MOSAICS DE JUSTINIÀ I TEODORA I ELS SEUS SEGUICIS

Transcripción

1 MOSAICS DE JUSTINIÀ I TEODORA I ELS SEUS SEGUICIS

2 DOCUMENTACIÓ GENERAL T tol: mosaics de Justini i el seu seguici i Teodora i la seva cort! Autor: desconegut! Cronologia: 547! Estil: bizant! T cnica: mosaic de tessel les! Suport: mur! Localitzaci original i actual: presbiteri de l'esgl sia de San Vitale, a Ravenna! Tema: L'emperador Justini i la seva esposa Teodora fa, cada un en un mosaic diferent -situats a banda i banda del presbiteri, una ofrena per celebrar la inauguraci de San Vitale.!

3 ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS El que crida immediatament l'atenci d'aquets dos mosaics s l'ampli gamma crom tica, aconseguida a partir d'una gran varietat de tessel les fetes de materials vitris o daurats. Les formes s n precises i estan configurades amb peces molt petites. En contrast amb les escenes molt m s s bries de l'antic Testament i del Nou Testament -que tamb s n presents en el programa iconogr fic de l'esgl sia-, els creadors d'aquests mosaics hi van reflectir un gran luxe, especialment al de Teodora i la seva cort, on es poden observar t niques valuoses, bra alets, anells i pentinats d'una gran riquesa i complexitat.!

4 ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS Les figures s n majestuoses, sobretot la de l'emperador i la de la seva esposa, que duen una aur ola com a senyal de divinitat. Per destacar-los dels altres, els dos personatges centrals -Justini i Teodora-, amb els trets facials personalitzats, s n representats amb vestits foscos.!

5 ANÀLISI FORMAL COMPOSICIÓ Els mosaics es troben a les parets laterals de l'absis de San Vitale de Ravenna i representen l'emperador i la seva muller amb els seguicis respectius en el moment de consagrar la nova esgl sia. El primer mosaic s presidit per Justini amb un recipient d'or a les mans, la seva ofrena, flanquejat al costat dret pel bisbe Maximi de Ravenna i per tres membres de l'esgl sia, que simbolitzen el suport del clergat, i al costat esquerre per dos generals que simbolitzen el reconeixement de l'ex rcit. Un soldat porta un escut que il lustra el crism del Salvador, emblema de Constant, primer emperador rom que va acceptar el cristianisme. A cada extrem del mosaic, i per delimitar-lo, hi ha dues riques columnes cor nties.!

6 ANÀLISI FO R M A L COMPOSICIÓ El mosaic de Teodora i la seva cort, bessó del primer, mostra l'ofrena de Teodora, ricament coberta de pedreria i envoltada pel seu seguici de dames i eunucs. Per donar una idea de l'esplendor de la cort, el mosaic inclou també sumptuoses cortines i una font. La porta per sota de la qual passa el grup serveix per produir la sensació de moviment.! Els artistes demostraren la seva mestria aconseguint dotar d'expressió les cares: si Teodora exhibeix magnificència i determinació, Justinià traspua autoritat.!

7 ANÀLISI FORMAL COMPOSICIÓ Les figures s n planes i allargades, unes caracter stiques que, juntament amb els ulls de mirada fixa que recorden el per ode arcaic grec, es tradueixen en un marcat hieratisme i en una atmosfera irreal.! El fons daurat tamb contribueix a augmentar aquesta sensaci i s e m b l a s u g g e r i r atemporalitat; alhora anul la qualsevol intent de crear perspectiva.! Aix, el naturalisme es perd i el fons nom s aporta a l'acci una atmosfera d'irrealitat.!

8 ANÀLISI FO R M A L ESTIL Ravenna va reunir el conjunt d'art bizantí més impressionant d'occident gràcies al fet que es convertís en ciutat imperial al segle VI. És molt possible que aquests dos mosaics fossin importats des de Constantinoble ja fets. En aquestes dues composicions no hi ha cap tipus de perspectiva; això és mostra de la fi del realisme i de l'inici del simbolisme d'arrels orientals que el cristianisme s'encarregà de difondre pel Mediterrani.!

9 ANÀLISI FORMAL ESTIL La consigna per a l'art relacionat amb el cristianisme va ser des d'aleshores la immobilitat i el respecte de les tradicions. Es troben antecedents d'aquests grups als mosaics grecs de Pel la (Maced nia) i als de la Vil la Adriana a T voli (Roma). Aix mateix, es detecta la influ ncia grega en els plecs de les t niques.!

10 INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ El fet que -despr s de les llargues poques de persecuci l'emperador Constant adopt s la religi cristiana com a religi de l'estat implic per als cristians un replantejament de la seva relaci amb l'art. D'una banda, no podien edificar temples que s'assemblessin als romans o als grecs perqu les seves necessitats eren molt diferents i perqu la mem ria dels cultes dels primers encara era massa recent i evocar-la no semblava la millor manera de conv ncer el poble de canviar de d u. D'altra banda, la B blia prohibia expressament adorar els dols i aix descartava l'estatu ria.! La bas lica, la gran sala de reuni de l' poca cl ssica, fou el model escollit com a recinte de culte, mentre que l'ornamentaci es va resoldre emprant mosaics per tal que!

11 I N T E R P R E TAC I Ó CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ els fidels recordessin què s'havia dit a missa i tinguessin presents els passatges sagrats. El papa Gregori el Gran, que va viure al final del segle VI, fou decisiu en l'acceptació de l'art per part de l'església; argumentà que, com que la majoria dels seus membres no sabien llegir ni escriure, les imatges podien servir per educar-los.! Justinià i la seva muller Teodora aprofitaren també el poder de les imatge situades a l'església per promocionar-se. La posició central i l'aurèola volien fer entendre el seu paper tant en els assumptes humans com en els divins, ja que Justinià esperava ser vist com el tretzè apòstol, el que tenia la missió de fer triomfar el regne de Crist sobre la Terra.!

12 INTERPRETACIÓ FUNCIÓ Els mosaics de Justini i Teodora van ser concebuts i fets per glorificar l'emperador i la seva muller i per mostrar que tenien el suport tant de l'esgl sia com de l'ex rcit.! L'obra, confeccionada durant l'edat d'or de Bizanci, tamb reflecteix el luxe i el poder de la cort.! Tots els personatges que apareixen en aquests mosaics van vestits fastuosament, tal com corresponia a les celebracions de les grans cerim nies politicoreligioses t piques de la concepci lit rgica cesaropapista.! LLUCAY, Toni- Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009!