Mèxic. Forma d estat: República federal presidencial. Capital: Ciutat de Mèxic. Idioma oficial: Espanyol. Població: 127,7 milions d habitants (2016)

Transcripción

1 Fitxa país Mèxic

2 Forma d estat: República federal presidencial Capital: Ciutat de Mèxic Idioma oficial: Espanyol Població: 127,7 milions d habitants (216) Moneda: Peso mexicà (MXN) Tipus de canvi: 1 EUR = 23,49 MXN (31/12/217) 1 USD = 19,57 MXN (31/12/217) PIB: 1.46,9 milers de milions $ (1,9% del PIB mundial) PIB per capita: $ ( $ en paritat de poder adquisitiu) Facilitat per fer negocis: 49 millor país del món de 19 segons el Banc Mundial (Doing Business) Religió: Catòlica: 73% Fus horari: 7 hores menys que l Espanya peninsular Fitxes País és una publicació de CaixaBank Research, que conté informacions i opinions procedents de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit merament informatiu, per la qual cosa CaixaBank no es responsabilitza en cap cas de l ús que se n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank Research i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.

3 Previsions econòmiques PIB. Variació interanual (%) 4 IPC. Variació interanual (%) ,1 2,2 2, , 4, 3, Les perspectives a curt termini estan condicionades en gran part per les mesures que finalment adopti la nova Administració dels EUA (revisió del NAFTA i política migratòria) i, en menor mesura, per les incògnites al voltant de les eleccions presidencials del 218. En aquest context, preveiem un 218 llastat moderadament per la incertesa, que afectarà sobretot les decisions d inversió, i pels efectes contractius de l enduriment de la política monetària. Durant el 219, si s implementa una versió pragmàtica de l agenda dels EUA i de la nova presidència mexicana (tal com esperem), l economia recuperarà dinamisme. Després d un 217 amb la inflació pressionada a l alça per la liberalització dels preus energètics (reducció de subsidis), el 218 i el 219 la inflació flexionarà a la baixa i se situarà en nivells en consonància amb la mitjana dels darrers anys. Política econòmica Tipus d interès de referència (%) i tipus de canvi (MXN/USD) 8 18,9 18,9 17,7 2 Saldo fiscal (% PIB) -1-1,4 6 6,7 7,5 7, ,5-2, Tipus d interès de referència (esc. esq.) Tipus de canvi (esc. dreta) Compte corrent (% PIB), -,5-1, -1,5-2, -2,5-3, ,7-2, -2, L any 218 el tipus de referència del banc central mexicà continuarà augmentant a mesura que la Fed normalitzi progressivament les condicions monetàries. Tot i que el context d incertesa financera internacional no acabarà de dissipar-se plenament, preveiem que la tendència del peso serà a una apreciació moderada el 218 i el 219. Deute públic (% PIB) ,3 52,4 52, Mèxic ha fet bandera del seu rigor en matèria pressupostària. El 217 s ha aconseguit l objectiu d assolir el primer superàvit primari en nou anys, gràcies a la combinació de la recuperació dels ingressos fiscals i al control de les despeses. Tanmateix, també cal esmentar que la dada del 217 està influenciada positivament pels recursos atípicament elevats que Banxico ha traspassat a l erari públic en concepte de romanents operatius (1,6% del PIB, aproximadament). En tot cas, com a resultat de la gestió ortodoxa de les finances públiques, per al període es preveuen xifres de dèficit públic lleugerament millors que les que s han registrat els darrers anys, cosa que permetrà allunyar el deute públic de la zona del 6% del PIB de 216. Condicions financeres Crèdit privat (% PIB) ,9 27,3 27, El sector bancari registra nivells acceptables de capitalització (capital regulador: 15,%) i de rendibilitat (ROE: 15,4%). No obstant això, considerem que el creixement del crèdit es moderarà lleugerament després d uns quants anys amb registres elevats. Amb tot, atès que el creixement del PIB nominal també es desaccelerarà, la ràtio crèdit/pib no disminuirà. Deute extern brut (% PIB) ,6 34,1 33, Mèxic té un nivell de deute total reduït. En particular, el deute empresarial és baix: un 26% del PIB, aproximadament. D altra banda, el deute extern, que havia augmentat notablement fins al 216, es troba en vies de consolidar-se a la zona del 38,5% del PIB. Així mateix, el nivell de reserves, que ascendeix a més del doble de l import del deute extern a curt termini, és un factor positiu en la gestió de possibles episodis de pressió depreciatòria sobre el peso. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream, FMI, Bloomberg i Oxford Economics.

