Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose, Candida Höfer, Araya Rasdjarmrearnsook,

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose, Candida Höfer, Araya Rasdjarmrearnsook,"

Transcripción

1 DAVID I VENUS, GUIX I PINTURA 110 X 30 X 30 CM CADASCUNA ARTE COLONIAL, 2008 SÈRIE INTERVENCIÓN MALI. FOTOGRAFIA. EDICIÓ DE 5 Hans-Peter Feldmann, 110 X 137 CM HORIZONTE, 2008 SÈRIE INTERVENCIÓN MALI. FOTOGRAFIA. EDICIÓ DE X 137 CM CRISTO DE LA AGONÍA 2, 2008 SÈRIE INTERVENCIÓN MALI. FOTOGRAFIA. EDICIÓ DE 5 Edi Hirose, Candida Höfer, 110 X 137 CM OBERES BELVEDERE WIEN I 2007 FOTOGRAFIA. EDICIÓ 2/6 193 X 273 CM Jordi ESPECTRE (SEGON INTENT), Mitjà, 2010 Perejaume, INTERVENCIÓ SOBRE L OBRA PAISATGE, C DE FRANCESC GIMENO OLI SOBRE TELA 200 X 241 CM. (me 1227) MIGDIA A VALLS, 2009 FOTOGRAFIA Jaume Pitarch, 114,5 X 143,5 CM MUSEU DE VALLS RETAULE, 1997 FOTOGRAFIA 142,5 X 194 CM MUSEU DE PINTURA DE SANT POL DE MAR Araya Rasdjarmrearnsook, LA TRANSSUBSTANCIACIÓ DE LA CARN, 2009 DVD. EDICIÓ DE 5 DURADA 1 40 EL JARDÍ DE LES DELÍCIES, 2009 PUZLE PELAT Eulàlia Valldosera 136 X 240 CM ENTROPIA DE JACKSON: EL JARDÍ DE LES DELÍCIES, 2009 TÈCNICA MIXTA I PUZLE 60 X 90 CM DÉJEUNER SUR L HERBE DE MANET I CAMPEROLS TAILANDESOS, 2008 SÈRIE THE TWO PLANETS. DVD. EDICIÓ 1/7 DURADA 16 LES ESPIGOLADORES DE MILLET I GRANGERS TAILANDESOS, 2008 EL SÈRIE MUSEU THE TWO PLANETS. DVD. EDICIÓ COM 1/7 A PRETEXT DURADA DEPENDÈNCIA MÚTUA, 2009 VIDEO HD. EDICIÓ DE 3 DURADA 6 LIUBA, 2010 VIDEO HD. EDICIÓ DE 3 DURADA 4 40

2 EL MUSEU COM A PRETEXT ( ) MUSEU DE L EMPORDÀ Rambla, 2 FIGUERES ITINERÀNCIA MUSEU D ART DE SABADELL C. Dr. Puig, 16 ESPAI D ART MORITZ C. Mossèn Andreu, 17 MONESTIR Plaça Monestir, s/n ANTIC ESCORXADOR C. F. Pedrell, 5 MUSEU D ART JAUME MORERA C. Major, 31 CAN PALAUET C. d en Palau, 32 SABADELL CORNELLÀ DE LLOBREGAT SANT FELIU DE GUÍXOLS TORTOSA LLEIDA MATARÓ

3 SUMARI PRESENTACIONS DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ ANNA CAPELLA, DIRECTORA DEL MUSEU DE L EMPORDÀ NARRATIVES DEL MUSEU ANNA CAPELLA I CRISTINA MASANÉS, COMISSÀRIES EL MUSEU COM A PRETEXT HANS-PETER FELDMANN EDI HIROSE CANDIDA HÖFER JORDI MITJÀ PEREJAUME JAUME PITARCH ARAYA RASDJARMREARNSOOK EULÀLIA VALLDOSERA VICEVERSES DEL PRETEXT JOANA HURTADO MATHEU TRADUCCIONS ESPAÑOL ENGLISH EL MUSEU COM A PRETEXT

4 02 EL MUSEU COM A PRETEXT PRESENTACIONS El programa Cultura en Gira, que impulsa la Direcció General de Cooperació Cultural, a través de la Subdirecció General de Difusió Artística, destinat a espais municipals que disposen de programació estable i professional en arts visuals i altres àmbits culturals, presenta un nou projecte expositiu: «El museu com a pretext». S hi reuneixen treballs de Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose, Candida Höfer, Jordi Mitjà, Perejaume, Jaume Pitarch, Araya Rasdjarmrearnsook i Eulàlia Valldosera. Aquests autors han analitzat en la seva obra el concepte de museu com a tema de representació artística, element a partir del qual s articula el relat de l exposició. Efectivament, aquests vuit artistes, que pertanyen a diferents àmbits geogràfics i culturals, han desenvolupat creacions a partir de referents vinculats a la idea del museu en la projecció de l art contemporani, explorant-ne els límits, el paper dels creadors i del públic, i tot allò que conté. Així, mitjançant el recorregut proposat, el visitant podrà viatjar per un espai que s ha construït amb la intenció de proporcionar una mirada polièdrica sobre la mateixa idea de l art i l imaginari dels museus. Comissariada per Anna Capella, directora del Museu de l Empordà de Figueres, i Cristina Masanés, escriptora i periodista, aquesta exposició es va inaugurar en aquest museu a final de maig de Entre gener de 2011 i març de 2012, diferents centres d art i museus de Catalunya de titularitat municipal acolliran aquesta producció del Museu de l Empordà, al qual el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació vol agrair la bona predisposició i les facilitats per incorporar-la a Cultura en Gira. I també la dels museus, artistes, galeries i col leccionistes privats prestadors de les obres. Amb la premissa de fer més proper l art contemporani al públic en general que s ha proposat el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i els ajuntaments que hi cooperen, aquest projecte itinerant també serveix com a acte de reconeixement a l excel lent aportació de museus territorials, com en aquest cas en la difusió de les pràctiques artístiques contemporànies, més enllà del treball que realitzen d impuls en la difusió del seu patrimoni públic. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ

