,57 Dones 3,45 De 4 a 15 anys 3,66 De 16 a 29 anys 3,54 De 30 a 44 anys 3,93 De 45 a 64 anys 3,27 De 65 i més anys 3,14 Estudiants 3,59 Tasques de la llar 3,56 Jubilats i pensionistes 3,17 Actiu ocupat 3,51 Actiu en atur 3,86 Viu en un bloc de pisos 3,45 Viu en una casa adossada/mitjanera 3,82 Viu en una casa aïllada/xalet 3,44 Total 3,50 * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 35
36 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons gènere La població femenina es caracteritza per fer un ús més elevat dels modes sostenibles: Una diferència de més de deu punts en l ús dels modes no motoritzats. Dona 66,6% 16,3% 17,1% Una diferència de gairebé cinc punts en l ús lús del transport Home 55,2% 11,1% 1% 33,7% públic. Una menor utilització del vehicle privat, que engloba el 17% dels seus desplaçaments, front a un 34% en el cas dels homes. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat Les dones presenten una menor mobilitat ocupacional (17,3%) que els homes (21,6%). Dona 17,3% 14,8% 37,3% 30,7% Home 21,6% 18,6% 32,1% 27,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 36
37 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons edat En funció de l edat, s observen algunes diferències en el repartiment modal de la mobilitat diària dels residents al Prat de Llobregat: De 65 i més anys 82,1% 9,5% 8,4% Els menors de 16 anys i els majors de 64 fan un ús diari similar dels diferents mitjans de transport: els modes no motoritzats superen el 80% de la seva mobilitat, i es dóna un equilibri en l ús dels modes mecanitzats. De 45 a 64 anys De 30 a 44 anys De 16 a 29 anys De 4 a 15 anys 63,6% 48,8% 43,4% 80,2% 12,5% 26,3% 12,4% 23,9% 38,8% 30,3% 8,9% 10,9% El grup de població de 16 a 29 anys és el que més utilitza el transport públic,, si bé l ús del vehicle privat també és elevat (30%). 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat Els residents de 30a44anyssónelsquefanservir en major proporció el vehicle privat (en el 39% De 65 i més anys 0,6% 0,6% 53,1% 45,7% dels seus desplaçaments diaris). De 45 a 64 anys 15,2% 13,3% 38,1% 33,4% Els desplaçaments generats per motiu feina i estudis decreixen en benefici de la mobilitat personal a mesura que augmenta l edat. De 30 a 44 anys De 16 a 29 anys 20,5% 26,8% 17,9% 22,5% 34,7% 27,5% 26,9% 23,2% De 4 a 15 anys 40,8% 34,6% 12,9% 11,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 37
38 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons situació laboral La població activa ocupada és la que presenta una distribució modal més allunyada de la resta, ja que són els que més es mouen en vehicle privat (el 43% dels seus desplaçaments s efectuen amb aquests mitjans) i els que menys a peu o en bici. La resta de col lectius presenten una distribució modal més homogènia, encara que també destaca l ús lús del transport públic i del vehicle privat dels estudiants (18,5% i 18,1%, respectivament). Actiu en atur Actiu ocupat Jubilats i pensionistes Tasques de la llar 39,8% 76,9% 6,6% 16,4% 17,3% 42,9% 80,1% 8,9% 11,0% 88,1% 7,1% 4,9% Els estudiants i els actius ocupats són els únics col lectius que es desplacen més per motius ocupacionals que personals. Estudiants 63,4% 18,5% 18,1% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat Actiu en atur 2,4% 1,4% 53,0% 43,2% Actiu ocupat 28,3% 24,4% 26,3% 21,0% Jubilats i pensionistes 0,4% 0,4% 52,8% 46,4% Tasques de la llar 0,3% 0,3% 53,6% 45,7% Estudiants 36,7% 31,5% 16,8% 15,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 38
39 3. ANÀLISI DE FLUXOS DELS RESIDENTS 39
40 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Els residents al Prat de Llobregat realitzen un total de desplaçaments diaris amb origen i/o destinació el seu municipi. D aquests, el 73,3% són interns al municipi ( ) 538) i el 26,7% restant són desplaçaments de connexió (55.868). Tipus de fluxos Desplaçaments Percentatge Interns ,3% Connexió ,7% Total % Fluxos de connexió al Prat de Llobregat A partir de la mobilitat de connexió es poden conèixer les principals relacions territorials del municipi: El 87,6% dels desplaçaments de connexió amb el Prat de Llobregat tenen com a origen o destinació algun dels municipis de la primera corona metropolitana. Dins d