4 Ràting BBB+ A3 BBB+ S&P i Fitch han millorat a estables les perspectives de ràting, mentre que Moody s les manté en negatives. Els focus de risc que destaquen són les perspectives de creixement contingudes, la situació de les finances públiques i la incertesa sobre la política econòmica dels EUA. Un país té grau d inversió si el seu ràting és BBB- o superior (S&P i Fitch) o bé Baa3 o superior (Moody s). Situació política Preveiem que els acords comercials i migratoris amb els EUA es revisaran de forma no dràstica, de manera que els efectes econòmics a mitjà i llarg termini no haurien de comportar ajustos disruptius. Tot i això, es tracta d un factor de risc potencialment elevat i amb conseqüències econòmiques (menor creixement en l escenari , de l ordre de,5-1 p. p.) i polítiques importants. Les enquestes apunten a la victòria de Morena, el partit de López Obrador, que exhibeix tons populistes. Encara que s imposés l opció de Morena, l experiència prèvia de govern a la Ciutat de Mèxic i la influència de l empresariat que hi dona suport fa esperar una presidència pragmàtica, encara que amb moments d exaltació retòrica. Per això, no només considerem poc probable que es desfacin les reformes estructurals del sexenni anterior, sinó que esperem reformes addicionals. Perspectives a llarg termini Creixement del PIB (%) 2,6 2,5 Població. Milions d habitants ,6 2,4 14 2,2 2, ,7 2, 125 1, Els propers anys Mèxic es beneficiarà dels efectes positius de l agenda de reformes iniciada el 212 (energètica, fiscal, educativa, laboral, financera i de telecomunicacions), a la qual esperem que se sumin l impuls de les infraestructures i una nova reforma fiscal la propera legislatura. A més, les perspectives demogràfiques són favorables fins al 23 (llavors es començarà a manifestar un envelliment més gran de la població i un menor creixement demogràfic vegetatiu). Amb tot, el país continuarà afrontant factors estructurals (institucionals, en particular) que en dificultaran les possibilitats a llarg termini. Riscos CURT TERMINI LLARG TERMINI Augment dels aranzels dels EUA - + Preu de les matèries primeres inferior al previst - + Més enduriment del finançament internacional - + Necessitat de més ajust fiscal - + Orientació populista del nou Govern - + Reformes parcialment fallides - + Canvi radical de les relacions econòmiques amb els EUA - + Incapacitat de millorar la governança - + Entorn empresarial PUNTS FORTS Mida del mercat nacional. Accessibilitat i vinculació amb els EUA Infraestructures de transport. Solvència bancària. PUNTS FEBLES Institucions (desconfiança i modernització pendent). Competència insuficient en sectors energètics. Inseguretat. Ineficiències del mercat laboral i del sistema educatiu. Sectors principals Mineria: petroli. Agricultura: cafè, fruites, verdures i cotó. Indústria: alimentària, química, acer, tèxtil i automoció. ICIE Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial POSICIÓ EN EL RÀNQUING DE PAÏSOS PILARS 5. Estabilitat 47,1 63,3 57, 1. Accessibilitat ,2 2. Facilitat d operar SUBPILARS Top Relacions inversió amb Espanya Gustos semblants a Espanya Crèdit Bottom Facilitat desenvolupament negoci Estabilitat institucional Estabilitat macroeconòmica 81,5 4. Entorn financer 3. Atractiu comercial Amèrica Llatina Mèxic (Mín. - Màx. 1) Nota: l ICIE mesura la facilitat d internacionalització de les empreses espanyoles a cada país. L anàlisi es duu a terme per a un total de 67 països i permet elaborar un rànquing que reflecteix el seu atractiu per a les empreses espanyoles (en el rànquing global, com més baix és aquest nombre, més fàcil és la internacionalització). Per la seva banda, en els pilars, com més alt és aquest nombre, més fàcil és la internacionalització. Vegeu el document ICIE. Índex CaixaBank per a la internacionalització empresarial, disponible a Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Thomson Reuters Datastream, FMI, Bloomberg i Oxford Economics. 71

