Els éssers vius. Sabem què és la vida? Què estudiaràs. 1 Així som els éssers vius 2 Les cèl lules i els seus tipus 3 La descoberta de les cèl lules
|
|
- Alfonso Córdoba Santos
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Els éssers vius Sabem què és la vida? Per a la ciència, mai no ha sigut senzill establir un límit entre allò que està viu i allò que no ho està, ja que, vives o no, les coses són matèria. Sembla que les diferències consistixen en el fet que tot ésser viu intercanvia matèria i energia amb el medi, canvia de forma, reacciona als canvis de l entorn i és capaç de generar més vida. Per què és especial la matèria viva? La seua organització és molt més complexa que la de la matèria inerta. Però, aquesta organització té a veure amb el fet d estar vius? Durant segles, la ciència ha buscat una unitat mínima de matèria amb vida. Això només ha estat possible a partir del desenvolupament dels microscopis i d altres avanços, que ens han permés descobrir aquesta unitat: la cèl lula. Quines característiques compartixen els éssers vius? Descriu i dibuixa una cèl lula. Són iguals les cèl lules de tots els éssers vius? Sense els microscopis no s haurien descobert les cèl lules. Per què? Què estudiaràs Així som els éssers vius 2 Les cèl lules i els seus tipus 3 La descoberta de les cèl lules
2
3 Així som els éssers vius La Terra està habitada per una varietat enorme d éssers vius que els científics classifiquen en cinc grans grups o regnes: moneres, protoctists, fongs, plantes i animals. A pesar de les diferències que hi ha entre els organismes dels diferents regnes, tots els éssers vius tenim tres característiques en comú: la nostra composició química és similar, realitzem les tres funcions vitals i estem formats per cèl lules.. La nostra composició química és similar En la web Pots consultar les presentacions «Els cinc regnes», «Recordem què és un compost químic», «La composició dels éssers vius» i «Els nivells d organització dels éssers vius». També hi trobaràs l activitat interactiva «Classifique éssers vius segons el seu nivell d organització». Tots els éssers vius estem formats per compostos químics molt semblants. Alguns són inorgànics i altres són orgànics. Els compostos inorgànics tenen molècules senzilles que no estan formades per cadenes d àtoms de carboni. Els que més abunden en els éssers vius són l aigua (entre un 60% i un 90% de la composició dels éssers vius és aigua) i els minerals. Els compostos orgànics tenen molècules complexes formades per cadenes d àtoms de carboni unides a altres àtoms. Els que formen part dels éssers vius són els hidrats de carboni, els lípids, les proteïnes, l ADN, les vitamines.2 Realitzem les tres funcions vitals Tots els éssers vius realitzem tres conjunts de processos anomenats funcions vitals. Són la nutrició, la relació i la reproducció. La nutrició consistix a prendre substàncies de l entorn; utilitzar-les per a obtindre energia, per a créixer o per a reparar les parts que s han fet malbé, i eliminar les substàncies de rebuig resultants. La relació consistix a percebre els canvis que es produïxen en l ambient, anomenats estímuls, i reaccionar-hi de forma adequada. La reproducció és la capacitat que tenen els éssers vius per a generar descendents amb les mateixes característiques..3 Estem formats per cèl lules Tots els éssers vius estem constituïts per cèl lules. Una cèl lula és la unitat mínima d un ésser viu que pot realitzar les funcions vitals. Segons el nombre de cèl lules que componen un ésser viu, distingim dos tipus d éssers: unicel lulars i pluricel lulars. Els éssers unicel lulars estan formats per una sola cèl lula. En alguns casos, formen agrupacions d individus, anomenades colònies. Els éssers pluricel lulars estan formats per moltes cèl lules que funcionen com un tot integrat. Tenen diferents nivells d organització, segons que tinguen teixits, òrgans, aparells o sistemes. Activitats Reforça el vocabulari Definix nutrició, relació, reproducció i cèl lula. Intenta confeccionar un glossari amb tots els termes nous que trobaràs al llarg del curs. Si vols crear-lo amb un programa informàtic, consulta Expressa el que saps 2 Quin és el component més abundant en els éssers vius? 3 Què diferencia els composts inorgànics dels orgànics? Treballa amb imatges 4 Observa la il lustració de la pàgina de la dreta i respon: a) Quins regnes inclouen éssers vius unicel lulars? b) Quins nivells d organització es donen entre els components del regne dels animals? c) Quin dels cinc regnes inclou els éssers vius amb un nivell d organització superior? En què consistix aquest nivell? 0
