Presentació. Observatori Català de la Joventut

Transcripción

1

2 Presentació Aquest infrme recull els principals resultats de les darreres dades de l Enquesta de pblació activa (EPA) sbre la situació labral de les persnes jves. També fereix infrmació sbre els estudis i l emancipació dels jves i les jves. L infrme cmpara sistemàticament la situació de la pblació juvenil amb l adulta i, quan les dades h permeten, analitza les diferències dins del grup de jves. Les dades són generades per l Idescat a petició de l Observatri Català de la Jventut i fan referència a la pblació de 16 a 29 anys, d acrd amb la definició de jventut que fa la Llei 33/2, de plítiques de jventut. La infrmació dispnible en aquest dcument és, dncs, inèdita i fereix una visió sbre la situació labral del cnjunt de la pblació jve. Observatri Català de la Jventut 2

3 Sumari 1. Aspectes destacats 2. Situació d activitat 3. Ocupació 4. Atur 5. Estudis en curs 6. Emancipació 3

4 1. Aspectes destacats Situació d activitat La taxa d activitat juvenil augmenta degut a la millra de l ecnmia. Durant la crisi, la taxa d activitat juvenil ha caigut gairebé 15 punts i s ha situat per sta de la de les persnes de més de 29 anys. N bstant això, a partir de 215 la taxa d activitat durant el 1r trimestre ha augmentat amb frça de manera sstinguda. Si el 214 se situava en el 39,7% de la pblació jve, el 217 s ha situat en el 44,9%. L augment interanual de la taxa d activitat ha estat d un 2,6%. Un 44,9% de jves estan cupats i un 14% està a l atur (ceficient d atur juvenil). Les persnes inactives que n estudien són el 5% del cl lectiu jve. Ocupació Es manté amb frça el creixement de l cupació juvenil. En cncret, aquest trimestre hi ha 3.4 persnes jves cupades més que fa un any i 22.4 més respecte el trimestre anterir. La taxa d cupació juvenil se situa en el 44,9%. Malgrat això, la taxa d cupació juvenil se situa 2 punts per sta respecte el primer trimestre de 27. Tt i això, en els darrers any la taxa d cupació ha crescut un 2,6%. El sectr de serveis és el que està liderant la creació d cupació. Aquest sectr ha passat d cupar el 64,2% de les persnes jves el 27 al 83,1% el 217. Respecte el primer trimestre de l any passat el pes de l cupació jve en el sectr serveis també ha crescut (del 81,1% al 83,1%). Aquest sectr està absrbint part de la pblació jve pc qualificada directament afectada per l impacte de la crisi sbre la cnstrucció i la indústria: les persnes cupades en restauració, serveis persnals vendes són les que han crescut més en el recent augment de l cupació. En el darrer any, aquest tipus d cupacins han passat de representar el 29,7% de les cupacins juvenils al 34,4%; el 27 representaven el 15,1%. La creació d cupació està lligada a un increment destacable de la tempralitat. Tt i que semblava que l increment de la tempralitat es pdia circumscriure a l escassa creació d cupació durant els mments més durs de la crisi, l augment de l cupació actual també s està fent a partir de la cntractació tempral. Del primer trimestre de 215 al primer de 217 els cntractes temprals entre la pblació jve assalariada han passat del 4,5% al 48,1%. Atur L atur disminueix en un cntext d increment de l activitat. A diferència d altres mments passats en què la disminució de la taxa d atur estava vinculada a un descens de l activitat, en aquest trimestre la disminució de l atur s explica per un augment de l cupació, que és superir a l augment de l activitat que també s ha prduït. La taxa d atur entre el cl lectiu de 16 a 29 anys se situa en el 23,7%, un 4,1% menys que fa un any. En el tram d edat de 16 a 24 anys la taxa d atur és del 32%. 4

