CIÈNCIES SOCIALS L EDAT MITJANA

Transcripción

1 CIÈNCIES SOCIALS Mòdul 1 Unitat 5 L EDAT MITJANA ESPA. Primer mòdul Ciències Socials CEPA Calvià.

2 L EDAT MITJANA 1. Europa a la Mediterrània cap a l any L Edat Mitjana. 3. Els grups socials. 4. El feudalisme. 5. La ciutat medieval.

3 En aquesta unitat explicarem un tipus d organització social i econòmica que es va donar a l Europa occidental durant l Edat Mitjana, i que es coneix amb el nom de feudalisme. ( Alta Edat Mitjana) 1. EUROPA I LA MEDITERRÀNIA CAP A L ANY 800. Al segle IX, després de la caiguda de l Imperi romà ( el 476), de les diverses onades invasores dels pobles germànics i de l expansió de l Islam, la situació al voltant de la Mediterrània era la següent: - L Imperi bizantí havia quedat reduït a la zona oriental. - Tot el nord d Àfrica i la península Ibèrica es trobaven sota control musulmà. - L oest d Europa havia estat ocupat per diversos pobles germànics. - Al centre i a l est d Europa hi vivien els pobles eslaus. Des de la caiguda de l Imperi romà, l Europa occidental havia entrat en una etapa de decadència. La situació contrastava força amb l esplendor dels imperis islàmic i bizantí. Aquesta etapa de retrocés, però, va començar a canviar pels volts de l any El període medieval se sol dividir en dues grans etapes: l Alta Edat Mitjana i la Baixa Edat Mitjana. La primera d aquestes etapes compren des del segle V fins a mitjan segle X,(inestabilitat, lluites, economia agrària, etc.) El període que va del segle XI al XIII es va caracteritzar per un cert progrés ( pas de l economia agrària a la comercial, de la classe feudal a la burgesia). 2. L EDAT MITJANA. Les invasions i la progressiva decadència de l Europa occidental van comportar una disminució dels naixements i un augment dels morts. La majoria de les persones que superaven els primers anys de vida no solien viure més de 40 o50 anys. Les causes de la mortalitat tan elevada eren tres: - Les epidèmies ( pesta, malària, tuberculosi...) - Els períodes de fam. - Les guerres. La mortalitat afectava sobretot a les dones, que emmalaltien sovint com a conseqüència dels parts o de la duresa del treball en el camp. Per això en aquells temps hi havia més homes que dones. Molts homes es quedaven solters, i era freqüent que es fessin monjos.

4 Cap a l any 1000 aquesta situació va començar a canviar, i es produí un augment progressiu de la població tant a les ciutats com al camp. Entre les raons d aquesta expansió demogràfica i agrícola destaquen les següents: - Les invasions s havien acabat, i per tant havia disminuït força el factor inseguretat. - Es van estendre els conreus a costa de la tala de boscos, augmentant així la producció agrària. - Es van introduir millores tècniques en agricultura, com ara el molí d aigua, l arada, la rotació de conreus... - Es van recuperar, lentament, el comerç i l artesania a les ciutats. 3. ELS GRUPS SOCIALS La societat de L Edat Mitjana estava formada bàsicament per tres grups socials: la noblesa, el clergat ( bisbes, capellans i monjos) i la pagesia. Els qui preguen: A partir de la caiguda de l Imperi romà l únic lligam d unitat a l Europa occidental era la religió cristiana. D acord amb aquesta creença totes les persones batejades formaven una gran assemblea: l Església, que era regida pel bisbe de Roma (el papa). L Església disposava d una doble xarxa formada, d una banda, pels bisbes i, de l altra, pels monestirs. Els monestirs aplegaven comunitats d homes o de dones (monjos o monges) dedicats al treball i a la pregària, sota l autoritat d un abat o abadessa d acord amb unes normes, que constituïen la regla. La feina dels monjos podia ser manual (al camp) o bé intel lectual ( a la biblioteca, on es dedicaven a copiar i escriure llibres). Els qui combaten: La noblesa o aristocràcia estava constituïda majoritàriament pels amos de les terres. Dins la noblesa hi havia diversos rangs. Els més importants eren els magnats ( marquesos, comtes, ducs). Eren propietaris de grans extensions de terres. Un segon rang de nobles ( vescomtes, barons,..) senyorejaven extensions de terres més petites. Un tercer rang estava format pels cavallers. Aquests, posseïen només un cavall i un arnès ( armes, armadura...). Els cavallers vivien amb un noble de rang superior i en constituïen la guàrdia personal.

5 Els nobles vivien al castell i la seva ocupació principal era la caça. Sovint, feien la guerra contra altres nobles o s entrenaven en violents tornejos. Els castells medievals es limitaven a una torre encerclada per una muralla. Els qui treballen: La pagesia constituïa la major part de la població. Els camperols treballaven durament la terra des que sortia el sol fins a la posta, i la seva vida era monòtona. La majoria de conreus eren de secà ( blat, ordi, sègol i civada) i llegums ( mongetes, cigrons, llenties ). Aquests productes constituïen la base de l alimentació. També es cultivava la vinya i l olivera, juntament amb alguns fruiters ( pomeres, nogueres, cirerers, figueres...) A la vora dels rierols es conreaven alls, cebes cols i altres hortalisses. La ramaderia era un bon complement de l agricultura. Els bens, a més, proporcionaven llana, matèria primera per elaborar els vestits. La feina de filar ( obtenir fil de la llana del be) era realitzada sobretot per les dones. Per les imatges de l època podem deduir que les dones també tenien cura de la casa i compartien amb els homes algunes feines dures del camp. La pagesia medieval es pot dividir en tres grans grups: - Els aloers ( que posseïen un alou o parcel la), eren lliures. - Els pagesos de remença i els serfs, que estaven lligats a la terra i no la podien abandonar sense permís del senyor, o si no pagaven diners ( la remença). - Els esclaus. Els pagesos vivien molt miserablement, en cabanes d una sola habitació que sovint compartien amb el bestiar. Tant la pagesia com els monjos i els nobles vivien pràcticament del que es produïa en el seu entorn, ja que el comerç a penes existia. Per això, quan es parla d aquesta època, es parla d economia d autosubsistència.