5 PRESENTACIONS 03 En la línia de «[Per]versions d objectes il lustres» (1999) o «Recto/Verso, la cara oculta de les obres dels museus» (2007), «El museu com a pretext» reprèn una recerca generada des del Museu de l Empordà de Figueres sobre la condició de l art i els seus sistemes de representació, amb la complicitat de la mirada dels creadors. La primera, convidava Ignasi Aballí, Ester Baulida, Gérald Minkoff, Jordi Mitjà, Muriel Olessen, Cristina Paradís, Carme Sanglas, Mayte Vieta i Zush a reinterpretar i treballar amb obres del nostre fons; la segona convertia en protagonistes els reversos d algunes obres de diversos museus d art catalans. Ara, en aquest nou projecte, la reflexió es desplaça cap al museu com a institució artística funcional. Hem convidat vuit autors que, des dels seus diferents àmbits de recerca i la tan necessària perspectiva crítica de la creació contemporània, han desenvolupat en alguna ocasió obres de nova creació a partir de referents vinculats al concepte i la idea de museu com a contenidor i lloc cultural comú d art i d història. Així, a partir del recorregut que proposem per les obres especialment suggeridores de Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose, Candida Höfer, Jordi Mitjà, Perejaume, Jaume Pitarch, Araya Rasdjarmrearnsook i Eulàlia Valldosera, el receptor podrà gaudir d un passeig estimulant que ens agradaria que li proporcionés un efecte mirall intuïtiu i dialogant sobre la seva pròpia idea de l art i la funció dels museus. Ens hem proposat enriquir l exposició amb dos elements essencials: l organització de visites dinamitzades adreçades a la participació activa del públic familiar, amb la intenció de trencar les barreres que sovint representen els murs dels museus per a molta gent; i amb un cicle de cinema organitzat conjuntament amb el cineclub Diòptria de Figueres sobre l interès que desperta el museu en la gran pantalla, amb pel lícules com L arca russa d Aleksandr Sokurov o La Ville Louvre de Nicolas Philibert, i sessions de debat amb la presència d alguns dels artistes i cineastes convidats, i amb investigadors acadèmics en les relacions entre art i cinema, com Àngel Quintana i Joana Hurtado. Vull fer menció del nostre agraïment a Ilya i Emilia Kabakov, que van estar a punt de ser-hi amb material de la seva instal lació Where Is Our Place? (2003) i a Pere Portabella que sí que hi ha pogut ser per la cessió del seu curtmetratge Premios Nacionales (1969), que juntament amb altres referents cinematogràfics ineludibles de la presència del museu al cinema, com Rossellini, Hitchcock, Godard, Bertolucci, Varda o Dreyer, són presents en l espai de documentació audiovisual d aquesta exposició. I finalment, vull agrair al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que a través de la Subdirecció General de Difusió Artística i del programa Cultura en Gira ha posat en valor la feina i la trajectòria d un museu d art d àmbit local i comarcal com el nostre, per visibilitzar-nos i fer possible la itinerància d aquest projecte a sis centres d art i museus de Catalunya. ANNA CAPELLA, DIRECTORA DEL MUSEU DE L EMPORDÀ

6 ANNA CAPELLA CRISTINA MASANÉS COMISSÀRIES NARRATIVES DEL MUSEU 1. TRADUÏT D SMITHSON, R. THE COLLECTED WRITINGS. LONDON: UNIVERSITY OF CALIFORNIA PRESS, 1996, PÀG. 12. «Visitar un museu no consisteix en res més que anar d un buit a un altre. Els passadissos porten l espectador a coses que fa temps es denominaven quadres i estàtues. Anacronismes que pengen i sobresurten per tots els costats. Temes sense significat fuetegen la vista. Diferents no-res es permuten en falses finestres (marcs) que s obren a una veritat d espais en blanc... Cec i sense sentit, un continua vagant pel que queda d Europa, només per acabar en aquesta gran decepció que és la història de l art del passat recent.» ROBERT SMITHSON 1 Forma part del relat del nostre temps subvertir la mateixa idea de relat. Subversió que, en el camp de l art visual, s ha aplicat sobre la institució que ha articulat, en bona part, la tradició artística moderna i també contemporània: el museu. El museu és sobretot una institució a la qual s ha confiat el delicat paper de fixar la narrativa del passat i, per tant, també del present. Quan visitem un museu, no només accedim a un conjunt d obres; en fer-ho, se ns està oferint una traçabilitat o una ruta simbòlica ja establerta. Són les obres que el museu ha seleccionat i la seva disposició les que fixen una cadena d ecos i ressonàncies on, amb el temps, ens acabem reconeixent com a col lectiu i com a cultura. Visitant aquesta factoria de relats visuals sabem qui hem estat i qui som. Un potent generador d imaginari col lectiu que, amb el temps, ha acumulat i pautat una semiòtica i un codi de visibilitat perfectament incorporats. Ningú no ens ha de recordar què cal fer quan entrem a un museu: tenim les regles del joc ben apreses. Quin discurs va fer possible la invenció del museu? A quina ideologia respon aquesta caixa gegantina que de simple marc físic, s ha acabat convertint en relat? Si mostrar és fer política, com sabem des del pensament crític de la segona meitat del segle xx, a quina operació respon la institució museu i l edifici que n és fetitxe i emblema? No cal anar gaire lluny. El museu com a edifici i també com a concepte forma part del projecte ideològic modern.

