CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU?
|
|
- Francisco Javier Álvarez Quintana
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU?
2 MICROSCOPI I CÈL LULES Què és la vida? Al llarg de la seva història, la humanitat s ha plantejat moltes preguntes. Algunes, com la següent, es repeteixen de generació en generació: què ens fa estar vius? Què diferencia una pedra d un fong, un arbre d un tronc caigut, un ocell d un núvol? Durant totes les èpoques s han donat diferents respostes a aquestes preguntes. Totes elles es basaven en les observacions de diferents filòsofs i naturalistes realitzades a simple vista, sense l ajuda de cap instrument de precisió. Per saber què és la vida, s havia de mirar de més a prop. I la clau es trobava en les lents. En el segle XVII, el coneixement i la tecnologia de les lents havia millorat ostensiblement. En aquella època, els fabricants de lents van desenvolupar dos instruments que van canviar, literalment, la nostra manera de veure el món: El telescopi, que ens permet veure el món més llunyà. El microscopi, que ens permet veure el món de més a prop; podem endinsar-nos amb ell en el meravellós món microscòpic. Gràcies al microscopi es va poder analitzar de ben a prop l estructura dels éssers vius, descobrint-se el seu component mínim: la cèl lula. Theodore Schwann va recollir les observacions de tots els seus predecessors i, l any 1839, va publicar la seva ja famosa conclusió: Tots els teixits vegetals i animals estan formats per cèl lules o per productes generats per les cèl lules. D ON VÉNEN LES CÈL LULES? La generació espontània refutada D on sorgeix la vida? Per què es podreix la fruita? Com apareixen cucs en un tros de carn en descomposició? Des de l època de l antiga Grècia, l explicació majoritàriament acceptada era la de la generació espontània. Segons els seus defensors, els éssers vius (bacteris, fongs, mosques, cucs) que apareixien en els aliments putrefactes es generaven espontàniament a partir de matèria «no viva». L alternativa era la biogènesi (bio, vida ; genesis, origen ), teoria que defenia que qualsevol ésser viu procedeix d un altre ésser viu. Per refutar-ne qualsevol de les dues, es requerien experiments científics. I aquests es van realitzar entre els segles XVII i XIX per figures com Redi, Needham, Spallanzani, Pasteur i Tyndall. Els resultats dels seus experiments van refutar la generació espontania establint que: Tot ésser viu procedeix d un altre ésser viu. QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? 1
3 La teoria cel lular de Virchow Postulats de la teoria És aleshores quan apareix la figura de Rudolf Virchow, metge prussià. Virchow va acumular una gran quantitat d evidències (pròpies i dels seus col legues) que va publicar en un conegudíssim treball del Rudolf Virchow va popularitzar l aforisme omnis cellula e cellula, que significa que tota cèl lula procedeix d una cèl lula preexistent. Aquesta frase llatina resumeix les principals idees de la teoria cel lular de Virchow. El treball de Virchow està considerat com un punt i final en el camp de la biologia. A partir d aleshores tots els biòlegs treballarien sota un mateix marc teòric: la teoria cel lular. La cèl lula quedava reconeguda com a unitat fonamental de la vida. Gràcies als treballs (en moltes ocasions col laboratius) de persones de diferents camps i nacionalitats, la biologia va poder assentar un dels pilars en què es fonamenta, actualment, la teoria cel lular i que podríem resumir en els punts següents: 1. Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl lules i els productes produïts per elles. 2. Tota cèl lula procedeix d una cèl lula anterior. 3. La cèl lula és la unitat mínima i fonamental de la vida. A partir d aquí podem donar una definició cel lular de la vida: Un ésser viu ha d estar format necessàriament per una o més cèl lules. VARIETAT CEL LULAR Nucli: eucariotes i procariotes La primera gran divisió que podem fer per classificar les cèl lules es basa en la presència o no del nucli. Les cèl lules que no tenen nucli es denominen procariotes (pro, abans ; karion, nucli ). Tots els bacteris són cèl lules procariotes. Les cèl lules que sí que en presenten es denominen eucariotes (eu, nou ; karion, nucli ). Tots els animals, plantes, fongs i alguns microorganismes estan formats per cèl lules eucariotes. QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? 2
