LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA: VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI METROPOLITÀ

Transcripción

1 LA LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA: VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI METROPOLITÀ Avantatges de la Línia Orbital Ferroviària El Projecte de la Línia Orbital Ferroviària constitueix una important actuació per dotar d un transport ferroviari d alta qualitat, accessibilitat i confort a la RMB (Regió metropolitana de Barcelona) que completi i millori la xarxa actual. Els principals avantatges lligats al transport ferroviari en regions metropolitanes inclouen: Gran capacitat de transport. Reducció de la congestió viària i les seves emissions gràcies al transvasament modal. Una dinamització dels intercanvis socials i econòmics entre les diferents zones servides per la línia. Elevada fiabilitat del sistema de transport públic (no lligat a la congestió de la xarxa viària). A més d aquests avantatges, la Línia Orbital Ferroviària presenta unes característiques específiques lligades a la seva implantació al territori com són: Trencarà amb la radialitat de la xarxa ferroviària de la RMB i es reduirà el temps de viatge entre les ciutats de la 2a CM. Permetrà donar servei a creixements urbans previstos a la RMB i adequar l oferta ferroviària a les noves centralitats. Permetrà establir vincles interns a la segona corona metropolitana actualment sense possibilitat de transport públic d alta capacitat (Vallès Maresme, Vallès Baix Llobregat, Baix Penedès Garraf). Augmentarà les possibilitats d aprofitament de la xarxa gràcies a l elevat nombre d intercanviadors amb les línies ferroviàries existents. La Línia Orbital Ferroviària es pensa en 4 trams: Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès, per Sant Pere de Ribes i Canyelles. Martorell Terrassa, per Abrera i Viladecavalls. Sabadell Granollers, per Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Montmeló. Granollers - Mataró, per la Roca del Vallès i Argentona. Els tres trams que actualment funcionen i que formen part de la xarxa ferroviària estatal gestionada per ADIF són: Vilafranca del Penedès Martorell, per la Granada, Lavern-Subirats, Sant Sadurní d Anoia i Gelida, que actualment és part de la branca sud de la línia R-4 de rodalies. Terrassa - Sabadell, que actualment és part de la branca nord de la línia R-4 de Rodalies ADIF. Mollet del Vallès Parets del Vallès, que actualment és per la part de la línia R-3 de Rodalies ADIF. Des del punt de vista funcional, es destaquen tres àmbits rellevants del traçat: El tronc principal que enllaça Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. Els enllaços entre l actual línia de la costa i els extrems de la Línia Orbital Ferroviària. Els accessos nord i sud als espais reservats per a la ubicació dels futurs tallers i cotxeres.

2 Cronologia de la Línia Orbital Ferroviària L antecedent principal cal trobar-lo al Pla Director d Infraestructures de transport públic col lectiu (pdi) de la Regió Metropolitana de Barcelona, el qual va ser aprovat pel Consell d Administració de l Autoritat del Transport Metropolità (ATM) el 25 d abril de El pdi en el seu capítol Desplegaments del pdi destina un apartat als estudis de viabilitat a realitzar, entre els quals figura la Línia Orbital. I això es fa amb la finalitat de poder prendre la decisió d incorporar les actuacions en aquest pdi (segon quinquenni) o en propers documents amb major coneixement de causa. L ATM va encarregar l estudi de viabilitat a les consultores TRN Ingeniería i CINESI Consultoria de transport. Aquest estudi va ser presentat el mes de maig de 2004 i portava per títol Estudi de corredors i d alternatives. Estudi conjunt de viabilitat de la nova línia ferroviària Orbital. El desembre de 2005 la Comissió d Urbanisme de Catalunya (CUC) va acordar la iniciació del procediment de formulació del Pla Director Urbanístic per a la concreció i delimitació de les reserves de sòl per a l establiment de la Línia Orbital Ferroviària, i el Govern encarregà a l ens públic Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) la redacció dels estudis necessaris per a redactar aquest pla. D acord amb el que va preveure la legislació vigent, la CUC va trametre als ajuntaments afectats un document que té per títol La Línia Orbital Ferroviària de la regió metropolitana de Barcelona en el marc de la nova planificació infraestructural de Catalunya, com Document d objectius i propòsits generals del PDU de la reserva de sòl de la línia Orbital. Al llarg del 2005 i el 2006 es van realitzar nombroses consultes institucionals i reunions amb els municipis i les comarques afectades pel pas d aquests eixos per tal de trobar una definició adequada del nou traçat. El 30 de desembre de 2005 es va presentar l estudi de traçat. El juliol de 2006 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla d Infraestructures del transport de Catalunya (PITC). Aquest pla s emmarca en el conjunt de la política de planificació i pel que fa a propostes ferroviàries té en consideració els següents plans: Plan Estratégico de Infraestructuras del Transporte del Ministeri de Foment i el pdi de l ATM. El PITC en el seu apartat de Proposta de xarxa ferroviària parla de la Línia Orbital Ferroviària com a proposta d actuació de les noves línies convencionals. Durant 2006 i 2007 Ifercat, amb l assistència de vàries empreses de consultoria, realitza els següents estudis: Estudi Informatiu tram Vilanova i la Geltrú Vilafranca del Penedès: Idom Estudi Informatiu tram Martorell Terrassa: Intraesa Estudi Informatiu tram Sabadell Montmeló: Dopec Estudi Informatiu tram Granollers Mataró: Cicsa Estudi d impacte ambiental del conjunt de la línia: Covitecma El 19 de desembre de 2008 es va aprovar inicialment el pla urbanístic de la línia Orbital ferroviària i va obrir un termini d exposició pública per tal que els particulars, entitats i ajuntaments presentessin les seves al legacions. El 14 d abril de 2010, el DPTOP va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic, després de l informe favorable de la Comissió d Urbanisme de Catalunya. El document va concretar les reserves de sòl necessàries per a la futura línia i va preveure lleugeres modificacions de traçat respecte el document aprovat inicialment i sotmès a informació pública. Els seus efectes s estenen a tot el territori que conforma la segona corona metropolitana de Barcelona: Alt Penedès: El Baix Llobregat: El Garraf: El Maresme: El Vallès Occidental: El Vallès Oriental: Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos i Vilafranca del Penedès Abrera, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires Canyelles, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltrú Argentona i Mataró Barberà del Vallès, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda i Viladecavalls Granollers, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Vilanova del Vallès D aquest estudi (Pla Director Urbanístic) es van derivar els següents paràmetres:

3 Característiques tècniques: La totalitat del seu recorregut s estructura en via doble. La línia es planteja d ample ibèric (1,668 m). El temps de viatge previst del recorregut sencer és de dues hores a 60 km/h. El radi mínim és de 720 metres i el pendent màxim de 20 mil lèsimes (excepcionalment s han permès radis de fins a 250 metres i pendents màxims de 30 mil lèsimes). Previsions i estadístiques de rendiment de la Línia Orbital Ferroviària: En l horitzó del 2026 es preveuen viatgers diaris, 20 milions l any. El volum aproximat de població beneficiada per l impacte d aquesta infraestructura és de ciutadans. Les reserves per a futures cotxeres ja han estat definides tant a Vilanova com a Mataró. Estacions de viatgers 39 Noves estacions de viatgers 18 Intercanviadors amb Renfe i FGC 12 Longitud Longitud de via nova Velocitat màxima Velocitat comercial Temps de recorregut 119 km 68 km 120 km/h 60 km/h 117 min Demanda el primer any 8 Mviatgers Demanda anual consolidada 20 Mviatgers Pressupost M Estat actual Inversions i fites previstes (font: Pla Director d Infraestructures de la RMB - ATM) COST (segons document i any) Tram Actualització pdi (2008) Avanç pdi (2009) Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès 1.103,4 M - Martorell Terrassa 873,3 M - Sabadell Granollers 483,5 M - Granollers - Mataró 939,5 M (variant Mataró) 233,4 M Total línia 3.400,0 M 3.164,40 M Font: Avanç pdi Termini El tram Granollers Sabadell s haurà licitat abans de Fites Any 2010: estarà aprovat definitivament el Pla Director Urbanístic dels quatre trams (14 d abril de 2010) Any 2015: estarà en redacció el projecte constructiu del tram Granollers - Sabadell. Característiques tècniques - Longitud: 106 km, 55 de nova construcció - Nombre d estacions: 25 estacions - Noves unitats de tren: 12 - La demanda captada: beneficiats Beneficis socials de la proposta La construcció d aquesta línia comporta la captació de passatgers, dels quals, provenen del vehicle privat. L estalvi total per part dels usuaris beneficiats per l actuació ferroviària és de hores en dia feiner, mentre que l estalvi per menor congestió a la xarxa viària és de hores en dia feiner. Aquesta actuació comporta la possibilitat de realitzar desplaçaments entre les capitals de les comarques de la RMB sense necessitat de passar per la conurbació de Barcelona, amb un important estalvi de temps; d aquesta forma es trenca l esquema de radialitat de l actual esquema ferroviari.

4 Estat de la tramitació (font: Ministeri de Foment) - El 29 de desembre de 2009 el Ministeri de Foment va licitar el Estudio funcional de la Línea Orbital ferroviaria del Área Metropolitana de Barcelona, per un import de ,64 ; - El 7 d octubre de 2010 es va adjudicar a l empresa: Equipo de Técnicos en Transporte y Territorio Proyectos, S.L la redacció de d aquest estudi. El pressupost de l adjudicació publicada al BOE va ser de ,17. Aquest estudi definirà i valorarà una proposta d actuació per la creació d una nova línia ferroviària de rodalies, analitzant la situació actual i futura de la xarxa de rodalies de Barcelona, recollida al Pla de Rodalies, determinant els trànsits actuals i futurs derivats de la implantació de la nova infraestructura així com la capacitat de la xarxa. Així mateix es portarà a terme un anàlisi de demanda que permeti establir l abast de les actuacions.

5 PLÀNOLS (Pla Director Urbanístic) Aprovat 14 d abril de 2010 pel DPTOP Tram Martorell-Terrassa - Font: Registre de planejament urbanístic de Catalunya (Gencat) Tram Sabadell-Granollers - Font: Registre de planejament urbanístic de Catalunya (Gencat)