7 NARRATIVES DEL MUSEU ANNA CAPELLA I CRISTINA MASANÉS 05 El museu obre les portes No és a l atzar que el primer edifici d Europa concebut exclusivament com a museu, l Altes Museum de Berlín (1823), fos un projecte arquitectònic d un hegelià, Karl Friedrich Schinkel. I és que Hegel va produir una ambiciosa i delirant història de l art on ha begut la historiografia durant dècades. La metanarració hegeliana diu que la humanitat es comprèn a si mateixa a través de l expressió artística. Des d aquesta premissa, la successió d estils no és res més que l elevació de la humanitat (i de la història) cap a l autoconsciència. En aquesta narrativa històrica que inaugura la modernitat, el museu hi té un paper destacat. És ell qui identifica els clàssics i també les avantguardes, qui fixa periodicitat, qui ens diu on és l art, on ha estat i on estarà. Encara avui, una visita al museu pot ser una marxa per la humanitat a través de la història. En un diàleg titulat What is a Museum? entre Allan Kaprow i Robert Smithson, artistes que en la dècada dels anys seixanta del segle xx qüestionen profundament la institució museu, Kaprow diu «el fet que els museus semblin mausoleus pot ser que reveli la veritable actitud que hem tingut cap a l art en el passat. És una forma de presentar els nostres respectes als morts».2 Si bé el dispositiu ideològic arrenca amb la filosofia idealista, el museu es pot convertir en una institució artística nuclear quan l art perd el seu significat religiós (només si l art es fa laic, pot passar a ser objecte de coneixement en aquesta metanarrativa moderna) i quan Europa descobreix el plaer de la memòria. Abans del museu, l obra d art estava lligada a un context específic: l estàtua gòtica a la catedral, el quadre mitològic al palau..., contextos on es vivia i convivia. A la catedral gòtica, la vivència estètica era una porta d accés a la vivència religiosa. Les galeries dels grans col leccionistes europeus del passat (emperadors, reis, papes, nobles i banquers) eren centres de convivència diària amb la bellesa. Francesc I exposava una part de la seva gran col lecció (més de cinquanta obres mestres) als banys reials de Fontainebleau. Els seus cortesans i convidats hi negociaven, hi reien, hi conspiraven, s hi erotitzaven, hi convivien. El primer text museogràfic conegut s edita a Hamburg el 1727 i l escriu un il lustrat, Caspar Friedrich Neickel. La Museographia o orientació per a l adequat concepte i convenient col locació dels museus o cambres de curiositats és un compendi de consells per a col leccionistes sobre la millor manera de classificar i ordenar objectes i sobre l elecció dels llocs més adequats per presentar tant els naturalia (base dels museus d història animal) com els curiosa artificialia (objectes de culte, obres d art, curiositats científiques i altres). Però no és fins al segle xix quan les tècniques d emmagatzematge de dades s intensifiquen i es fan extensives. El xix és el segle que descobreix la memòria. És el segle dels documents i els monuments, dels arxius i les sales de dissecció, del col leccionisme, les ruïnes i els fòssils, que adquireixen un pedigrí epistemològic en una època amb una forta consciència del temps. Però és també, i sobretot, un segle d imperialisme que projecta en institucions com el museu, una lògica de coneixement global i vertical. El filòsof francès Jacques Derrida en el seu llibre Mal d archive apunta que conservar i mostrar no és mai una operació asèptica: «l estructura tècnica de l arxiu arxivador determina l estructura del contingut arxivable».3 I com l arxiu, també el museu, dispositius de coneixement que han contribuït a configurar un determinat ús de la memòria i del temps, del passat i del relat del passat. I és que seleccionar, compilar, conservar i mostrar suposa haver aconseguit un lloc estratègic des del qual es pot articular sentit. Suposa que s està en situació de poder determinar significat. Fins i tot la creació de museus contemporanis o d art contemporani, tampoc no s escapa d aquesta compulsió de fixació de jerarquies. Encara que el museu emfatitzi la seva contemporaneïtat, tot museu neix d un concepte modern. En aquest sentit, tot i els esforços de desconstrucció de la institució museu, sobretot des dels anys setanta, el museu contemporani continua funcionant com una de les tecnologies modernes de la memòria i del relat col lectiu, encara. 2. IBÍDEM, PÀG DERRIDA, J. MAL DE ARCHIVO. MADRID: TROTTA, 1997, PÀG. 17. TRADUÏT DE L EDICIÓ CASTELLANA.

8 06 EL MUSEU COM A PRETEXT 4. TRADUÏT DE MALRAUX, A. LE MUSÉE IMAGINAIRE. PARÍS: GALLIMARD, 1965, PÀG IBÍDEM, PÀG. 12. Museu de Belles Arts (msk) Gant, 2005 Desfer arguments Quan La Gioconda va ser robada del Louvre, l agost de 1911, durant les setmanes següents la confluència de visitants a la sala on fins llavors havia estat exposat aquest quadre de Leonardo va augmentar notablement. El públic constatava una absència, un buit que denotava una presència. L aportació al relat col lectiu que havia fet la pintura de Leonardo ja no n exigia la seva realitat física. El museu havia fundat imaginari. Entre els diversos sospitosos del robatori, hi havia el poeta Guillaume Apollinaire, que va ser detingut amb l únic argument que en un dels seus textos havia proposat de cremar els museus perquè empresonaven l art. L error policial es va desfer aviat. Tanmateix, el poder de La Gioconda per condensar el paper que ha tingut el museu com a configurador de relat compartit, tot just començava. Vuit anys més tard, l any 1919, el gest maculador de Marcel Duchamp sobre aquesta madonna de somriure inefable va redireccionar definitivament la mirada de l art. Posant bigotis i masclet a la dona del Louvre, Duchamp posava l accent en el context i no tant en l obra: art és allò que es posa en circulació amb aquest nom. Intervenint La Gioconda així com en altres de les seves actituds estel lars, Duchamp, a més, disparava directament al cor de l autoria. És indispensable el gest de l artista com un acte expressiu i únic? No és el context on es troben les coses allò que determina la nostra reacció davant d aquestes? Acaba l obra en ella mateixa o és el resultat d un encontre? Duchamp va obrir via. Le musée imaginaire d André Malraux (1947) va suposar un següent intent de desconstrucció del museu. Aquest singular intel lectual i activista d esquerres francès va dur a terme una reflexió preciosa i precisa sobre el significat de l obra d art i la funció del museu. «El paper dels museus en la nostra relació amb les obres d art és tan gran que tenim dificultat per pensar que els museus no existeixen, o que mai no van existir, en aquells llocs on la civilització europea moderna és o va ser desconeguda. Aquesta relació existeix per a nosaltres només des de fa dos segles escassos. El segle xix ha viscut dels museus; nosaltres en vivim encara, i oblidem que aquests han imposat a l espectador una relació absolutament nova respecte de l obra d art.»4 I és que oblidem aviat. Malraux va clavar com ningú la nova funció que va inaugurar el concepte museu. Els quasi sis milions de persones que anualment visiten el Louvre, observen la presència d una dona de la Florència renaixentista o la presència d un quadre de Leonardo? Què miren: l aura de la jove cortesana veïna del pintor o l aura del pintor? Què els interessa: el misteri d una presència o l atribució de l obra a un nom? I és que aquest contenidor de l art que porta nom de musa no conté coses sinó imatges de les coses, i d aquesta diferència fa la seva raó de ser. «Fins al segle xix, totes les obres d art van ser la imatge d alguna cosa que existia o que no existia, abans de ser obres d art. Només als ulls del pintor la pintura era pintura; moltes vegades també era poesia. I el museu va suprimir de quasi tots els retrats (encara que ho fossin d un somni) tots els seus models, al mateix temps que arrencava a les obres d art la seva funció.»5 En aquest sentit, tota