4 UNITAT La diversitat dels éssers vius, la classificació i els nivells d organització Mamífers UNICEL LULARS PLURICEL LULARS Sense teixits Amb teixits sense òrgans Amb òrgans sense aparells Amb aparells i sistemes Peixos Cianobacteris Gimnospermes Mol luscos Falgueres Algues pluricel lulars Molses Colònies d algues Artròpodes Angiospermes Floridures Fongs amb bolets Amfi bis Pòlips Aus Rèptils Platihelmints Meduses Esponges Bacteris Protozous Llevats MONERES PROTOCTISTS FONGS PLANTES ANIMALS
5 2 Les cèl lules i els seus tipus 2. Així són les cèl lules Per a observar cèl lules, necessitem l ajuda d un microscopi perquè, en general, són tan menudes que no es distingixen a simple vista (només tenen entre 0,00 i 0, mm). Per aquest motiu, diem que les cèl lules són microscòpiques. Les estructures bàsiques de totes les cèl lules Totes les cèl lules tenen tres estructures bàsiques: la membrana plasmàtica, el citoplasma i el material genètic. La membrana plasmàtica és un embolcall molt fi que circumda la cèl lula i que regula l intercanvi de substàncies amb l exterior. El citoplasma és el líquid espés que ompli l interior cel lular. Conté diversos orgànuls cel lulars, que són estructures encarregades de realitzar les funcions cel lulars. El material genètic (ADN) és una substància amb aspecte fibrós (forma una espècie de fils) que controla l activitat cel lular. En la web Trobaràs la presentació titulada «Tipus de cèl lules» i l activitat interactiva titulada «Les parts de la cèl lula». El treball científic Consulta la tasca per a investigar I, titulada «Com s observen les cèl lules», per aprendre a realitzar aquest tipus d observacions. 2.2 Tipus de cèl lules Segons on se situa el material genètic, es distingixen dos tipus de cèl lules: les procariotes i les eucariotes. Les cèl lules procariotes Les cèl lules procariotes tenen l ADN al citoplasma. Són el tipus de cèl lules característiques dels bacteris. Aquestes cèl lules tenen una paret cel lular rígida que circumda la membrana. Algunes tenen també filaments (com les fímbries, que les fixen al substrat, o com els flagels, que poden agitar per a desplaçar-se). Els únics orgànuls que tenen són els ribosomes, que fabriquen proteïnes. Així és una cèl lula procariota Flagel Material genètic Paret cel lular Ribosomes Membrana plasmàtica Paret cel lular Fímbries 2
6 UNITAT Les cèl lules eucariotes Les cèl lules eucariotes tenen l ADN dins d un orgànul anomenat nucli. Són el tipus de cèl lules pròpies dels protoctists, els fongs, les plantes i els animals. Aquestes cèl lules tenen una gran varietat d orgànuls. Alguns, com els ribosomes (que fabriquen les proteïnes), els lisosomes (que digerixen substàncies) o els mitocondris (que produïxen l energia que la cèl lula necessita), són comuns a totes les cèl lules eucariotes. En canvi, altres són exclusius de les cèl lules de determinats éssers. Per exemple: Les cèl lules vegetals (les de les plantes i les algues) tenen cloroplastos (els orgànuls que realitzen la fotosíntesi) i grans vacúols que emmagatzemen aigua. A més, tenen una paret cel lular rígida. Les cèl lules dels animals tenen uns orgànuls anomenats centríols, que intervenen en la divisió cel lular i en la formació de cilis i flagels (uns filaments responsables dels moviments cel lulars). Activitats Reforça el vocabulari Definix els conceptes següents: microscòpic, cèl lula procariota i cèl lula eucariota. Organitza la informació 2 Resumix en una taula les semblances i les diferències que hi ha entre les cèl lules dels animals i les cèl lules dels vegetals. Resumix en un dibuix 3 Fes un esquema d una cèl lula procariota i assenyala n les parts. Així és una cèl lula eucariota vegetal Així és una cèl lula eucariota animal Paret cel lular Membrana Nucli Ribosomes Lisosomes i altres vesícules Vacúol Cloroplast Mitocondri Centríols 3
7 3 La descoberta de les cèl lules Ara sabem que els éssers vius estan formats per cèl lules i que aquestes són les unitats bàsiques de la vida. Tanmateix, descobrir això va requerir segles d investigació i no fou possible fins a la invenció del microscopi. 