5 Fiscalitat Segons la nova llei del 213, la legislació mexicana recorre a la Llei de l impost sobre la renda (ISR) per gravar tant el benefici obtingut per les societats com el de les persones físiques. El tipus general per a societats és del 3% des del 214, sense disposició efectiva de la reducció de taxes prevista (al 28% el 215 i al 25% el 216), que afavoria la creació d empreses. Pel que fa a les persones físiques, tributen segons ingressos, des del 3% fins a un màxim del 35%. Els impostos al consum (IVA) es caracteritzen per un tipus general del 16%, tot i que alguns productes especials tenen una taxa del %, com ara els aliments bàsics, l edició de llibres i diaris, la maquinària i les entrades per a l activitat agrícola, així com l exportació de béns o serveis. També hi ha una Llei de l impost especial sobre producció i serveis que s aplica a productes especials, com ara les begudes alcohòliques, tabacs i combustibles, entre d altres, i els grava del 25% al 16%. Inversions A Mèxic, la inversió estrangera directa per a 215 ha estat de milions de dòlars, una xifra que situa el país com a desè receptor del món i representa un increment del 17% respecte al 214. Els sectors més atractius per a la inversió estrangera són els de manufactures, informació en mitjans massius, serveis financers, comerç i construcció. La tendència favorable dels darrers anys, tant en l àmbit econòmic com polític i social, afavoreix que continuï sent una de les principals destinacions de la inversió estrangera directa al continent americà. Els principals països inversors són els EUA, Espanya i el Japó. Establiment SOCIETAT LOCAL A Mèxic hi ha els següents tipus de societats mercantils: societat en nom col lectiu, societat en comandita simple, societat de responsabilitat limitada, societat anònima, societat en comandita per accions i societat cooperativa. Les més comunes són la societat anònima (SA), la societat anònima de capital variable (SA de CV) i la societat de responsabilitat limitada (S de RL). La societat de responsabilitat limitada cal que disposi d un capital social mínim establert en el contracte social, que ha d estar íntegrament subscrit. El 5% del valor de cada part social s ha de desemborsar en efectiu en el moment de la subscripció; no hi ha restriccions per als estrangers. S exigeix un mínim de dos i un màxim de 5 socis per constituir una societat d aquest tipus. SUCURSAL Establir una sucursal en aquest país comporta mantenir un estatus d empresa estrangera i només podrà desenvolupar activitats autoritzades al 1% per a persones jurídiques estrangeres. En aquest sentit, una filial es diferencia d una sucursal en el fet que la primera té personalitat jurídica mexicana encara que el capital sigui d origen estranger. OFICINA DE REPRESENTACIÓ Una oficina de representació, a Mèxic denominada amb ingressos, té la interpretació de persona jurídica estrangera segons la llei mexicana. Per sol licitar aquest estat cal acudir a la Comissió Nacional d Inversions Estrangeres, dins de la Secretaria d Economia; si la sol licitud és acceptada, l oficina de representació es podrà inscriure al Registre Públic de Comerç. Aquesta entitat podrà llavors desenvolupar operacions mercantils, excepte les reservades a les empreses mexicanes (o aquelles estrangeres establertes al país com a filial o sucursal). Aliances estratègiques ZONA FRANCA El 22 Mèxic va aprovar el funcionament de les zones de lliure comerç (ZLC). Els models anteriors tan sols permetien l emmagatzematge del producte durant períodes curts, mentre que el nou règim de zones franques (a Mèxic no reben aquest nom, el règim que més s assembla a una zona franca és el recinte fiscalitzat estratègic, REFIE) permet la fabricació, reparació, distribució i venda de mercaderies. L orientació reguladora de les zones franques es troba sota la Llei de Duanes de Mèxic. Actualment, el país té quatre zones franques: San Luis Potosí, Ciutat de Mèxic, Monterrey i Guanajuato. JOINT VENTURE En l escenari mexicà es possibilita la joint venture mitjançant tres tipologies: Joint venture d aliances estratègiques: no és obligatori fer una aportació econòmica. És la suma de característiques de cada membre posades al servei d un objectiu col lectiu. Joint venture de coinversió: és un negoci conjunt amb aportació monetària o de béns i una mateixa direcció, que és el propòsit d obtenir més utilitats de les que es podrien aconseguir individualment. Joint venture contractual: les persones implicades duen a terme una activitat en comú, però no estableixen una nova empresa, sinó acords de col laboració en els quals s estipulen clàusules que regeixen les activitats que cada part realitzarà i la manera de repartir guanys i riscos. D acord amb la llei mexicana, les empreses mixtes es consideren entitats separades de les seves empreses matrius i s han d inscriure per separat per pagar impostos. 72