6 4. EL FEUDALISME L organització de la societat a L Alta Edat Mitjana rep el nom de feudalisme. El feudalisme es fonamentava en dos tipus de relacions socials: la que s establia entre nobles i la que mantenien tots els nobles, del rang que fossin, amb la pagesia. Les relacions entre els nobles Les monarquies sorgides arran de les invasions germàniques no van ser capaces de mantenir la pau i la seguretat. Els reis van encarregar l administració d àmplies zones o districtes a diversos delegats ( comtes o marquesos), que vivien dels impostos que els pagaven els pagesos de la zona que administraven. Els comtes i els marquesos, no podien administrar tot un comtat ( de vegades en tenien més d un). Per això donaven part del seu territori del comtat a una altra persona ( un familiar o un amic, que rebia el títol de vescomte o baró),la qual li havia de jurar fidelitat, és a dir, ajuda militar i consell sempre que li fos demanat. El pacte era clar: el comte ( el senyor ) oferia una terra (investidura) a perpetuïtat a un altre noble de rang inferior perquè en visqués i l administrés; a més, es comprometia a protegir-lo sempre que en tingués necessitat. Qui rebia la terra ( vassall) es comprometia a ser fidel al seu senyor ( li feia homenatge ) i a prestar-li ajut militar i consell sempre que l hi demanés. Aquesta relació entre nobles es consagrava en una cerimònia. El senyor agafava entre les seves mans les del vassall, que s agenollava davant seu. A continuació el vassall jurava fidelitat al senyor. Finalment, el senyor li assenyalava una direcció amb una vara o li donava un saquet de terra ( símbol de la donació de terres). Cada noble, senyor o vassall, tenia els seus cavallers i vivia a costa dels pagesos del districte del qual tenia el domini. Les relacions dels nobles amb la pagesia Tots els nobles, fins i tot els bisbes i els abats dels monestirs, vivien dels impostos i els serveis de la pagesia. Els pagesos vivien en viles i masos dins la propietat d un senyor. Les terres de conreu es dividien en dos grans blocs : la reserva senyorial i les tinences.

7 Constituïen la reserva senyorial les terres del senyor que els pagesos havien de treballar gratuïtament. Tots els rendiments d aquestes terres anaven als graners del noble. Les tinences, en canvi, eren terres que el senyor cedia als pagesos, el quals, però, li havien de pagar anualment uns cens (quantitat en diners o espècies). També havien de pagar les banalitats per poder utilitzar el molí o el forn del senyor. La pagesia, a més, estava obligada a prestar serveis gratuïts al castell del senyor, i fins i tot a seguir-lo a peu amb els estris del camp com a única arma si anava a la guerra. Els pagesos que no eren lliures ( serfs ) estaven adscrits a la terra i no la podien abandonar. Un altra potestat del senyor era la de jutjar els delictes que es cometien dins la senyoria que administrava. 5. LA CIUTAT MEDIEVAL. A l Edat Mitjana la majoria de la gent vivia al camp. Amb tot, les ciutats medievals començaren a ser importants a partir del segle X per la seva activitat comercial i cultural. L augment de la població europea a partir del segle X també explica la construcció de nous barris a les ciutats existents i la creació de noves ciutats. Les ciutats medievals tenen una sèrie d elements comuns: Les muralles que dibuixaven el contorn de la ciutat. El mercat, primer situat a les afores i més tard a una plaça al centre de la vila medieval. L esglesia construïda generalment a la vora del mercat. El castell, la fortalesa o el monestir, a la part més alta de la ciutat. La casa de la vila, edifici destinat a l administració de la ciutat. Al voltant d aquests punts bàsics de la ciutat es dibuixava un laberint de carrers estrets sense cap ordre aparent; eren els barris dels menestrals i els mercaders, les cases dels quals es barrejaven amb les residències i els palaus de les famílies més riques. També hi solia haver, dins d alguns d aquests barris, hospitals, convents i esglèsies. Les cases, els palaus i els convents tenien també horts i patis interiors.

8 ACTIVITATS 1- Explica amb paraules teves què vol dir decadència. 2- Per què diem que el període que va del segle V al segle X és un temps de retrocés o decadència 3- Quines reaccions et sembla que pot provocar el fet de viure en una situació social insegura? 5- Explica què s entén per una fam. 6- Les dones, creus que havien de tenir gaires fills si volien que en sobrevisqués algun? Quines conseqüències podia tenir tenir aquest fet per a la salut femenina? 7- Què et sembla que vol dir que el monestir era autosuficient? 8- Quina era la feina dels monjos?

9 9- Quin grup social vivia al castell, a l Alta Edat Mitjana? Quants rangs comprenia? 10- Quins eren els conreus principals de l Edat Mitjana? 11- Un pagés, podia ser vassall? Per què? 12-Què devia un vassall al seu senyor? Li havia de pagar alguna cosa per explotar la terra que li donava? 13-Per què van créixer les ciutats a l Edat mitjana? 14- Quins elements defineixen la ciutat medieval? 15-