2 Estat de la xarxa local actual

Transcripción

1 2 Estat de la xarxa local actual La xarxa de carreteres de la demarcació té un total de km, que es classifiquen, segons la titularitat, com segueix: Titularitat Longitud (km) Autopistes de peatge 204 Estat 270 Generalitat Diputació de Tarragona Total Taula 1.Longitud (km) de xarxa viària de la demarcació de Tarragona per titularitats. La longitud de la xarxa viària local que gestiona la Diputació es distribueix en 384 km a Terres de l Ebre i 701 km al Camp de Tarragona (el llistat de les carreteres i els mapes per àmbits de la xarxa de carreteres es poden consultar al Document 1 i al Document 3 del Pla Zonal). Els aspectes que caracteritzen les carreteres s estudien a continuació: Amplada Pendent Paviment Trànsit Accidents Entorn Accessibilitat 2.1 Amplada En el 55% de la seva longitud total, la xarxa local de carreteres té una amplada inferior a 6 metres (en el 22% té menys de 5 metres i en el 33% entre 5 i 6 metres), tal i com mostra la figura següent: més de 8 m menys de 5 m 15% 22% de 6 a 8 m 30% 33% de 5 a 6 m Figura 1.Amplades dels trams de la xarxa viària local (%). 3

2 Es considera que 5 metres és l amplada mínima per al pas segur de dos vehicles circulant en sentit contrari, i 6 metres l amplada mínima quan els vehicles són pesants. Les carreteres locals tenen trams d amplades molt diferents, des de 3 metres fins a 12 metres, tal i com es mostra en els següents exemples: Secció de 3 metres Secció de 6 metres TV De Blancafort al límit de la Demarcació TV De la N-340 a la TV-2042 Secció de 8 metres Secció de 20 metres TP De Tarragona a la C-51 TV De la Pineda a Vila-seca A continuació es mostren mapes amb les amplades de totes les carreteres per àmbits. 4

3 Mapa 1.1 5

4 Mapa 1.2 6

5 2.2 Pendent de les carreteres El 5% de les carreteres de la xarxa viària té un pendent superior al 15%, mentre que el 58% estan per sota del 5% de pendent, com mostra el gràfic següent: més del 15% del 5% al 15% 5% del 0% al 5% 37% 58% Figura 2.Pendents dels trams de la xarxa viaria local (%). Es consideren acceptables carreteres amb pendents per sobre del 15% només en zones de muntanya amb relleu molt accidentat El pendent del terreny,o relleu, determina en part el pendent de la carretera. A continuació es mostren mapes amb el pendent mig de les carreteres per àmbits.. 7

6 Mapa 2.1 8

7 Mapa 2.2 9

8 2.3 Paviment La pràctica totalitat de la xarxa té paviment de mescla bituminosa. Només en 30 km (el 2%) el paviment és de tractament superficial, la gran majoria en carreteres d amplada inferior als 6 metres. Amplades <5m de 5 a 6 m de 6 a 8 8 m Total Percentatge (%) Mescla bituminosa (km) Tractament superficial (km) Total Taula 2.Classificació de la xarxa per tipus de paviment i amplades. Les campanyes de reforç de ferm dutes a terme per al Diputació de Tarragona en els últims 10 anys han deixat en bon estat el paviment de les carreteres. 2.4 Trànsit Les intensitats de trànsit en la xarxa local són molt variables; si bé en general són baixes en relació a les carreteres de la xarxa bàsica i comarcal (638 km de carreteres estan per sota els 500 vehicles al dia), en alguns casos tenen trànsits elevats (50 km tenen intensitats superiors als vehicles per dia). IMD Longitud (km) Percentatge (%) < % % % % > % Total % Taula 3.Classificació de la xarxa per Intensitat Mitjana Diària. El percentatge de camions i vehicles pesants també varia molt entre carreteres de muntanya, on són pràcticament inexistents, i carreteres en entorns industrials, on poden arribar a tenir percentatges superiors al 15%. A continuació es mostren els mapes d intensitat mitjana diària de trànsit total (IMD) per àmbits territorials. 10

