Districte Universitari de Catalunya

Transcripción

1 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Literatura Sèrie 1 Fase específica Opció: Arts i humanitats Exercicis Qualificació 1 2 Qualificació final Qualificació Etiqueta identificadora de l alumne/a Districte Universitari de Catalunya

2 Trieu UNA de les dues opcions (A o B). Cada exercici s ha de respondre en la llengua corresponent a la literatura objecte d examen. Escoja UNA de las dos opciones (A o B). Cada ejercicio deberá responderse en la lengua correspondiente a la literatura objeto de examen. OPCIÓ A 1. Desenvolupeu UN dels dos temes següents (a o b): [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d argumentació i d anàlisi, l ordenació de les idees i la coherència del discurs] a) Tal com explica Núria Cabré, «El temps de les cireres (Premi Sant Jordi 1976) fa un retrat impressionista de la família Miralpeix en plena decadència». Justifiqueu aquesta afirmació i poseu-la en relació amb el context històric en què s insereix la trama. Comenteu les característiques principals dels personatges més destacats de la noveŀla. b) Tal com explica Jordi Castellanos, «Josafat [ ] és la història de les relacions eròtiques d un campaner, Josafat, amb una prostituta, la Fineta, dins l espai de l església». A partir d aquesta afirmació, expliqueu les característiques dels personatges principals que intervenen en la narració i la importància simbòlica de l espai en el desenvolupament i en el desenllaç de la història. 2

3 3

4 2. Desarrolle UNO de los dos comentarios de texto propuestos a continuación (a o b): [5 puntos: 3 puntos por el contenido y 2 puntos por la capacidad de argumentación y análisis, la ordenación de las ideas y la coherencia del discurso] a) Comente el siguiente fragmento de la escena XII de Luces de bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán, teniendo en cuenta los siguientes aspectos (no tienen que tratarse, necesariamente, por separado ni en el mismo orden, pero sí deben ejemplificarse): el tema principal del fragmento; el significado del símbolo del espejo; el valor del esperpento en la estética de Ramón María del Valle-Inclán. MAX. Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el Esperpento. El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estética sistemáticamente deformada. DON LATINO. Miau! Te estás contagiando! MAX. España es una deformación grotesca de la civilización europea. DON LATINO. Pudiera! Yo me inhibo. MAX. Las imágenes más bellas en un espejo cóncavo son absurdas. DON LATINO. Conforme. Pero a mí me divierte mirarme en los espejos de la calle del Gato. MAX. Y a mí. La deformación deja de serlo cuando está sujeta a una matemática perfecta. Mi estética actual es transformar con matemática de espejo cóncavo las normas clásicas. DON LATINO. Y dónde está el espejo? MAX. En el fondo del vaso. DON LATINO. Eres genial! Me quito el cráneo! MAX. Latino, deformemos la expresión en el mismo espejo que nos deforma las caras y toda la vida miserable de España. 4

5 b) Comente el siguiente poema, incluido en Marinero en tierra, de Rafael Alberti, teniendo en cuenta los siguientes aspectos (no tienen que tratarse, necesariamente, por separado ni en el mismo orden, pero sí deben ejemplificarse): el tema y el significado del poema; el análisis formal y los recursos estilísticos. Sueño del marinero Yo, marinero, en la ribera mía, posada sobre un cano y dulce río que da su brazo a un mar de Andalucía, sueño en ser almirante de navío, para partir el lomo de los mares, al sol ardiente y a la luna fría. Oh los yelos del sur! Oh las polares islas del norte! Blanca primavera, desnuda y yerta sobre los glaciares, cuerpo de roca y alma de vidriera! Oh estío tropical, rojo, abrasado, bajo el plumero azul de la palmera! Mi sueño, por el mar condecorado, va sobre su bajel, firme, seguro, de una verde sirena enamorado, concha del agua allá en su seno oscuro. Arrójame a las ondas, marinero: Sirenita del mar, yo te conjuro! Ya está flotando el cuerpo de la aurora en la bandeja azul del oceano y la cara del cielo se colora de carmín. Deja el vidrio de tu mano disuelto en la alba urna de mi frente, alga de nácar, cantadora en vano bajo el vergel azul de la corriente. Gélidos desposorios submarinos, con el ángel barquero del relente y la luna del agua por padrinos! El mar, la tierra, el aire, mi sirena, surcaré atado a los cabellos finos y verdes de tu álgida melena. Mis gallardetes blancos enarbola, oh marinero!, ante la aurora llena y ruede por el mar tu caracola! Sal de tu gruta, que adorarte quiero, sal de tu gruta, virgen sembradora, a sembrarme en el pecho tu lucero! 5

6 6

7 OPCIÓ B 1. Desarrolle UNO de los dos siguientes temas (a o b): [5 puntos: 3 puntos por el contenido y 2 puntos por la capacidad de argumentación y análisis, la ordenación de las ideas y la coherencia del discurso] a) Joan Estruch ha comentado, a propósito de Nada, de Carmen Laforet, que se trata de una «novela de iniciación», es decir, que está «protagonizada por una joven que se enfrenta a la vida adulta». Justifique esta afirmación y explique las características y la evolución de la protagonista de la novela. b) Jorge Riezu afirma, a propósito de la novela Tiempo de silencio, de Luis Martín-Santos: «Todos los personajes, incluido el protagonista, están gravados y marcados por características de peculiaridad psíquica que roza la anormalidad o que se distancia grandemente del equilibrio racional.» Teniendo en cuenta esta afirmación, comente los siguientes aspectos (no tienen que tratarse, necesariamente, por separado ni en el mismo orden, pero sí deben ejemplificarse): la caracterización y el periplo vital de don Pedro; las características y la función del monólogo interior como técnica narrativa al servicio de la caracterización de los personajes. 7

8 8

9 2. Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (a o b): [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d argumentació i d anàlisi, l ordenació de les idees i la coherència del discurs] a) Comenteu el poema següent, extret del llibre Vacances pagades, de Pere Quart. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre, però sí que s han d exemplificar): la concepció de l ésser humà; l anàlisi formal i de les figures retòriques. Aquella bèstia Un dia a mitja tarda una tarda de núvols massissos com vaixells de guerra, aquella bèstia va saltar de l arbre i ja va caure dreta. Obrí les mans de dits autònoms i va mirar-se-les i remirar-se-les; després alçava els ulls mig closos, perplexa com un savi. I es va adonar que ja pensava! (Amb criteri mosaic, la cosa era un prodigi.) Pensava i, per escreix, parlava. La rauca veu escometia l aire i s esbravava, meravellada o tímida, en les paraules fresques de pensament breu i senzill. I l endemà la bèstia va somriure per primera vegada, puix que verificava, entusiasta, el flux intercadent de la memòria. El Poder ho sentia, se n desficiava: «Qui m ha traït?» (Això mateix: qui l ha traït?) I amb ira temorosa renyava l animal dolç i orellut a penes: «Calla i no pensis, t ho prohibeixo, bèstia! Menja, dorm, fornica; roba, si cal, el teu semblant, o mata l, si et fa nosa. I fins i tot treballa! Però no pensis, bèstia! El primer: no pensaràs!» I que Jahvè pacienciegi. Ell rai, que encara té a mà un Diluvi o temperis afins! per a abolir-nos! 9

10 b) Comenteu el fragment següent, extret de l escena X de l acte tercer de Terra baixa, d Àngel Guimerà. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre, però sí que s han d exemplificar): el significat i la localització del fragment en el context de l obra; la caracterització d en Sebastià i en Manelic; el valor i el significat de les metàfores animals. SEBASTIÀ (que ha retrocedit): Tu aquí? Per on has entrat? MANELIC: Per on entraves tu! Per la teva porta d amo i de lladre! Doncs què et pensaves? T he espiat i t he seguit. Arrossegant-me he arribat a la paret i m hi he arrapat amb els dits i amb les ungles! I ja sóc aquí! I ja estem sols! I ja estem cara a cara! SEBASTIÀ: Vés-te n d aquí, o si no! MANELIC (rient): Que me n vagi! Se creu que encara em mana a mi, al que ho aguanta tot! Això es pensa, això, Marta! Doncs no; que ja tot s ha trasmudat aquí dintre, que ara el qui mana sóc jo. I ara ho veuràs si sóc l amo! SEBASTIÀ: L amo, tu? Espera t, doncs! (Intentant anar a obrir la porta.) MARTA (comprenent-ho): Manelic! MANELIC (corrent a la porta): No t escapes! Covard! T he dit que sols jo i tu! Que vinc per ella, que és meva. I que vinc per tu; com que vinc a matar-te! SEBASTIÀ: A mi! Tu a mi? MANELIC: A tu! A tu! SEBASTIÀ: És que jo també sé matar homes! MANELIC: I jo llops! Aquí la tens, la Marta! No la volies? Aquí la tens! A endur-se-la el qui puga, que amb sang se guanya! (Traient-se un ganivet.) SEBASTIÀ: Ah, covard, que véns armat! MANELIC: Del cor més més que tu; del braç no, ni em cal, que l arma em sobra. (Llençant-la a terra.) Té: mira-la. MARTA (corrent al Manelic): Què fas! MANELIC (apartant-la): Aparta t! I ara ja estem iguals. Què esperes? SEBASTIÀ: Doncs t has perdut, que et mataré! (Corrent a agafar el ganivet que és a terra.) MARTA: Ah! MANELIC (posant-hi el peu a sobre): No, això no! Au, corre, agafa l ara! SEBASTIÀ (retrocedint): Maleït sia jo! MANELIC: No hi has sigut a temps! (Riu feréstec.) Doncs ara tot s ha acabat per tu! (Tirant-se a sobre del Sebastià.) A morir ara! MARTA: Oh, Déu meu! SEBASTIÀ: Jo! A tu et mataré! MANELIC (tenint-lo agafat pel coll): Defensa t, si pots, covard! Defensa t. SEBASTIÀ: Ma gent! Aquí! MANELIC: Crida els gossos de presa! Crida ls! SEBASTIÀ: M ofego! MARTA (caient agenollada): Reina Santíssima! MANELIC: Ni pots defensar-te! Ni en saps! Ni et valdria! Què em fa? Té, more t, i more t de cara an ella! (Llençant-lo de cara a la Marta.) MARTA (alçant-se esglaiada): Ah! Jesús! MANELIC: Aquí el tens l amo! (Pausa. Corre després a obrir la porta.) Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí! 10

11 11

12 Etiqueta identificadora de l alumne/a Etiqueta del corrector/a L Institut d Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l edició d aquesta prova d accés