9 NARRATIVES DEL MUSEU ANNA CAPELLA I CRISTINA MASANÉS 07 obra d art supervivent d un temps (i això són les peces dels museus) neix d una violència: és amputada. Del seu temps, del seu lloc, de la seva funció i del seu usuari. Suprimint les obres d art del seu context d origen i confiant-les a una institució que els donava valor en si mateixes, el museu estava inaugurant una diferència bàsica: el valor estètic. Un valor nou que unia el que estava separat i feia possible una convivència fins llavors impensada. Creava un nou estatus, el de l art com un valor que invoca una comunitat contínua en el temps. Per obra del museu, les obres d art van ser enteses com episodis d una trama visual a través del temps. Nova comunitat d intangibles, nou imaginari. Molt més enllà de l edifici, el museu inaugurava aquesta idea. Una idea que demanava un supòsit compartit, unes regles del joc. La d André Malraux va ser una de les reflexions més potents sobre el concepte museu. Justament per això, perquè va pensar-la com a concepte o va fer l esforç de pensar el concepte que aquest va inaugurar. Però si la de Malraux va ser una reflexió teòrica, des dels anys seixanta ha estat la mateixa comunitat artística qui ha practicat una revisió del museu des de la praxi de l art. Un d ells, l americà Robert Smithson, va ser-ne pioner en posar en dubte la funció del museu com a lloc físic. Smithson no podia deixar de veure les sales dels museus com a espais que neguen la vida. Contra aquests dipòsits de no-vida, va proposar el land art i l art efímer en espais vius, canviants i nòmades. Els seus projectes per a espais naturals, aeroports, teatres alternatius i mines a cel obert, no només anaven adreçats contra la historiografia de l art, sinó que també volien qüestionar les institucions i les pràctiques del museu de les quals la història de l art ha estat còmplice. Posats a mantenir la institució museu i els seus edificis, Smithson proposava de portar les coses fins al límit i dedicar-los a les diverses formes de l absència. En un dels seus projectes, havia de convertir un dels espais fundacionals del museu contemporani, el Guggenheim de Nova York, en un museu del buit: es tractava de buidar-lo, senzillament. Els textos i les actituds de Robert Smithson van ser referents per a l art postmodern. Al llarg del segle xx, ja sigui des de la reflexió o des de la mateixa pràctica artística, han anat caient els pressupòsits teòrics que va inaugurar la institució museu. I així, el metallenguatge sobre les tècniques i els procediments artístics, els temes de la creació plàstica, l espai del taller o els llocs d exhibició o salvaguarda del patrimoni, han estat punts de debat recurrent per a bona part de la comunitat artística. De la mà de les actituds més rebels que propugnen la mort del pare o de l herència cultural, el «lloc museu», l acumulació d objectes i obres d art en contenidors emblemàtics o el comportament dels creadors vers aquests espais, han generat una revisió constant i han motivat obres de nova creació de molts artistes contemporanis. Venècia, 2005 Metropolitan Museum. Nova York, 2010

10 08 EL MUSEU COM A PRETEXT El museu com a pretext «El museu com a pretext» se situa en aquest solc. Des d una perspectiva plural, recull diverses aproximacions cap a la reflexió de l espai museu com a lloc comú de treball des de la creació contemporània. En aquest sentit, aplega vuit artistes amb obres que qüestionen els límits del museu i la seva capacitat de representació. Es tracta d artistes de diferents generacions i contextos culturals que reinterpreten o qüestionen la mateixa idea de museu i el paper de les obres que aquest conté. Amb codis molt diferents i posant l atenció en un element o un altre, deixen de concentrar-se en el contingut formal del museu per posar l accent en la seva semiòtica i estructura ocultes. Tot invertint les relacions entre fons i figura (com diria la psicologia de la Gestalt), ens ensenyen a mirar allà on no se ns ha ensenyat a mirar. I així, alguns se centren en el museu com a institució que construeix un relat, en la mateixa museografia o en l edifici i els seus usos. D altres, en la qüestió del mite de l obra com a única i singular i en l evidència dels diversos apropiacionismes que han existit de forma recurrent. I d altres, en aquells elements del museu que habitualment queden ocults, ja siguin les remodelacions i els replantejaments de col leccions, o la petita comunitat a l ombra que treballa i fa possible tota l escenografia vista. Si habitualment el museu utilitza estratègies per ocultar el que queda entre bastidors, «El museu com a pretext» proposa l operació contrària. Però fins i tot així, fins i tot tractant-se d intervencions obliqües o laterals en la cultura del museu, fins i tot posant en tela de judici aquesta institució moderna, aquests comentaris visuals sobre el museu es poden reabsorbir novament dins la mateixa cultura museística. Tot i estar fora o estar més enllà, tot i proposar una nova visió o manera d entendre l art i els seus dispositius, no hem sortit encara dels paràmetres de la mateixa institució. Fins i tot així, paradoxalment, no hem sortit del museu. Galleria della Accademia. Venècia, 2004 Musée du Louvre. París, 2009