4 Els tipus cel lulars Procariotes Les cèl lules procariotes no presenten un nucli definit. Tenen una membrana que separa l interior de l exterior. Podrien semblar unes cèl lules poc complexes, però no és així. Les cèl lules procariotes són éssers vius increïblement complexos que s han adaptat a tota classe d ambients. Estan pertot arreu i tenen una maquinària interna química que els permet fer coses sorprenents. Eucariotes Les cèl lules eucariotes també presenten una membrana cel lular que les separa del medi. Però, a diferència dels procariotes, presenten un nucli ben definit. Aquest nucli està separat de la resta de l espai intracel lular per una membrana. Però no és aquesta l única diferència amb les cèl lules procariotes. Les cèl lules eucariotes presenten una sèrie d orgànuls intracel lulars especialitzats en diferents funcions. Aquí destacarem els més importants. Els mitocondris es troben en totes les cèl lules eucariotes. A diferència del nucli, hi ha més d un mitocondri a cada cèl lula. Els mitocondris són les centrals energètiques de la cèl lula. Hi té lloc, entre altres processos, la respiració cel lular. Cèl lules eucariotes vegetals Les cèl lules vegetals són un cas especial. Com a cèl lules eucariotes que són, presenten membrana cel lular, nucli i mitocondris. Però, a més a més, posseeixen certes característiques que les diferencien de la resta dels eucariotes. D una banda, presenten uns orgànuls semblants als mitocondris, però amb una funció clarament diferent: els cloroplasts. S hi duu a terme la fotosíntesi mitjançant la qual els vegetals poden fabricar matèria orgànica a partir del diòxid de carboni i la llum (en aquest procés desprenen oxigen). De l altra, les cèl lules vegetals presenten una «paret» que protegeix la seva membrana cel lular: la paret cel lular vegetal. Aquesta paret condiciona la forma i la fermesa de les plantes i influeix en el creixement i la comunicació entre les cèl lules. Les cèl lules d un individu són totes elles d un mateix grup: si és un animal, totes són eucariotes animals, si és un vegetal, totes les cèl lules són eucariotes vegetals. Tanmateix, no totes realitzen les mateixes funcions i, per tant, no totes són iguals. A dins del cos humà, per exemple, hi ha una enorme quantitat de tipus cel lulars. Les neurones transmeten informació mitjançant impulsos elèctrics; els glòbuls blancs ens defensen; els glòbuls vermells transporten oxigen per la sang; cert tipus de cèl lules del pàncrees estan especialitzades a produir insulina; algunes cèl lules dels ovaris generen òvuls; algunes cèl lules dels testicles generen espermatozoides; i així, fins a uns doscents tipus diferents de cèl lules. QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? 3
5 La comunicació Per tal que tot funcioni en un cos tan complex com el d un organisme pluricel lular és necessària una bona comunicació i relació entre els seus components, les cèl lules. Les nostres cèl lules estan contínuament «parlant» entre elles i és aquesta comunicació la que ens manté sans. Les cèl lules es comuniquen, majoritàriament, a través de senyals químics. Els medicaments dels quals disposem actualment actuen a aquest nivell, modificant o restituint els senyals entre les cèl lules. Quan les comunicacions entre les nostres cèl lules fallen, podem començar a tenir problemes. Les cèl lules cancerígenes, per exemple, són cèl lules que «no escolten raons», ignoren el que les seves veïnes els diuen. En anar pel seu compte, perjudiquen l organisme i fins i tot, el poden arribar a matar. L organització A més a més de la comunicació, és necessària una bona organització. Les cèl lules s organitzen formant teixits, que es conjuguen per formar òrgans. Així doncs, els diferents tipus cel lulars s agrupen per formar estructures més grans i millor organitzades. És el cas, per exemple, d òrgans com el fetge, el ronyó, etc., constituïts per diferents tipus cel lulars que funcionen coordinadament. Aquests òrgans s organitzen funcionalment en allò que es denominen sistemes. Així, el sistema excretor està format per diferents òrgans, com els ronyons o la bufeta. Les cèl lules, teixits, òrgans i sistemes són les peces de les quals estem formats. Les funcions vitals A més a més de la comunicació que té lloc entre les cèl lules d un mateix organisme s ha de tenir en compte la relació que existeix entre aquest i l exterior. De fet, la funció de relació és una de les denominades funcions vitals essencials. Vegem-les. Funció de relació: tot ésser viu té la capacitat per relacionar-se amb el seu entorn. Això suposa rebre estímuls del voltant, integrar-los i respondre ls o no. Funció de nutrició: tot ésser viu es nodreix, és a dir, obté energia i matèria de diferents substàncies i les utilitza per al seu manteniment i el seu funcionament. Funció de reproducció: tot ésser viu té la capacitat de reproduir-se; és a dir, tot ésser viu pot, ha pogut i podrà contribuir a la generació de nous individus de la seva espècie. QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? 4
Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:
LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,
Más detallesTEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per
Más detallesLES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL
LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:
Más detallesBIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans
BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden
Más detallesOrigen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4
Origen i evolució de la vida Temes 2, 3 i 4 De quina vida parlem? Humans i altres animals. Vegetals. Fongs. Protoctistes. Monera (bacteris). Provant d entendre què és la vida Els éssers vius estan formats
Más detallesEls éssers vius. Els cinc regnes... (Conceptes fonamentals a recordar)
Els éssers vius. Els cinc regnes... (onceptes fonamentals a recordar) La Terra i la vida. La vida en el planeta Terra és possible gràcies a: La temperatura del planeta, ni massa alta ni massa baixa, i
Más detallesESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:
ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,
Más detallesbiología Versión impresa Qué es un ser vivo?
biología Versión impresa Qué es un ser vivo? MICROSCOPIO Y CÉLULAS Qué es la vida? A lo largo de su historia, la humanidad se ha planteado muchas preguntas. Algunas de ellas se repiten generación tras
Más detallesTEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS
Más detallesWALL E, EVA i la planta dins la sabata
WALL E, EVA i la planta dins la sabata 1.-Per què WALL E està tot sol a la Terra? 2.-Aquesta és l EVA (EVE en anglès). Com arriba a conèixer al robot terrestre? 3.-WALL E, EVA i la planta dins la sabata.
Más detallesBIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR
BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR 1. Els briòfits són un grup de vegetals que presenten alternança de generacions, amb un cicle biològic diplohaplont. Aquest cicle es caracteritza perquè sobre el
Más detallesNOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
Más detalles1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents:
1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents: a) Està formada per milers de milions d estrelles. b) Orbita entre Mart i Júpiter. c) La Terra només en té un. d) És
Más detallesEl llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.
EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesALIMENTS I NUTRIENTS
ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesLA CÉLULA: UNIDAD DE ESTRUCTURA Y FUNCIÓN LA CÈL LULA: UNITAT D'ESTRUCTURA I FUNCIÓ
LA CÉLULA: UNIDAD DE ESTRUCTURA Y FUNCIÓN LA CÈL LULA: UNITAT D'ESTRUCTURA I FUNCIÓ JUNIO 2002 a) Enuncia los principios que definen la Teoría Celular. Enuncieu els principis que defineixen la Teoria Cel
Más detallesTema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Más detallesCitelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesEscherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.
2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesL ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Más detallesTema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa
Què és la geosfera? Tema 3 La geosfera. Minerals i roques 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa Quina estructura presenta? Què és l escorça? Quines característiques té? Quins tipus d
Más detallesTema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR
Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 1. Idees antigues 2. Origen de l Univers i components 3. El Sistema Solar - Planetes interiors - Planetes exteriors 4. Personatges històrics 1. Idees antigues Des de
Más detallesAdaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica
Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica
Más detallesORIGEN DE LA VIDA. 1. Teoria de la generació espontània -Experiment de Redi -Experiment de Pasteur 2. Teoria endosimbiòtica
ORIGEN DE LA VIDA 1. Teoria de la generació espontània -Experiment de Redi -Experiment de Pasteur 2. Teoria endosimbiòtica Teoria de la generació espontània Esta idea comença en l època grega i Aristòtil
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesTema 3: Les plantes i els fongs
En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs
Más detalles5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del
El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs
Más detallesBiologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesEl perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla
MOODLE 1.9 PERFIL PERFIL Moodle ofereix la possibilitat que els estudiants i professors puguin conèixer quines són les persones que estan donades d alta a l assignatura. Permet accedir a la informació
Más detallesLA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics
Más detallesRecursos humans i responsabilitat social corporativa
Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat
Más detalles1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible
LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta
Más detallesTítol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.
Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Autors: Piedad Guijarro i Pere Cruells Centre: ETSAB Secció de Matemàtiques
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesAquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.
UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesUnitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesTema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Más detallesLA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
Más detallesLA MEIOSI. A quina etapa de la vida de la cèl lula creieu que s'ha produït la duplicació?
LA MEIOSI El procés 1 La meiosi és el tipus de divisió cel lular que es produeix en cèl lules especialitzades relacionades amb processos sexuals. Per exemple, en els aparells reproductors dels animals
Más detallesRevisant la taula periòdica
Revisant la taula periòdica Nivell a qui s adreça Temes Fonament Aquesta activitat està pensada per a alumnes entre els 14 i els 16 anys, que ja hagin estudiat la taula periòdica. També pot ser útil com
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17
ELS ECOSISTEMES ' 5A. Curs 16/17 TIPUS D'ECOSISTEMES ECOSISTEMA DE BOSCOS Es un ecosistema terrestre en el que la vegetació predominant es l'arboria. Els arbres proporcionen refugi i aliment a nombrós
Más detallesL HORA DE LA GRAMÀTICA
L HORA DE LA GRAMÀTICA ELS VERBS COPULATIUS Ens toca estudiar una mena de verbs molt especials. Pel funcionament que tenen, pel complement que porten, pel tipus d oracions que formen... són els verbs copulatius!
Más detallesFotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.
Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil
Más detallesFitxes de repàs UNITAT 4
CEIP Lucentum Curs 2013-2014 Fitxes de repàs UNITAT 4 Nom Data: 1) Roques, rierol, pluja, arena, núvols, aire 2) Roure, aranyes, herba, esquirols, mosques, ocell, raboses, ratolins, bolets, bacteris Perque
Más detallesLES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES
LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES La llengua, com a codi i sistema de comunicació verbal, es produeix i s utilitza de maneres diferents. Per això en qualsevol llengua hi ha diverses varietats lingüístiques.
Más detallesHi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
Más detallesDIVERSITAT CEL LULAR: VEGETAL I ANIMAL
DIVERSITAT CEL LULAR: VEGETAL I ANIMAL Introducció En Marc, fins ara ha observat només teixits vegetals. Es pregunta si els animals també estaran formats per cèl lules. Vosaltres, què creieu? Com ho podríem
Más detallesIntroducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Más detallesINTERACCIÓ GRAVITATÒRIA
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels
Más detallesLA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA
1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA DEFINICIÓ: La capacitat física que coneixem com a força permet a la persona crear una tensió muscular a fi de vèncer una oposició o una sobrecàrrega (aixecar objectes, empènyer,
Más detallesCONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesDossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.
1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:
Más detallesEnzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina
Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Els enzims al lostèrics són els que poden
Más detalles3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA
3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.
Más detallesCom participar en un fòrum
Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les
Más detallesTema 5: El sistema solar i l univers
Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesConjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció.
7.1. Concepte d animal (pàgina 189) 1. Digues què estudia la zoologia. 2. Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: animal, cel lular, òrgans, relació, reproducció, eucariotes, nutrició,
Más detallesUNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesLa visió de l'univers a través de la història
La visió de l'univers a través de la història Les societats primitives ja es preguntaven quin va ser l'origen de l'univers, però les respostes a aquesta pregunta no tenien cap fonament científic, sinó
Más detallesENQUESTES SATISFACCIÓ 2014
ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ÍNDEX 1.-Enquestes Satisfacció... pàg. 1 2.-Resultats de les enquestes... pàg. 1 2.1-Enquestes als usuaris... pàg. 1 2.2-Enquestes als familiars...
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesCharles Darwin ( )
Charles Darwin (1809-1882) Charles Darwin Estudià teologia, història natural, botànica i geologia a Cambridge. Acabats els estudis, es va embarcar com naturalista al Beagle, que va fer la volta al món
Más detallesTEMA 4: CLASSIFICACIÓ D'ESSERS VIUS. ELS ANIMALS
TEMA 4: CLASSIFICACIÓ D'ESSERS VIUS. ELS ANIMALS ELS CINC REGNES D'ÉSSERS VIUS 1. Regne dels animals 2. Regne de les plantes 3. Regne dels fongs 4. Regne dels bacteris 5. Regne dels protozous i les algues
Más detallesEls éssers vius. Sabem què és la vida? Què estudiaràs. 1 Així som els éssers vius 2 Les cèl lules i els seus tipus 3 La descoberta de les cèl lules
Els éssers vius Sabem què és la vida? Per a la ciència, mai no ha sigut senzill establir un límit entre allò que està viu i allò que no ho està, ja que, vives o no, les coses són matèria. Sembla que les
Más detallesL ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear
L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta
Más detallesDefinició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.
L ORGANIGRAMA Introducció A tota empresa és important concretar les tasques que realitzaran les persones que hi treballen, agrupar-les creant llocs de treball i relacionar aquests llocs adjudicant capacitats
Más detallesTaller de creació de videojocs amb Scratch
Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 franksabate@gmail.com carlota.bujons@gmail.com 1. Descripció
Más detallesSABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos
SABI: Sistema de Análisis de Balances Ibéricos Contingut: informació financera i comptable d aproximadament 1,3 milions empreses espanyoles. Conté un històric de comptes anuals de gairebé 20 anys, segons
Más detallesTècniques de cerca efectiva
Bloc 2. Massa informació i poc temps Tècniques de cerca efectiva Gemma Mascaró Cristina Clotet Biblioteca de la UVic OBJECTIUS Després de completar aquesta activitat has de ser capaç de: Desenvolupar una
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesCONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius Error! Marcador no definido.de Grau Superior Biologia
CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d'accés a Cicles Formatius Error! Marcador no definido.de Grau Superior 2000 Part específica Biologia Per accedir a cicles formatius de grau superior: Gestió i organització
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detalles2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN
2. ORACIÓ SUBORDINADA ADJECTIVA: Funció CN Les oracions subordinades de relatiu adjectives funcionen dins l oració principal com a complement d un nom, el qual és el seu antecedent: Han castigat els alumnes
Más detallesQuè és regne? Així per la seua complexitat i evolució tenim els cinc regnes: Moneres. Protists. Animal. Vegetal. Fongs
ELS ESSERS VIUS Què és regne? Per a poder definir un esser viu des del més senzill fins als més complexos cal entendre què els esses vius presenten una gran diversitat de formes i grandàries, i la taxonomia
Más detallesTema 2: L economia europea
En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els
Más detallesTema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES
Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions
Más detallesÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Más detallesDE QUÈ ESTÀ FET EL NOSTRE COS?
DE QUÈ ESTÀ FET EL NOSTRE COS? Activitat.- Poseu un exemple de cada nivell d organització prenent com a model el vostre cos. Consulteu aquestes webs: - http://svt.ac-creteil.fr/archives/media/meds/zoomflash/zoom6c.html
Más detallesEstructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Más detallesU.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR
1.- LLEIS PONDERALS : FORMACIÓ DE COMPOSTOS A les reaccions químiques, els àtoms s uneixen mitjançant certs tipus d enllaços formant molècules o cristalls. Aquestes reaccions (combinacions d àtoms) compleixen
Más detalles