9 Mapa

10 Mapa

11 2.5 Accidents S han analitzat les dades d accidentalitat del Servei Català de Trànsit per al període i s han contrastat amb les dades dels estudis d accidentalitat de la Diputació de Tarragona. La base de dades del Servei Català de Trànsit inclou les següents dades: Any de l accident Codi del accident Dia Hora Via Punt quilomètric Vehicles afectats (turisme,moto,etc) Nombre d accidents Nombre de persones afectades Nombre de morts Nombre de ferits greus Nombre de ferits lleus Any Id accident NAT Data Hora Via Quilòmetre Combinacio Unitats Nombre d'accidents Nombre de unitats Nombre de víctimes Nombre de morts Nombre de ferits greus /0 03/01/2008 9,04 TP Turisme /0 09/01/ ,08 T-310 9,5 Turisme+Tot terreny /0 09/01/ ,55 T-203 2,5 Tractor camió /0 09/01/ ,31 TV Turisme /0 06/01/ T-751 1,5 Furgoneta(mercaderies i passatgers)+bicicleta /0 11/01/ ,1 TV ,1 2 Turisme /0 01/01/ ,19 T-310 2,6 Ciclomotor /0 06/01/ ,58 TV ,2 Ciclomotor /0 11/01/ ,15 T-211 4,4 Turisme /0 14/01/ ,11 T-310 8,9 2 Furgoneta(mercaderies i passatgers) /0 15/01/ ,45 TV Turisme /0 13/01/ ,49 T-310 1,8 Motocicleta /0 23/01/ ,17 T ,5 Turisme /0 29/01/ T ,2 Tot terreny+maquinària agrícola /0 25/01/ ,09 TV ,3 Ciclomotor /0 25/01/ ,43 T-312 5,5 Furgoneta(mercaderies i passatgers)+vianant /0 25/01/ ,35 TP ,8 2 Turisme /0 26/01/ ,11 T Turisme /0 28/01/ ,05 T Turisme /0 28/01/ ,27 TV ,3 Turisme /0 03/02/2008 3,31 T-342 5,8 Furgoneta(mercaderies i passatgers) /0 30/01/ ,42 TV ,2 Turisme /0 04/02/2008 8,41 TV ,3 Camió rígid <=3.5 tones /0 06/02/ ,31 T ,3 Turisme+Tractor camió /0 25/01/2008 9,55 TV Turisme /0 31/01/ ,1 TV ,7 Tot terreny+vianant /0 07/02/ ,59 TV Turisme+Tot terreny /0 11/02/ ,1 T-721 2,4 Turisme TGNA /01/2008 8,1 TP Turisme+Motocicleta /0 13/02/2008 7,59 T-314 3,6 3 Turisme /0 06/02/2008 4,04 TV ,1 Turisme /0 11/02/ ,07 TP Camió rígid >=3.5 tones /0 10/02/ ,5 T Turisme /0 18/02/ ,03 TP ,6 Motocicleta /0 29/02/2008 7,26 TP ,7 Turisme /0 07/03/2008 0,5 TV ,8 Turisme+Vianant /0 01/03/ ,19 T ,5 Turisme /0 02/03/ ,27 TV Turisme Nombre de ferits lleus Figura 3. Exemple de la base de dades d accidents del Servei Català de Trànsit 13

12 S han georeferenciat mitjançant els punts quilomètrics allà on s han produït els accidents per obtenir el total d accidents per trams de carretera pel període d estudi. Imatge 1. Localització dels accidents de la base de dades del Servei Català de Trànsit a partir del punt quilomètric A continuació es mostren els mapes d accidents amb víctimes localitzats per punts quilomètrics de carretera per a cada any del període

13 Mapa

14 ESTAT DE LA XARXA LOCAL ACTUAL Pla Zonal Mapa

15 Els accidents de l any 2011 tenen un màxim de 13 a la TP-2031, seguida de la TV-3148 i la T-704. Un total de 37 carreteres han tingut més d un accident al TP-2031 TV-3148 T-704 TP-7225 T-721 TV-3408 T-301 T-310 TV-2041 TV-7001 T-722 TV-3401 T-324 TV-2126 T-733 TP-2235 TV-2035 TV-3405 T-751 TV-2127 T-210 TV-3409 T-313 TV-2034 T-702 T-700 TP-2442 T-203 TV-7222 TV-7223 TV-7044 TV-3541 N-230b TV-2401 T-321 TV-3406 TV-7092 T-202 TV-3025 TP-7101 TV-2421 TV-3422 TV-3404 T-211 TV-3146 TV-3223 TV-2443 T-1025 TV-3317 T-734 T-311 N-230c T-201 TV-3421 TP-3211 TV-7411 TV-7221 TV-7003 TP-2311 T-222 T-223 T-242 T-314 TV-7421 TV-2032 TP-2039 TP-7401 TP-7402 TP-7049 TV-2021 TV-2444 T-750 TV-2122 TV-2042 T Figura 4. Nombre d accidents a les carreteres locals al 2011 Les característiques comunes a tots els accidents són bona visibilitat, superfície seca i neta i bon temps, fet que indica que el factor de tipus humà (infracció, velocitat i distracció) és la causa de la majoria d accidents, independentment de la gravetat de les víctimes. Les carreteres locals tenen una baixa accidentalitat en relació amb la resta de carreteres, tenint en compte la intensitat de trànsit. 17