11 NARRATIVES DAVID I VENUS DEL MUSEU ANNA CAPELLA I CRISTINA MASANÉS 09 ARTE COLONIAL HORIZONTE CRISTO DE LA AGONÍA 2 OBERES BELVEDERE WIEN I 2007 ESPECTRE (SEGON INTENT) MIGDIA A VALLS RETAULE LA TRANSSUBSTANCIACIÓ DE LA CARN EL JARDÍ DE LES DELÍCIES ENTROPIA DE JACKSON: EL JARDÍ DE LES DELÍCIES DÉJEUNER SUR L HERBE DE MANET I CAMPEROLS TAILANDESOS LES ESPIGOLADORES DE MILLET I GRANGERS TAILANDESOS DEPENDÈNCIA MÚTUA LIUBA Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose, Candida Höfer, Jordi Mitjà, Perejaume, Jaume Pitarch, Araya Rasdjarmrearnsook, Eulàlia Valldosera

12 Hans-Peter Feldmann Hans-Peter Feldmann (Düsseldorf, Alemanya, 1941) és un dels artistes més representatius de l escena artística alemanya de les darreres dècades. Precursor de l apropiacionisme i de la tendència que invoca el concepte de plagi com a pràctica artística legítima, és un referent per a les noves generacions d artistes neoconceptuals. La seva obra s ha mostrat al Guggenheim de Nova York, a la Contemporary Art Gallery de Vancouver, a la Kunstalle de Viena, al MACBA i a la Fundació Tàpies de Barcelona, entre d altres.

13 DAVID I VENUS HANS-PETER FELDMANN 11 DAVID I VENUS GUIX I PINTURA. 110 X 30 X 30 CM CADASCUNA

14 12 EL MUSEU COM A PRETEXT Diu que no té mai res a dir quan se li demanen entrevistes. Tampoc no data les seves obres ni dóna cap pista sobre el lloc de procedència dels objectes, antics o moderns, en què acostuma a intervenir. No signa els seus treballs i en produeix el nombre de còpies que vol sense numerar-les. Els títols de les seves obres tampoc no aporten gaire informació: Home i dona, 7 imatges... Quan ha de titular una exposició li agrada de dir-ne: «Una exposició d art». Tot plegat no és una impostura efectista, ni tampoc abúlia o deixadesa. Forma part d una manera de ser al món que Feldmann practica amb una gran coherència. A la darreria dels anys setanta, i abans que ningú ho fes, Hans-Peter Feldmann va començar a acolorir fotocòpies de premsa i a pintar amb els colors plans i cridaners del kitsch reproduccions en guix d escultures clàssiques. Des de llavors, en les seves exposicions hi ha fotografies d aficionat, postals, joguines, retalls de premsa i objectes trets de la vida quotidiana. Feldmann les agrupa segons criteris propis, les canvia de context o, senzillament, les mostra de nou. A banda del seu nombrós treball amb retalls i imatges de premsa, Feldmann ha anat incorporant peces d art del passat que adquireix en mercats d antiguitats i en col leccions de particulars. Amb les seves intervencions, simples però precises, les revesteix d una nova singularitat. Tot i que amb els anys s ha estès l apropiacionisme com a pràctica artística i tot i que les tècniques de manipulació d imatge actuals ens han acostumat a tota mena d intervencions, les imatges iconoclastes de Feldmann continuen generant sorpresa. Les seves intervencions són una dialèctica carregada d humor entre l art pretesament culte i els codis de la cultura de masses. En David i Venus ( ) pinta amb un codi cromàtic proper al pop dues figures de guix de producció seriada que segueixen el cànon de l escultura renaixentista. En David, hi pinta una de les incomptables rèpliques en guix del David de Michelangelo Buonarroti. I en Venus, hi pinta una de les moltíssimes rèpliques en guix de la Venus de la poma de l escultor danès Bertel Thorvaldsen. Veritables ready-mades que, amb un gest tan senzill com fresc, posen en tela de judici tot allò que se li suposa al mercat de l art i a l objecte artístic: el valor de l autoria i la seva suposada singularitat.

15 DAVID I VENUS HANS-PETER FELDMANN 13

16 Edi Hirose 1. EXCEPTE ALGUNS POEMES DE PEREJAUME, ELS TESTIMONIS DELS ARTISTES REPRODUÏTS EN AQUEST CATÀLEG S HAN OBTINGUT EN DEMANAR-LOS QUE COMENTESSIN LA SEVA PARTICIPACIÓ EN L EXPOSICIÓ «EL MUSEU COM A PRETEXT». «Em va interessar la ironia d un espai d exhibició que estava ocult. Però d altra banda, també m interessava referir-me a la representació de les obres d art i de com aquestes prenien una altra lectura per la condició on eren i per l acumulació amb què van ser exposades. Pràcticament formaven un bodegó, una nova obra.» 1 Edi Hirose (Lima, 1975) és un dels nous artistes peruans emergents amb una presència internacional creixent. Format amb artistes com Daniel Canogar, des del 1996 ha exposat a diferents ciutats del Perú i Equador, i també a Madrid. Té obra en col leccions del Brasil, el Perú i França.