aquest àmbit, les principals connexions es donen amb Barcelona (50,7%) iambl Hospitalet de Llobregat (18,8%). En general, però, el Prat de Llobregat té intenses relacions amb l'àmbit del conjunt de la comarca del Baix Llobregat. De fet, el 40% de la mobilitat de connexió s efectua amb municipis del Baix Llobregat. Àmbits de destinació Residents Desplaçaments Percentatge Barcelona ,7% Cornellà de Llobregat ,1% Esplugues de Llobregat* ,1% L'Hospitalet de Llobregat ,8% Sant Feliu de Llobregat* 365 0,7% Sant Joan Despí* 729 1,3% Sant Just Desvern* 85 0,2% Baix Llobregat Nord ,1% Sont Boi de Llobregat % 3,5% Resta Baix Llobregat Sud ,4% Baix Llobregat Sud ,9% Resta comarca Baix Llobregat % Besòs* 489 0,9% Exterior ,5% Total % Besòs: Badalona, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Tiana. Resta Baix Llobregat Sud: Castelldefels, Gavà i Viladecans * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 40
41 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Fluxos de connexió al Prat de Llobregat 41
42 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Els modes de transport dels fluxos de connexió El 56,3% dels desplaçaments connectius al Prat de Llobregat realitzats pels seus residents es fan en vehicle privat, un 41,8% en transport públic i un 1,9% en modes no motoritzats. L ús del transport públic és més elevat en les connexions entre el Prat de Llobregat i Barcelona (amb el 53,5%). L ús del vehicle privat supera el 80% en les relacions amb els municipis de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i la resta del Baix Llobregat Sud (Viladecans, Gavà i Castelldefels). Repartiment modal dels principals fluxos de connexió No motoritzat Transport públic Transport privat Total Cornellà de Llobregat 4,8% 6,4% 88,8% 100% L'Hospitalet de Llobregat 1,3% 44,0% 54,7% 100% Resta Baix Llobregat Nord 15,3% 25,6% 59,2% 100% Sont Boi de Llobregat 0,0% 16,7% 83,3% 100% Resta Baix Llobregat Sud 1,8% 10,3% 87,9% 100% Resta comarca Vallès Occidental 5,6% 21,1% 73,3% 100% Barcelona 0,7% 53,5% 45,7% 100% Exterior 0,0% 33,2% 66,8% 100% Resta Baix Llobregat Nord: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. Resta Baix Llobregat Sud: Castelldefels, Gavà i Viladecans. 42
43 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Fluxos de connexió interior segons zones Centrant l anàlisi en la mobilitat interna al municipi, s han classificat els desplaçaments en dos tipus: interns a cada zona (són aquells que tenen com a origen i destinació una mateixa zona) i connexió entre zones (entre dues zones diferents). La zona 2 és la que concentra un major volum de desplaçaments: la major part dels fluxos interns al municipi tenen com a origen i destinació en aquesta zona (32.896). La mobilitat de connexió entre les tres zones té uns valors similars en les tres connexions possibles. Els valors es troben al voltant dels i desplaçaments diaris. Matriu origen-destinació dels fluxos interns al Prat de Llobregat Origen Destinació Zona 1 Zona 2 Zona 3 Total Zona Zona Zona Total Origen Destinació Zona 1 Zona 2 Zona 3 Total Zona 1 18,1% 8,1% 7,5% 33,7% Zona 2 8,1% 21,5% 7,1% 36,7% Zona 3 7,5% 7,4% 14,7% 29,6% Total* 33,7% 37,0% 29,3% 100% *No s han sumat els desplaçaments interns al Prat de Llobregat amb la zona d origen o de destinació desconeguda (Ns/Nc). 43
44 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Fluxos de connexió interior segons zones Fluxos interns al Prat de Llobregat Fluxos interns a cada zona Desplaçaments de connexió entre zones Total : * No s han sumat els desplaçaments interns al Prat de Llobregat amb la zona d origen o de destinació desconeguda (Ns/Nc). 44
45 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Els modes de transport dels fluxos interns El 83,5% de desplaçaments interns al Prat de Llobregat es fan en modes no motoritzats, un 3,3% en transport públic i el 13,2% restant es fan en vehicle privat. En la mobilitat interna, els modes no motoritzats són els de major ús. La zona 1 és on la quota d ús de l anar a peu i de la bicicleta és més elevada (95%). La mobilitat a peu també és majoritària en pràcticament totes les connexions entre zones del municipi, encara que en aquest tipus de relacions els modes motoritzats hi tenen una major participació. D aquests, el vehicle privat té un ús més elevat que el transport públic. En les relacions que s estableixen entre la zona 1 i 3 és on l ús del vehicle privat és menor (15,8%). Repartiment modal dels desplaçaments interns al Prat de Llobregat Fluxos interns a cada zona Desplaçaments de connexió entre zones 45