16 Evolució dels accidents amb víctimes Nombre de víctimes 2006 Nombre de morts 3% Nombre de ferits greus 13% Nombre de víctimes 2007 Nombre de morts 1% Nombre de ferits greus 14% Nombre de víctimes 2008 Nombre de morts 4% Nombre de ferits greus 8% Nombre de ferits lleus 84% Nombre de ferits lleus 85% Nombre de ferits lleus 88% Nombre de víctimes 2009 Nombre de morts 3% Nombre de ferits greus 10% Nombre de víctimes 2010 Nombre de morts 3% Nombre de ferits greus 9% Nombre de víctimes 2011 Nombre de morts 2% Nombre de ferits greus 9% Nombre de ferits lleus 87% Nombre de ferits lleus 88% Nombre de ferits lleus 89% Figura 5. Accidents amb víctimes. Anys de Més del 80% dels accidents que s han produït durant el període han estat ferits lleus, les víctimes mortals representen entre l 1 i el 4% a les carreteres locals. 18

17 L estadística d accidents amb víctimes ha tingut una tendència a estabilitzar-se a la baixa, disminuint un 7% des de l any 2006 com mostra la gràfica següent: Número d accidents amb víctimes Taula 4. Nombre d accidents amb víctimes (morts o ferits de diferent gravetat en trams interurbans). Anys Font: Servei Català del Trànsit (SCT) 2.6 Entorn Per poder dissenyar i gestionar adequadament les carreteres locals és indispensable considerar la diversitat de funcions que realitzen, que en gran part depenen de l entorn que travessen. A efectes de definir els criteris de disseny de les carreteres, el Pla Zonal classifica les carreteres locals en tres tipus d entorns: Carreteres locals en entorn natural: Són carreteres que travessen zones d interès natural, segons la delimitació de la xarxa Natura 2000, o que donen accés a llocs amb interès turístic, cultural, i paisatgístic, d acord amb els Plans territorials. Es tracta de carreteres que habitualment tenen trànsits baixos, però que poden tenir trànsits de vehicles lleugers i autobusos més elevats en cap de setmana. En alguns casos poden tenir amplades molt reduïdes, grans pendents i radis petits, però sovint la seva ampliació resulta inconvenient tant per l impacte sobre el paisatge com pel cost que representa. Carreteres locals en entorn rural: Són carreteres d accés a zones agrícoles i carreteres de connexió entre poblacions rurals disperses en el territori amb trànsits d intensitat baixa o mitjana, però amb circulació de vehicles pesants i sovint amb nombrosos accessos a camins i a finques confrontants. Carreteres locals en entorn urbanitzat: Són carreteres que travessen àrees urbanitzades de diferents tipus, zones residencials de baixa densitat amb trànsit elevat en hora punta en dia feiner, zones d activitats econòmiques (polígons industrials, zones de serveis), amb elevada presència de pesants, o bé són travesseres i trams interurbans de vies locals on s integra l espai de vianants, ciclistes i transport públic, i poden estar semaforitzades. 19

18 La següent taula mostra la distribució de les carreteres de la xarxa local en funció de l àmbit i de l entorn que travessen. Entorn Camp de Tarragona (km) Terres de l'ebre (km) Total (km) Percentatge (%) Natural % Rural % Urbanitzat % Total % Taula 5.Longitud (km) de xarxa viària local segons l entorn. La majoria de carreteres (un 63%) es troben en entorn rural. A continuació es mostren els mapes d entorns per trams de carretera de la Diputació per àmbits territorials i les imatges d exemple dels entorns. 20