5 En xifres abslutes, a Catalunya hi ha jves a l atur, 22.4 persnes menys que fa un any. El diferencial amb la pblació de més de 29 anys és de més del %. Tt i que la recuperació ja ha arribat al cl lectiu jve, l atur entre aquest cl lectiu segueix sent frça més alt que entre el de més edat. L atur afecta més als jves sense estudis pstbligatris (41,3%), als més jves (51,9% als menrs de 2 anys), als nis (25,7%) i als estrangers (35,1%). La cbertura de la prestació per descupació d atur entre els jves és del,6%, gairebé la meitat que el mateix trimestre de 27 (19,9%). Estudis en curs El 52,1% de les persnes jves estudien. Del 2 al 217, la prprció de jves que estudien ha passat del 43,5% al 52,1%. Semblava que amb els inicis de la recuperació ecnòmica aquesta tendència s aturava, però el primer trimestre de 217 la prprció de jves que estudien ha trnat a pujar. Emancipació La millra de l cupació encara n afecta la taxa d emancipació. L emancipació ha sfert una frta baixada cincidint amb la crisi ecnòmica i tt i la millrar de l cupació encara n es detecten indicis de recuperació i cntinua caient. El primer trimestre de 217 se situa en el 23,1%. 5

6 2. Situació d activitat Situació d activitat segns grup d edat (%). % 5, 8% 36,1 36,7 31,3 6% 4% 14, 6,9 1, 8,5 9,4 Inactiu/iva (n estudiant) Estudiant (inactiu/iva) Aturat/ada* Ocupat/ada 2% 44,9 53,8 52,3 % De 16 a 29 anys 3 i més anys Ttal * Ceficient d atur Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Les persnes jves que treballen representen un 44,9% del ttal. Sumades a les que estan a l atur, fan que la taxa d activitat juvenil se situï en el 58,9%. El gràfic també indica el ceficient d atur juvenil, un 14%, que representa el percentatge de pblació jve aturada respecte el ttal de la pblació. Per la pblació de més de 29 anys aquesta dada és del 8,5%. El percentatge de jves que nmés estudien (estudiants inactius) se situa en el 36,1%. Al gràfic, els individus que estudien i treballen simultàniament estan inclss dins del grup d cupats i cupades. Si tenim en cmpte també els estudiants actius, el percentatge de jves que estudien puja fins al 52,2%. Nmés el 5% de les persnes jves estan en situació d inactivitat labral i n estudien, prprció que arriba al 36,7% de les persnes de més de 29 anys (entre les que s incluen les persnes jubilades). 6

7 Taxa d activitat segns grup d edat (%). Catalunya, (1r trimestre) Dnes (16-29 anys) Ttal (16-29 anys) Hmes (16-29 anys) Dnes (3 i més anys) Ttal (3 i més anys) Hmes (3 i més anys) Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Un dels impactes més destacats de la crisi havia estat la dràstica reducció de la taxa d activitat entre la pblació jve. Les dificultats per accedir a una feina van prvcar que mlts jves retardessin l entrada al mercat labral allargant els estudis que deixessin de buscar feina. De fet, el descens de la taxa d activitat era un dels mtius que explicaven la reducció de la taxa d atur experimentada en els darrers anys. N bstant això, a partir de 215 la taxa d activitat durant el 1r trimestre ha augmentat amb frça de manera sstinguda. Si el 214 se situava en el 39,7% de la pblació jve, el 217 s ha situat en el 44,9%. L augment interanual de la taxa d activitat ha estat d un 2,6%. La crisi havia afectat de manera especial sectrs del mercat de treball altament masculinitzats i això havia prvcat una situació inèdita: que la taxa d activitat de les nies fs més alta que la dels nis. La incipient recuperació ecnòmica ha prvcat que la situació s hagi capgirat de nu i la taxa d activitat dels nis (45,1%) ja superi la de les nies (44,9%). La taxa d activitat entre la pblació de més de 29 anys nmés va baixar del 5% el 213 (49,5%), però sempre ha estat més alta que la de la pblació jve i actualment se situa en el 53,8%, punts per sbre de la juvenil. En aquest cl lectiu, però, la taxa masculina sempre s ha mantingut per sbre de la femenina. 7

