L aïllament tèrmic com a

Transcripción

1 L aïllament tèrmic com a Rehabilitació energètica Montse Bosh. Arquitecta Tècnica, Màster en Sostenibilitat Professora de l EPSEB-UPC Què diu el CTE en la seva darrera versió?* : (Introducción, II Ámbito de aplicación, IV Criterios de aplicación en edificios existentes) * A 20 d octubre 2013 Criteri de flexibilitat Cuando la aplicación del Código Técnico de la Edificación no sea urbanística, técnica o económicamente viable o, en su caso, sea incompatible con la naturaleza de la intervención o con el grado de protección del edificio, se podrán aplicar, bajo el criterio y responsabilidad del proyectista..., aquellas soluciones que permitan el mayor grado posible de adecuación efectiva. Se justificarán en el proyecto o en la memoria Yenladocumentaciónfinaldelaobra deberá quedar constancia del nivel de prestación alcanzado Criteri de no empitjorament En las intervenciones en los edificios existentes no se podrán reducir las condiciones preexistentes relacionadas con las exigencias básicas, cuando dichas condiciones sean menos exigentes que las establecidas en los documentos básicos del Código Técnico dela Edificación.

2 Per Fomentar la rehabilitació d edificis i la regeneració i renovació urbanes (Llei 2/2011, de 4 de març de Economía Sostenible) Estratègies: Millorar l ús i la gestió Limitar la demanda Augmentar el rendiment dels sistemes En rehabilitació, a partir d una bona diagnosi Diagnosticar es conèixer, altrament el que es fa és opinar JR Rosell Eines per a la diagnosi:

3 Principals punts per on perd energia un edifici unifamiliar adossat Sostre sota coberta (7), Ponts tèrmics al voltant dels forats de façana (23), Façana tipus 2 (2), Pont tèrmic cantell sostre (21), Sostre sanitari (9), Sostre sobre el garatge (6). ESTALVI GLOBAL SI ES MILLOREN TOTES LES SOLUCIONS: 55% Exemple 1. PFG Aina Grèbol

4 Les solucions actuals en aïllament tèrmic de façanes: Exterior: la solució per l exterior és la que comporta més estalvi (amb materials d igual conductivitat). El cost es redueix si s aprofita que s ha d intervenir en la façana per qüestions estructurals o estètiques, però s incrementa la volumetria de l edifici, el que a vegades topa amb la normativa. Exterior sistema SATE 1. Fixació Encolat Encolat i fixació amb espigues Fixació mecànica Adhesiu Excepte MW Adhesiu + Espiga de plat Perfils de retenció, perfils d unió, tacs i cargols per a façanes +Punt d adhesiu i fixació amb espigues 2. Aïllament Panells d EPS, MW, PUR conformat, XPS, altres Panells d EPS preparat Per a perfileria 3. Capa base d armadura Morter armadura + malla de Fibra de vidre embeguda 4. Capa d acabat Arrebossat de natura mineral, silicona/siloxà o acrílics Arrebossat de natura mineral, base ciment + imprimació corresponent Morter de juntes i cola Aplacats de maó acrílic, ceràmics i de pedra 5. Accessoris Perfils Fixacions Motllures Escopidors

5 1.Fixació 2.Aïllament 3.Capa base d armadura(morter d armadura+ malla de fibra de vidre) 4.Capa d acabat 5.Accessoris Avantatges: possibilita el canvi d aspecte de la façana rejovenint-la i millorant l entorn corregeix possibles esquerdes i fissures existents evitant filtracions té baixos costos de manteniment augmenta la vida útil de l edifici evita treballs a l interior i no redueix l espai útil es poden instal lar gran gruixos que optimitzin la inversió es millora l aïllament acústic del tancament és un sistema de construcció en sec, i el procés és ràpid i sense esperes és compatible en murs de mala planimetria és aplicable a qualsevol tipus de façana

6 Exterior Sistema ETICS: External Thermal Insulation Composite System Sobre la fàbrica existent (maó, bloc, etc.) es procedeix a instal lar l aïllament que, posteriorment es revesteix amb morter per donar l acabat vist. Avantatges i limitacions: les planxes d aïllament no han de quedar exposades en l aplicació final, sempre amb un acabat per sobre. Exterior sistema façana ventilada Altra solució per l exterior és mitjançant l aplicació d un sistema de façana ventilada amb llanes minerals per la part externa del tancament i una protecció formada, normalment, per una làmina lleugera externa (planxes, safates, etc) fixada al mur mitjançant sub-estructures dissenyades específicament), i separant ambdós materials per una càmera d aire (per on circula l aire per convecció). Excel lents prestacions d estalvi energètic en períodes càlids de l any, però augmenta el gruix de façana 20/30 cm.

7 Avantatges del sistema façana ventilada: la solució és desmuntable i per tant susceptible de rehabilitar-se de nou acompanyada de condicions de ventilació contribueix a l eliminació de problemes d humitats i condensacions no precisa de reparacions prèvies a la superfície del parament permet incorporar instal lacions per l interior de la càmera ventilada la càmera d aire protegeix l aïllament i el mur de tancament de les inclemències la varietat de sistemes i acabats: prefabricats ceràmics, metàl lics, composites, textures, colors...

8 Rehabilitació de mitgeres i façanes amb escuma de poliuretà projectat (PUR) tant per obra nova com quan s enderroca l edifici veí s aconsegueix aportar segellat, impermeabilitat, consistència i aïllament tèrmic per a que l espuma no es degradi per efectes dels raigs ultraviolats, s ha de protegir amb pintures o elastòmers de poliuretà projectat, el que a més millora les prestacions també es pot protegir amb envans Aïllament: escuma de poliuretà projectada capa de gruix mínim 30 mm densitat mínima 35 kg/m 3 Protecció: elastòmer de poliuretà capa de poliuretà de gruix variable densitat kg/m 3 aporta protecció UV O amb Aplacat

9 En la càmera d aire: (quan existeix), consisteix en insuflar o injectar l aïllament, el que permet mantenir l aspecte de la façana. Amb el temps s han millorat les tècniques, els forats són més petits, no calen bastides, però cal verificar amb càmeres termogràfiques que s hagin realitzat bé les feines. Components: escuma de poliuretà, o arlites, Sistema bicomponent d injecció de perles o grànuls expandibles d EPS amb grafit Reducció λ aproximadament un 20% respecto EPS Per l interior: l aïllament per l interior no elimina els ponts tèrmics, el que augmenta les possibilitats de condensacions i no proporciona les mateixes prestacions. A més es donen problemes si els habitatges estan ocupats i redueix la superfície interior dels espais.

10 Per l interior, amb trasdossats autoportants de plaques de guix laminat sobre perfils metàl lics i aïllament amb llana mineral: s aconsegueix un increment de l aïllament acústic del mur de suport és un sistema de construcció en sec, el procés d instal lació és ràpid i sense temps d espera per al assecat de morters o guixos no és imprescindible desallotjar l edifici permet allotjar instal lacions entre la placa i l aïllament Recomanació: Saber buscar la informació, diversitat de fonts, recomanacions dels fabricants, guies de les associacions, de les administracions, etc. Soluciones con Aislamiento de Poliestireno Expandido (EPS) Soluciones con Aislamiento de Poliestireno Extruido (XPS) Soluciones con Aislamiento de Poliuretano (PUR) Soluciones con Aislamiento de Acristalamiento y Cerramiento Acristalado Soluciones de Aislamiento con Espumas Flexibles Sistemas de aislamiento térmico por el exterior (SATE)

11 PRE-ESTUDIO REHABILITACIÓN ENERGÉTICA VIVIENDAS Ciudad referencia Zona Climática D1 Superficie Útil Altura entre plantas 100m2 3m Situación Inicial 2 Fachada Sur Fachada SurEste Fachada Este Fachada Norte Fachada Oeste Fachada SurOeste Azoteas Tejados Cerramientos No soleados Superficie (bruta) m2 % huecos (0-30) (--) Rehabilitación opaco 1 2 Rehabilitación hueco (--) Protección solar huecos (--) (--) Uopaco (rehabilitado) 1,4 1,4 1,4 1,4 1,4 1,4 0,38 1,4 W/m2 K Uhuecos (inicial) 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 (--) 4,5 W/m2 K Uhuecos (rehabilitado) 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 4,5 (--) 4,5 W/m2 K F.solar (inicial) 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 (--) F.Solar (rehabilitado) 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 0,75 (--) (--) R.térmica aislante 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2,08 0,00 m2 K/W Puentes Térmicos 1 Estanquidad 1 Dispone Refrigeración? 1 2 ESTIMACION COSTE REHABILITACION F.Sur F.SurEste F.Este F.Norte F.Oeste F.SurOeste Cubiertas C. No soleadas RESULTADOS Ahorro porcentual Calefacción probable 26,6 % de /año Refrigeración 43,0 % de /año TOTAL 27,7 % de /año Estimación sobre-coste debido a la mejora térmica COSTES REALES Estimación costes totales de la intervención de la envolvente Rehabilitación (rehabilitación) Coste calefacción /año (sin rehabilitar) Coste Energatico actual (sin rehabilitar) Coste Refrigeración /año (sin rehabilitar) Amortización probablerecuperación 2,1 Esta herramienta ha sido desarrollada por J.Sole de URSA y ha sido cedida a ANDIMAT para su difusión Cas 1. Rehabilitació per fases a Planoles Estudi finançat per Rockwool en collaboració amb ADIGSA Fase 1 Aïllament Coberta i canvi de fusteries Fase 2 Aïllament façanes tipus SATE de Rockwool Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM

12 Estalvis globals % Demanda habitatges kwh/m 2 Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM Cas 2. Rehabilitació a La Ribera. Montcada i Reixac Estudi realitzat per a l Ajuntament de Moncada i Reixac cofinançat per l ICAEN. Intervenció: aïllament tipus SATE de les façanes dels edificis. No s inclouen les façanes de patis interiors Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM

13 Potencial de millora energètica en edificis d habitatges plurifamiliars. La monitorització és una altra eina d ajuda: en la millora en l aplicació de noves tècniques, productes o sistemes en la verificació del comportament energètic desitjat en el projecte. en l optimització de l ús per part dels usuaris Exemple 2. Cortesia Ferran Bermejo, ASCAMM La rehabilitació energètica s ha d aplicar a tot el parc edificat

14 Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d edificis. Cortesia Ivan Capdevila, Elisa Linares i Ramon Folch Aïllament de façana Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d edificis.

15 1.1 Aïllament de façana 1.2 Aïllament de coberta 1.3 Millora dels forats de façana 1.4 Proteccions solars passives 1.5 Reducció de les infiltracions d aire 1.6 Aïllament de conductes Percentatge d estalvi de les mesures respecte al consum total de l edifici d habitatges Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d edificis. Cortesia Ivan Capdevila, Elisa Linares i Ramon Folch

16 Inversió unitària en /m2 útil segons les actuacions 1.1 Aïllament de façana 1.2 Aïllament de coberta 1.3 Millora dels forats de façana 1.4 Proteccions solars passives 1.5 Reducció de les infiltracions d aire 1.6 Aïllament de conductes Exemple 3. Eficiència energètica en la Rehabilitació d edificis. Cortesia Ivan Capdevila, Elisa Linares i Ramon Folch Algunes conclusions de l estudi pel que fa a mesures passives: Rehabilitar la coberta proporciona estalvis significatius en edificis baixos de menys de 4 plantes. Per als usuaris sota coberta l estalvi és molt important, tant pel que fa a la reducció de consums com per la millora del comfort. Rehabilitar façanes del quadrant nord produeix estalvis significativament més importants que en els del quadrant sud, mentre que les proteccions solars passives són més significatives al sud.

17 Dels diferents estudis es conclou: Que les mesures de rehabilitació energètica són autofinançables a 10 anys en edificis d hotels i oficines, mentre que edificis d habitatges els payback són a més llarg termini. És interessant invertir en edificis de serveis, que a més milloren la formació i cultures energétiques de manteniment i rehabilitació entre les empreses i els ususaris. Però donat que el parc d habitatges espanyol és molt més gran que el parc d edificis de serveis, cal pensar també que tot i que la rendibilitat unitària sigui inferior, l estalvi global que es pot assolir és molt més gran. Començar per mesures amb períodes de retorn més curts i aprofitar els estalvis per reinvertir en la rehabilitació energètica dels edificis I algunes dades per esperonar: El potencial d estalvi d energia final acumulat en el parc edificat d edificis espanyol amb l horitzó 2032 mitjançant les mesures amortitzables en 10 anys és de GWh (oficines, habitatges i hotels) El que significa un estalvi d emissions de gasos d efecte hivernacle global, a 20 anys vista, de 26,5 milions de Ton de CO 2equ Noticia recollida aquest mes: El actual secretario de Estado de Medio Ambiente, Federico Ramos, hizo público la semana pasada que las emisiones de CO2 costaron un total de 770 millones de euros al estado español durante la anterior legislatura. Así, con el pago de esos 770 millones España se sitúa como el segundo país que mas tasas pagó tras Japón - Actualment el preu de la Tn de CO 2 està a 7. El pressupost per a aquest any de compra d emissions és de 42 milions 42x7= 294 milions d