3. Al principi, només observacions En el segle xvii, molts naturalistes començaren a utilitzar microscopis primitius per observar i descriure detalls dels éssers vius. D aquesta època daten les observacions de teixits realitzades per l italià Marcello Malpighi, o de microorganismes en l aigua, com els que va observar l holandés Anton van Leeuwenhoek. L any 665, l anglés Robert Hooke examinà una làmina de suro i va veure que estava formada per unes cavitats semblants a una bresca d abelles; per això les anomenà, en llatí, cella (cel les o cèl lules). No fou conscient del que eren en realitat (el suro està format per les parets de cèl lules vegetals mortes), però els posà el nom que hui utilitzem. Durant la resta del segle xvii i el xviii, l observació de cella en les estructures microscòpiques de plantes i animals va fer sospitar a molts científics que les cèl lules podrien ser components bàsics de la vida. En la web Trobaràs les presentacions «Història de la teoria cel lular», «Videocòmic: la teoria cel lular», «L aportació de Ramón y Cajal» i l activitat interactiva «Els principis de la teoria cel lular». 3.2 La teoria cel lular Ja en el segle xix, la fabricació de microscopis de millor qualitat va permetre que alguns científics pogueren descriure estructures cel lulars, com el citoplasma i el nucli, i que identificaren les cèl lules com les unitats fonamentals de què es componen els éssers vius. Tanmateix, foren tres científics alemanys, el botànic Matthias Schleiden, el zoòleg Theodor Schwann i el metge Rudolf Virchow, els qui van resumir aquestes idees en una de les teories més importants de la biologia: la teoria cel lular. Els tres principis d aquesta teoria són els següents: La cèl lula és la unitat estructural dels éssers vius. És a dir, tots els éssers vius estan formats per una o més cèl lules. La cèl lula és la unitat funcional dels éssers vius. És a dir, és la part més menuda d un ésser viu capaç de realitzar les funcions vitals. La cèl lula és la unitat d origen dels éssers vius. És a dir, tota cèl lula prové d una altra cèl lula. Aquesta teoria es va anar confirmant per a tots els éssers vius. L espanyol Santiago Ramón y Cajal la va demostrar fins i tot per al teixit nerviós quan va descriure cèl lules (neurones) en aquest teixit, que semblava que tenia una aparença fibrosa, molt complexa i no cel lular. A partir de l acceptació de la teoria cel lular, els biòlegs se centraren a revelar els detalls de l interior cel lular. El desenvolupament del microscopi òptic i, sobretot, del microscopi electrònic, que augmenta entre i un milió de vegades la imatge, ha fet possibles nous avanços. Activitats Reforça el vocabulari Explica què signifiquen aquests conceptes: unitat estructural, unitat funcional i unitat d origen. Expressa el que saps 2 Quina importància va tindre el microscopi en la descoberta de les cèl lules? Tin iniciativa 3 Tria un dels investigadores que s esmenten en el text i prepara un informe en el qual dónes la teua opinió sobre la importància que va tindre la seua aportació per a la humanitat. 4 Fes una redacció en la qual digues si t agradaria ser un científic com els d aquesta pàgina i què t agradaria descobrir. 4
8 UNITAT Principals fets històrics en la descoberta de les cèl lules Robert Hooke. Observà cel les en làmines de suro i les anomenà cèl lules. Anton van Leeuwenhoek. Observà microorganismes en l aigua. Marcello Malpighi. Observà talls de plantes i d animals. Microscopi òptic primitiu Tall de planta Cel les Cèl lules animals M. Schleiden i T. Schwann. Identificaren les cèl lules com a unitats estructurals en animals i plantes. Nuclis Cèl lules dividint-se R. Virchow. Determinà que la cèl lula és la unitat funcional i d origen dels éssers vius. Robert Brown. Identificà el nucli en cèl lules vegetals. Cèl lules vegetals Cèl lules nervioses (neurones) S. Ramón y Cajal. Comprovà la teoria cel lular per al cas del teixit nerviós. El microscopi òptic es va perfeccionar. El microscopi electrònic va permetre observar l interior cel lular molt ampliat. 5
9 Desenvolupa les teues competències Cinema i ciència Després d explicar quina és la dimensió de les cèl lules, la professora projectà a classe una seqüència d una pel lícula de ciència ficció. En aquesta, el protagonista, un galant d un metre huitanta, amb una espècie de vestit de bus, sofria els efectes del «Raig encongidor»: uns científics l havien reduït a una mil lèsima part de la seua mida i l observaven amb la «microcàmera de 000 augments». L havien injectat en la sang d una bella astronauta. Allà, entre els glòbuls rojos, havia de trobar i destruir un microbi paràsit extraterrestre que, per la forma i les dimensions, recordava un protozou. La professora va parar la pel lícula en un fotograma en el qual l heroi esquivava un glòbul roig que l envestia a gran velocitat i que, comparat amb ell, era de la grandària d un cotxe, i els va dir: En aquesta seqüència hi ha algunes dades científiques que coneixem en l actualitat i que no han tingut en compte els realitzadors de la pel lícula. A què