6 Condicions aranzelàries TRACTATS DE LLIURE COMERÇ Des de l any 2, Mèxic i la UE van posar en vigor un tractat de lliure comerç (TLCUEM), que forma part de l Acord d Associació Econòmica, Concertació Política i Cooperació Mèxic-UE. El país disposa d una xarxa de 1 tractats de lliure comerç amb 45 països, 3 acords per a la promoció i protecció recíproca de les inversions i nou acords d abast limitat en el marc de l Associació Llatinoamericana d Integració. ZONA FRANCA Permeten la introducció durant cinc anys com a màxim de mercaderies estrangeres, nacionals o nacionalitzades, per ser objecte de manipulació, emmagatzematge, custòdia, exhibició, venda, distribució, elaboració, transformació o reparació. Els usuaris d aquest règim no paguen impostos al comerç exterior ni quotes compensatòries. Tampoc no estan subjectes al compliment de les regulacions i restriccions no aranzelàries ni a les normes oficials mexicanes, si bé hi ha algunes excepcions. SISTEMA GENERALITZAT DE PREFERÈNCIES (SGP) El país recentment ha estat exclòs del sistema generalitzat de preferències comercials de la UE. Negociació i protocol CULTURA EMPRESARIAL Les similituds culturals d Espanya amb els països d Amèrica Llatina fan que sigui més fàcil fer negocis, ja que es comparteix idioma, trets culturals i religiosos. Tot i així cal tenir en compte alguns factors de la cultura empresarial, com és la proximitat. La cordialitat és un valor molt important per als mexicans i cal ser educat i cortès per acostar-se a ells i després guanyar-se la seva confiança, per la qual cosa és important respectar els protocols, una mostra de respecte. En les primeres reunions és tan important presentar la proposta com donar-se a conèixer com a persona. Convenis ACORDS En matèria de tributació, hi ha un conveni entre Espanya i Mèxic per evitar la doble imposició i prevenir l evasió fiscal d impostos sobre la renda (1992), un altre de la Seguretat Social (1995) i un altre de cooperació cultural i educativa (1977). Fires clau Expo Cihac. Fabtech. Expo Pack. Feria del café. Tecnomultimedia y Tecnotelevisión. Confiexpo. Webs d interès Ambaixada d Espanya a Ciutat de Mèxic: Adreça: Galileo No. 114, Col. Polanco, Delegación Miguel Hidalgo, 1155 Mèxic, DF. Telèfon: , , , , Fax: Invertir a Mèxic: Duanes mexicanes: Cambra de Comerç Ciutat de Mèxic: Cambra Espanyola de Comerç a Mèxic: Organització per al desenvolupament de les pimes mexicanes: Secretaria de Relacions Exteriors: Mitjans de cobrament i pagament MITJANS DE COBRAMENT Es recomana assegurar sempre el cobrament fent servir els mètodes internacionals habituals, principalment el crèdit documentari, que és el que ofereix més garanties, o les remeses documentàries a la vista (cash against documents, CAD) o a termini (deliver against acceptance, DA), on intervenen els bancs en la gestió de la documentació comercial. L ús de transferències bancàries també és molt freqüent: el SWIFT és la via més desenvolupada en el sector bancari mexicà i ocupa el percentatge més gran com a mitjà de pagament internacional, ja que és percebut com un mètode ràpid i rendible. MITJANS DE PAGAMENT El crèdit documentari és el mitjà de pagament que ofereix més confiança. També és comú el pagament mitjançant remeses documentàries i transferències bancàries. ASSEGURANCES DE TIPUS DE CANVI El peso mexicà s ha mantingut inestable respecte al dòlar nord-americà, enfront del qual s ha devaluat històricament. Pel que fa a la resta de divises, mostra una certa estabilitat. Es pot cobrir el risc de canvi tant del peso com del dòlar, divisa utilitzada en moltes de les transaccions comercials. CaixaBank al país CaixaBank manté una aliança estratègica amb Grupo Financiero Inbursa (GFI) a Mèxic. GFI és una empresa sòlida dedicada al benefici dels nostres clients i actualment ocupa el quart lloc en crèdits comercials del país. Crea importants empreses especialitzades que, unides, ofereixen els millors productes amb el millor servei, cobrint totes les necessitats financeres dels nostres clients.

7 CaixaBank al món Data de tancament d aquesta edició: 31/12/217 Sucursals Oficines de representació Aliances estratègiques Bogotà (Colòmbia) Nova York (EUA) Agadir (Marroc) Casablanca (Marroc) Londres (Regne Unit) París (França) Frankfurt (Alemanya) Varsòvia (Polònia) Viena (Àustria) Singapur Pequín (Xina) Xangai (Xina) Nova Delhi (Índia) Hong Kong (Xina) Dubai (Emirats Àrabs Units) El Caire (Egipte) Johannesburg (Sud-àfrica) Istanbul (Turquia) Milà (Itàlia) Alger (Algèria) Tànger (Marroc) Lisboa (Portugal) São Paulo (Brasil) Santiago de Xile (Xile) Lima (Perú) Ciutat de Mèxic (Mèxic)

8