46 4. COMPARATIVA TERRITORIAL 46
47 4. Comparativa territorial En aquest apartat s analitzen les principals característiques de la mobilitat en dia feiner dels residents al Prat de Llobregat de forma comparada amb la resta de municipis de l àmbit de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Es tracta de posicionar el municipi en relació a la resta i detectar les diferències i similituds quant als principals indicadors de mobilitat: Municipis de l àmbit d estudi Mitjana de desplaçaments per persona Distribució de la mobilitat segons motiu Repartiment modal Ràtio públic/privat Durada mitjana dels desplaçaments en transport públic Autocontenció municipal 47
48 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Mitjana de desplaçaments per persona La mitjana de desplaçaments diaris dels residents al Prat de Llobregat és de 3,5, lleugerament superior a la mitjana global de l àmbit de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Boi de Llobregat 3,42 3,67 És el quart municipi amb un valor més elevat. Santa Coloma de Gramenet 3,61 Viladecans Prat de Llobregat (El) Badalona 352 3,52 3,50 3,46 Sant Feliu de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs Gavà Sant Just Desvern Montcada i Reixac Sant Joan Despí Esplugues de Llobregat Castelldefels Cornellà de Llobregat 3,37 3,36 3,36 3,34 3,34 3,31 3,30 3,27 3,27 3,26 Montgat 3,20 Tiana 3,08 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 48
49 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Motiu del desplaçament Primera corona metropolitana La relació entre mobilitat ocupacional i personal en els excepte Barcelona diferents municipis no varia gaire. Tiana 46,4% En el cas del Prat de Llobregat, la mobilitat personal pren un pes més important que la mitjana global, arribant al 64%. Castelldefels 45,0% Sant Feliu de Llobregat 44,4% De fet, el Prat de Llobregat és el segon municipi del àmbit Sant Adrià de Besòs 42,8% d estudi on la mobilitat ocupacional pren el menor pes, per darrera de Santa Coloma de Gramenet. Sant Joan Despí 42,0% Montgat 39,2% 60,8% 41,3% 53,6% 55,0% 55,6% 57,2% 58,0% 58,7% Badalona Gavà Esplugues de Llobregat Sant Just Desvern Montcada i Reixac Viladecans Hospitalet de Llobregat (L') Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat Prat de Llobregat (El) Santa Coloma de Gramenet 41,3% 40,5% 40,2% 40,2% 39,2% 38,5% 37,8% 37,7% 36,4% 35,9% 35,8% 58,7% 59,5% 59,8% 59,8% 60,8% 61,5% 62,2% 62,3% 63,6% 64,1% 64,2% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 49
50 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Repartiment modal La població del Prat de Llobregat fa un ús majoritari dels modes no motoritzats (anar a peu i en bicicleta) en la seva mobilitat diària. Representen el 61% de la mobilitat diària i és el segon municipi amb un percentatge tan elevat. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Hospitalet de Llobregat (L') Santa Coloma de Gramenet 54,7% 18,5% 26,9% 57,5% 24,5% 18,0% 62,6% 17,8% 19,6% Quant als modes mecanitzats, té un pes més important el vehicle privat que el transport públic. Cornellà de Llobregat Sant Adrià de Besòs 57,1% 52,7% 21,3% 24,7% 21,5% 22,7% No obstant, el conjunt dels modes sostenibles (peu, bici i transport públic) representa el 75% de la mobilitat quotidiana dels pratencs, sent el cinquè municipi amb una xifra tan elevada Prat de Llobregat (El) Badalona Esplugues de Llobregat Sant Boi de Llobregat 61,2% 54,5% 51,0% 59,1% 13,8% 19,8% 22,0% 11,6% 25,0% 25,7% 27,0% 29,2% Viladecans 56,6% 10,1% 33,2% Sant Feliu de Llobregat 52,6% 13,5% 33,9% Sant Joan Despí 43,6% 18,7% 37,7% Gavà 50,0% 11,3% 38,7% Montcada i Reixac 46,1% 14,1% 39,8% Castelldefels 40,1% 15,5% 44,4% Montgat 29,3% 20,9% 49,8% Sant Just Desvern 32,3% 16,1% 51,6% Tiana 20,2% 13,5% 66,3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 50
Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).
Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES
Más detalles- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesObsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.
Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és
Más detalles< < < < [1] Taxa de cobertura (%) 50 45 EL PAPIOL 40 35 30 SANT FELIU LL. 25 20 MONTGAT 15 TORRELLES LLOBREGAT 10 5 SANT JUST DESVERN SANT BOI VILADECANS PALLEJA SANT JOAN DESPI L'HOSPITALET LLOBR. MONTCADA
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesRÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014
RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS Pressupost per al 2014 1. Retribucions Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també assignacions variables amb el caràcter d indemnització per a l exercici
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesPROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA
PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA - 2 de juliol de 2001-1 1. ANTECEDENTS 1.1. ACORDS DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ 15/11/00 El projecte de la Integració Tarifària al conjunt de la RMB es va aprovar al Consell
Más detallesCarreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012
Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no
Más detallesLa nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011
28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se
Más detallesEL TRANSPORT DE MERCADERIES
EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,
Más detallesLa ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016
Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesTEMA 4: Equacions de primer grau
TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per
Más detallesPonència de sòl no urbanitzable
Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya,
Más detallesCategoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA
DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallescompetència matemàtica
avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 203-204 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un
Más detallesII Conferencia Española de Car-Sharing Economic Promotion
La moto eléctrica como proyecto de movilidad colaborativa First concepts to take in consideration Barcelona Urban Mobility System Barcelona want ONLY Electric Vehicles Barcelona doesn t want ONLY Vehicles
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesLa salut a Barcelona 2010
La salut a Barcelona 2010 Informe de Salut Objectiu: Presentar l estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l any 2010: Qui som: situació demogràfica i socioeconòmica Com vivim:
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesRESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS
RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,
Más detallesNoves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas
Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això
Más detallesGuia de mobilitat sostenible a la seu nacional de CCOO de Catalunya
Guia de mobilitat sostenible a la seu nacional de CCOO de Catalunya (Barcelona - Via Laietana, 16) Mitjans de desplaçament sostenible: En transport públic, a peu, en bicicleta, fent ús de vehicles compartits.
Más detallesMOBILITAT I VIDA QUOTIDIANA A COLLBLANC-LA TORRASSA
MOBILITAT I VIDA QUOTIDIANA A COLLBLANC-LA TORRASSA Juliol 2006 Direcció Carme Miralles-Guasch Investigadors Gemma Solé Massó Àngel Cebollada Frontera 2 SUMARI INTRODUCCIÓ...5 RESUM EXECUTIU...6 METODOLOGIA...9
Más detallesTFGs d oferta pública i concertats:
Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos
Más detallesCreixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya
III. PIB I RENDA El creixement econòmic comparat En el període 1996-02, l economia del Maresme ha crescut a un ritme del anual de mitjana, que s inscriu en un comportament globalment expansiu tant de l
Más detallesGRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012
DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS
Más detallesENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Titulació: ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Alumne (nom i cognoms) XAVIER GARCIA RAVENTÓS Títol PFC ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Director del
Más detallesGRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013
GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO
Más detallesCASOS PRÀCTICS EXAMEN DE VIATGERS CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE VIAJEROS
CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE VIATGERS CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE VIAJEROS 1. El passatger d un autocar que realitza el trajecte Barcelona-Saragossa descobreix, quan arriba a destí, que han desaparegut una sèrie
Más detallesInfluència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants
Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants M. Espino, A. Maidana, A. Rubio i A. Sánchez-Arcilla Laboratori d Enginyeria Marítima, Universitat Politècnica de Catalunya,
Más detallesPOLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:
POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos
Más detallesTEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )
TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS ) ÍNDEX: 8.1.- Generalitats 8.2.- La Força 8.3.- La Resistència 8.4.- La Velocitat 8.5.- La Flexibilitat 8.1.- GENERALITATS El moviment corporal té
Más detallesGRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012
DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL
Más detallesA.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)
e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes
Más detallesBARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]
2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les
Más detallesMemòria d activitats 2014 Memoria de actividades 2014. Bici i Submarinisme Adaptat. associació 10 è. Bici y Submarinismo Adaptado aniversari
Memòria d activitats 2014 2014 Memoria de actividades 2014 Bici i Submarinisme Adaptat 10 è Bici y Submarinismo Adaptado aniversari 10 è aniversari Escola Anxaneta de Terrassa IES de Centelles Universitat
Más detallesINFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra
INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra 1 Índex FITXA DE LA TITULACIÓ...3 1. VALORACIÓ GENERAL DEL DESPLEGAMENT DEL TÍTOL...4 2.
Más detallesExposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2
Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesCuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.
Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat
Más detallesComença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida
Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida El programa de turisme que combina esport, musica i gastronomia La Vall d Albaida 09.06.2014 Un total de 12 municipis de la comarca participaran en
Más detallesCASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS
CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita
Más detallesProgresos y propuestas de accesibilidad al aeropuerto del Prat 2003-2009
Progresos y propuestas de accesibilidad al 2003-2009 Aurora Huerga Barquin Secretaria de Desarrollo Territorial Jornadas técnicas Planes de transporte a los centros de trabajo. Experiencias y buenas prácticas
Más detallesLA EXPERIENCIA DEL USUARIO
EL GAS NATURAL EN AUTOMOCIÓN N : AMBIENTAL Y RENTABLE EL GAS NATURAL EN AUTOMOCIÓN N : AMBIENTAL Y RENTABLE LA EXPERIENCIA DEL USUARIO Ing. Francisco González Balmas Director Manteniment de la Flota T.M.B.
Más detallesTransports Metropolitans de Barcelona. Presentación institucional Septiembre 2015
Transports Metropolitans de Barcelona Presentación institucional Septiembre 2015 Qué es TMB? 2 Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) es la denominación común de las empresas Ferrocarril Metropolità
Más detalles194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013
194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013 OBJECTIUS Promoure la realització de pràctiques entre els estudiants de la Universitat
Más detallesManual de usuario web GHD Fresc Manual d usuari web GHD Fresc. www.ghd.es
Manual de usuario web GHD Fresc Manual d usuari web GHD Fresc Septiembre de 2014 Setembre del 2014 Bienvenido a GHD Fresc Benvingut a GHD Fresc Estimado cliente, Le informamos que GHD Fresc lanza su nueva
Más detallesMOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat
MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està
Más detallesPeticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.
Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora
Más detallesBarça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte
Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants
Más detallesMesures d estalvi d aigua
Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,
Más detallesICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica
Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)
Más detallesBASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ
BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ Primera: Convocatòria La Regidoria de Comerç i Turisme de l'ajuntament convoca els Premis al Comerç 2015, amb l'objectiu de promoure
Más detallesPosicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà
Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat
Más detallesD5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES
Instruccions per a l alumnat dels cursos de formació professional per a l ocupació adreçats prioritàriament a treballadores es i treballadors desocupats (Reial decret 395/2007, de 23 de març, i Ordre TAS/718/2008,
Más detallesGRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012
DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS
Más detallesINFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN PSICOLOGIA (CURS 2009-2010)
INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN PSICOLOGIA (CURS 2009-2010) Informe de seguimiento del Grado en Psicología (Curso 2009-2010) Departament de Psicologia Barcelona, abril 2011 PRESENTACIÓ DE LA TITULACIÓ
Más detallesGRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013
DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS
Más detallesNous projectes als polígons
00 Nous projectes als polígons Catàleg dels Polígons Industrials de Barberà del Vallès Àrea d aparcaments i serveis Área de aparcamientos y servicios Centre d aparcaments de vehícles industrials i serveis
Más detallesPROGRAMACIÓ CURSOS FORMACIÓN PARA EL EMPLEO FORMACIÓ PER A L'OCUPACIÓ
PROGRAMACIÓN CURSOS FORMACIÓN PARA EL EMPLEO PROGRAMACIÓ CURSOS FORMACIÓ PER A L'OCUPACIÓ OFERTA FORMATIVA DICIEMBRE 2015 JUNIO 2016 OFERTA FORMATIVA DESEMBRE 2015 JUNY 2016 El plazo de inscripción de
Más detallesDes de principis de juny, les línies
societat La linia 68 d autobús arriba a Sant Joan de Déu La línia 68 arribarà a l Hospital de Sant Joan de Déu i donarà cobertura a tota la part alta de Barcelona i la 67 continuarà donant servei per l
Más detallesDossier d Energia, Treball i Potència