penseu que em referisc? A l aula es va crear una gran confusió. Alguns estudiants expressaren idees sobre la possibilitat real d encongir algú; uns altres, sobre la conveniència d eliminar, o no, un organisme extraterrestre Quan s acabà la classe, la professora comentà: Les vostres reflexions han resultat molt interessants, però hi ha un aspecte de la seqüència que no heu tingut en compte. Us he enviat a tots el fotograma per correu electrònic, juntament amb algunes dades i unes preguntes. Treballeu amb això. Demà posarem en comú les vostres conclusions. Observa i investiga Fixa t en el correu electrònic que va enviar la professora. Intenta resoldre en el quadern les preguntes que s hi plantegen. Observa, investiga i opina 2 Creus que és possible encongir algú? 3 Què intentava la professora que aprengueren els estudiants amb la pel lícula? PER ALS MEUS ALUMNES. Quines creus que serien les dimensions del protagonista una vegada reduït mil vegades? 2. De quines dimensions es podria veure el protagonista amb la càmera de 000 augments? I el glòbul roig? 3. Observa el fotograma i, d acord amb els teus càlculs, intenta explicar quin és l error de la pel lícula. Longituds reals d algunes cèl lules Bacteri = μ = 0,00 mm Glòbul roig humà = 0 μ Protozou = 00 μ Longitud que tindrien vistes amb 000 augments Bacteri = 000 μ = mm Glòbul roig humà = 0000 μ = cm Protozou = μ = 0 cm 6
10 Organitza les teues idees UNITAT Copia en el quadern l esquema que apareix a continuació i completa l. 2 Fes en el quadern un esquema similar per a resumir els nivells d organització. Els éssers vius compartim tres característiques La nostra composició química és similar Realitzem les tres Estem formats per una o més és a dir, estem compostos per molècules que són Inorgàniques, com:... Orgàniques, com: que tenen tres estructures bàsiques que poden ser que són, segons la teoria cel lular, Citoplasma amb (ADN) Unitat... Unitat... Unitat de Eucariotes... Eucariotes... 7
11 Comprova com progresses Utilitza el vocabulari i expressa t Definix els termes següents: membrana plasmàtica, citoplasma, cloroplast, mitocondri, centríol, material genètic, nucli. 2 Escriu en el quadern dues frases amb sentit que incloguen els termes següents: a) Inorgànics, compostos, éssers vius, orgànics, químics, semblances. b) Procariotes, ADN, nucli, citoplasma, eucariotes, orgànuls. 3 Les frases següents són falses. Explica per què en cada cas: a) Tots els éssers vius, excepte els bacteris, estan formats per cèl lules. b) Totes les cèl lules tenen membrana plasmàtica, citoplasma i nucli. c) Les cèl lules eucariotes tenen nucli, però no tenen orgànuls. d) Les cèl lules eucariotes vegetals tenen cloroplastos, però no tenen mitocondris. 4 Escriu en el quadern un text d unes deu línees per a exposar els principis de la teoria cel lular. Anomena els científics que l enunciaren. Treballa el que has aprés 5 Explica quin tipus de cèl lula és la que apareix en la il lustració i escriu en el quadern els noms dels orgànuls assenyalats amb nombres Observa les fotografies preses amb un microscopi òptic i contesta les qüestions: a) Raona quina imatge pertany a una cèl lula animal i quina a una cèl lula vegetal. b) Anomena les estructures cel lulars que hi reconegues. c) Dibuixa les cèl lules de les fotografies. 7 Classifica els compostos següents com orgànics o inorgànics: a) Glúcids. b) Aigua. c) Vitamines, proteïnes, lípids, àcids nucleics, sals minerals. 8 Raona si aquestes frases són vertaderes o falses: a) El regne moneres està format només per organismes unicel lulars, i els altres quatre regnes, només per organismes pluricel lulars. b) En tots els regnes hi ha organismes pluricel lulars. c) Els regnes de les plantes i dels animals només inclouen éssers pluricel lulars amb teixits. d) Tots els components del regne dels animals tenen òrgans. 8
12 UNITAT 9 Raona si les frases següents, relacionades amb la teoria cel lular, són vertaderes o falses: a) Tots els éssers vius estan formats per més de dues cèl lules. b) El nucli de les cèl lules és la part més menuda d un ésser viu capaç de realitzar les funcions vitals. c) Totes les cèl lules, excepte els bacteris, provenen d una altra cèl lula. d) Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl lules procariotes. Aplica-hi les matemàtiques 0 Com saps, les cèl lules tenen unes dimensions microscòpiques. Per a mesurar-les, s utilitza una unitat anomenada micròmetre o micra (µ). µ = 0,00 mm = 0,00000 m a) Observa els bacteris de la fotografia i calcula la longitud real d un d aquests. Si col locàrem en fila un grup d aquests bacteris, quants en cabrien en un mil límetre? Progressa pel teu compte Els dibuixos de cèl lules que es mostren en els llibres de text són una interpretació de les observacions realitzades amb els microscopis. Per exemple, la fotografia que veus a continuació es va realitzar quan es va observar al microscopi electrònic un tall finíssim d un grup de cèl lules vegetals. Després, amb un ordinador, es va aïllar la imatge d una sola cèl lula i es van acolorir les diferents estructures observables, que corresponen a algunes de les parts de la cèl lula que has estudiat. Cloroplast Nucli Paret cel lular Mitocondri Vacúol augments b) Calcula a quants augments està feta aquesta fotografia, si sabem que la mida real d aquestes cèl lules és de 0 micres. Si ara compares la fotografia amb el dibuix de la cèl lula vegetal que has estudiat en aquest llibre, tindràs una idea de com es veuen al microscopi algunes parts de la cèl lula i com s interpreten en els dibuixos. a) Ara observa la fotografia següent i intenta identificar els orgànuls enumerats. b) Digues de quin tipus de cèl lula es tracta. 2 9
LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA
LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA JUNIO 2002 a) Estructura general de un aminoácido. Concepto de péptido Estructura general d'un aminoàci. Concepte de pèptid b)
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detallesUNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:
UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents
Más detallesCIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU?
CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? MICROSCOPI I CÈL LULES Què és la vida? Al llarg de la seva història, la humanitat s ha plantejat moltes preguntes. Algunes, com la següent,
Más detallesTREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS. 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs
TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs 3. Què és la exfoliació i la fractura? Posa exemples 4. Digues quins
Más detallesDOSSIER DE RECUPERACIÓ- SEGON TRIMESTRE. PRIMER D ESO A, B i D
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES. INS RAMON TURRÓ I DARDER BIOLOGIA I GEOLOGIA MALGRAT DE MAR DOSSIER DE RECUPERACIÓ- SEGON TRIMESTRE. PRIMER D ESO A, B i D NOM I COGNOMS: NOTA: UNITAT 3 DE BIOLOGIA I GEOLOGIA:
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesBiologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació
Más detallesEscherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.
2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les
Más detallesPág ª) Qué es un ser vivo? Un ser formado por células que es capaz de desempeñar las tres funciones vitales:
TEMA 1 Pág. 160 1ª) Qué es un ser vivo? Un ser formado por células que es capaz de desempeñar las tres funciones vitales: Pág. 10 2ª ) Qué reinos de seres vivos habitan en la tierra? Moneras, protoctistas,
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament d Ensenyament Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya
TEMARI DEL PRIMER EXERCICI DE LA PART A HISTÒRIA 1. L hominització. De l'australopitec a l'homo sapiens. 2. L Homo sapiens i la colonització de la Terra. 3. Del depredador al productor, canvis en l economia
Más detalles2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes?
Unitat 8. de Dalton, Thomson i Rutherford 1. Activitat inicial Per comprovar quins són els teus coneixements previs sobre l estructura atòmica, fes un dibuix que representi com penses que és un àtom. Sobre
Más detallesTema 3.- ELS ÉSSERS VIUS
Tema 3.- ELS ÉSSERS VIUS pàgina 1 de 7 1.- Què és la biodiversitat? S'anomena diversitat biològica o biodiversitat la varietat de formes de vida que viuen a la Terra o que hi han viscut. La biodiversitat
Más detallesCiències de la Naturalesa 1er ESO
QUADERN DE TREBALL D ESTIU 1er ESO Professor: César Colomer Tena INS la Talaia de Curs 2013/14 UNITAT 1: L UNIVERS 1.- En què consisteix el fenomen anomenat Big Bang? 2.- Ordena de més gran a més petita
Más detallesLA CÉLULA Mª PILAR GARCÍA MADRUGA MARÍA PILAR GARCÍA MADRUGA 1
LA CÉLULA Mª PILAR GARCÍA MADRUGA MARÍA PILAR GARCÍA MADRUGA 1 LA CÉLULA TEORÍA CELULAR MICROSCOPIO TIPOS FUNCIONES VITALES ÓPTICO PROCARIOTAS EUCARIOTAS ELECTRÓNICO VEGETALES ANIMALES NUTRICIÓN RELACIÓN
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesEls àcids nucleics 1er Batxillerat
Els àcids nucleics 1er Batxillerat Àcids nucleics 3 Composició química L'àcid desoxiribonucleic (DNA) L'àcid ribonucleic (RNA) L àcid ribonucleic. (RNA). Polímer de nucleòtids amb ribosa i bases d A,U,G,C.
Más detallesCicle Superior Petits textos de comprensió lectora
Aquí tens la publicitat d una botiga. A partir de tot el que pots llegir, contesta les següents preguntes: 1. Quin és el nom de la botiga? 2. Quina és la oferta? 3. Quines són les característiques del
Más detallesUNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detalles2. Observa l exposició de roques. Omple la taula amb el nom de totes les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques que hi vegis.
Dossier de laboratori 2n ESO INS Terra Alta Pràctica: CONEGUEM LES ROQUES 1. Com ja saps les roques estan classificades en sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. Explica breument com s han format
Más detallesXERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra
XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesUnitat 9. Els cossos en l espai
Unitat 9. Els cossos en l espai Pàgina 176. Reflexiona Si et fixes en la forma dels objectes del nostre entorn, descobriràs els cossos geomètrics. Els cossos geomètrics sols existeixen en la nostra ment.
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesAPRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)
APRENDRE A INVESTIGAR Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008) 1r - PLANTEJAR LA NECESSITAT D INFORMACIÓ Què cerco i per què? IDENTIFICAR LA INFORMACIÓ QUE ES NECESSITA EN FUNCIÓ DE LA TASCA A RESOLDRE
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesL APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI NOM... CURS... L'aparell circulatori està format pel cor i els vasos sanguinis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. La funció principal de la circulació
Más detallesBiologia Sèrie 1. Instruccions
Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Biologia Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesI APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS EL COLOR CROMOPLASTOS Y APARECIÓ
Y APARECIÓ EL COLOR CROMOPLASTOS I APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 Y APARECIÓ EL COLOR CROMOPLASTOS El objetivo de este taller es introducir
Más detallesCALC 1... Introducció als fulls de càlcul
CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -
Más detallesFem un correu electrónic!! ( )
Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detallesMetabolisme i alimentació. Dr. Joan E Bosch
Metabolisme i alimentació Dr. Joan E Bosch Metabolisme i alimentació L organisme ha d introduir de l exterior Oxigen Aliments energia manteniment funcions vitals, activitats substàncies : construcció d
Más detallesLa volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?
I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé
Más detallesTEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS
TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS Què són els jocs i esports alternatius? Tenen les següents característiques: Tenen un caràcter lúdic o recreatiu. Tenen regles simples. S'usen materials no convencionals.
Más detallesLES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)
LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491) TIPUS 1. Les oracions subordinades adverbials pròpies Adverbials de temps Adverbials de lloc Adverbials de manera 2. Les oracions subordinades
Más detallesTEMA 4. La Celula. 1. Teoría celular
TEMA 4. La Celula 1. Teoría celular Los estudios sobre la célula comenzaron a mediados del siglo XVII y vienen ligados a la mejora en la calidad de los microscopios. Los primeros conocimientos sobre la
Más detalles2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Más detallesPRUEBA PARA LA OBTENCIÓN DEL TÍTULO DE GRADUADO EN EDUCACIÓN SECUNDARIA
PRUEBA PARA LA OBTENCIÓN DEL TÍTULO DE GRADUADO EN EDUCACIÓN SECUNDARIA 1er APELLIDO... 2º APELLIDO... NOMBRE...HOMBRE MUJER EDAD...FECHA DE NACIMIENTO... LOCALIDAD...PROVINCIA... PROFESIÓN... LUGAR DE
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesU.D. 1: L'ELECTRICITAT
U.D. 1: L'ELECTRICITAT QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 1: L'ELECTRICITAT - 2 1. Fes un llistat de precaucions que cal prendre a la llar,
Más detallesConsum a través Internet... Compra sense por!
Consum a través Internet... Compra sense por! SABIES QUÈ...? T has plantejat mai quina diferència hi ha entre la botiga del costat de casa i una botiga d Internet? Què tenen en comú?? Semblances Diferències
Más detallesavaluació educació primària
avaluació educació primària ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI curs 2015-2016 competència matemàtica instruccions Per fer la prova utilitza un bolígraf. Aquesta prova té diferents tipus
Más detallesCharles Darwin ( )
Charles Darwin (1809-1882) Charles Darwin Estudià teologia, història natural, botànica i geologia a Cambridge. Acabats els estudis, es va embarcar com naturalista al Beagle, que va fer la volta al món
Más detallesUNIDAD 1. D. Borja Blanco Vives. Profesor de Biología y Geología 4ºESO
UNIDAD 1. D. Borja Blanco Vives. Profesor de Biología y Geología 4ºESO 1. LA COMPOSICIÓN DE LOS SERES VIVOS. Todos los seres vivos están formados por: - materia inorgánica: agua y sales minerales - materia
Más detallesACTIVITATS SOBRE LA LECTURA
ACTIVITATS SOBRE LA LECTURA Valencià-3r ESO. NOM: CURS: Data d inici: Data final: ABANS DE LLEGIR Mira el llibre: la portada, la contraportada, l índex, els crèdits..., i contesta aquestes preguntes: 1.
Más detallesFUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.
Más detallesSESSIONS BOSC DE LES FADES I FOLLETS
CICLE INFANTIL SESSIONS BOSC DE LES FADES I FOLLETS 1. SESSIÓ 1 Presentació de la Biblioteca Presentació dels personatges d animació ( fada i follets ) Presentació de l exposició de llibres Lectura d un
Más detallesLleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Más detallesLa célula como unidad básica de los seres vivos:
La célula como unidad básica de los seres vivos: El microscopio Su descubrimiento y avance va unido al avance en la biología al permitir la observación de organismos, tejidos y células. Existen distintos
Más detallesEUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia.
EUROPA (2ª part) Realitza les següents activitats, per ordre, cercant la informació a les pàgines webs recomanades o al llibre de Coneixement del medi. 1. A classe, vam llegir les principals activitats
Más detallesBiología TEMA 2 1. Las células son el fundamento básico de la vida (vió en las plantas) Acuñó el termino célula Observó celulas de corcho
PROFESOR CRISTIAN MARRERO SOLANO TEMA 2 Estructura y función celular Microscopio TEMA 2 2 Dibujo del corcho hecho por Hooke Primeros microscopios ópticos Microscopio electrónico (ESCANER) TEMA 2 3 Historia
Más detallesPrueba de acceso a la Universidad para mayores de 25 años
Prueba de acceso a la Universidad para mayores de 25 años Asignatura: Biología MODELO DE EXAMEN 1.- Moléculas orgánicas: Los lípidos y sus funciones. 2.- Células procariotas y eucariotas. 3.- Estructura
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 2 Format de paràgraf Per defecte, quan es crea un document a Ms Word el text apareix alineat a l esquerra, amb un interlineat senzill i sense cap tipus de sagnat o entrada
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2014 Biologia Sèrie 1 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut Exercici 1 Exercici 2 Exercici 3 Qualificació a
Más detallesPág ª) Qué es un ser vivo? Un ser formado por células que es capaz de desempeñar las tres funciones vitales:
TEMA 1 Pág. 160 1ª) Qué es un ser vivo? Un ser formado por células que es capaz de desempeñar las tres funciones vitales: Pág. 10 2ª ) Qué reinos de seres vivos habitan en la tierra? Moneras, protoctistas,
Más detallesEls arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,...
Què és Excel? Ms Excel és una aplicació informàtica que ens proporciona una forma molt còmoda i eficaç de treballar amb dades. Entre altres possibilitats, permet realitzar anàlisis, càlculs matemàtics,
Más detallesD36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA:
D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA: Física relativista (teoria general sobre el comportament de la matèria i que és aplicable a velocitats molt grans, properes de la llum) Física
Más detallesNOM IMATGE /enllaç ampliació d informació EXPLICACIONS
L ORDINADOR Tipus d ordinadors de sobretaula portàtil de butxaca Formats per la unitat central, el teclat, el ratolí i la pantalla. A la unitat central o torre és on es troben la gran part del maquinari
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesEn aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès.
ÍNDEX: En aquest document es resumeix informació general relativa a les tarifes vigents, així com diferent informació d interès. (Es pot accedir-hi directament clicant damunt el punt en qüestió) 1. Tarifes
Más detallesLes funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)
1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k
Más detallesDEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR
Objetivos: Cómo motivar a los estudiantes mediante actividades científicas atractivas DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR Mª Victoria Herreras Belled Mª Angeles Asensio I.E.S. L ELIANA Aplicar el
Más detallesTEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES
TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES
Más detalles6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6
Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m
Más detallesXVII JORNADES D ESCOLA RURAL. I a les aules, què? Des del secretariat de l escola rural, ja fa força temps que ens preguntem
17/18 d octubre de 2014 a Verdú I a les aules, què? Setembre de 2014 Benvolgudes i benvolguts, Des del secretariat de l escola rural, ja fa força temps que ens preguntem sobre allò que ens defineix, immersos
Más detallesTipus de Currículum Vitae
El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detalles1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges
Más detallesCONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL
CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL CURS 2011-2012 Informe de resultats Autora: Núria Obradors Rial INTRODUCCIÓ A continuació es presenten alguns dels resultats de l estudi
Más detallesColegio Marista San José - Ampliación de Biología y Geología Tema 5: Del átomo a la célula.