19 Mapa

20 Mapa

21 Entorn natural Entorn rural Entorn rural TV Blancafort (Conca de Barberà) TV Conesa (Conca de Barberà) TV Nulles (Alt camp) Entorn urbanitzat Entorn urbanitzat Entorn urbanitzat T-721. La Pobla de Mafument (Tarragonès) TV Els Pallaresos (Tarragonès) TV Vilallonga del Camp (Tarragonès) 23

22 Pel que fa al trànsit, la mitjana de trànsits en carreteres travessant entorns naturals està per sota dels 300 vehicles/dia, de les carreteres en entorn rural sobre els 600 vehicles/dia i de les carreteres en entorns urbanitzats per sobre dels vehicles/dia. Les previsions efectuades a partir del model de previsió SIMCAT II del Departament de Territori i Sostenibilitat indiquen creixements entre el 34% i el 44% pel període , majors en entorn natural i rural, tal i com mostra la següent taula: Entorn IMD mitjana IMD mitjana IMD mitjana Creixement Natural % Rural % Urbanitzat % Taula 6.Previsió de la IMD mitjana per tipus de vies (SIMCAT II, DPTOP), 2010 Aquestes previsions han de considerar-se elevades, ja que en moltes carreteres de la xarxa local durant els últims cinc anys els trànsits s han incrementat a un ritme molt inferior a l estimat. En qualsevol cas, i donades les restriccions pressupostàries actuals, la primera fase del Pla Zonal se centra només en els dèficits actuals, i els dèficits futurs que es derivin de l increment del trànsit i/o d altres factors s estudiaran a la seva revisió, al final de la primera fase. 24

23 2.7 Accessibilitat Per tal de conèixer l accessibilitat del territori s ha calculat el temps d accés a la carretera més propera, com mostren els mapes que es presenten a continuació. Temps 0-1' 1'-2' 2'-3' 3'-4' 4'-5' 5'-6' 6'-7' 7'-8' 8'-9' 9'-10' 10'-20' 20'-30' 30'-40' 40'-50' 50'-1h 1h-2h' 2h-3h Figura 6. Mapa d accessibilitat del territori (temps d accés a la carretera més propera). 25

24 S ha analitzat l impacte ambiental tenint en compte la superfície de la Xarxa Natura S observa que actualment el 91,34% dels punts del territori tenen accés a la xarxa viària amb un temps inferior als 10 minuts, arribant a una accessibilitat del 100% en un temps inferior als 40 minuts, tal i com es mostra en el següent mapa: Temps 0-1' 1'-2' 2'-3' 3'-4' 4'-5' 5'-6' 6'-7' 7'-8' 8'-9' 9'-10' 10'-20' 20'-30' 30'-40' 40'-50' 50'-1h 1h-2h' 2h-3h Figura 7. Mapa d accessibilitat del territori de la demarcació de Tarragona amb la delimitació de la Xarxa Natura 2000 Les següents gràfiques mostren el percentatge de superfície de territori per intervals de temps. 26

25 Percentatge de superfície dins de cada interval de temps (acumulat) 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% <1 <2 <3 <4 <5 <6 <7 <8 <9 <10 <20 <30 <40 Percentatge de superfície dins de cada interval de temps 16% 14% 12% 10% 8% 6% 4% 2% 0% 0-1' 1'-2' 2'-3' 3'-4' 4'-5' 5'-6' 6'-7' 7'-8' 8'-9' 9'-10' 10'-20' 20'-30' 30'-40' Figura 8. Gràfic de la superfície de territori per intervals de temps afectada per la Xarxa Natura 2000 Els gràfics mostren com poc més del 50% de la superfície del territori dins de la Xarxa Natura 2000 es troba a 5 minuts de la xarxa de carreteres. En conclusió, existeix una xarxa relativament densa de carreteres cobrint el territori de la Demarcació. Les carreteres locals travessen entorns molt diferents, des de les zones industrials al voltant de Tarragona, Reus o Valls, a entorns naturals de muntanya com els Ports. Els trànsits varien entre els pocs vehicles que circulen al dia a través d algunes carreteres de muntanya, i els més de cinc mil que ho fan, de mitjana, per vies que travessen els entorns més densament urbanitzats de la costa, sovint amb intenses activitats turístiques. El percentatge de camions i vehicles pesants també varia molt, entre carreteres de muntanya on són pràcticament inexistents a vies en entorns industrials on poden arribar a tenir percentatges relativament alts. 27