17 ARTE COLONIAL HORIZONTE CRISTO DE LA AGONÍA 2 EDI HIROSE 15 CRISTO DE LA AGONÍA 2, 2008 SÈRIE INTERVENCIÓN MALI. FOTOGRAFIA. EDICIÓ DE X 137 CM

18 16 EL MUSEU COM A PRETEXT ARTE COLONIAL, 2008 SÈRIE INTERVENCIÓN MALI. FOTOGRAFIA. EDICIÓ DE X 137 CM

19 ARTE COLONIAL HORIZONTE CRISTO DE LA AGONÍA 2 EDI HIROSE 17 Edi Hirose captura espais en trànsit. En la seva tasca professional diària es relaciona amb diferents espais d exhibició d obres d art quan aquests resten ocults a la mirada pública. Treballa fent reproduccions d obres d art i duent a terme el registre de sales en diferents institucions del seu país d origen, el Perú. En aquest context va poder assistir al procés de remodelació del Museo de Arte de Lima (MALI) l any Un procés que va interpel lar la seva reflexió entorn de la gestió de les obres d art i com aquestes són mostrades al públic, tot originant el seu projecte artístic Intervención-MALI. «Aquesta és la primera vegada que treballo mostrant els processos de trànsit d un espai museístic, tot i que hi va haver algun altre intent. Però sí que he estat treballant en una línia de document fotogràfic d espais o llocs en transició, ja siguin de curt o de llarg termini. Projecte Pozuzo i Indicios formen part d aquesta línia de treball.» Al primer, Hirose va documentar el trànsit humà de la comunitat indígena de Pozuzo a la zona central de la Selva Alta del Perú. I al segon, va capturar arquitectures i hàbitats domèstics en desús. «Cristo de la agonía 2», «Arte Colonial» i «Horizonte» formen part de la sèrie Intervención- MALI, en què posa la mirada en l espai del museu. Hirose va enregistrar les sales de la col lecció permanent del Museo de Arte de Lima mentre s hi estava produint el procés de transformació, captant situacions heterodoxes que d entrada generen bellesa, curiositat i no pocs interrogants. Què passa a les sales del museu quan el visitant no hi té accés? Quines decisions es prenen sobre les obres d art? I sobretot, de quina manera es fa? Perquè, si habitualment el museu se ns presenta com un relat tancat, és en el seu temps d elaboració quan ens mostra la seva pell mutant i la seva parcialitat, el seu estat de vigília i el tractament que reben els objectes i els espais. En Cristo de la agonía 2, Hirose converteix un gest tècnic com l embalatge d uns quadres a mig fer en un mecanisme dual d ocultació-visió que evoca la parcialitat del relat museogràfic. En Arte colonial, és un àmbit sencer del museu el que opera com una peça significativa de silenci. L ocultació passa a ser subjecte de visió. I en Horizonte, uns marcs orfes potencien, com un negatiu, la seva funció principal, reclamen atenció cap a una pintura inexistent o directament cap al buit. «El títol Intervención-MALI és una forma ambigua de descriure el tema. De fet, tot el que es veu a les fotografies d aquesta sèrie és una intervenció, ja sigui de la gent mateixa del museu o meva. També hi ha un element lúdic en el títol de les fotografies. Moltes porten el títol de l obra oculta, en altres casos és un títol descriptiu.» El silenci fotogràfic d Hirose aconsegueix que aturem la mirada allà on no l aturaríem mai. HORIZONTE, 2008 SÈRIE INTERVENCIÓN MALI FOTOGRAFIA. EDICIÓ DE X 137 CM

20 Candida Höfer «L única diferència que té un museu dels altres espais buits que acostumo a fotografiar és la forma com presenta els seus objectes. A part d això, no veig gaire diferència respecte dels altres espais públics que presento i represento.» Candida Höfer (Eberswalde, Alemanya, 1944) és una de les figures més representatives de la fotografia alemanya. Amb un rigor formal extrem, fotografia interiors d edificis públics (biblioteques, museus, arxius, palaus...) quan hi ha cessat l'activitat humana. A més d un treball visual sobre l arquitectura social, la càrrega simbòlica dels espais planteja una reflexió sobre el passat i el present de la cultura. Höfer ha exposat als més prestigiosos centres d art i té obra a nombroses col leccions, com el Centre Pompidou de París, el Museu Folkwang d Essen i el MOMA de Nova York.

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

DOSSIER DE FRANQUICIA

DOSSIER DE FRANQUICIA DOSSIER DE FRANQUICIA QUI SOM?. A LA VAQUERÍA D OSONA contem amb una granja de producció lletera des de fa dècades: El CAMP GRAN, situada a OSONA. En el nostre afany per donar valor al nostre producte

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,

Más detalles

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys

Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Proves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Convocatòria: 2013 Assignatura: FILOSOFIA I) CARACTERÍSTIQUES DE LA PROVA La prova de l examen es realitzarà a partir de les lectures dels cinc textos bàsics

Más detalles

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat

Más detalles

Com fotografiar les nostres peces:

Com fotografiar les nostres peces: 16 H Com fotografiar les nostres peces: optimitzar personalment els propis recursos Impartit per José Miguel García Coordinat per Rosa Cortiella Como fotografiar nuestras piezas: optimizar personalmente

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

EXERCICI 6 PICASA PICASA. EXERCICI 6 PICASA Es tracta de crear i compartir 3 àlbums online utilitzant Picasa Web Álbums i les 3 carpetes de fotos que trobaràs comprimides al costat de l exercici i que, abans de començar, descarregaràs

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

La convocatòria de reunió

La convocatòria de reunió La convocatòria de reunió És el document amb què habitualment es demana la presencia d algú en un lloc i en una data i una hora determinats perquè participi en una reunió. Té un to formal i una estructura

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

Del PERI del Raval al Pla de Barris del

Del PERI del Raval al Pla de Barris del Del PERI del Raval al Pla de Barris del Fa deu anys de l obertura de la Rambla del Raval. El projecte responia a la necessitat de crear nous espais públics, en un barri d alta densitat urbana. Els anys

Más detalles

Centre Jujol-Can Negre ESCOLA MUNICIPAL D ART

Centre Jujol-Can Negre ESCOLA MUNICIPAL D ART Centre Jujol-Can Negre ESCOLA MUNICIPAL D ART PROGRAMA DE CURSOS I ACTIVITATS GENER - MARÇ 2016 CENTRE JUJOL CAN NEGRE COM A ESCOLA MUNICIPAL D ART ESPAI PER L ART, AMB L ART Amb aquests eixos i un espai