8 3. Ocupació Evlució de l cupació 8 Taxa d cupació i d activitat juvenil (%). Catalunya, (1r trimestre) 72,6 72,5 72,1 72, 71,6 7 62,2 64, 65, 65,4 6,6 6 69,7 69, 68,1 66,5 65,5 62,9 6,9 58,6 58, ,4 49,5 47,6 42,3 41, 41,6 42,3 42,3 44, Taxa d'activitat Taxa d'cupació Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia La taxa d cupació indica la prprció de persnes cupades respecte el ttal de la pblació. En aquest primer trimestre de 217 la taxa d cupació juvenil se situa en el 44,9%. Això supsa un augment d un 2,6% respecte fa un any. La taxa d cupació en el primer trimestre ha crescut ininterrmpudament des de 213 i el darrer any s ha prduït l augment més destacat. En xifres abslutes, des del primer trimestre de l any passat s han creat uns 3.4 llcs de treball cupats per jves. N bstant això, la taxa d cupació juvenil encara es manté lluny del 65,4% al qual s havia arribat el 27, abans de l esclat de la crisi ecnòmica. El gràfic també permet cmparar la taxa d cupació amb la d activitat. L espai que hi ha entre les dues taxes recull la pblació aturada. El gràfic dna una idea de cm el descens de la taxa d activitat ha fet que durant els anys de crisi l atur juvenil hagi estat menys elevant del que hauria estat si s haguessin mantingut els nivells d activitat del 27. N bstant això, en el darrer any la taxa d cupació ha crescut més que la taxa d activitat. 8

9 Variació interanual de la pblació cupada segns grup d edat (%). Catalunya, (1r trimestre) ,7 3,2 4,9,1 1,7 7, 1,7 2,4 3,3 1,5, ,8-4,5-2, ,6-7,2-2,6-3,3-3,5-12,7-19,5-11, De 16 a 29 anys 3 anys i més Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia El gràfic de variació interanual de la pblació cupada mstra el ritme de creació destrucció d cupació d un any respecte l anterir. A diferència de la taxa d cupació, aquestes dades mesuren la creació destrucció d cupació en termes absluts. Per això, en la interpretació d aquestes dades cal tenir en cmpte un factr demgràfic: des de fa anys la pblació de 16 a 29 anys disminueix (aprximadament un 15% des del 27), això fa que part de la reducció del nmbre de llcs de treball cupats per jves n hagi estat deguda nmés a l impacte de la crisi sinó al simple fet que hi ha menys individus en aquest tram d edat. El gràfic mstra un destacat increment de la variació interanual de l cupació, que creix un 7% entre la pblació juvenil. Aquest augment és mlt superir al de la pblació de més de 29 anys (1,5%). El 214, la recuperació de l cupació havia cmençat entre la pblació de més edat però entre el cl lectiu jve encara es perdien llcs de treball; aquesta tendència es va estabilitzar (%) el 215, i en els darrers ds anys s ha prduït un augment imprtant dels llcs de treball cupats per jves. Cncretament, entre el primer trimestre de 216 i de 217 hi ha 31.4 jves cupats més. Malgrat aquesta recent tendència de creació d cupació juvenil, des de l any 27 els llcs de treball cupats per jves s han reduït gairebé a la meitat (un 45,9%), passant de 839. a (una reducció del 44,9%); tt i que cal tenir en cmpte que la pblació de 16 a 29 anys ha passat d jves a jves (una reducció del 21,3%). 9

10 Característiques de l cupació Sectr d activitat 1 segns grup d edat (%). % 9% 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% % % 83,1 74,5 75,7 Serveis Cnstrucció Indústria 6,9 6,3 3,1 13,7 18,7 18, De 16 a 29 anys 3 i més anys Ttal Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Els serveis són el sectr d activitat que acumula el vlum més imprtant de la frça labral a Catalunya. Un 83,1% de jves cupats h estan en aquest sectr. Aquesta prprció és inferir en el cas de les persnes de més de 29 anys (74,5%). En canvi, en el sectr de la indústria i la cnstrucció passa el cntrari. Respecte el 27, el sectr serveis ha incrementat el seu pes relatiu gràcies a la destrucció d cupació juvenil en el sectr de la cnstrucció i, en menr mesura, de l industrial. Cncretament, el 27 el 14,7% i el 21,1% de les persnes cupades treballaven en la cnstrucció i la indústria, respectivament (sumats, el 35,8%). Al 217, la prprció ttal ha caigut fins al 16,8%: el 3,1% de les persnes jves cupades treballen en la cnstrucció i el 13,7% en la indústria. La recent recuperació de l cupació juvenil s ha cncentrat en el sectr serveis, que del 27 al 217 ha passat d cupar el 64,2% de les persnes jves al 83,1%. Respecte el primer trimestre de l any passat el pes de l cupació jve en el sectr serveis també ha crescut (del 81,1% al 83,1%). 1 N s ha inclòs la pblació cupada en el sectr agrari per falta de mstra.