Dossier d Energia, Treball i Potència Tipus de document: Elaborat per: Adreçat a: Dossier de problemes Departament de Tecnologia (LLHM) Alumnes 4 Curs d ESO Curs acadèmic: 2007-2008 Elaborat per: LLHM
Más detallesTelefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català
comunicació RECULL DE PREMSA Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català 13 de novembre del 2006 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans
Más detallesACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014
A) RADIOGRAFIA SOCIAL ACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014 Assistència: 18 persones repartiment de gènere: 7 dones - 11 homes (40-60%) franges edat: 0-35 anys: 5 persones 35-65 anys: 7 persones
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesLA POBLACIÓ DE CATALUNYA
LA POBLACIÓ DE CATALUNYA 1. Què és la població d un territori? 2. Què és el creixement natural? 3. Què és el creixement migratori? 4. Què són les migracions? 5. Com poden ser les migracions? 6. Quina diferència
Más detallesANÀLISI DE DADES SOBRE ELS USUARIS DEL PARC
ANNEX II PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR Any 2002 ANÀLISI DE DADES SOBRE ELS USUARIS DEL PARC 1. Estadístiques d equipaments i programes d ús públic 2. Comptatges diaris de visitants al Corredor
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detalles1 Problemes de física per a batxillerat... // M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-220-5
1 Problemes de física per a batxillerat... // M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-0-5 MESURA FÍSICA: MAGNITUDS i UNITATS Índex P.1. P.. P.3. P.4. P.5. Magnituds físiques. Unitats Anàlisi
Más detallesQUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?
ESTAT DEL BENESTAR I POLARITZACIÓ SOCIAL A CATALUNYA Vicenç Navarro López Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, Espanya) i professor de polítiques públiques
Más detallesInfants i famílies a Barcelona
Infants i famílies a Barcelona Els infants i les seves mares: una visió sociodemogràfica Les famílies dels infants i adolescents. On viuen? Com són les seves famílies? Educació Salut i estils de vida Vulnerabilitat
Más detallesUniversitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi
Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i
Más detallesUnitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1)
Unitat Didàctica 5.- Habilitats específiques. Esports col lectius. Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) 1.- La història del voleibol. El voleibol va néixer l any 1895 als Estats Units, a la
Más detallesEVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A ESPANYA I L EUROZONA AMB UNA APROXIMACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA
EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A ESPANYA I L EUROZONA AMB UNA APROXIMACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA. 2007-2013 Introducció En el darrer informe sobre l Evolució de les desigualtats socials a Catalunya
Más detallesIES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI
EL PATRIMONI CONCEPTE: El Patrimoni és el conjunt de BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS de l empresa. Tota empresa, per poder funcionar necessita una sèrie d elements que formen part del seu patrimoni, per exemple:
Más detallesESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)
ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) Des de Centre Llistats Estadístiques i Gràfics podrà obtindre informació estadística sobre distints aspectes acadèmics del seu
Más detallesEntitats i grups de suport en els àmbits social i de salut a la ciutat de Barcelona
Entitats i grups de suport en els àmbits social i de salut a la ciutat de Barcelona Tipus, origen, història, funcionament i beneficis Març 2011 Entitats i grups de suport en els àmbits social i de salut
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: JULIOL
Más detallesXV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO
WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa
Más detallesHoraris Horarios. bus. For men tera. Compromís. Compromiso decalidad Turística
Horaris Horarios bus For men tera Compromís Turística Compromiso decalidad Turística dequalitat de la Savina Cala Saona 30 Big Sur / Cavall de n Borras Moll de Pescadors Can Xicu Sort Polígon Industrial
Más detallesDISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE
DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE PER CÀPITA A BARCELONA (2012) Sumari Introducció metodològica Distribució territorial de la Renda Familiar per càpita a Barcelona (2012) En un entorn
Más detallesCol legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA
Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals
Más detalles