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA

EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA Testimoniales de alumnos becados dgadg Foto: Grupo de alumnos de 4º de BBA que colaboran con el Programa de Becas de ESADE Laia Estorach, Alumna de 4º de BBA

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Sociologia Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials. Logos: Significa raó, paraula, estudi, tractat... Per tant la Sociologia

Más detalles

Interferències lingüístiques

Interferències lingüístiques Interferències lingüístiques L ús habitual de dues o més llengües pot provocar fàcilment interferències lingüístiques, és a dir, la substitució de la paraula adequada (per exemple, malaltia) per l equivalent

Más detalles

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant:

1. Normes generals. A més, prenen diferents formes segons si van davant, darrere del verb o si aquest comença o acaba en vocal o en consonant: ELS PRONOMS FEBLES 1. Normes generals Tots els pronoms febles s escriuen sempre separats del verb de diverses maneres: separats: La recordo apostrofats: L obria amb guió: Doneu-me A més, prenen diferents

Más detalles

Biblioteca i serveis universitaris

Biblioteca i serveis universitaris Biblioteca i serveis universitaris 275 Biblioteca i serveis universitaris Biblioteca A més del personal fix, format pel director, la cap de bibliotecàries i vuit professionals més, fem constar la presència

Más detalles

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos Aprenentatge servei Educar per a la ciutadania OCTAEDRO Títol: Aprenentatge servei. Educació per a la ciutadania Autors: Josep Maria Puig, Roser

Más detalles

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació

Más detalles

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan

Más detalles

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell EL PARC GÜELL Història del Parc Güell Antoni Gaudí va construir el Parc Güell a la Muntanya Pelada cap a l any 1900 (principis del segle XX). La Muntanya Pelada és al nord del barri de Gràcia. A l any

Más detalles

Avaluació a 3r d EP 2014-2015. model 2. Competència en comunicació lingüística. Llengua catalana. Nom i llinatges: Grup.

Avaluació a 3r d EP 2014-2015. model 2. Competència en comunicació lingüística. Llengua catalana. Nom i llinatges: Grup. Avaluació a 3r d EP 2014-2015 model 2 Competència en comunicació lingüística Llengua catalana Nom i llinatges: Grup. COMPRENSIÓ ORAL 1. Quin tipus de text has escoltat? A. Una poesia. B. Una descripció.

Más detalles

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 L L E N G U A C A T A L A N A S È R I E 2 S2_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT QUALIFICACIÓ COGNOMS

Más detalles

Apunts sobre el pintor Antoni Torres Fuster. Ramon Ribera Gassol

Apunts sobre el pintor Antoni Torres Fuster. Ramon Ribera Gassol Apunts sobre el pintor Antoni Torres Fuster Ramon Ribera Gassol En el present article apleguem algunes dades sobre la vida i obra del pintor tarragoní Antoni Torres, algunes notícies són extretes de la

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

PICASA: ÀLBUMS DIGITALS

PICASA: ÀLBUMS DIGITALS PICASA: ÀLBUMS DIGITALS SABIES QUÈ...?! Segurament alguna vegada has pensat fer petits retocs fotogràfics, fer un collage o una presentació amb les teves fotografies i música. Amb aquest programa, el Picasa,

Más detalles

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i

Más detalles

DOSSIER DE L EXPOSICIÓ GERARD SALA

DOSSIER DE L EXPOSICIÓ GERARD SALA DOSSIER DE L EXPOSICIÓ GERARD SALA L esperit intangible Llum, aigua, aire Programa de Suport a Exposicions Municipals (SEM) 2009-2010 L esperit intangible. Llum, aigua, aire. Gerard Sala Contingut del

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2008-2009 Filosofia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). Opció A Però encara que la raó, ben orientada i informada, pugui preveure suficientment les conseqüències

Más detalles

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades

Más detalles

extra! de la iaz y WAM

extra! de la iaz y WAM extra! de la iaz y WAM Los extras! de la iaz y WAM son reportajes de actualidad, unas veces gráficos, otras crónicas de texto, elaborados indistintamente por el personal de la iaz, de WAM y por colaboradores

Más detalles

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU 1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges

Más detalles

Mesures d estalvi d aigua

Mesures d estalvi d aigua Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,

Más detalles

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ

Más detalles

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla

Más detalles

Com funcionen les bicicletes?

Com funcionen les bicicletes? Com funcionen les bicicletes? Nom: Data: Dibuixa una bicicleta el més detalladament possible: 1/20 Nom: Data: Després d anar a buscar informació a la biblioteca i a internet, escriu les parts de la bicicleta

Más detalles

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2 Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits

Más detalles

A la nana, Federico García Lorca

A la nana, Federico García Lorca Nom: Data: SOBRE L AUDICIÓ A la nana, Federico García Lorca Mou-te lliurement per l espai seguint la música quan escoltis el tema A. Al tema B fes una volta. Torna a escoltar el poema seguint la lletra

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS

PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS PLAN DE MEJORAS DEL SERVICIO AL CLIENTE DE ABASTECIMIENTO

Más detalles

La grafia emprada en el procés d'aprenentatge lector-escriptor en els centres escolars de Catalunya (Espanya) en l'educació infantil

La grafia emprada en el procés d'aprenentatge lector-escriptor en els centres escolars de Catalunya (Espanya) en l'educació infantil La grafia emprada en el procés d'aprenentatge lector-escriptor en els centres escolars de Catalunya (Espanya) en l'educació infantil Profª Mariluz Puente Balsells Directora del Master en Grafoanàlisi Europea,

Más detalles

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016 CC DOSSIER Sessió 5, dimecres Comissió de Cultura ORDRE DEL DIA 1. Compareixença de Marina V. Mikaelian i Antonio Estarás Amer, en representació de l Associació Russocatalana, davant la Comissió de Cultura

Más detalles

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola Cru-Evolució Mira el món diferent! Una aposta de ciutadania global des de l escola ESO - educació EDUCACIÓ Juntament amb les comunitats i les organitzacions del Sud amb què treballem hem aconseguit que