La teoría celular. La idea de que los seres vivos están constituidos por células y que cada una de ellas proviene de otra, que ya existía con anterioridad, es relativamente reciente. Es en la segunda mitad
Más detallesCATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA
CATÀLEG COL LECTIU DE LA XARXA ELECTRÒNICA DE LECTURA PÚBLICA VALENCIANA http://xlpv.cult.gva.es QUÈ PERMET FER? Consulta del catàleg col lectiu de la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana (exlpv).
Más detallesEL MÓN DE LA FOTOGRAFIA COL LABORA AMB L ONG SONRISAS DE BOMBAY
EL MÓN DE LA FOTOGRAFIA COL LABORA AMB L ONG SONRISAS DE BOMBAY Per què? Des de la nostra afició per la fotografia ens ha sorgit la idea d organitzar una subhasta solidària a favor de la ong Sonrisas de
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesCreació d un bloc amb Blogger (I)
Creació d un bloc amb Blogger (I) Una vegada tenim operatiu un compte de correu electrònic a GMail és molt senzill crear un compte amb Blogger! Accediu a l adreça http://www.blogger.com. Una vegada la
Más detalles3.2 El model entitat-relació: entitats, relacions i atributs. 3.3 Metodologia de disseny conceptual
Tema 3: Disseny conceptual de bases de dades. Model entitat-relació Reyes Grangel K35. Informàtica II. Llicenciatura en Humanitats http://www3.uji.es/~grangel/k35 3.1 Introducció 3.2 El model entitat-relació:
Más detalles5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.
MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG
Más detallesMillorar la comunicació amb Coaching i PNL
Millorar la comunicació amb Coaching i PNL PROGRAMACIÓ NEURO - LINGÜÍSTICA - Programació: el nostre cervell funciona com si fos el software que cadascú de nosaltres creem en funció de les nostres circumstàncies,
Más detallesTREBALLS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r d ESO
TREBALLS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r d ESO ACTIVITATS 1. Quin tipus de cèl lules tenen els organismes del regne dels protoctists? 2. Respon les preguntes següents: a. Quin tipus d éssers vius són
Más detallesPolígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».
Polígon De Viquipèdia Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)». Un polígon (del grec, "molts angles") és una figura geomètrica plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials.
Más detallesIV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ
IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesTÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...
Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Secretaria de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Servei d Immersió i Acolliment Lingüístics Programa biblioteca escolar
Más detallesGimp 4... Retocar les imatges
Gimp 4... Retocar les imatges FES UN TASTET, SENSE POR! Fins ara hem fet un munt de coses amb les imatges: muntatges, cares divertides, etc. Avui, retocarem les imatges per millorar-les. Observa aquestes
Más detallesPROCEDIMENT DE RECOMPTE DE MOTS
Serveis Lingüístics Melcior de Palau, 140 08014 Barcelona Tel. +34 934 035 478 Fax +34 934 035 484 serveislinguistics@ub.edu www.ub.edu/sl PROCEDIMENT DE RECOMPTE DE MOTS Aquest document té com a objectiu
Más detallesUnidad básica estructural y funcional de todos los seres vivos.
Unidad básica estructural y funcional de todos los seres vivos. Robert Hooke Siglo XVII Observó que el corcho y otras materias vegetales aparecían constituidas por celdillas. De allí viene el nombre de
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Maig 2011 Biologia Sèrie 1 Fase específica Opció: Ciències Opció: Ciències de la salut 1 2 3 Qualificació a b a b c a b c Qualificació final Qualificació
Más detallesMATERIAL A UTILITZAR: Núm. de DESPLEGABLE: P5 Núm. 1 FITXA: - Desplegable amb vinyetes d algunes de les seqüències de la història de la Bleda.
NOM DE L ACTIVITAT: La Bleda ha après moltes coses... i tu? Núm. de FITXA: DESPLEGABLE: P5 Núm. 1 OBJECTIUS: - Que els nens/es identifiquin els hàbits higiènics com a hàbits diaris. - Que els nens/es integrin
Más detalles1 Com es representa el territori?
Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents
Más detallesDEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Más detalles= T. Si el període s expressa en segons, s obtindrà la freqüència en hertz (Hz). 2) Fem servir la relació entre el període i la freqüència i resolem:
Període i freqüència Per resoldre aquests problemes utilitzarem la relació entre el període T (temps necessari perquè l ona realitzi una oscil lació completa) i la freqüència (nombre d oscil lacions completes
Más detallesLa regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.
CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña
Más detalles