11 Qualificació de l cupació (%). Ocupacins militars,,2 Ocupacins elementals 7,,6 Operadrs instal lacins i maquinària, i muntadrs 6,6 9,8 Treballadrs act. agrícles, ramaderes i pesqueres i Artesans, treballadrs indústries i cnstrucció 9,3 12,8 Treballadrs restauració, persnals i venedrs 19,5 34,4 Empleats ficina, cmptables i administratius 13,1,6 Tècnics i prfessinals de suprt,6 9,9 Directrs i gerents i Prfessinals científics i intel lectuals 23,5 21, De 16 a 29 anys De 3 i més anys Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia El gràfic mstra una cmparació de l estructura de qualificacins de les cupacins de les persnes de 16 a 29 anys i de les de 3 anys i més. La diferència més gran entre jves i adults la trbem en les feines del sectr serveis de baixa qualificació cm els treballadrs de restauració, serveis persnals vendes. Aquest tipus d cupacins són les que han crescut més en el recent augment de l cupació. De fet, en el darrer any aquest tipus d cupacins han passat de representar el 29,7% de les cupacins juvenils al 34,4%; el 27 representaven el 15,1% de les cupacins juvenils. Així dncs, una part de la recuperació de l cupació juvenil es prdueix en feines de baixa qualificació del sectr serveis, que han passat a cbrir part del buit deixat per les feines de baixa qualificació en la cnstrucció destruïdes per l esclat de la bmblla immbiliària. 11

12 6 Taxa de tempralitat entre la pblació cupada assalariada segns grup d edat (%). Catalunya, (1r trimestre) ,3 39,2 33,7 32,5 37,7 4,3 4, 42,9 4,5 45,7 48,1 2 17,4 16,6 13,3 13,4 14,6 14,2 13, 14,2 14,3 14,9 15, De 16 a 29 anys 3 i més anys Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia L inici de la crisi ecnòmica va incidir especialment en les persnes jves amb cntractes temprals, que quan vencien n eren renvats i passaven a l atur. Per això la taxa de tempralitat va disminuir durant els primers anys de la crisi fins a un mínim del 32,5% el 2. A partir de 211, encara que es creés pca cupació, la que es creava era de caire tempral. Per aquest mtiu la taxa de tempralitat augmenta encara que també h faci l atur. Tt i això, quan a partir de 213 la taxa d atur (cm es veurà en la secció següent arriba a un màxim i cmençar a baixar, la taxa de tempralitat (amb l excepció de l any 215) trna a créixer. Del primer trimestre de 215 al primer de 217 els cntractes temprals entre la pblació jve assalariada han passat del 4,5% al 48,1%. La tempralitat és un prblema genuïnament juvenil, ja que la taxa de tempralitat entre la pblació de més de 29 anys s ha mantingut estable durant la crisi i actualment se situa al 15,6%, tres cps menys que la tempralitat juvenil. 12

13 4. Atur Taxa d atur Taxa d atur segns grup d edat (%) ,7 13,7 15,3 De 16 a 29 anys 3 i més anys Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia El primer trimestre de 217 la taxa d atur entre el cl lectiu de 16 a 29 anys se situa en el 23,7%. En xifres abslutes, a Catalunya hi ha jves a l atur. La taxa d atur entre les persnes de més de 29 anys és del 13,7%; i pel glbal de la pblació és del 15,3%. En el tram d edat de 16 a 24 anys la taxa d atur és del 32%. Evlució trimestral de la taxa d atur segns grup d edat, per sexe (%). Catalunya, Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia La taxa d atur juvenil interanual s ha reduït un destacable 4,1% respecte la dada de fa un any. Respecte el trimestre passat l atur disminueix en,3 punts. 13

14 En xifres abslutes, respecte fa un any hi ha 22.4 persnes jves menys en situació d atur. Cm s ha cmentat anterirment, i a diferència d altres mments passats en què la disminució de la taxa d atur estava vinculada a un descens de l activitat, en aquest primer trimestre la caiguda de la taxa d atur és deguda a un augment de l cupació, que ha absrbit i superat l augment de l activitat que també s ha prduït. En el gràfic també es veu de frma mlt clara cm, en termes d atur, la crisi ha tingut un impacte mlt més intens sbre les persnes jves que sbre les de més de 29 anys. El perfil de la persna jve aturada Al llarg de tt el períde de crisi, l atur ha tingut més impacte entre els hmes, en els trams d edat més jves, els que tenen un nivell frmatiu inferir i entre la pblació estrangera. Amb la disminució de la taxa d atur, aquestes diferències s han mderant. Taxa d atur juvenil segns sexe (%) ,7 Hmes 21,6 Dnes 23,7 Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Durant la crisi, i per primera vegada, l atur juvenil masculí ha superat al femení. El manteniment d aquestes diferències al llarg de tt el períde de crisi ha psat de manifest que el nivell educatiu més alt de les nies ha cntribuït a que hagin pgut resistir més bé la destrucció d cupació; n bstant això, aquesta menr afectació de l atur entre les nies també està mlt relacinat amb el fet que la crisi ha incidit especialment en sectrs de l ecnmia mlt masculinitzats. El segn trimestre de 29 es va arribar a un diferencial màxim del 9,8%. Tt i que l atur dels hmes jves segueix sent superir, amb la recuperació de l cupació, les diferències han tendit a reduir-se. El tercer trimestre de 216 la diferència es va situar en l 1,1%, però en aquest trimestre de 217 ha trnat a créixer i s ha situat en el 4,4%. El fet que l cupació creixi en el sectr serveis i que la cnstrucció i, en menr mesura la indústria, cntinuïn generant pca cupació, facilita el manteniment d aquestes diferències. 14

15 Taxa d atur juvenil segns grups d edat (%) ,9 27,9 17,2 23,7 De 16 a 19 anys De 2 a 24 anys De 25 a 29 anys Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Del grup de jves actius de 16 a 19 anys el 51,9% està buscant feina: l atur afecta amb més frça als més jves. Tt i que en aquestes edats és n hi ha menys pblació activa, cal destacar que el que ha esdevingut realment cmplicat durant la crisi i es manté vigent és trbar una primera feina, especialment entre les persnes jves que deixen els estudis aviat. Entre les persnes jves de més edat, la taxa d atur (17,2%) ja s aprpa a la de les persnes de més de 29 anys (13,7%). Taxa d atur juvenil segns nivell educatiu (%) ,3 Educació bligatòria 15,1 23,7 Educació pstbligatòria Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Des de l inici de la crisi, l atur ha afectat més a les persnes jves amb menys estudis: la taxa entre els jves que nmés tenen estudis bligatris és més de 25 punts superir a la dels jves amb educació pstbligatòria. L educació és, dncs, un element clau per tenir una psició relativament més segura al mercat labral, tant en perídes de crisi cm en la incipient recuperació vigent. Cm s ha cmentat anterirment, el fet que determinats sectrs de l ecnmia requereixin pca qualificació està directament relacinat amb aquesta circumstància. 15

16 Taxa d atur juvenil segns nacinalitat (%) ,2 Nacinalitat espanyla 35,1 23,7 Nacinalitat estrangera Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Igualment, la pblació estrangera també és un dels sectrs scials més afectats per l atur. Malgrat això, en els últims trimestres la taxa d atur entre els estrangers ha disminuït amb frça. Aquesta baixada es veu afavrida pel fet que una part imprtant de la pblació estrangera ha abandnat el país, especialment aquella que tenia més dificultats de trbar feina. Atur i risc d exclusió Atur de llarga durada segns grup d edat (%) ,2 6,8 7, 7,1 8,5 8,2 7,7 7,6 7, Hmes Dnes Ttal De 16 a 29 anys Ttal 3 i més anys Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia La taxa d atur de llarga durada quantifica el percentatge de pblació activa que està descupada i busca feina des de fa un any més. Mstra les dificultats de les persnes aturades per trbar feina. És també un indicadr de risc d exclusió scial. Entre la jventut, estar en situació d atur durant un períde prlngat pt tenir cnseqüències al llarg de tta la trajectòria labral de l individu. 16

17 Un 8,2% de la pblació activa jve fa més d un any que busca feina. Fa un any, la xifra era del,2%, de manera que la recuperació de l ecnmia també està arribant als sectrs més necessitats. Les diferències en l atur de llarga durada entre nis i nies són menys acusades que en l atur estàndard. En aquest cas, el diferencial entre ambdós cl lectius és d un 1,1% favrable a les nies. Igualment, les diferències entre jves i n jves pràcticament desapareixen en l atur de llarga durada Cbertura dels subsidis i prestacins als descupats segns grups d edat (%). % 4,4 1, 1,9 8% 6% 85,1 67,1 71,5 N classificables N en rep 4% En rep 2% 31,9 26,6 %,6 De 16 a 29 anys 3 i més anys Ttal Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Els subsidis prestacins ecnòmiques per a les persnes descupades són una de les estratègies que adpten els estats del benestar per pal liar el risc d exclusió de les persnes que estan a l atur. En el cas del cl lectiu de jves de 16 a 29 anys, aquesta cbertura arriba nmés al,6% de les persnes descupades. Mlts dels jves i de les jves que es trben en situació d atur bé n han ctitzat encara h han fet durant mlt pc temps, ja sigui perquè busquen la seva primera feina perquè han tingut feines amb cntractacins precàries. El percentatge de gent jve a l atur que està cberta per alguna prestació subsidi ha disminuït dràsticament en els últims anys: l any 29 la cbertura se situava per sbre del 25% de jves aturats. Tt i això, la cbertura ha crescut un 1,3% respecte el darrer trimestre, però ha baixat un,7% respecte fa un any. Entre la pblació de més de 29 anys, la cbertura arriba al 31,9% de les persnes aturades. 17

18 5. Estudis en curs Prprció de jves que estudien (%). Catalunya, (1r trimestre) ,3 5,8 5,8 52, ,5 44,9 45,5 45, Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia La crisi ecnòmica ha refrçat una tendència que s havia iniciat prèviament, l augment de la pblació jve que estudia: la frmació és percebuda cm una alternativa a l atur i cm una estratègia a mig-llarg termini per psicinar-se més bé en el mercat labral. Del 2 al 217, la prprció de jves que estudien ha passat del 43,5% al 52,1%. Semblava que amb els inicis de la recuperació ecnòmica aquesta tendència s aturava, però el primer trimestre de 217 la prprció de jves que estudien ha trnat a pujar. Prprció de jves que estudien segns grup d edat (%) ,1 88,3 55,1 23, De 16 a 19 anys De 2 a 24 anys De 25 a 29 anys Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia Cm és lògic, n trbem una prprció més gran de jves que estudien és en els trams d edat més jves. L evlució d aquestes dades mstra que els grups d edat més jves (aquells més afectats per l atur) són els que, sbrett, han ptat per mantenir-se retrnar al sistema educatiu. 18

19 6. Emancipació Evlució trimestral de la taxa d emancipació (%). Catalunya, Fnt: Enquesta de pblació activa (Idescat). Elabració pròpia El darrer trimestre, la taxa d emancipació de les persnes jves d entre 16 i 29 anys és del 23,1%. La tendència des de l inici de la crisi ha estat d un clar descens en la taxa que es manté encara. Respecte el darrer trimestre, l emancipació ha baixat,6 punts, i respecte l any anterir,,9 punts. L emancipació dmiciliar de les persnes jves s ha vist dificultada per les cndicins del mercat labral i la millra en l cupació encara n es veu reflectida en la taxa d emancipació. 19