Más detalles

GESTIÓ DE LES TAXES EN CENTRES PRIVATS CONCERTATS (en castellano más adelante, pág. 5 a 8)

GESTIÓ DE LES TAXES EN CENTRES PRIVATS CONCERTATS (en castellano más adelante, pág. 5 a 8) GESTIÓ DE LES TAXES EN CENTRES PRIVATS CONCERTATS (en castellano más adelante, pág. 5 a 8) Els centres privats concertats no tenen capacitat per a generar els impresos de taxes (046) acadèmiques. No obstant

Más detalles

Càlcul de tants efectius

Càlcul de tants efectius Càlcul de tants efectius Utilització de la funció TIR en el càlcul 1de 39 Exercici 1 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 X 0 1 2 3 4 5 i=0,05 i=0,035 En primer lloc, es calcula el capital X igualant els

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Quants capítols té La torre? Apunta n els títols: 2 Si tenim en compte que Gustave Eiffel mor el 1926, què deuen tenir de diferent el primer i el darrer capítol

Más detalles

Exposició de pintura. TERRES DE BOIRA Verónica Querol 16 d octubre 9 de novembre

Exposició de pintura. TERRES DE BOIRA Verónica Querol 16 d octubre 9 de novembre Exposició de pintura TERRES DE BOIRA Verónica Querol 16 d octubre 9 de novembre PRESENTACIÓN PRESENTACIÓ TERRES DE BOIRA Verónica Querol va començar en el món de la pintura de forma autodidacta en els

Más detalles

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies: POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos

Más detalles

DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR

DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR Objetivos: Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR Mª Victoria Herreras Belled Mª Angeles Asensio I.E.S. L ELIANA Aplicar el

Más detalles

Fem un correu electrónic!! ( )

Fem un correu electrónic!! ( ) Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es

Más detalles

Viena Patrimoni Mundial

Viena Patrimoni Mundial Viena Patrimoni Mundial Al centre de Viena es troba la coneguda catedral de Sant Esteve, d estil gòtic. La seva famosa campana Pummerin sona únicament una vegada a l any per anunciar l Any Nou. En el centro

Más detalles

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Guia d ús per a famílies amb infants de 6 a 11 anys Jocs al web de la Fundació Gala-Salvador Dalí: www.salvador-dali.org

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu Pàgina 1 de 11 ÍNDEX CONFIGURACIÓ D UN NOU COMPTE DE CORREU...3 1 CONFIGURACIÓ GENERAL...3 2 CONFIGURACIÓ NOM COMPTE I ADREÇA DE RESPOSTA...8

Más detalles

Tel.:

Tel.: GUIA TURÍSTICA Tel.: 902 102 365 www.visitpalma.com Una manera diferent de visitar la ciutat és a través de les seves esglésies. Palma és una ciutat rica en arquitectura religiosa, amb el gòtic i el

Más detalles

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord. MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG

Más detalles

Divendres / Viernes - 19h

Divendres / Viernes - 19h 18 Setembre XERRADA Divendres / Viernes - 19h INAUGURAL DE LA SETMANA DEL VI DO ALELLA DO Alella: singularitat i qualitat Oriol Artigas Els vins de la DO Alella estan íntimament lligats al nostre territori

Más detalles

EDITORIAL AFILIATE. Responsable de Comunicació: Toni Baos. Responsable de Formació i Ocupació: Rafael Borràs

EDITORIAL AFILIATE. Responsable de Comunicació: Toni Baos. Responsable de Formació i Ocupació: Rafael Borràs 2 EDITORIAL Confederació Sindical de CCOO de les Illes Balears C/ de Francesc de Borja Moll, 3 07003 Palma Tel. 971 72 60 60 Internet: http://www.ib.ccoo.es Correu electrònic: premsa@ib.ccoo.es Responsable

Más detalles

ELS DIVENDRES D' EIDES

ELS DIVENDRES D' EIDES ELS DIVENDRES D' EIDES CURS 2013/2014 ESCOLA IGNASIANA D'ESPIRITUALITAT INDEX PRESENTACIÓ... 3 22/11/2013 EL FINAL DE LA VIDA. EUTANÀSIA I OBSTINACIÓ TERAPÈUTICA. ACOMPANYAR A UNA BONA MORT. JOAN VIÑAS...

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2012 Història de l art Sèrie 2 Fase específica Opció: Arts i humanitats Qualificació Etiqueta identificadora de lʼalumne/a 1 2 3 4 5 6 7

Más detalles

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

EL BO SOCIAL, APROFITA L! EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

Pequeños instantes, grandes ilusiones

Pequeños instantes, grandes ilusiones OBSTETRICIA ECOGRAFÍA 3/4D Pequeños instantes, grandes ilusiones ecografía 3 4D / Salud de la mujer Dexeus ATENCIÓN INTEGRAL EN OBSTETRICIA, GINECOLOGÍA Y MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓN Quieres conocer a

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

TFGs d oferta pública i concertats:

TFGs d oferta pública i concertats: Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos

Más detalles

PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A

PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A IMPRESOS PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A CURS 2014-15 CEIP CAN PASTILLA CEIP CAN PASTILLA CURS 2014-15 Autorització de l ús de les imatges dels alumnes El

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

CATALUÑA TENDRA A PARTIR DEL PROXIMO CURSO SU PRIMER GRADO UNIVERSITARIO DEDICADO A LA GASTRO

CATALUÑA TENDRA A PARTIR DEL PROXIMO CURSO SU PRIMER GRADO UNIVERSITARIO DEDICADO A LA GASTRO Índex UNIVERSITAT DE BARCELONA Ni bombolla ni aire LA VANGUARDIA 17/02/2014, Pág: 19 Roca apadrina estudios de cocina en las universidades de Cataluña DIARIO DE TERUEL 16/02/2014, Pág: 42 Els futurs cuiners

Más detalles

1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA

1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA L ARQUITECTURA RACIONALISTA A GIRONA. 1 1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA Cap als anys 30 es produeix una ruptura amb les tendències arquitectòniques del moment. La nova arquitectura s'acosta a la proporcionalitat

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles